Connecta amb nosaltres

Portada

Entrevista a Jordi Llavoré, el crític literari del ZONA SEC guardonat al IV Premi Ovelles Elèctriques

Publicat

on

foto_jordiJordi Llavoré ha guanyat l’accèssit de relat en català del Premi Ovelles Elèctriques, convocat pel  blog homònim dedicat a la literatura i el cinema de ciència-ficció, fantasia i terror, amb l’obra “Retorn als carrers de Sinera“. Ha estat reconegut per haver “aconseguit forjar un relat arriscat, amb un lèxic poc convencional, i molt evocador”.

Jordi Llavoré fa 3 anys que col·labora amb el diari ZONA SEC fent la crítica literària. Amb diversos premis de relats a les seves espatlles, acaba de publicar el llibre de relats curts en format electrònic 99.z  d’Ediciones Babylon. Un recull de 99 microrelats que versen sobre la temàtica del zombi.

Actualment està fent el doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UAB amb una tesi sobre la figura del vampir a la literatura i el cinema espanyols del segle passat. Lector voraç, en Jordi admet que es va introduir poc a poc en el món de l’escriptura buscant dins seu “històries que mereixin ser explicades” .

Com et vas iniciar com a escriptor?

Suposo que la manera més senzilla de dir-ho seria afirmant que tot escriptor no és més que un gran lector al qual li arriba un dia en el que el voldria llegir encara no existeix i es posa mans a la feina. Llavors, furga dins seu tot cercant històries que mereixin ser explicades i deixa que tot flueixi (sense deixar de banda la tècnica, car no tot és inspiració ni escriptura automàtica).

 Quins són els teus referents?

Els meus referents dins de la literatura de gènere anirien de Edgar Allan Poe a Howard Phillips Lovecraft tot passant per Stephen King. Sense oblidar la magnífica nòmina d’escriptors de gènere que tenim a casa nostra: Ralph Barby, Marc Pastor, Manuel de Pedrolo, Albert Sànchez Piñol, Salvador Macip o el gran Pere Calders.

portada_final_99z (1)D’on sorgeix la teva passió pel món dels vampirs i els zombis?

La figura del vampir i del zombi sempre m’han interessat des d’una vessant més metafòrica que no pas real. A aquestes alçades de món, ben poca gent ja deu creure en fantasmes o vampirs; no obstant, els monstres –aquests éssers estrafets que són la nostra cara negativa o la individualització de les nostres pors més pregones- ens serveixen per exorcitzar als terrors reals que es troben al món real (l’altre, la foscor, la mutilació, la malaltia, la mort). D’aquesta manera, com diu Luis Alberto de Cuenca, el terror fantàstic de la ficció ens salva de les nostres veritables pors.

Què ha suposat per a tu haver estat premiat en el IV Premi Ovelles Elèctriques?

El cert és que aquestes darreres setmanes tot han estat bones notícies. D’una banda la meva antologia de contes de terror, Con el terror en el cuerpo (es pot trobar de forma gratuïta a la plataforma Wattpad) ja ha superat les 31.000 lectures; d’altra banda, Ediciones Babylon acaba de publicar en diversos formats digitals el meu primer llibre, 99.z. Es tracta d’un conjunt de 99 microrrelats de temàtica zombi que són escrits per un nen supervivent. Pel que fa a l’accèssit del IV Ovelles Elèctriques, la veritat és que estic molt content, ja que es tracta d’un relat bastant agosarat. Em vaig rellegir la poesia completa de Salvador Espriu i usant, en gran part, els seus propis morts vaig fer reviure a un zombi a Sinera. Ha estat una veritable sorpresa que el jurat arrisqués amb una obra que distava bastant de la literatura de terror que acostumem a llegir.

Al ZONA SEC fas crítica literària de tot tipus. Et consideres un lector incombustible?

D’una banda, m’agrada llegir pràcticament sobre qualsevol cosa. Tot i que més que incombustible, també en podríem dir infidel. M’agrada combinar ficció i assaig, terror i poesia en la mesura en la què la tesi em deixa temps per a lectures d’oci. D’altra banda, des del principi he tractat de donar cabuda a les meves ressenyes a obres de les que no solen parlar els mitjans habituals (novel·la de gènere, assaigs històrics, etc.), per tal que la gent tingui una visió més “oberta” de les novetats que pot trobar a les llibreries.

 T’agrada llegir i escriure per igual?

Podríem dir que cada vegada em trobo més còmode escrivint, ja que és un ofici que es va aprenent amb el dia a dia. Malgrat tot, sóc de l’opinió que no hi pot haver un bon escriptor que no dediqui hores i hores a la lectura de diferents autors, ja que es impossible bastir una ficció sense haver-ne contemplat moltes (i no em refereixo tan sols a la literatura, sinó a qualsevol modalitat artística que impliqui narració o descripció: del còmic al cinema, de la narrativa oral al teatre, etc.)

 

Bloc de Jordi Llavoré

http://elcuerpodelhorror.blogspot.com.es/

 

 

Portada

Mancebo posa punt i final a la temporada pujant al podi a Eivissa

Publicat

on

Per

@zona_sec / El barber del barri signa un magnífic any que tanca amb victòria a les Balears

El triatleta i barber del barri, Àngel Mancebo, ha abaixat la persiana de la temporada. Mancebo ho ha fet des del calaix més alt del podi de la mitja Ironman d’Eivissa, que va disputar el passat 23 d’octubre. Va guanyar en la seva categoria (55-59 anys), amb un temps de  5 hores, 42 minuts i 21 segons. Va destinar 44 minuts i 07 segons a nedar dos kilòmetres; 3 hores, un minut i 59 segons als 90 kilòmetres de bicicleta i l’últim circuit, el de la cursa a peu, 21 kilòmetres, que va necessitar 1 hora, 50 minuts i 10 segons.

whatsapp-image-2016-11-03-at-12-17-59

Àngel Mancebo al podi d’Eivissa, rebent el premi / Àngel Mancebo

“Va ser molt dur”, explica Mancebo i amplia el seu argument, “feia molta calor”. El triatleta precisa que “les corrents a l’aigua en el segment de natació; el trencacames en bicicleta, que no em va permetre agafar el ritme i els quatre ascensos al castell d’Eivissa corrent, van ser duríssims”. Tanmateix, el premi final, un cop creuada la meta, gairebé va fer oblidar tot aquest gran esforç.

Aquesta victòria posa la cirereta d’un gran any, que només s’ha vist tacada per la caiguda, mentre entrenava a l’estiu, que li va impedir optar a estar amb els millors del planeta. Ara, com diu, “toca mini-descans” i preparar la pròxima temporada.

Continua llegint

Portada

La Satalia necessita millores

Publicat

on

Per

@zona_sec / Fa uns dies des de ZONA SEC es va recollir la queixa en la que el CE APA Poble-sec havia manifestat l’estat de les instal·lacions de la Satalia. Curiosament, a finals del curs passat es van engegar una sèrie d’actuacions per a que de cara a l’arrencada de la temporada, la 2015-2016, estiguessin a punt. Tals com millores en l’enllumenat, l’espai d’infermeria, els vestuaris i la instal·lació de gespa al camp de futbol 7. Fonts del Districte Sants-Montjuïc asseguren que no tenen coneixement de cap reclamació, però sí admeten que des de fa cosa d’un any una part de la graderia està precintada per estar “en mal estat”. També reconeixen que els vestuaris més antics necessiten d’obres i que s’emmarquen en unes millores a l’equipament esportiu “que s’han d’anar fent”. Tanmateix, des del Districte no detallen quan es duran a terme.

20160909_111359

Una part de les grades en evident mal estat, sense precinte / Gerard Trives

 

Continua llegint

Portada

Mancebo, entre els millors de la seva categoria a l”Ironman’ de Mallorca

Publicat

on

Per

@4tito4 / L’il·lustre barber de Blai completa a les Illes Balears la cinquena competició d’aquest tipus.

El triatleta i barber del barri, Àngel Mancebo, va prendre part el passat 24 de setembre de l’Ironman de Mallorca. Mancebo va estar amb els millors de la seva categoria (55-59 anys) signant un temps total d’11 hores, 53 minuts i 35 segons. Va completar el segment de natació (quatre kilòmetres) en una hora, deu minuts i 22 segons; el de bicicleta (180 kilòmetres) en sis hores i 15 minuts i, per últim, la cursa a peu (20 kilòmetres) en quatre hores, 14 minuts i 40 segons. “A partir del kilòmetre 24 de la bici va començar a ploure. Va haver-hi una tempesta molt forta”, explica l’esportista i continua “això ho va fer més dur i perillós”. Tot i així reconeix que s’ho va passar “molt bé”. Mancebo afegeix així al seu currículum d’Ironmans la ciutat balear, que s’uneix a les de Barcelona (2012 i 2013) i Lanzarote (2012 i 2014).

En el seu calendari d’enguany resta una cita més: la mitja Ironman d’Eivissa, que s’organitza el pròxim 23 d’octubre. D’aquesta manera, posarà punt i final a un any en el que també ha participat a les mitges de Barcelona i Monegros (Aragó).

L’espina de Hawaii
Tot i signar un magnífic 2016 i evidenciar un enorme esperit de superació, té una assignatura pendent: l’Ironman de Hawaii, la competició reservada per als millors. “Només s’hi accedeix amb invitació”, remarca Mancebo i aquesta s’aconsegueix a Suècia, campionat que es va disputar a l’agost. Però tres mesos abans va caure de la bicicleta mentre entrenava i va frenar en sec la seva progressió, “em trobava molt fort”. Això el va deixar gairebé dos mesos parat, “massa si has de competir al límit”, determina. L’espina de l’arxipèlag del Pacífic s’ha quedat clavada, està valorant treure-se-la.

 

 

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.