M’agradaria adreçar aquest missatge per posar-los al corrent del que està passant cada dia al metro de la L-3 a Poble-sec, a Barcelona, sinó també, i molt especialment, als responsables d’aquestes instal•lacions que permeten que el que podria ser un fet puntual, casual, s’estigui convertint en quelcom d’habitual.
Sóc una usuària del metro de Barcelona de fa molts anys, des que estudiava a l’escola, durant la meva etapa universitària i ara que sóc al món laboral, fa 8 anys. En fa 5 que treballo al Poble-sec i, fins ara, arribar al meu lloc de feina, era un trasllat tranquil i prou còmode i eficaç. Des de fa un parell o tres de mesos és un malson entrar a la boca del metro de Poble-sec. S’ha convertit en un cau de rates, fosc, on es donen estones en què no passa ningú i s’hi han instal.lat individus d’origen estranger, joves, carteristes, que aprofiten qualsevol hora i qualsevol ocasió per seguir a una persona que entra o surt sola amb la intenció de robar-li o, amb el temps, segur que alguna cosa pitjor. Vaig adreçar aquesta reclamació a l’atenció al ciutadà/queixes i reclamacions de la web de TMB perquè considero que topar-se amb gent indesitjable pot passar a tot arreu, però a mi és la tercera vegada que em donen un ensurt. La gota que fa vessar el got: el mateix divendres (18/01/2013) em van intentar obrir la bossa i encarar-se amb mi DOS cops; un al matí (07:30h) i l’altre al migdia (13:45h). És indignant que es cobrin 2 euros per viatge (per cert, no integrat, gràcies per facilitar les coses en temps de crisi) i dels quals m’agradaria imaginar que es destina una part a cobrir les despeses de revisors i seguretat.
Perdó, seguretat?? Cap ni una, almenys en aquesta estació. Mirin, el meu missatge pot ser que faci molta gràcia i molt em temo que no farà canviar les coses, a part de que tant responsables i treballadors de/per TMB com jo sabem perfectament que això que explico és el pa de cada dia i no sóc l’única que ha estat víctima d’aquests cara-dures (i que, per cert, es col.len amb tota impunitat davant les cares impassibles dels empleats de TMB mentre jo i molta altra gent, honrats, que no ens sobren els diners, paguem religiosament). És una llàstima que, sabent les coses que passen i com és la realitat del dia a dia al metro de Barcelona, això no canviï o no millori. Així que, des dels incidents d’aquell dia, han perdut una usuària que fins ara ha contribuït incondicionalment a pagar els sous de tots els treballadors del transport metropolità de la ciutat, per moure’m en bici pels carrers de Barcelona a partir d’ara. Com a mínim, quan decideixin fer una vaga, no perdré calers “picant” el bitllet per a més a més arribar tard i malament a la feina. A hores d’ara, encara espero una resposta de TMB a la reclamació que vaig fer fa unes setmanes.
Gemma Pampalona, veïna del barri