Connecta amb nosaltres

Entitats

“Considero que els acudits del meu pare són petites obres d’art”

Publicat

on

Entrevista a Gerard Jofra, fill de l’humhorista Eugenio i director de l’espectacle “Reugenio”

Gerard Jofra i Reugenio. Foto: Eva Macia

Gerard Jofra i Reugenio. Foto: Eva Macia

Fa 4 anys en Gerard i el Reugenio es van conèixer i va començar l’homenatge al gran humorista català, amb espectacles en que es reprodueixen les actuacions de l’Eugenio.

Com va sorgir el Reugenio?

El meu pare se’n va anar al 2001 i jo em veia amb deute ell. Creia que havia de fer alguna cosa a nivell de tribut, però no sabia què. I rebo una trucada a finals de 2008 del que avui és el Reugenio. Admirava el meu pare, l’imitava, i volia conèixer més de la persona. Coincideix que organitzo una festa d’aniversari pels meus 40anys i li vaig demanar que vingués. Ell em va regalar una actuació fent d’Eugenio. Va sortir a l’escenari i ja el vaig presentar com a Reugenio. Va començar la història sense cap intenció. Em vaig quedar a la part del darrera de l’escenari com feia quan actuava el meu pare i vaig veure la reacció dels meus amics… Quan va baixar de l’escenari el vaig felicitar per l’actuació i l’acte de valentia d’actuar davant de gent que coneixia el meu pare. Li vaig dir que si es posava en les meves mans podíem fer el millor homenatge que es podia fer a l’Eugenio, que era pujar el seu humor als escenaris. I vaig muntar l’empresa “Saben aquel que diu”.

Com és el Reugenio?

Ell és molt bona persona i aconsegueix molta perfecció sobre l’escenari. Mai de la vida li hagués donat la llibertat de fer servir la imatge del meu pare sinó hagués estat així.

 El projecte té una durada determinada?

A l’inici ningú donava un duro i portem 4 anys, però una cosa està clara, res és per sempre. A nivell de Catalunya el Reugenio comença a ser conegut. A nivell d’Espanya falta molt i també a Sud-amèrica. Tot i així des de diferents països hi ha 5.000 descàrregues de l’aplicació APP, amb els acudits transcrits i l’audio. Això durarà el temps que el públic vulgui.

Queden encara acudits escrits pel teu pare que hagin de veure la llum?

Tinc 15.000; i gravats i editats pel meu pare 2.000.

Tens algun acudit preferit?

Considero que els acudits del meu pare són petites obres d’art. Si jo expliqués un acudit que fos una obra mestra, el podria espatllar, en canvi el meu pare feia bo un acudit dolent. En tinc molts de preferits, el dels tics, el del rus i l’andalús… de curts, com el Dios mio dame paciencia, pero ya.

Has comentat en alguna ocasió que quan el teu pare creava un acudit, abans d’incloure’l als espectacles el compartia amb amics i familiars

Abans de posar res davant del públic ho experimentava amb nosaltres. El meu pare passava moltes hores al sofà escrivint i pensant les paraules adequades. Amb els acudits de l’Eugenio el públic aconsegueix visualitzar els personatges, el que està explicant.

L’Eugenio va treballar al Paral·lel?

Varem treballar a El Molino fa moltíssims anys. A l’Arnau vam fer diversos  programes l’any 85 ó 86, i amb el Reugenio hem col·laborat en festes de la nova etapa amb FEM Paral·lel. Vaig estar amb el Reugenio al 2010 al teatre Condal. Va ser fantàstic.

Com és el procés de creació de l’espectacle del Reugenio?

Intentem trobar coses que el meu pare feia i alhora adaptar els acudits. Les pessetes les hem passat a euros, per exemple. El segon espectacle, “Hablamos” va supera en èxit el primer “Con todos mis respetos” perquè hi ha molta presència de l’Eugenio. Ell i el Reugenio expliquen acudits i mantenen un diàleg. A l’octubre presentarem el nou “Hablamos” amb un diàleg virtual.

Heu caracteritzat el Reugenio fins l’últim detall

Va cada dilluns al perruquer que anava el meu pare. El pentina exactament igual.

Es veu clarament que vols mantenir la imatge de l’Eugenio tal com era.

Per mi no val tot. Voler actuar amb el Reugenio com si fos un titella no ho penso permetre mai. No m’interessa l’espectacle per diners. Els necessito com qualsevol persona, però el meu principal objectiu és mantenir l’essència Eugenio. Quan hem de prendre decisions, la pregunta és “ell ho faria?” i com sé com actuava, em poso en  la situació. Ho faria? No. Doncs no ho faig.

Quina és la reacció del públic quan veu el Reugenio?

La gent surt del teatre encantada. El primer cop un senyor amb llàgrimes als ulls em va felicitar i em va dir que no volia venir per mantenir el record que tenia del meu pare, això passa sovint, però va afegir que als 5 minuts s’havia oblidat que era un imitador. És el millor elogi que et poden dir. També haig de dir que el Reugenio és una interpretació, no una imitació. Crec que la paraula “imitació” el desvirtua.

Com definiries el teu pare personalment?

Un tio molt autèntic, amb una escala de valors molt clara. Molt amic dels seus amics. Una persona molt respectuosa, que ajudava si podia. Ho va passar molt malament a la seva vida i va lluitar com un cabró. Era molt fidel. No suportava La mentida. El meu pare va marxar molt d’hora, però jo crec que està aquí, en el record de la gent.

Creus que la figura del Reugenio està ajudant positivament a mantenir la memòria de l’Eugenio?

Crec personalment que sí. Si jo no hagués fet això fa 4 anys l’humor de l’Eugenio s’acabaria perdent. Els acudits avui en dia van via wassap, fa dos anys anaven per power point, cada vegada s’expliquen menys. I crec que l’humor de l’Eugenio ens pertany a tots. L’Eugenio és dels pocs catalans estimats a tota Espanya i ja que ningú en aquest país va tenir els nassos de retre-li un tribut com es mereixia, ni una plaça, ni un teatre, ni res… li faig jo.

Com et sents treballant en aquest projecte?

M’encanta. Estic fent algo que havia buscat molts anys, vaig estar 39 anys buscant què fer en la meva vida, i em va arribar quan vaig fer 40. Crec que és un regal de la vida sentir-te realitzat amb la feina que fas, i poder crear coses noves.

 

Gerard Jofra en un moment de l'entrevista. Foto: Eva Macia

Gerard Jofra en un moment de l’entrevista. Foto: Eva Macia

www.elsabenaquelquediu.com

 

Marta Tello

 

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024