Entitats
Article d’opinió: La realitat econòmica és tossuda
Per reduir l’endeutament públic pugen els impostos, com l’IVA, i es retalla el sou dels funcionaris, cosa que redueix el consum i provoca el tancament de comerços i atur, la qual cosa fa baixar la producció, i les empreses abaixen sous i acomiaden treballadors, de manera que s’incrementa la despesa pública tant en subsidis d’atur com en pensions. Amb més aturats i menys sou, torna a baixar el consum i el cicle es torna a repetir. Els salaris van baixar un 0,8% el 2011 i un 5,4% el 2012, mentre els preus pujaven, el 2,4% i el 2,9%, respectivament. 
La conseqüència: el 2012 el consum va caure el 6%. La taxa d’atur ha passat del 22,85% el 2011 al 26% el 2012, amb un augment de 691.000 persones. Però el dèficit públic no baixa i el govern del PP menteix: la xifra oficial del 6,74% del PIB per al 2012 és falsa perquè no inclou les ajudes a la banca, un 3,25%, que deixa la xifra final en el 10%, més alt que el del 2011, del 9,44% amb ajudes a la banca incloses. La UE també mira cap a un altre costat, perquè no vol reconèixer el fracàs de les seves polítiques. El PIB estatal va caure el 2012 un 1,4%, la segona pitjor xifra dels últims 50 anys, només superada per la caiguda del 3,7% el 2009. L’endeutament públic va arribar als 882.000 milions d’euros, amb un augment el 2012 de 146.000 milions, el més alt de tota la història. Això representa un 84% del PIB, xifra que no assolida en els últims 100 anys i només superada entre 1894 i 1911. El 20 de febrer, en el debat de l’estat de la “nació” (la seva) el portaveu del Partit Popular, Alfonso Alonso deia que lo peor ha pasado.
Les comunitats autònomes i les retallades
Enguany el consum caurà entre un 4% y un 6% més, i la màquina infernal de destrucció econòmica del PP continuarà funcionant, d’acord amb la doctrina marxista (dels germans Marx) de Rajoy, que el 13 de febrer va dir: A veces la mejor decisión es no tomar ninguna decisión, que también es una decisión. El ministre d’Hisenda, Cristobal Montoro, pretén que les comunitats autònomes facin unes retallades inassolibles, mentre que l’administració central no retallarà res. El qualificatiu de “macarra” que li va dedicar el conseller de la presidència, Francesc Homs, no és cap insult, sinó un retrat, perquè el DRAE (el diccionari acadèmic) diu de macarra (1a. accepció): Dicho de una persona: Agresiva, achulada.
El pressupost del CNI augmenta un 82,3%
Aprofito per recordar que per al Centro Nacional de Inteligencia (CNI) que dirigeix la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, no hi ha retallades: el pressupost per al 2013 ha augmentat un 82,3%, de 203,7 a 371,4 milions d’euros. Aquests nous 167,7 milions figuren en un epígraf dels pressupostos titulat asesoramiento para la protección de los intereses nacionales, que traduït al català és: “lluitar contra la independència de Catalunya”. De fet, en un dossier de 20 pàgines lliurat a la premsa es pot llegir que són (…) para prevenir cualquier amenaza que afecte a la independencia e integridad de España (…) Saludo, per tant, als espies del CNI que són entre nosaltres perquè si són intel·ligents segur que llegeixen el ZONA SEC. Entre ells hi ha 30 inspectors de la Policía Nacional que pertanyen a la BOA (Brigada Operativa de Apoyo), però els paga el CNI, i la placa del Cuerpo Nacional de Policía només és una disfressa. Tots aquests verros i verres (no és un insult: “espieu”, si us plau, la segona accepció del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans), que cobren en bona part gràcies als diners que el govern del seu país roba als catalans, han de saber que al nostre CNI (Caminem cap a la Nostra Independència) som molts més.
Josep Maria Torremorell
Economista
Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars
Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.
Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula
Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.
L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.
Anna Pruna / S’ha finançat amb una campanya de crowfunding
L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.
Un dels espectacles de la companyia
‘El Hilo de Ariadna’
Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.
Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’
No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).
Més que pel·lícules
El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.
L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.
Properes projeccions:
Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE
Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués
Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE
Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE
Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE
-
Hemerotecafa 2 mesosZONA SEC 237
-
Entrevistesfa 2 setmanesJosep Guzmán: “Conèixer la història local genera sentiment de pertinença”
-
Societatfa 2 mesosNeix l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona
-
Hemerotecafa 1 mesParal·lel OH! 138
-
Entrevistesfa 2 mesosIvan Miró: “Per plantar cara al feixisme hem de construir memòria col·lectiva”
-
Societatfa 2 mesosDesconcert a Poeta Cabanyes
-
Societatfa 2 setmanesLes obres de l’Institut de l’Esport de Barcelona, aturades
-
Hemerotecafa 1 mesZONA SEC 238