Connecta amb nosaltres

Portada

El Paral·lel, testimoni d’artistes irrepetibles

Publicat

on

Any trist per l’escena catalana i espanyola arran de la desaparició d’actors únics, molts d’ells amb un denominador comú: el Paral·lel

molina_jordi / Paral·lel. Catalunya sencera es va quedar glaçada l’11 de gener en conèixer la sobtada mort d’Anna Lizaran, una de les dames d’or de la interpretació catalana. El càncer li robava la vida als 68 anys, els mateixos que, curiosament, tenia l’actor valencià Pepe Sancho quan, aquest 3 de març queia abatut per la mateixa malaltia. La llista d’intèrprets que ens han deixat en el darrer any és llarga. Però sobretot, els noms que la configuren, s’han descriure en majúscules.

muntatge_actorsMaria Asquerino i Joan Dalmau (febrer, 2013); Fernando Guillén (gener, 2013), Tonny Leblanc (novembre, 2012), Sancho Gracia i Carlos Larrañaga (agost, 2012); Paco Morán (juliol, 2012); José Luís Galiardo (juny, 2012); Paco Valladares i Pepe Rubio (març, 2012); són alguns dels noms que s’han acomiadat de l’escena per sempre, després de dedicar-hi tota una vida. El Paral·lel, ‘Brodway barceloní’, ha estat testimoni directe d’alguns d’aquests artistes, fills de dues generacions irrepetibles, la dels anys 20 i 30.

Pepe Rubio, el ‘pocavergonya’
Els ulls del Victòria gaudirien de la sornegueria del genial Pepe Rubio. L’any 67, després de consolidar-se a la gran pantalla com un jove cràpula, aterrava al Paral·lel per interpretar el paper protagonista d’Enseñar a un sinvergüenza, al costat de la catalana Núria Torray. A l’hemeroteca de La Vanguardia, hem trobat una d’aquelles petites joies tenyides de nostàlgia. La crítica de Martínez Tomás sobre l’estrena de l’obra. Diu així: “el notable actor se nos muestra en una sorprendente plenitud de recursos artísticos y tiene la virtud de saber dar la réplica a la excelente Nuria sin pretender en ningún momento oscurecerla”.

Els ‘Sanchos’ i l’amor per l’avinguda
No podíem parlar de les pèrdues més sentides sense mencionar Sancho Gracia i Pepe Sancho, units eternament pel serial de Curro Jiménez. “S’estimaven molt l’avinguda, tot i que no hi van arribar a actuar-hi”, ens ho explica Paco Pamies, bon amic de tots dos. De fet, va arribar a compartir escenari amb Sancho Gracia a Tiempo de Espadas (Teatro Moratín, 73). En aquella obra, dirigida pel dramaturg Jaume Salom —mort també aquest gener— brillava amb llum pròpia Anna Maria Barbany que, un any abans i també al Moratín —actual Luz de Gas— va compartir escenari amb Pepe Sancho a Descalzos en el parque.

moran_guillenMorán, Guillén i ‘Violines y Trompetas’
El cas més emblemàtic és el del cordovès Paco Morán (Creu de Sant Jordi, 2012) instal·lat a Catalunya des del 70 i que va actuar, pràcticament, a tots els teatres de l’avinguda. De la seva meteòrica carrera en volen destacar l’obra protagonitzada conjuntament amb el també desaparegut aquest any Fernando Guillén, Violines y Trompetas (Teatro Talía, 78-81). Una representació, la del director Santiago Moncada, que prendria una importància encara més cabdal quan, trenta-quatre anys després de la seva estrena, Joan Pera la reeditava (2012) per retre-li un sincer homenatge al seu amic i company d’escenari a La extraña pareja de Neil Simon, que va omplir el Borràs durant els 90.

Paco Valladares a ‘Mamá, quiero ser artista’
No ens volem oblidar de la imponent veu de Paco Valladares. L’actor sevillà, mort fa un any després d’una llarga lluita contra la leucèmia, va enamorar el Paral·lel l’any 80 a Mama, quiero ser artista, a l’ Apolo, una comèdia musical amb l’incombustible Concha Velasco.  En paraules de la flamant guanyadora del Goya d’Honor, “recitava millor que ningú”. Des d’aquestes humils pàgines, un sentit record a tots aquests fantàstics artistes.

Portada

Mancebo posa punt i final a la temporada pujant al podi a Eivissa

Publicat

on

Per

@zona_sec / El barber del barri signa un magnífic any que tanca amb victòria a les Balears

El triatleta i barber del barri, Àngel Mancebo, ha abaixat la persiana de la temporada. Mancebo ho ha fet des del calaix més alt del podi de la mitja Ironman d’Eivissa, que va disputar el passat 23 d’octubre. Va guanyar en la seva categoria (55-59 anys), amb un temps de  5 hores, 42 minuts i 21 segons. Va destinar 44 minuts i 07 segons a nedar dos kilòmetres; 3 hores, un minut i 59 segons als 90 kilòmetres de bicicleta i l’últim circuit, el de la cursa a peu, 21 kilòmetres, que va necessitar 1 hora, 50 minuts i 10 segons.

whatsapp-image-2016-11-03-at-12-17-59

Àngel Mancebo al podi d’Eivissa, rebent el premi / Àngel Mancebo

“Va ser molt dur”, explica Mancebo i amplia el seu argument, “feia molta calor”. El triatleta precisa que “les corrents a l’aigua en el segment de natació; el trencacames en bicicleta, que no em va permetre agafar el ritme i els quatre ascensos al castell d’Eivissa corrent, van ser duríssims”. Tanmateix, el premi final, un cop creuada la meta, gairebé va fer oblidar tot aquest gran esforç.

Aquesta victòria posa la cirereta d’un gran any, que només s’ha vist tacada per la caiguda, mentre entrenava a l’estiu, que li va impedir optar a estar amb els millors del planeta. Ara, com diu, “toca mini-descans” i preparar la pròxima temporada.

Continua llegint

Portada

La Satalia necessita millores

Publicat

on

Per

@zona_sec / Fa uns dies des de ZONA SEC es va recollir la queixa en la que el CE APA Poble-sec havia manifestat l’estat de les instal·lacions de la Satalia. Curiosament, a finals del curs passat es van engegar una sèrie d’actuacions per a que de cara a l’arrencada de la temporada, la 2015-2016, estiguessin a punt. Tals com millores en l’enllumenat, l’espai d’infermeria, els vestuaris i la instal·lació de gespa al camp de futbol 7. Fonts del Districte Sants-Montjuïc asseguren que no tenen coneixement de cap reclamació, però sí admeten que des de fa cosa d’un any una part de la graderia està precintada per estar “en mal estat”. També reconeixen que els vestuaris més antics necessiten d’obres i que s’emmarquen en unes millores a l’equipament esportiu “que s’han d’anar fent”. Tanmateix, des del Districte no detallen quan es duran a terme.

20160909_111359

Una part de les grades en evident mal estat, sense precinte / Gerard Trives

 

Continua llegint

Portada

Mancebo, entre els millors de la seva categoria a l”Ironman’ de Mallorca

Publicat

on

Per

@4tito4 / L’il·lustre barber de Blai completa a les Illes Balears la cinquena competició d’aquest tipus.

El triatleta i barber del barri, Àngel Mancebo, va prendre part el passat 24 de setembre de l’Ironman de Mallorca. Mancebo va estar amb els millors de la seva categoria (55-59 anys) signant un temps total d’11 hores, 53 minuts i 35 segons. Va completar el segment de natació (quatre kilòmetres) en una hora, deu minuts i 22 segons; el de bicicleta (180 kilòmetres) en sis hores i 15 minuts i, per últim, la cursa a peu (20 kilòmetres) en quatre hores, 14 minuts i 40 segons. “A partir del kilòmetre 24 de la bici va començar a ploure. Va haver-hi una tempesta molt forta”, explica l’esportista i continua “això ho va fer més dur i perillós”. Tot i així reconeix que s’ho va passar “molt bé”. Mancebo afegeix així al seu currículum d’Ironmans la ciutat balear, que s’uneix a les de Barcelona (2012 i 2013) i Lanzarote (2012 i 2014).

En el seu calendari d’enguany resta una cita més: la mitja Ironman d’Eivissa, que s’organitza el pròxim 23 d’octubre. D’aquesta manera, posarà punt i final a un any en el que també ha participat a les mitges de Barcelona i Monegros (Aragó).

L’espina de Hawaii
Tot i signar un magnífic 2016 i evidenciar un enorme esperit de superació, té una assignatura pendent: l’Ironman de Hawaii, la competició reservada per als millors. “Només s’hi accedeix amb invitació”, remarca Mancebo i aquesta s’aconsegueix a Suècia, campionat que es va disputar a l’agost. Però tres mesos abans va caure de la bicicleta mentre entrenava i va frenar en sec la seva progressió, “em trobava molt fort”. Això el va deixar gairebé dos mesos parat, “massa si has de competir al límit”, determina. L’espina de l’arxipèlag del Pacífic s’ha quedat clavada, està valorant treure-se-la.

 

 

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.