Les escoles Jacint Verdaguer i Carles I reivindiquen els bons resultats de la seva tasca educativa i demanen “més voluntat política” per distribuir l’alumnat d’entorns desfavorits

@molina_jordi / Les escoles Carles I i Jacint Verdaguer del Poble-sec han sortit al pas dels rumors que deixaven sota sospita el nivell de la seva oferta educativa. Sobretot després que una mare fes publica una carta —publicada aquest juny a El Periódico— alertant de la “mala reputació” de les dues escoles, una afirmació que es basava, sobretot, en l’elevat percentatge d’immigració que assumeixen tots dos centres —prop del 80% del conjunt de l’alumnat—.

A d’alt, el Jacint Verdaguer; a baix, el Carles I / Fotos: Ana Inés Fernández

L’escrit ha fet créixer la percepció de que existeixen diferències entre la qualitat d’aquests dos centres i les altres escoles del barri, com els també públics Bosc de Montjuïc i Tres Pins; o la concertada Anna Ravell. Amb el temps, cada centre ha anat consolidat un tipus d’alumnat, tal i com explica la directora del Carles I, Isabel Costa: “tradicionalment la població autòctona catalanoparlant ha optat per portar els seus infants a les escoles municipals de dalt de la muntanya –Bosc i Tres Pins—; mentre que la població immigrant l’hem assumit les escoles a peu de carrer –Carles I i ‘Cinto’ Verdaguer—”. Això, sumat a la tendència de determinats col·lectius de nouvinguts de portar els infants als centres on ja hi ha familiars o persones del mateix origen ha acabat consolidant la distribució actual de l’alumnat del Poble-sec.

El valor de la diversitat cultural
En David i la Romina estan orgullosos de l’equip docent del Carles I, on la seva filla hi cursa P3. Fa uns van sentir “ràbia i decepció” mentre llegien la carta en qüestió: “no es pot danyar la reputació d’una escola en funció de l’origen o la classe social del públic que té, sinó del nivell del seu professorat o del projecte educatiu”. I és que la Romina no només està satisfeta amb els mestres de la seva filla, sinó que inclòs la va canviar expressament d’escola per dur-la al Carles I. Costa, directora del centre, celebra que hi hagi famílies “valentes” que, més enllà dels estereotips, aposten per l’escolarització en entorns d’interculturalitat. “La barreja entre infants de diverses procedències no té perquè ser negatiu, tot el contrari: és enriquidor per part dels autòctons i dels immigrants”. Així ho veu també la seva homòloga al Jacint Verdaguer, Núria Lacasa, que defensa que “la convivència amb altres cultures ens fa molt més riscs, més tolerants i podem adquirir uns valors poc assumibles en escoles amb un alumnat homogeni”.

Núria Lacasa, directora CEIP Jacint Verdaguer / L.Roca

Facilitats per aprendre idiomes
L’aprenentatge d’una llengua estrangera s’adquireix millor en escoles on la diversitat cultural està present. Així ho reflecteixen les dades extretes de les proves de 6è de primària. El Carles I i el Jacint Verdaguer no només tenen resultats similars respecte la resta d’escoles del seu mateix sector socioeconòmic en les assignatures de català, castellà i matemàtiques; sinó que en matèries com l’anglès s’observen millors qualificacions, inclòs si ho comparem amb els resultats de la resta d’escoles catalanes. “Els nens que a casa parlen una llengua diferent al català o castellà fa que els nens autòctons estiguin en contacte amb altres llengües, per tant beneficia l’aprenentatge d’idiomes”, explica Núria Lacasa.

Per obtenir aquests resultats satisfactoris, tots dos centres s’han hagut de multiplicar. D’ençà del gran boom migratori que va rebre el barri fa deu anys, Carles I i Jacint Verdaguer hagin assumit gairebé tota la responsabilitat d’educar els infants provinents dels sectors més desfavorits, sovint de procedències diverses. Davant d’aquesta situació, els equips directius i els consells escolars d’ambdues escoles demanen als responsables de la Generalitat, el Consorci d’Educació i el Districte de Sants-Montjuïc més intervenció a l’hora de repartir aquests col•lectius entre tots quatre centres públics del barri. “Només hi pot haver integració i cohesió social si també tenim barreja”, explica Isabel Costa, que admet que la resta d’escoles “compleixen amb el què poden” però demana més atenció i sensibilitat a les autoritats responsables.

Les infants del Carles I, a classe / J.Herrera

La cap de prospectiva de la Fundació Bofill, Mònica Nadal, una associació de referència en l’àmbit educatiu, insta a les institucions a evitar que es generin situacions com les que viuen aquestes escoles del barri. “Si l’escola és l’espai en què es pren contacte amb la societat catalana no pot ser que els únics catalans acabin sent els metres; l’escola no pot contrarestar per si sola les dificultats socials del barri”, subratlla. Del mateix parer és la investigadora especialitzada en migracions i diversitat cultural, Marta Muixí: “tenint en compte que ja fa més de deu anys que va començar l’augment important de la població d’origen extracomunitari, el que és preocupant i poc natural és que hi hagi escoles on aquesta diversitat no estigui representada”. Una absència, diu, “que va en detriment del propi alumnat”. Com afirmen totes les fonts consultades “cal voluntat política”. La tenim?