Connecta amb nosaltres

Entitats

“Esperem que aquesta Diada sigui, com a màxim, la penúltima de la Catalunya autonòmica”

Publicat

on

Víctor Acedo, portaveu de Poble-sec per la Independència (@PSxIndp)

victor_acedo_ok

@molina_jordi / Víctor Acedo (Zamora, 1976) va identificar la independència amb la seva sensibilitat política un cop va descartar la via federal. Abans, fins al 2007 tenia el desig romàntic d’una Espanya a la suïssa, federal, i en la qual fossin respectades totes les identitats. Un cop descartada aquesta possibilitat –“del tot impossible”, diu— es va posar a treballar per la llibertat de Catalunya. Veí del barri des de l’estiu del 2009, és membre de l’Assemblea Nacional Catalana des del principi, i treballa a la territorial del Poble-sec.

 

El Poble-sec va ser l’únic barri que va celebrar la consulta sobre la independència al marge del seu Districte. Avui veiem que també tenim Poble-sec per la independència, al marge de Sants-Montjuïc per la Independència. A què respon aquesta lògica?
Tenim la sort de viure en un districte amb moltíssimes entitats, potser en el que té més entitats de tot Barcelona. Si hi afegim el fet que el Poble-sec, per formació i per ubicació, és un barri molt delimitat dins del districte, no ens resultarà estrany que hi hagi hagut consultes pròpies i que tinguem una territorial pròpia de l’ANC. De tota manera, val a dir que amb els companys de Sants hi tenim una relació excel·lent i que hi col·laborem sovint.

Si fem cas dels moviments independentistes que fan més soroll al Poble-sec, veiem que predomina una militància de l’independentisme d’esquerres, tanmateix CiU va guanyar, també, al barri…
Sí, però seguits d’ERC i aquests seguits dels d’ICV-EUiA. A més, la CUP va tenir un suport notable. Uns resultats semblants als de Sants. És veritat que CiU és el partit més votat del país, i això s’ha de notar poc o molt a tot arreu, també al Poble-sec. Però també és veritat que al barri hi ha sectors amb considerable consciència social: a més del Poble-sec per la Independència i d’altres entitats, hi ha un ateneu rebel i l’Assemblea de Barri del Poble-sec és molt activa, amb iniciatives com ara la xarxa de suport mutu o el mercat d’intercanvi del Troca-sec. I el moviment de les consultes populars sobre la independència va tenir força al nostre barri. Aquestes factors podrien fer entendre una presència rellevant de l’independentisme d’esquerres.

Quin paper juguen els barris per fer pinya en el procés cap a la independència?
Un paper fonamental. Contràriament al que passa a Escòcia, a Catalunya la força del moviment independentista ve de la gent, de la societat civil: és un moviment de base que ja ve del voluntariat de les consultes populars sobre la independència. En el cas de l’Assemblea Nacional Catalana, ens organitzem en assemblees territorials per barris o districtes en les localitats més grans, com Barcelona. És al barri on podem fer més incidència en la gent, tant directament (amb les paradetes) com a través de la relació amb les altres entitats del barri o districte. Amb aquestes ens hi relacionem a través de la nostra comissió d’extensió i també quan compartim esdeveniments com ara la Festa Major, la rua de Carnaval, Sant Jordi, Sant Joan, la Diada, etc.

Vivim en un barri amb un alt índex de població estrangera. Els estem fent prou partícips del projecte? Teniu afiliats d’origen immigrant?
Ens alegra poder dir que sí que en tenim, de simpatitzants no catalans —a tall d’exemple, qui escriu aquestes línies és de Valladolid. Amb el nostre instrument d’expansió més eficaç, la paradeta informativa, tenim incidència directe en persones nouvingudes. Són moltes les que s’aturen a parlar amb nosaltres i a les quals els passem informació en català, espanyol, anglès o francès; el seu interès és més que notable. Moltes entitats de persones nouvingudes fan servir dues banderes, la catalana i la del seu país d’origen i que recentment una de les entitats més emblemàtiques, la dels Castelleres del Poble-sec, s’ha declarat entitat independentista.

Poble-sec per la Independència s’encarregarà d’omplir el tram de La Via Catalana que passa pel Paral·lel. Tot un repte…
Tenim molta feina. Efectivament, la territorial de Poble-sec organitzem el tram de la Via Catalana —és a dir, la cadena humana— que passarà per la part que ens pertoca del Paral·lel. Això implica portar una llista de les persones i entitats apuntades, mirar de guarnir el carrer amb estelades de gran mida, col·locar altaveus en llocs significatius… La cadena humana mostrarà al món, a més del desig d’independència, la capacitat del nostre poble d’encarar reptes organitzatius importants. Esperem que aquesta sigui, com a màxim, la penúltima Diada de la Catalunya autonòmica.

La cadena humana mostrarà al món, a més del desig d’independència, la capacitat del nostre poble d’encarar reptes organitzatius importants.

Teniu la sensació d’estar a les portes d’una oportunitat històrica per aconseguir la independència?
Ens sembla que es pot dir objectivament que vivim moments històrics, independentment de la posició que tingui cadascú davant de la possible independència de Catalunya. No oblidem que la manifestació de la Diada de l’any passat és una de les més importants de la història recent europea. No és poca cosa. I ara tenim un Parlament amb una majoria absoluta independentista! Qui hauria somiat aquestes condicions fa uns anys?

Què pot fer desviar el procés?
El perill principal és que som davant d’un enemic poderós: l’Estat Espanyol. De fet, ens ho recorden una setmana sí i l’altra també. Contra l’Estat, Catalunya, més enllà de les seves institucions democràtiques, només hi pot oposar la força de la gent. És aquesta la clau de l’èxit del procés: cal que la població no perdi la il·lusió de crear un nou país més democràtic i més just; cal que, malgrat els atacs que ens cauen i que ens cauran, no entrem en el derrotisme proverbial català. I cal que el moviment es faci encara més transversal, amb dos sectors primordials: els joves i l’esquerra sobiranista encara no independentista (votants d’ICV-EUiA i part dels votants del PSC). Si la independència de Catalunya pot ser vista pel gruix de la població com la cerca d’un marc més democràtic, i això està passant ara, ho tindrem tot guanyat.

Com valores l’actitud dels partits?
Els partits polítics no han deixat d’anar arrossegats pel moviment popular; de tota manera, considerem que, en general, s’estan complint els compromissos establerts després de les darreres eleccions: constitució d’organismes que gestionin donin legitimitat institucional al procés (Pacte Nacional pel Dret a Decidir, la Comissió del Parlament, el Consell Assessor per a la Transició Nacional), articulació d’un full de ruta rigorós i precís, primer contacte amb el govern de l’Estat per a demanar la celebració d’un referèndum, etc. D’altra banda, ens agradaria molt que el PSC, ICV-EUiA i Unió arribessin a veure la independència del país com el que és: una condició sine qua non per a poder resoldre els problemes socials que patim. També celebraríem que Unió i PSC estiguessin escrupolosament compromesos amb l’anomenat “dret a decidir” —el dret a l’autodeterminació— i recordem amb pesar que el Partit Socialista, al seus inicis, hi donava suport incondicional.

Més entrevistes de Zona Sec en aquest enllaç

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024