Connecta amb nosaltres

Societat

El Paral·lel s’encadena per la independència

Publicat

on

Famílies senceres, veïns i una amplia representació del teixit associatiu del Poble-sec celebra la Diada sumant-se a la Via Catalana, que va creuar massivament l’avinguda del Paral·lel

@molina_jordi / L’espectacular Via Catalana que l’11 de setembre va travessar Catalunya des del Pertús fins a Alcanar va tenir en el Paral·lel un dels múltiples escenaris de Barcelona. Fins a l’avinguda van desfilar veïns i representats del teixit associatiu del Poble-sec que es van sumar al crit de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Precisament, la sectorial al barri de l’ANC, la plataforma Poble Poble-sec per la Independència (PSxI), es va encarregar de gestionar, amb el suport de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, la convocatòria dels trams 763 i 764 d’una cadena humana que va aplegar 1.600.000 persones al conjunt del Principat, 500.000 a Barcelona, segons xifres d’Interior.

via_catalana

Milers de persones es van concentrar al Paral·lel per ‘fer Via’ / Ana Inés Fernández

Per al portaveu de PSxI, Víctor Acedo, la Via Catalana demostra, com ja ho va fer la Diada del 2012, “que el projecte independentista és el que concita unes majories més àmplies i, sobretot, transversals al país, i que no és cap febrada passatgera”. Per la seva banda, el president de la Coordinadora, Josep Guzmán, assegura que hi va haver “pràcticament unanimitat” entre les entitats per aprovar que la Coordinadora tingués un paper destacat en l’èxit de la Via. “No penso que sigui necessàriament obligatori ser independentista per anar a la Via, tenim clar, això sí, que les relacions entre Catalunya i Espanya no tenen més recorregut i, sobretot, que per davant de la legalitat hi ha la justícia”. El treball conjunt de la PSxI i la Coordinadora va permetre, a més, convocar dos autocars per tal que alguns manifestants es poguessin desplaçar fins els trams amb menys participació de la Via, en concret a Camarles, a les Terres de l’Ebre.

“El projecte independentista és el que concita majories més àmplies i transversals al país,  no és cap febrada passatgera”, diu Víctor Acedo, portaveu de PSxI

mural

PSxI va encarregar un mural a un artista per commemorar el pas de la Via pel barri / J.M.

Els participants de la Via  és van agafar de les mans entre crits  “d’independència” a les 17:14, l’hora prevista. Minuts abans, un mural d’una estelada —foto— encarregat per PSxI centrava les mirades a la Plaça de les Tres Xemeneies. Allà mateix, estaven concentrats els Castellers del Poble-sec, que s’encarregarien de muntar i desmuntar castells en un ambient festiu fins a les 18h de la tarda, l’hora en què sonaria l’himne dels Segadors. Entre crits, balls, banderes, es podien identificar fàcilment cares conegudes del teixit associatiu del barri, com la de Màxim Montori, representant de la junta de la Coordinadora. “Ens vam posar a disposició de Poble-sec per la Independència perquè entenem que la nostra responsabilitat és estar amb el país”. Els que no hi van convocar els seus socis van ser els responsables de la Unió de Veïns, “no volem entrar en política”, sostenen.

Sobirania nacional, sí; transformació social, també

Via_Catalana1

Els veïns del Poble-sec s’agafen de les mans quan toquen les 17:14 / Ana Inés Fernández

El contingut social de la Via Catalana es va fer sentir en diversos trams de la cadena humana. A Barcelona, prop de 8.000 persones van participar de la iniciativa de Procés Constituent #EncerclemLaCaixa. “Un símbol per denunciar com la gestió actual de la crisi només perjudica als sectors més vulnerables de la societat —treballadors, parats, jubilats, immigrants, estudiants…— mentre permet que els bancs i grans especuladors segueixin augmentant beneficis”, explica Marc Serra, activista de l’Assemblea de Barri i veí del Poble-sec. Malgrat la poca repercussió mediàtica que va tenir la iniciativa, a Catalunya es van fer múltiples reivindicacions que relacionaven la sobirania nacional amb l’oportunitat de construir un país més just, acollidor, transparent i amb els drets socials garantits.

“#EncerclemlaCaixa és un símbol per denunciar la gestió de la crisi, que només perjudica als sectors vulnerables —treballadors, aturats, jubilats, immigrants, estudiants…— mentre permet que els bancs i grans especuladors segueixin augmentant beneficis”, explica Marc Serra, activista de l’Assemblea i veí del barri

Doble missatge
La mobilització de la societat civil a la Via Catalana ha de servir ara per consolidar el rumb de l’executiu de Mas i el Parlament cap al referèndum d’autodeterminació. Però, sobretot, significa una demostració de força cívica que hauria de fer reflexionar als dirigents estatals, que segueixen refugiats sota el fràgil paraigua constitucional. En paraules del portaveu de PSxI, “tot plegat suposa una gran pressió al nostre govern i al govern central: el primer no pot caure en la temptació de xipollejar amb preguntes múltiples ni dates tardanes pel que fa a la consulta i el segon faria bé de deixar de fer l’orni d’una vegada per totes”.

Clica aquí per veure el reportatge fotogràfic

Societat

Obre la residència del Poble-sec amb 240 llits per a malalts de Covid-19

La consellera Vergés anuncia l’adaptació d’altres espais per traslladar residents i així evitar el contagi de coronavirus

Publicat

on

Per

Vetllar per la salut dels més vulnerables. Aquest és l’objectiu del Govern de la Generalitat des del primer dia d’aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que aquesta setmana s’incorpora “una nova residència de gent gran a la ciutat de Barcelona amb una capacitat de 240 llits per a persones amb Covid-19”. Aquest espai ubicat al Poble-sec comptarà amb 141 habitacions distribuïdes en 8.000 metres quadrats. En un inici, s’obrirà amb 32 llits.

Vergés ha precisat que es tracta d’una “residència medicalitzada amb instal·lació d’oxigen en 66 llits” i que donarà capacitat de moviment a les residències d’on provenen les persones malaltes. De fet, ha explicat que s’adaptaran altres espais, com ara hotels, per aquelles persones que viuen en residències i que no estan malaltes de Covid-19 per poder-los aïllar de les residències de procedència perquè “són persones infectables” i evitar-ne, així, el contagi.

Per altra banda, aquests darrers dies el Departament de Salut ha augmentat el nombre de proves per detectar el coronavirus entre les persones que viuen en residències. “Estem augmentant les proves cada dia, fins ara ja són 10.434 les proves PCRs fetes”, ha informat Vergés. Per últim, la consellera Vergés ha reiterat la importància de quedar-se a casa per evitar el repunt de casos de coronavirus i ha recordat que els “laboratoris privats no haurien d’oferir tests de coronavirus ni a ajuntaments ni a empreses. Els tests han de passar pels protocols públics per a poder saber els resultats i millorar les estratègies per controlar aquesta epidèmia”, ha conclòs.

Continua llegint

Societat

Diari del coronavirus

Publicat

on

Per

Ja no em desperto amb els primers cotxes que circulen pel carrer. Ara, és el silenci que em desvetlla. Un silenci que m’arriba, m’embolcalla feixuc com un lladre que em visités de matinada i em deixés la seva targeta de presentació: soc aquí, com cada diumenge, cada dijous.

No compten els dies sinó els gestos. I les imatges agafen una importància poc habitual. Ara observo un vell amb més anys que jo córrer amb esforç i passes petites cap a la parada del bus. L’autobús l’esperarà. En aquests temps baixen del Tibidabo ànimes generoses i pugen de mar d’altres diabòliques.

A la nit el paisatge destacable són el guants de plàstic que campen damunt la vorera.

De nou a la cuina damunt la taula de marbre navega un cert desordre. El diari i el suplement, un bol amb escàs raim, una ceràmica que representa una gallina, unes tasses de cafè…

No tenim pressa per recollir el desori.

Ernest Millet Gómez

Continua llegint

Societat

Confinament (II)

Publicat

on

Per

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

El bol curull de col-i-flor presideix la taula de marbre. I uns tomàquets per amanir, unes restes de raviolis que quedaren de l’àpat d’ahir. Encenem el llum, una bombeta que ens dóna escalfor lentament. I seiem a taula com si res no ens passés pel cap, com si avui fos un dia qualsevol: però passen massa coses a la ciutat.

El semàfor de davant de casa ha esdevingut decoratiu i ja ningú espera el permís per creuar el carrer. Potser cada cinc minuts baixa un cotxe pel carrer Balmes. Ha plogut bona part del dia. Una pluja mansa que l’escriptor Pla aplaudiria feliç, perquè era, segons que escrivia, l’aigua que calia per als camps. Busco un somriure, una paraula amable però em creuo amb poques persones que semblen que corrin cap al notari. Recullo l’última barra de pa al forn de santa Glòria. Des d’el primer dia de la crisi sanitària que m’atén la mateixa senyora. Té un aire d’absoluta normalitat, com si això del virus no anés amb ella.

Al vespre com a final de festa el nostre anònim veí ens regala Imagine i la veu de Lennon ressona per tota la plaça. S’aixequen braços i només ens falten les espelmes per arrodonir el final de la vetllada. Bé, hi tenim algunes llinternes que ens fan l’ullet. Comença a fosquejar i la ciutat semblarà més trista, com un dol immens que cau damunt nostre.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.