Connecta amb nosaltres

Societat

El Paral·lel s’encadena per la independència

Publicat

on

Famílies senceres, veïns i una amplia representació del teixit associatiu del Poble-sec celebra la Diada sumant-se a la Via Catalana, que va creuar massivament l’avinguda del Paral·lel

@molina_jordi / L’espectacular Via Catalana que l’11 de setembre va travessar Catalunya des del Pertús fins a Alcanar va tenir en el Paral·lel un dels múltiples escenaris de Barcelona. Fins a l’avinguda van desfilar veïns i representats del teixit associatiu del Poble-sec que es van sumar al crit de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Precisament, la sectorial al barri de l’ANC, la plataforma Poble Poble-sec per la Independència (PSxI), es va encarregar de gestionar, amb el suport de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, la convocatòria dels trams 763 i 764 d’una cadena humana que va aplegar 1.600.000 persones al conjunt del Principat, 500.000 a Barcelona, segons xifres d’Interior.

via_catalana

Milers de persones es van concentrar al Paral·lel per ‘fer Via’ / Ana Inés Fernández

Per al portaveu de PSxI, Víctor Acedo, la Via Catalana demostra, com ja ho va fer la Diada del 2012, “que el projecte independentista és el que concita unes majories més àmplies i, sobretot, transversals al país, i que no és cap febrada passatgera”. Per la seva banda, el president de la Coordinadora, Josep Guzmán, assegura que hi va haver “pràcticament unanimitat” entre les entitats per aprovar que la Coordinadora tingués un paper destacat en l’èxit de la Via. “No penso que sigui necessàriament obligatori ser independentista per anar a la Via, tenim clar, això sí, que les relacions entre Catalunya i Espanya no tenen més recorregut i, sobretot, que per davant de la legalitat hi ha la justícia”. El treball conjunt de la PSxI i la Coordinadora va permetre, a més, convocar dos autocars per tal que alguns manifestants es poguessin desplaçar fins els trams amb menys participació de la Via, en concret a Camarles, a les Terres de l’Ebre.

“El projecte independentista és el que concita majories més àmplies i transversals al país,  no és cap febrada passatgera”, diu Víctor Acedo, portaveu de PSxI

mural

PSxI va encarregar un mural a un artista per commemorar el pas de la Via pel barri / J.M.

Els participants de la Via  és van agafar de les mans entre crits  “d’independència” a les 17:14, l’hora prevista. Minuts abans, un mural d’una estelada —foto— encarregat per PSxI centrava les mirades a la Plaça de les Tres Xemeneies. Allà mateix, estaven concentrats els Castellers del Poble-sec, que s’encarregarien de muntar i desmuntar castells en un ambient festiu fins a les 18h de la tarda, l’hora en què sonaria l’himne dels Segadors. Entre crits, balls, banderes, es podien identificar fàcilment cares conegudes del teixit associatiu del barri, com la de Màxim Montori, representant de la junta de la Coordinadora. “Ens vam posar a disposició de Poble-sec per la Independència perquè entenem que la nostra responsabilitat és estar amb el país”. Els que no hi van convocar els seus socis van ser els responsables de la Unió de Veïns, “no volem entrar en política”, sostenen.

Sobirania nacional, sí; transformació social, també

Via_Catalana1

Els veïns del Poble-sec s’agafen de les mans quan toquen les 17:14 / Ana Inés Fernández

El contingut social de la Via Catalana es va fer sentir en diversos trams de la cadena humana. A Barcelona, prop de 8.000 persones van participar de la iniciativa de Procés Constituent #EncerclemLaCaixa. “Un símbol per denunciar com la gestió actual de la crisi només perjudica als sectors més vulnerables de la societat —treballadors, parats, jubilats, immigrants, estudiants…— mentre permet que els bancs i grans especuladors segueixin augmentant beneficis”, explica Marc Serra, activista de l’Assemblea de Barri i veí del Poble-sec. Malgrat la poca repercussió mediàtica que va tenir la iniciativa, a Catalunya es van fer múltiples reivindicacions que relacionaven la sobirania nacional amb l’oportunitat de construir un país més just, acollidor, transparent i amb els drets socials garantits.

“#EncerclemlaCaixa és un símbol per denunciar la gestió de la crisi, que només perjudica als sectors vulnerables —treballadors, aturats, jubilats, immigrants, estudiants…— mentre permet que els bancs i grans especuladors segueixin augmentant beneficis”, explica Marc Serra, activista de l’Assemblea i veí del barri

Doble missatge
La mobilització de la societat civil a la Via Catalana ha de servir ara per consolidar el rumb de l’executiu de Mas i el Parlament cap al referèndum d’autodeterminació. Però, sobretot, significa una demostració de força cívica que hauria de fer reflexionar als dirigents estatals, que segueixen refugiats sota el fràgil paraigua constitucional. En paraules del portaveu de PSxI, “tot plegat suposa una gran pressió al nostre govern i al govern central: el primer no pot caure en la temptació de xipollejar amb preguntes múltiples ni dates tardanes pel que fa a la consulta i el segon faria bé de deixar de fer l’orni d’una vegada per totes”.

Clica aquí per veure el reportatge fotogràfic

Societat

El Poble-sec esdevé la Marina ‘cool’ de BCN

Els barcelonins es desplacen fins al barri, on han trobat una xarxa de locals d’oci amb més categoria que els del polígon de Sant Martí

Publicat

on

Soroll al Poble-sec

23.40 hores. A la boca del metro del Paral·lel hi ha una figura que gairebé ja comença a formar part de la iconografia nocturna de l’avinguda: el llauner. No cal donar ni 20 passes que, just a tocar de la cantonada del Bagdad, un primer home ofereix cerveses a un euro a tot aquell que passa per la zona. Sorprenentment, tant ell com la resta dels seus companys només ofereixen Estrella Damm (algun dia aquest detall mereixerà una investigació, però com diria Aragorn, hoy no es ese día). Al cap i a la fi, aquesta nit és per venir a viure i descriure el Poble-sec nocturn.

A banda i banda de l’avinguda que connecta el mar amb la rotonda més temuda de Barcelona, desenes de grups pugen i baixen amb o sense rumb. El que per a alguns sembla ser el final del dia (i fins i tot de la seva estada a Barcelona), altres tot just trepitgen el carrer a partir d’aquella hora. Una hora en què als contenidors del Pans & Company ja s’amuntega la brossa sense que ningú la reculli i sense que ningú li presti atenció. Almenys, aquesta és la sensació que dona per la seva terrassa plena a vessar i on alguns turistes ja carregen l’estómac abans d’entrar a la Sala Apolo.

Més endavant i gairebé amb les agulles a punt de tocar la mitjanit, la plaça del Molino presenta un ambient distès i fins i tot es podria dir que relaxat. Entre els pocs bancs que hi queden instal·lats (però tots ocupats), un grup de joves posa a punt els seus fetges amb dosis de Knebep i Negrita. Beuen i xerren tranquil·lament. El fet que les seves bosses verdes d’un tot alimentació els puguin delatar, no sembla preocupar-los gaire. Tot plegat… tampoc fan res gaire diferent de la imatge de pocs metres més enllà, en la que dos homes esgoten les seves cerveses en un bar de Salvà. Ara bé, hi són dins o estan fora? Doncs ni una cosa ni l’altra: els tamborets just queden ajustats a l’exterior, però sense sobresortir de la façana. Encara que pugui semblar fora de joc, és cervesa legal.

Blai, un altre món
Ara, com quan un s’apropa a la silueta dels estadis un dissabte a la nit, cada cop que les cames avancen direcció Blai els decibels pugen progressivament. És en aquell moment que sorgeix la diferència entre l’aparent soroll i el soroll real. Qui marca la intensitat? La mateixa aglomeració humana que apareix tot just en girar la cantonada. De fet, si no parlen alt, entre ells no són capaços d’escoltar-se. L’acústica de la via fa la resta. Primera terrassa, plena; segona terrassa, plena; tercera terrassa, dos llocs buits. Un ja es pot imaginar l’ambient. Són les 23.55 hores i tot apunta al fet que la tapa i l’estrella a taula tenen nit per endavant.

Un detall, però: la majoria de les finestres dels veïns, tancades. Tot i això, o a Blai un es munta una cabina de ràdio insonoritzada per poder dormir, o clama paciència. Sobre el terreny, per cada 20 metres que s’avancen, la banda sonora canvia de registre. Una melomania que té com a origen els interiors dels locals, amb els bafles a tota pastilla i les portes obertes per no deixar escapar a cap vianant amb ganes de gresca.

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Majoria de barcelonins
No és fins al punt de les 24 hores quan alguns cambrers ja comencen a advertir que han de plegar la terrassa, mentre que altres ja comencen a lligar les cadires. És ara quan la festa hauria de passar a l’interior? En teoria sí, però la majoria opta per quedar-se al carrer fent-la petar o fumant una cigarreta. “Vols un got de plàstic?”, pregunta un restaurador a un turista. A la poca estona aquest ja té un nou recipient per arrepenjar-se sobre una façana i escapar de la calor i el soroll del local.

Abans es deia ‘anar a Marina’
En aquest sentit, resulta gairebé impossible caure en el tòpic, però si per un motiu és fàcil distingir a un hoste estranger d’un veí del barri o de la resta de la ciutat, és pel tipus de consumició. En aquest cas, la sangria és la prova del cotó. Aquesta, però, és minoritària. Així que al contrari del que s’acostuma a advertir des de determinats sectors polítics, el gruix dels clients són catalans; veïns del Poble-sec i de la ciutat. Persones amb ganes de sortir a la nit i que en comptes d’optar pel que abans se’ns deia ‘‘anar a Marina’’, prefereixen tastar un oci on el detall kitsch substitueix l’essència rockera de la reconeguda zona de Sant Martí. El malson veïnal, però, és gairebé calcat. Queda tot un estiu per endavant.

Una molèstia perjudicial per a la salut
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el soroll és el segon factor mediambiental més perjudicial a Europa i se situa només per darrere de la contaminació atmosfèrica. Si bé fins ara les investigacions en la matèria no han anat gaire més enllà de la seva relació amb els efectes directes sobre l’audició, alguns darrers estudis vinculen la problemàtica amb molèsties, trastorns de la son, problemes cognitius i fins i tot amb malalties cardiovasculars.

Segons argumenten els especialistes, quan el soroll altera la son, implícitament es veu afectat el metabolisme del cos. Com que el metabolisme de la glucosa es veu interromput, s’acaben per desregular els horaris del desig d’alimentar-se de l’afectat. Davant d’aquesta circumstància, si l’exposició al soroll és reiterada, el cos es podria començar a alterar de manera crònica, de manera que desembocaria en malalties cardiovasculars o en diabetis i obesitats, expliquen.

Continua llegint

Societat

Llançament d’ous a la plaça de les Navas

Joves es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics” mentre els veïns intenten dormir

Publicat

on

Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS - GABRIEL GUILLÉN

A parer de l’Associació de Veïns de la plaça de Les Navas, aquesta pateix “un mal endèmic”. On situen l’origen del problema? A partir de la seva reforma. “Ja estem a ple estiu i cada nit grups de salvatges no deixen dormir als veïns; ahir eren les dues de la nit i fins que no van rebentar d’esgotament no van marxar a dormir”, descriu un dels veïns. De fet, sobta que aquest ja prefereixi quedar en l’anonimat, després de donar la cara en múltiples ocasions “per no-res”, comenta.

Tal com denuncien, ja han arribat a comptar fins a una trentena de joves que es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics”. Una activitat que, com resulta senzill d’imaginar, deixa el seu rastre l’endemà. “La major part són menors d’edat i des del Districte ho saben, però no fan res; a les 5 del matí algun dia han arribat a tirar una traca de petards i han despertat a tota la plaça i fins i tot als carrers del voltant”, destaca.

Què genera tota aquesta situació? Doncs que més enllà de les deixalles, alguns matins la plaça es llevi amb les restes d’ous que han llençat alguns veïns. “És desesperant”, confessa la mateixa font, qui ja s’ha resignat a no dir-los res “perquè a sobre són violents”. “Si els hi dius res, alguns se t’encaren”, assegura sobre una situació que més enllà de generar malestar, també desperta preocupació.

A més, els veïns posen de relleu que, a diferència d’altres zones del barri, aquesta plaça no és territori de turistes: “El que ens emprenya és que el Govern ara vulgui donar la culpa als turistes, quan el problema són els incívics del barri i dels voltants; cada any són els mateixos”, lamenten. “Si la situació hagués millorat, també ho diríem, però la veritat és que cada any estem igual i no hi ha cap perspectiva de què sigui diferent l’any vinent o el següent”, lamenta.

FOTOGRAFIA | Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS – GABRIEL GUILLÉN

Continua llegint

Societat

Una assignatura que marca la diferència

L’Institut Consell de Cent celebra l’èxit de l’optativa d’Emprenedoria

Publicat

on

Educació

L’Institut Consell de Cent està considerat per part de la Generalitat com un centre d’alta complexitat, una etiqueta que es posa als centres en els quals –ja sigui per la procedència de l’alumnat o pel comportament disruptiu d’aquest– l’educació que es pot donar no és la normalitzada en altres centres. En termes generals, els alumnes d’aquestes escoles “tenen una molt complicada sortida en el món laboral perquè molts d’ells no acaben els estudis”, tal com explica Robert Martínez, un dels professors del Consell de Cent.

Bons resultats

Des de fa tres anys, aquest centre va posar en marxa una nova assignatura optativa, Emprenedoria, amb l’objectiu de què els alumnes de tercer de l’ESO posessin un primer peu en el món de l’empresa. Aquest curs, però, l’assignatura s’ha fet per primera vegada al llarg de tot el curs i amb els estudiants de quart de l’ESO, que tenen entre 15 i 16 anys. Per cursar aquesta matèria, els joves que l’han triat s’han organitzat en grups tutoritzats i amb la col·laboració de l’empresa d’assessorament empresarial SECOT. La sorpresa, per part de SECOT i del propi institut, ha estat que els resultats han estat millors en aquest centre d’alta complexitat que no pas en altres de la zona alta de Barcelona.

Engrescar l’alumnat

“Hem observat que aquesta assignatura els està encaminant i que té una alta acceptació entre els nostres alumnes”, explica, orgullós, Robert Martínez, el professor d’Emprenedoria. L’assignatura ha constat de tres sessions d’una hora a la setmana i, al llarg del curs, els alumnes han après a preparar un pla d’empresa d’una companyia fictícia, sempre sota el seguiment dels tutors, i a final de curs l’han presentat i defensat davant d’un jurat.

“Els alumnes han sintonitzat moltíssim amb els tutors i, quan han acabat el curs, a més del títol de l’ESO, també se’ls ha atorgat un diploma conforme han cursat aquesta assignatura d’Emprenedoria”, diu Martínez, qui afegeix que està convençut que, arran d’haver-la cursat, “molts alumnes s’han engrescat a estudiar i a optar per estudis relacionats amb l’empresa, perquè tenien una motivació especial per aquesta assignatura malgrat tenir un baix rendiment acadèmic en altres matèries”, conclou.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.