Connecta amb nosaltres

Societat

El Paral·lel s’encadena per la independència

Publicat

on

Famílies senceres, veïns i una amplia representació del teixit associatiu del Poble-sec celebra la Diada sumant-se a la Via Catalana, que va creuar massivament l’avinguda del Paral·lel

@molina_jordi / L’espectacular Via Catalana que l’11 de setembre va travessar Catalunya des del Pertús fins a Alcanar va tenir en el Paral·lel un dels múltiples escenaris de Barcelona. Fins a l’avinguda van desfilar veïns i representats del teixit associatiu del Poble-sec que es van sumar al crit de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Precisament, la sectorial al barri de l’ANC, la plataforma Poble Poble-sec per la Independència (PSxI), es va encarregar de gestionar, amb el suport de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, la convocatòria dels trams 763 i 764 d’una cadena humana que va aplegar 1.600.000 persones al conjunt del Principat, 500.000 a Barcelona, segons xifres d’Interior.

via_catalana

Milers de persones es van concentrar al Paral·lel per ‘fer Via’ / Ana Inés Fernández

Per al portaveu de PSxI, Víctor Acedo, la Via Catalana demostra, com ja ho va fer la Diada del 2012, “que el projecte independentista és el que concita unes majories més àmplies i, sobretot, transversals al país, i que no és cap febrada passatgera”. Per la seva banda, el president de la Coordinadora, Josep Guzmán, assegura que hi va haver “pràcticament unanimitat” entre les entitats per aprovar que la Coordinadora tingués un paper destacat en l’èxit de la Via. “No penso que sigui necessàriament obligatori ser independentista per anar a la Via, tenim clar, això sí, que les relacions entre Catalunya i Espanya no tenen més recorregut i, sobretot, que per davant de la legalitat hi ha la justícia”. El treball conjunt de la PSxI i la Coordinadora va permetre, a més, convocar dos autocars per tal que alguns manifestants es poguessin desplaçar fins els trams amb menys participació de la Via, en concret a Camarles, a les Terres de l’Ebre.

“El projecte independentista és el que concita majories més àmplies i transversals al país,  no és cap febrada passatgera”, diu Víctor Acedo, portaveu de PSxI

mural

PSxI va encarregar un mural a un artista per commemorar el pas de la Via pel barri / J.M.

Els participants de la Via  és van agafar de les mans entre crits  “d’independència” a les 17:14, l’hora prevista. Minuts abans, un mural d’una estelada —foto— encarregat per PSxI centrava les mirades a la Plaça de les Tres Xemeneies. Allà mateix, estaven concentrats els Castellers del Poble-sec, que s’encarregarien de muntar i desmuntar castells en un ambient festiu fins a les 18h de la tarda, l’hora en què sonaria l’himne dels Segadors. Entre crits, balls, banderes, es podien identificar fàcilment cares conegudes del teixit associatiu del barri, com la de Màxim Montori, representant de la junta de la Coordinadora. “Ens vam posar a disposició de Poble-sec per la Independència perquè entenem que la nostra responsabilitat és estar amb el país”. Els que no hi van convocar els seus socis van ser els responsables de la Unió de Veïns, “no volem entrar en política”, sostenen.

Sobirania nacional, sí; transformació social, també

Via_Catalana1

Els veïns del Poble-sec s’agafen de les mans quan toquen les 17:14 / Ana Inés Fernández

El contingut social de la Via Catalana es va fer sentir en diversos trams de la cadena humana. A Barcelona, prop de 8.000 persones van participar de la iniciativa de Procés Constituent #EncerclemLaCaixa. “Un símbol per denunciar com la gestió actual de la crisi només perjudica als sectors més vulnerables de la societat —treballadors, parats, jubilats, immigrants, estudiants…— mentre permet que els bancs i grans especuladors segueixin augmentant beneficis”, explica Marc Serra, activista de l’Assemblea de Barri i veí del Poble-sec. Malgrat la poca repercussió mediàtica que va tenir la iniciativa, a Catalunya es van fer múltiples reivindicacions que relacionaven la sobirania nacional amb l’oportunitat de construir un país més just, acollidor, transparent i amb els drets socials garantits.

“#EncerclemlaCaixa és un símbol per denunciar la gestió de la crisi, que només perjudica als sectors vulnerables —treballadors, aturats, jubilats, immigrants, estudiants…— mentre permet que els bancs i grans especuladors segueixin augmentant beneficis”, explica Marc Serra, activista de l’Assemblea i veí del barri

Doble missatge
La mobilització de la societat civil a la Via Catalana ha de servir ara per consolidar el rumb de l’executiu de Mas i el Parlament cap al referèndum d’autodeterminació. Però, sobretot, significa una demostració de força cívica que hauria de fer reflexionar als dirigents estatals, que segueixen refugiats sota el fràgil paraigua constitucional. En paraules del portaveu de PSxI, “tot plegat suposa una gran pressió al nostre govern i al govern central: el primer no pot caure en la temptació de xipollejar amb preguntes múltiples ni dates tardanes pel que fa a la consulta i el segon faria bé de deixar de fer l’orni d’una vegada per totes”.

Clica aquí per veure el reportatge fotogràfic

Societat

Formació i acollida per a menors estrangers

L’Aula A+A+ vol trencar estereotips sobre els menors estrangers no acompanyats

Publicat

on

La Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) tenia –a començaments del 2019– 9.736 infants i adolescents tutelats, un 35% dels quals són migrants que han arribat sols al país, procedents principalment del Marroc, Argèlia i de l’Àfrica subsahariana. Són joves que marxen del seu país d’origen per motius com ara la pobresa, situacions de desestructuració familiar i desprotecció institucional, la guerra o la manca d’oportunitats. Aquestes persones (també denominades MENA, Menors Estrangers No Acompanyats) es troben en una situació de risc pel fet de ser menors, estrangers i no comptar amb referents familiars al territori.

Circuit de protecció de menors

Quan els cossos de seguretat detecten menors no acompanyats, els deriven a fiscalia de menors, des d’on se’ls busca plaça a un centre de primera acollida o a un centre d’acollida. L’equip tècnic que els atén els fa un estudi per conèixer d’on venen i busquen recursos formatius per tal que puguin accedir a un mínim de coneixements. És en aquest moment quan els deriven a les entitats. Al Poble-sec, la Coordinadora d’Entitats compta amb el Pla d’Acollida Poble-sec per a Tothom. Dins d’aquest, l’Aula A+A+ és un projecte específic per atendre la primera acollida a nivell formatiu dels joves sense referents familiars al territori. Entre 2017 i 2018, han atès a 80 joves d’entre 16 i 20 anys, amb els quals s’han fet grups d’alfabetització, d’idiomes i de reforç en el PFI (Procés de Formació i Inserció). L’Aula A+A+ també impulsa el Catalacuina –on els joves aprenen a parlar català amb la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL)  i participen en tallers de cuina saludable– i un casal d’estiu on es combina l’espai de lleure amb sortides diverses i formació.

La integració, feina col·lectiva 

L’Aula A+A+ també organitza activitats de participació perquè els joves s’obrin al barri i a la ciutat: es fan accions amb els castellers, al centre cívic i  participen a la Festa Major. No obstant, tal com explica la tècnica del Pla d’Acollida Poble-sec per a Tothom, Teia Goñi:  “Quan arriben a un país que no és el seu, el que necessiten són eines per poder-se comunicar i coneixements sobre el marc jurídic, administratiu i laboral. Els demanen un esforç d’integració però com a societat d’acollida també hem de posar facilitats”.

Des de l’Aula també alerten del perill de les etiquetes: “Dins dels (mal) anomenats MENA hi ha molts perfils i no convé generalitzar. Hi ha joves que malviuen fora del sistema de protecció i que no volen entrar a centres d’acollida, però també hi ha joves que fan un procés d’acollida totalment normatiu, que estudien, que han après català i castellà, que han aconseguit els papers i que estan treballant”.

Continua llegint

Societat

Sant Pere Claver guardonat amb el Premi Sants-Montjuïc 2018

També premis per a Marina Viva i Montserrat Gili

Publicat

on

El passat dijous 21 de febrer es va celebrar la 27a edició dels Premis Sants-Montjuïc, uns guardons que reconeixen –des del 1992– la tasca de persones, entitats i col·lectius del districte. La cerimònia va tenir lloc a la sala de plens de la seu del Districte i va comptar amb la presència de Montserrat Ballarín (presidenta del Consell del Districte) i de la regidora del Districte, Laura Pérez. En la categoria de reconeixement personal, la premiada va ser Montserrat Gili, per tota una vida destinada a difondre la cultura popular i per la seva implicació en la Festa Major del barri de Sants. La Marina Viva va rebre el premi a la innovació per promoure activitats com On ets Marina?, un concurs de dibuix on hi van participar 582 infants i que tenia per objectiu trobar la nova identitat del barri. Per últim, el premi al reconeixement col·lectiu va recaure sobre la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, una entitat del Poble-sec.

70 anys de trajectòria 

Enguany, els guardons han volgut reconèixer els 70 anys de trajectòria de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, una entitat compromesa en l’àmbit de la salut mental i la discapacitat intel·lectual que treballa al costat de persones amb risc d’exclusió social i col·lectius vulnerables com els infants, els adolescents, les persones sense llar i les persones migrades.

El gerent de Sant Pere Claver, Carlos Descalzi, explica que el premi ha estat una gran sorpresa i que n’estan molt agraïts: “Per a nosaltres rebre aquest guardó és molt important. Sempre hem estat una entitat molt compromesa amb el barri i amb la comunitat. De fet, tenim molta presència al districte i el creixement que hem anat fent durant tots aquests anys l’hem fet al territori”. Certament, els set equipaments amb els quals compta l’entitat formen part del districte. L’acte d’entrega dels premis va comptar amb l’actuació del Cor Jove de la Coral Sant Medir i va acabar amb un petit refrigeri a càrrec de la Fundació Canpedró.

Continua llegint

Societat

L’avinguda de la Reina Maria Cristina serà peatonal

El final de les obres coincidiria amb el Centenari de l’Exposició Universal

Publicat

on

Pacte signat. L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Fira de Barcelona, entre d’altres institucions, han arribat a un acord anomenat Univers Montjuïc per reformular els recintes de la Fira i així poder encabir esdeveniments més grans i amb necessitats més concretes. En total, el projecte comportarà una inversió total de 380 milions d’euros entre els espais de Barcelona i L’Hospitalet, així com la conversió en zona de vianants de l’avinguda de la Reina Maria Cristina.

Pacificació de l’entorn

Segons ha avançat l’alcaldessa Ada Colau, el canvi servirà per “recuperar” la muntanya de Montjuïc, ja que la pacificació del sector servirà per apropar als ciutadans fins al pulmó verd a peu i posar bastons a les rodes dels cotxes. El pla preveu tallar el trànsit de Maria Cristina i desviar els cotxes pel carrer de la Guàrdia Urbana que es perllongarà amb l’objectiu de donar-lis sortida. Pel que fa a les obres al complex firal, l’acord afecta el pavelló número 2, al qual s’accedeix mitjançant el carrer de Lleida, per construir habitatge públic, mentre que el palau d’Alfons XII es reciclarà per fer un auditori i el de Victòria Eugènia acollirà un espai cultural.

El final de l’obra per al 2029

El fet que el projecte toqui diverses branques i suposi una inversió tan gran de diners també comportarà un calendari més dilatat en el temps. De fet, tot el projecte que implica a les ciutats de Barcelona i de l’L’Hospitalet no estarà finalitzat fins al 2029. Casualitat? No. Les administracions públiques han volgut fer coincidir el final de l’obra amb el Centenari de l’Exposició Universal de 1929, esdeveniment que va suposar la transformació de l’esplanada de Montjuïc i de la mateixa muntanya en si.

Per poder fer possible l’acord, totes les institucions signants del protocol hauran de fer els seus deures. Per part de l’Ajuntament de Barcelona, posar en marxa un nou pla urbanístic global, el qual afectarà superfícies que actualment ocupen recintes com el MNAC, els entorns dels barris del Poble-sec i la Font de la Guatlla, o el mateix Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Fotografia | Fira de Barcelona

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.