Connecta amb nosaltres

Societat

En busca d’una participació ciutadana real

Publicat

on

Els nous col·lectius assemblearis defensen “una participació veïnal real”, més enllà dels processos consultius de l’administració amb el teixit associatiu tradicional

@molina_jordi / “Al teixit associatiu tradicional hi ha qui ha mantingut el to i la dignitat al llarg dels anys, però també els que viuen de les rendes del passat i s’han apoltronat”. És la reflexió d’una activista de l’Assemblea de Barri del Poble-sec, que resumeix la visió que tenen els nous col·lectius assemblearis sobre els models de participació ciutadana més clàssics.

15_assembla_barri

El 15-M (a d’alt) ha viscut una vertebració als barris en forma d’assemblees de proximitat / J.Molina / A.I.Falcone

En els darrers anys, dues cultures d’associacionisme conviuen més que no pas s’interpel·len a la vida social del barri. Sobretot d’ençà de l’esclat del 15-M, el teixit associatiu tradicional, aixoplugat sota el paraigües de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i de les diferents associacions de veïns, ha vist com es consolidaven aliances alternatives.

L’arribada de les assemblees de proximitat, l’enfortiment dels ateneus cooperatius —com La Base, al barri— i l’aprofundiment als mercats d’intercanvi —com és el cas del Trocasec—, han posat de manifest certs canvis a la cultura democràtica. “Apostem per fórmules de participació orientades a generar poder popular, espais col·lectius amplis de participació; s’ha demostrat que les juntes directives que vetllen pels interessos de la majoria són més fàcils de controlar per part del poder”, explica un altre membre de l’Assemblea.

Coordi_barri_ok

La Coordinadora d’Entitats en plena compareixença / Ana Inés Falcone

La veu de l’experiència
El llegat de la vida associativa i veïnal del Poble-sec, però, es notori i també reivindica el seu paper. Un dels seus exponents més representatius, Amadeu Quintana, avui en una segona línia, reivindica “l’experiència, la seriositat i la unitat de criteri” d’una plataforma com la Coordinadora d’Entitats, que va presidir durant tres anys (2009-2012). De fet, diverses veus de l’Assemblea coincideixen a remarcar aquesta característica: “des del model tradicional es poden trobar elements d’experiència i de coneixement del territori molt valuosos per a qualsevol proposta de canvi social”, explica un portaveu, que cita la Festa Major com a “exemple on es poden articular propostes de coordinació entre col·lectius diversos”.

La distància generacional i les diferències estructurals entre uns i altres només es poden reduir si existeix un reconeixement mutu. Aquest és el punt de partida de l’anàlisi de l’experta en moviments socials, Itziar González. L’ex-regidora de Ciutat Vella i impulsora del projecte col·laboratiu ‘Parlament Ciutadà’ creu que “la funció dinamitzadora i de crítica al sistema d’aquests nous col·lectius és exactament la mateixa que van fer les associacions de veïns durant el franquisme”.

 

Horitzontalitat i noves eines
El mateix Quintana admet que se sent atret per “la frescor i la utopia” dels nous col·lectius, que els compara amb els moviments llibertaris dels anys 60 amb els quals “sempre va ser complicat conviure-hi”.  I és que aquests grups han trobat en l’horitzontalitat el mètode d’expressió més representatiu i han aprofundit en el diàleg social a través de xarxes socials, sovint vistes com un escull per les entitats convencionals, més acostumades a la comunicació vertical amb els seus associats. “La presa de decisions s’ha democratitzat amb les noves tecnologies d’una manera tan revolucionària com ho va ser la impremta en el seu moment”, explica una de les activistes.

 Abandonar el clientelisme?
La principal crítica dels col·lectius gira al voltant de la “relació clientelar” que s’ha anat generant durant anys entre les associacions veïnals i el teixit associatiu amb l’administració. “Han caigut a la trampa d’assistir als espais de participació de l’administració, que només pren les decisions estratègiques als despatxos del consistori o, segurament, als de la seu de La Caixa”.

Asamblea_barri_ok

L’Assemblea de Barri, en una trobada a Pl. de les Navas / Ana Inés Falcone

La solució passa ara per “abandonar el sistema formal de participació de l’Ajuntament”. És la proposta que llança Itziar González, que insta les associacions de veïns de la ciutat a replantejar-se la seva funció, després que ella mateixa abandonés la regidoria de Ciutat Vella desenganyada de la política institucional. “Cal un gest formal per deixar la falsa participació d’aquest sistema i concentrar-se en una participació real”. Una radicalització de les formes que Quintana, a títol personal, comparteix amb matisos: “com menys subvencionat estigui el teixit associatiu, millor, però quan es té personal a càrrec no és tan fàcil dir “no” com quan no es té res a perdre”.

S’ha de reinventar el paper de les associacions de veïns? És un bon camí a seguir l’esperit crític de les assemblees? És la cultura social dels barris la que pot impulsar la refundació d’una democràcia en hores baixes? El llegat associatiu del Poble-sec i l’activisme dels seus col·lectius assemblearis pot ser un bon terreny experimental per donar resposta a unes preguntes incertes, però trepidants.

Societat

Castellers del Poble-sec: 25 anys a la poblesequina

Publicat

on

Per

Els Castellers del Poble-sec fan 25 anys. El 25 de juliol de 1999 es van presentar oficialment com a colla. I la celebració que preparen estarà a l’alçada d’aquesta efemèride. Per això la temporada 2024 arriba carregada d’actuacions especials, col·laboracions amb altres entitats del barri i activitats i projectes singulars.

Només a tall d’exemple, la gran Diada del 25è aniversari (juliol) es farà al pati d’armes del Castell de Montjuïc. A l’octubre la colla actuarà en un marc tant excepcional com la sala oval del MNAC, justament l’edifici icònic que apareix a l’escut de la colla. També preparen un pilar subterrani, un documental, una gran festa de celebració o un cap de setmana de cultura popular al Poble-sec, entre d’altres. Tots els detalls del programa d’actes es presentaran en roda de premsa el dissabte 23 de març a les 12 hores al Centre Cívic El Sortidor (plaça del Sortidor 12, Barcelona).

“A la pobleseqina!”, el lema dels 25 anys 

Els bandarres han estat sempre una colla singular, amb un tarannà propi. El mateix malnom, bandarres, n’és una bona mostra. Creada per persones amb poc o cap coneixement casteller, des dels inicis han estat irreverents i originals. El calendari eròtic (2011) o l’escultura audiovisiual Castelloscopi (Premi Ciutat de Barcelona 2015) en són un exemple.

A més, com a entitat sempre ha mostrat una clara vocació social, treballant des de i per al barri. En aquest sentit destaquen la cessió del local social a diverses entitats durant la pandèmia o programes per la integració de persones nouvingudes com Tots Som Una Colla, amb més d’una dècada de trajectòria.

I a l’hora de fer castells també tenen un estil característic. Amb construccions tremoladisses però que resisteixen, capaços de defensar castells impossibles, s’han guanyat la fama de lluitadors.

Per tot això el lema dels 25 anys és ‘‘A la poblesequina!’’, que vol subratllar l’estil propi de la colla en tots els àmbits. Un lema escollit per àmplia majoria en una votació dels membres de la colla aquest passat febrer. Però la celebració tindrà lema i tindrà logotip, també obert a concurs. A la roda de premsa del 23 de març també s’anunciarà la imatge guanyadora. Salut i Castells!

PRESENTACIÓ DE 25 ANYS A LA POBLSEQUINA:

ON:  Centre Cívic El Sortidor, Plaça del Sortidor 12, Barcelona

QUAN:  Dissabte 23 de març, 12 h

CONTACTE:  cps@castellersdelpoblesec.cat

Preguem confirmació d’assistència. En cas d’interès en la informació, imatges o àudios de l’acte o de la colla podeu contactar amb nosaltres.

Continua llegint

Societat

L’Escola Poble-sec: un far de benestar i cultura per als alumnes

Amb una filosofia centrada en el benestar dels alumnes i una dedicació a l’aprenentatge holístic, l’escola Poble-sec ha esdevingut un far per a l’educació inclusiva i la promoció de la cultura

Publicat

on

L’Escola Poble-sec (passeig de l’Exposició, 1) té en la seva biblioteca un dels espais més emblemàtics. “Definiríem l’escola com acollidora, centrada en el benestar dels alumnes i oberta al barri”, comenta l’Elisabet Egea, directora del centre i una de les figures claus de l’equip educatiu. L’Escola Poble-sec destaca per la seva singularitat, amb característiques distintives com la seva biblioteca, que és més que un simple recull de llibres: és un espai de descobriment i imaginació. Amb més de 17.000 llibres catalogats, aquest és el cor de l’escola, on els alumnes se submergeixen per fomentar les seves competències i la passió per la lectura. A més, una comissió prepara cistelles de llibres temàtics, alineats amb els temes que es treballen a les aules. “Tenim una gran sort de disposar d’una comissió que ens prepara cistelles de llibres, tots ells temàtics respecte dels aspectes que es treballen a l’aula a cada moment”, comenta Egea.

Reconeixement i compromís amb la comunitat

La visita de les conselleres d’Educació i Cultura el darrer 4 de desembre va ser un moment clau per a l’escola. Es va reconèixer la importància de la campanya que promouen “Fas 6 anys, tria un llibre”, que té com a objectius que els infants descobreixin les llibreries amb un adult, i que aprenguin a donar valor a la lectura. Aquesta interacció no només va reforçar el compromís de l’escola amb l’educació, sinó que també va inspirar la comunitat a seguir endavant amb iniciatives que enriqueixen el teixit social i cultural.

Visibilitzar l’art i la música a través del Festival d’Hivern

La gestió del Festival d’Hivern a la sala Paral·lel 62 va ser un esdeveniment que va unir l’escola i la comunitat en una celebració de l’art i la música. Aquesta iniciativa va destacar el protagonisme de l’expressió artística i musical com a part integral de l’experiència educativa. “La primera vegada que es va fer el festival va anar bé, però aquest any ha estat millor, ja que han vingut els pares dels alumnes, la banda de pop de l’escola Consell de Cent i vam gaudir de la música emblemàtica que ens ofereix la Cecilia Bellorín. El festival és un dia dedicat a les criatures. Tot el que fem és per a ells i la seva felicitat”, valora l’Elisabet.

Promoció del benestar mental i prevenció de conflictes

El centre està compromès amb el benestar emocional dels seus alumnes. Mitjançant eines com el mindfulness i programes per contribuir a la resolució de conflictes, l’escola crea un entorn segur i inclusiu on els estudiants poden aprendre i créixer. Els resultats d’aquestes iniciatives són evidents, ja que contribueixen a millorar l’estat emocional dels alumnes i els ofereix mecanismes per gestionar l’angoixa i l’estrès. “Nosaltres volem treballar amb la resolució de conflictes des d’un punt de vista de prevenció. La convivència és molt bona, no hi ha problemes, i si hi ha, el 90% d’ells se solucionen amb la intervenció dels pares”, expressa Egea mentre aborda també la rellevància que ha tingut el mindfulness, una tècnica cada cop més recomanada pels experts en salut mental.

Innovació i creativitat: nous projectes i un gran futur

Mirant cap al futur, l’Escola Poble-sec continua impulsant la innovació i creativitat a través de programes i actes educatius inspiradors. Des de projectes artístics fins a iniciatives que promouen la consciència global, busquen donar vida a l’aprenentatge de manera significativa i estimulant. “Treballem amb projectes de manera transversal, que ens ajuden a millorar dia darrer dia. Durant el segon trimestre, aquests sempre són artístics. Enguany el projecte és musical. Cada cicle ha escollit un tema, i a partir d’aquí treballem. Els més petits, de 3 a 5 anys, estan amb el gresol cultural, gràcies al suport de la Fundació Joan Miró, ja que exploren la cultura a través dels ulls de Miró. Els alumnes del cicle inicial, treballen tots els països dels nens que hi són a la classe. Per exemple, cada setmana ve un familiar d’un alumne i ens explica la cultura del seu país. Respecte els del cicle mitjà, ells s’han enfocat en la rumba, amb l’ajut de Carabutsí, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu fundacional la dinamització, difusió i preservació de la cultura de la comunitat gitana resident a Catalunya. Amb el suport d’aquesta entitat, els alumnes han conegut més a fons el barri, la seva història i els artistes que hi ha al Poble-sec. Els alumnes de 4rt de primària, a més, han relacionat aquest aspecte amb l’Olimpíada de Barcelona; així doncs fan la gresolada olímpica. Finalment, els més grans, estan fent el projecte enfocat al jazz. Treballen el seu origen, moviment migratori, història…”, conclou amb gran orgull la directora del centre.

Amb una dedicació inquebrantable amb la seva missió educativa, l’Escola Poble-sec continua sent un far d’esperança i inspiració per a la comunitat local i més enllà. El compromís amb l’excel·lència acadèmica i el benestar dels seus estudiants és un testimoni del poder transformador de l’educació quan es basa en valors de comprensió, col·laboració i empatia.

Continua llegint

Societat

Neix l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona

L’entitat vol que el Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc aculli una exposició permanent de vehicles col·lectius històrics

Publicat

on

Gairebé un segle després de la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, un grup d’amants del transport s’ha constituït en l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona perquè el Palau de Comunicacions i Transports (el pavelló 1), pugui tornar a exercir les seves funcions originals. És a dir, que sigui un espai per allotjar tota mena de tramvies, trens i autobusos que han circulat per Barcelona i que avui dia resten en estat de pseudo-abandonament.

El col·lectiu, que s’ha presentat oficialment a la societat a l’Espai Bombers del carrer de Lleida, fa anys que participa en els grups de treball al voltant del projecte de transformació de Montjuïc. Ara bé, segons han denunciat reiteradament, en cap moment del procés participatiu Repensem la Fira se’ls va prestar cap atenció. Un fet que mai han acabat d’entendre, ja que l’únic que volen és que Barcelona, com la resta de capitals europees, compti amb un museu on preservar el llegat dels transports públics locals.

Una entitat amb actors històrics

L’entitat, majoritàriament, està conformada per persones que anys enrere ja integraven el Consell Assessor del Patrimoni Històric que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) organitzava de forma periòdica. Unes trobades, però, que de poca cosa van servir, ja que la companyia mai es va prestar a mantenir i exhibir els vehicles retirats de la circulació diària. “Som una conseqüència no desitjada de la seva mala praxi; estem fent una feina que hauria de fer TMB”, ha sostingut en la roda de premsa de la presentació l’activista Manuel Marina. Tal com ha relatat Marina, ell mateix ja ha obert converses tant amb Bombers de Barcelona, que custodia vehicles històrics a la Vall d’Hebron, com amb FCC, que compta amb un petit museu privat de vehicles de la neteja antics. En tots dos casos, ha relatat, estarien disposats a cedir material a un futur museu. “Fa gairebé 50 anys que Barcelona és un referent del transport públic i resulta que no tenim res que ho recordi”, ha asseverat. La idea en general seria exposar en un espai interactiu tota una col·lecció que aplegaria des de transports en superfície, com tramvies, troleibusos i autobusos, fins a ferroviaris, com vehicles històrics del metro o marítims.

A la cerca de la “voluntat política”

Malgrat l’impuls a la iniciativa que ha fet Marina, la nova entitat seria impossible d’explicar sense tenir en compte la trajectòria del seu primer president, Joan Termes. Aquest electricista jubilat de 82 anys és un referent en el món del transport públic a Barcelona i el principal impulsor de trobar un espai d’exhibició. “Tothom ens ha dit que els agrada la idea; ara l’objectiu és buscar el suport de la ciutadania”, ha exposat. En aquest sentit, però, és conscient que necessiten la complicitat de l’Ajuntament i dels seus regidors. Fonts municipals exposen que reben positivament la iniciativa però consideren que és difícil trobar un espai i que l’encàrrec s’ha d’entomar des d’instàncies supramunicipals. És a dir, de la mà de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Malgrat tot, des de la nova entitat recorden a les administracions que aquest museu pot ser fins i tot una oportunitat formativa per a la ciutadania. Sota el seu parer, podria servir per obrir una línia de formació professional vinculada a la restauració de vehicles històrics.

Un espai ideal

En opinió de l’arquitecte i membre fundador de l’entitat, Joaquim Borràs, els 16.000 metres quadrats del pavelló 1 de Montjuïc són ideals per allotjar un projecte que presentaria una gran connectivitat per fer-hi visites: “Estaria ubicat en un punt de fàcil accés per a tothom, i a la muntanya de Montjuïc, que és una muntanya museística, i que n’hi hagi un més és important”, ha sintetitzat.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024