Connecta amb nosaltres

Entitats

Opinió / L’agressió a Catalunya no s’atura

Publicat

on

En el panorama econòmic internacional, l’avanç dels Estats Units és estable però es veu amenaçat pel xantatge del partit republicà al president, en no voler aprovar els pressupostos si aquest no retira la llei que garanteix assistència mèdica als 50 milions de nord-americans que ara no en tenen, perquè la consideren “socialista” i fins i tot “comunista”. A l’eurozona, els indicadors de setembre confirmen la tendència positiva. L’indicador de sentiment econòmic es mou a l’alça en el tercer trimestre a gairebé tots els països i sectors, fet que indirectament afavoreix l’economia espanyola i catalana. Això no obstant, l’optimisme del govern espanyol és pura propaganda quan els plans estratègics de la banca treballen amb la hipòtesi d’una “normalització” econòmica a partir del 2018. L’FMI ha fet pública la previsió de creixement de l’economia estatal el 2014: un 0,2%, en front de la previsió governamental del 0,7%. Això vol dir que no hi haurà ni nous ingressos per a la hisenda pública ni baixarà l’atur. De fet, els indicadors econòmics continuen marcant retrocessos, si bé inferiors als de fa un any (retrocessos en qualsevol cas). Això significa que som a prop de tocar fons, i quan ho fem ens hi arrossegarem una bona temporada.

Els pressupostos generals de l’estat per al 2014
A la metròpoli s’han presentat els pressupostos de l’estat per al 2014 que, en paraules del conseller d’economia Mas-Colell, són una nova agressió a Catalunya. Com a mostra, un botó: en els darrers tres anys, l’aportació a Catalunya per a cultura ha baixat un 75%. Tot plegat forma part del genocidi cultural i lingüístic de l’estat espanyol: anomenen lapao al català de la franja; neguen l’escolarització en valencià a 400.000 alumnes, mentre clamen al cel perquè 23 castellanoparlants no poden fer immersió en castellà a Catalunya; i fan servir les Balears com a banc de proves pel definitiu assalt a Catalunya, que és l’última etapa del pla genocida. El pressupost també garanteix que mai més es congelaran les pensions: pujaran un 0,25% gairebé sempre, és a dir, ens  prenen per imbècils. La partida per a investigació també augmenta: un 39,5% per a la militar i un 1,3% a la civil (medicina, indústria, agricultura, medi ambient, etc.).

Ja comencen a treure el nas els botiflers d’avui dia
A casa nostra la minoria sigil·losa de l’alta burgesia catalana ha començat la seva campanya botiflera, arran de les ocurrències d’en Pere ‘Napoleó’ Navarro i del candidat a futur ambaixador espanyol a Catalunya, José Antonio Durán y Lérida. Això no és nou. Ja va passar el 1714, quan aquestes elits van marxar a Mataró, o el 1936 (amb una situació més complexa). Recordeu que Cambó va passar de demanar autonomia a finançar a Franco. I passa a tots els països abans d’independitzar-se: apareixen els botiflers que prioritzen la seva butxaca. Per exemple, a la portada de ‘La Publicitat’ del 12 d’agost de 1924 (la podeu trobar a internet), Eugeni Xammar, corresponsal a Ostrava de Moràvia, escrivia un article titulat La indústria txecoslovaca i els seus problemes on explica la resistència de les elits industrials del país a la independència. Qui són aquests botiflers avui? Doncs, el club del pont aeri, la patronal casposa (Foment del Treball), el comte de Godó i altres llepaculs reials, els Lara i altres “españolistos”… Per cert, el 26 de gener de 1939 les tropes franquistes van prendre Barcelona amb un sol tret. Efectivament, quan es van desplegar per la ciutat, el capità legionari José Manuel Lara Hernández, va disparar un tret contra el cartell de Cinema Catalunya que hi havia al Poblenou. Després fundaria l’editorial Planeta. Ja veieu el seu fill… De tal buc tal eixam o, com diria ell, “de tal palo tal astilla”. Independència o mort.

Josep Maria Torremorell

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024