Connecta amb nosaltres

Societat

El carrer Blai: la immensa terrassa

Publicat

on

La nova ordenança de terrasses preveu un avantprojecte que s’ajustarà a les necessitats de Blai, però el Districte descarta rebutjar llicències per a nous vetlladors

@molina_jordi / El carrer Blai s’ha convertit en una immensa terrassa. L’eix dissenyat per dotar el barri d’una rambla peatonal que afavorís el comerç de proximitat ha anat cedint protagonisme a la privatització de la via, avui massivament poblada per terrasses del negoci de la restauració. Les promocions de baix cost —com les tapes a un euro— criden l’atenció del jovent i el turista que veuen en Blai un reclam per a l’oci. Les xifres parlen per si soles: en una longitud de 450 metres, podem comptar fins a 41 bars i 32 terrasses, alguna d’elles pendent d’obtenir la llicència necessària.

Blai_ok_web2

Blai, 450 metres i 32 terrasses / Fotos: Ana Inés Falcone

Els veïns i comerciants de la zona miren aquestes dies amb lupa la nova ordenança de terrasses, que entrarà en vigor a partir de 2014, i que neix per limitar la proliferació de vetlladors que s’han anat cruspint l’espai públic de la ciutat. La norma, segellada per CiU i PP, preveu 31 zones singulars i el carrer Blai –igual que l’avinguda del Paral·lel— és una d’elles. Fonts del Districte asseguren a ZONA SEC que ja s’està treballant en un avantprojecte específic que regularà la singularitat de la via. En concret, el carrer Blai ampliaria els dos passadissos dels extrems: l’un fins a 2,60 metres –costat muntanya— i l’altre fins a 4 metres —costat Paral·lel—. De tal forma que es reduiria a 3 metres centrals l’espai on projectar-hi els vetlladors. Si la norma s’acaba implementant, les terrasses no podran obstaculitzar les entrades i sortides dels habitatges ni tampoc la dels equipaments públics o la dels altres negocis privats.

 

Llicències sense consciència
Per a aquesta futura norma no hi ha data a l’horitzó. I, l’actual normativa genèrica per a Barcelona, no resol un dels problemes de fons que assenyalen els experts en urbanisme. “Estem davant d’una llei que no analitza l’impacte global que pateix la zona. Estudia els casos i atorga llicències de forma individual, sense fer una reflexió sobre com poden afectar les terrasses que s’ajunten en un espai reduït”, explica l’antropòloga Montse Pedret de Raons Públiques, una associació formada per professionals del sector urbà que treballa en millorar la transformació de la ciutat a través de la conscienciació dels ciutadans.  “Alguns bars perdran la seva terrassa, d’altres guanyaran més espai, però el que no podem fer és negar llicències si es compleixen els requisits”, expliquen fonts municipals que asseguren que es procurarà que les terrasses de Blai no superin la longitud de les façanes del bar que correspongui.

Si aquesta alternativa prospera, coincidiria, segons Amadeu Quintana, membre de la coordinadora d’Entitats del Poble-sec, amb el model parisenc. “Els boulevards del centre de Paris només poden tenir les taules que projecten els seus tendalls. És a dir, un negoci petit, tindrà un espai petit per a terrasses. Això ens alliberaria espai i permetria l’obertura d’altres tipus de negoci”. I és que, segons ell, “un carrer monotemàtic va en contra del seu propi futur”. Pedret, de Raons Públiques, constata, però, que s’impulsen operacions urbanístiques sense comptar amb l’opinió dels veïns. “Un eix d’aquestes característiques s’hauria d’haver consensuat”. Així, diu, “s’evitaria la desafecció dels ciutadanas”

Sense usos, sense participació
La manca d’un Pla d’Usos que blindi les prioritats cíviques del barri i l’aposta de CiU i PP “d’ajudar els motors econòmics” dotant-los de facilitats per combatre la crisi –com és el cas d’atorgar llicències de terrasses— són dues de les causes principals de la proliferació de vetlladors. Segons Quintana, “l’administració no va tirar endavant un Pla d’Usos quan tocava i no seria just impulsar-lo ara i haver de retirar llicències, que suposarien el tancament de molts bars”. Des de sectors més crítics, s’admet que un Pla d’Usos “podria ser una bona eina per evitar excessos, però caldria que fos fruit d’un procés de reflexió i participació sobre quin tipus de barri volen els veïns, sinó, pot acabar essent paper mullat”. Ens ho explica Marc Serra, membre la comissió Repensem Poble-sec de l’Assemblea de Barri, una plataforma de veïns que exigeix “una definició dels usos per a la diversificació de l’economia i no dependre únicament del turisme i de la restauració”. Per a Quintana, si bé és cert que Blai “ha mort d’èxit”, també ho és que té vida i és atractiu per molta gent de la ciutat, que no solia venir expressament al barri”.

Blai_ok_web

“L’administració no va tirar endavant un Pla d’Usos quan tocava”, diu Quintana, de la Coordinadora / Ana Inés Falcone

Una mirada al passat: Pla de Futur de 1995
“Si fa anys ens haguessin dit que el carrer de Blai seria el que és avui, un conjunt de terrasses plenes a vessar durant gairebé tots els dies de la setmana, malgrat la crisi, no ens ho hauríem cregut”. Ho escriu l’escriptora del barri Júlia Costa, en un article en què repassa els comerços —com l’adroguer Ferran, la Pepita de la carn, la bacallaneria, la Maria de la llet, la cansaladeria, la pastisseria Can Guitart— que han anat desapareixent amb el pas del temps. Però, quan va començar el canvi del carrer Blai? Si recuperem el document Pla de Futur del Poble-sec –maig de 1995— que l’Ajuntament i teixit associatiu van traçar sobre el barri, trobem fragments que sembla que parlin d’un altre lloc del planeta. Diu així: “El comerç del Poble-sec no atreu clients de fora del barri”; “té fortes dificultats per retenir el seu propi mercat natural”; “és bàsicament un comerç autàrquic”; “és un comerç dispers, sense una concentració comercial important al barri”; “No hi ha cap activitat que generi un moviment de gent important”. Són només algunes de les conclusions sobre el comerç que teníem l’any 1995. “Ara ens queixem de l’excés de bars, i amb raó, però abans ens queixàvem que ningú venia al barri”, recorda Quintana.

Les ofertes low cost per captar l'atenció del turista és la primera fase de gentrificació / Fotos: J.Molina

Les ofertes ‘low cost’ per captar l’atenció del turista és la primera fase de gentrificació / Fotos: J.Molina

L’inici del procés de gentrificació
El temps, però, ha passat i segons alguns sectors les perspectives no són esperançadores. Per als activistes de Repensar Poble-sec, el barri està immers en un procés de gentrificació molt similar al que, en el seu dia, van experimentar el Raval o el Born. És tracta d’un procés de canvi que pateixen les ciutats quan als barris populars hi comença a viure gent amb un poder adquisitiu més alt. Sovint, el pas següent és el de la substitució progressiva dels veïns més vulnerables per gent més adinerada. Segons Serra, la proliferació de bars amb preus barats és habitual en la primera fase dels fenòmens de gentrificació: “serveix com a efecte crida per al turisme i per al jovent d’altres barris que veuen en el Poble-sec un atractiu per l’oferta d’oci a baix cost”. Es per això que grups com Repensar Poble-sec i col·lectius d’experts com Raons Públiques fan una crida a defensar el mercat local i denuncien les pràctiques d’especulació immobiliària que en dificulten la seva proliferació i manteniment.

Societat

Castellers del Poble-sec: 25 anys a la poblesequina

Publicat

on

Per

Els Castellers del Poble-sec fan 25 anys. El 25 de juliol de 1999 es van presentar oficialment com a colla. I la celebració que preparen estarà a l’alçada d’aquesta efemèride. Per això la temporada 2024 arriba carregada d’actuacions especials, col·laboracions amb altres entitats del barri i activitats i projectes singulars.

Només a tall d’exemple, la gran Diada del 25è aniversari (juliol) es farà al pati d’armes del Castell de Montjuïc. A l’octubre la colla actuarà en un marc tant excepcional com la sala oval del MNAC, justament l’edifici icònic que apareix a l’escut de la colla. També preparen un pilar subterrani, un documental, una gran festa de celebració o un cap de setmana de cultura popular al Poble-sec, entre d’altres. Tots els detalls del programa d’actes es presentaran en roda de premsa el dissabte 23 de març a les 12 hores al Centre Cívic El Sortidor (plaça del Sortidor 12, Barcelona).

“A la pobleseqina!”, el lema dels 25 anys 

Els bandarres han estat sempre una colla singular, amb un tarannà propi. El mateix malnom, bandarres, n’és una bona mostra. Creada per persones amb poc o cap coneixement casteller, des dels inicis han estat irreverents i originals. El calendari eròtic (2011) o l’escultura audiovisiual Castelloscopi (Premi Ciutat de Barcelona 2015) en són un exemple.

A més, com a entitat sempre ha mostrat una clara vocació social, treballant des de i per al barri. En aquest sentit destaquen la cessió del local social a diverses entitats durant la pandèmia o programes per la integració de persones nouvingudes com Tots Som Una Colla, amb més d’una dècada de trajectòria.

I a l’hora de fer castells també tenen un estil característic. Amb construccions tremoladisses però que resisteixen, capaços de defensar castells impossibles, s’han guanyat la fama de lluitadors.

Per tot això el lema dels 25 anys és ‘‘A la poblesequina!’’, que vol subratllar l’estil propi de la colla en tots els àmbits. Un lema escollit per àmplia majoria en una votació dels membres de la colla aquest passat febrer. Però la celebració tindrà lema i tindrà logotip, també obert a concurs. A la roda de premsa del 23 de març també s’anunciarà la imatge guanyadora. Salut i Castells!

PRESENTACIÓ DE 25 ANYS A LA POBLSEQUINA:

ON:  Centre Cívic El Sortidor, Plaça del Sortidor 12, Barcelona

QUAN:  Dissabte 23 de març, 12 h

CONTACTE:  cps@castellersdelpoblesec.cat

Preguem confirmació d’assistència. En cas d’interès en la informació, imatges o àudios de l’acte o de la colla podeu contactar amb nosaltres.

Continua llegint

Societat

L’Escola Poble-sec: un far de benestar i cultura per als alumnes

Amb una filosofia centrada en el benestar dels alumnes i una dedicació a l’aprenentatge holístic, l’escola Poble-sec ha esdevingut un far per a l’educació inclusiva i la promoció de la cultura

Publicat

on

L’Escola Poble-sec (passeig de l’Exposició, 1) té en la seva biblioteca un dels espais més emblemàtics. “Definiríem l’escola com acollidora, centrada en el benestar dels alumnes i oberta al barri”, comenta l’Elisabet Egea, directora del centre i una de les figures claus de l’equip educatiu. L’Escola Poble-sec destaca per la seva singularitat, amb característiques distintives com la seva biblioteca, que és més que un simple recull de llibres: és un espai de descobriment i imaginació. Amb més de 17.000 llibres catalogats, aquest és el cor de l’escola, on els alumnes se submergeixen per fomentar les seves competències i la passió per la lectura. A més, una comissió prepara cistelles de llibres temàtics, alineats amb els temes que es treballen a les aules. “Tenim una gran sort de disposar d’una comissió que ens prepara cistelles de llibres, tots ells temàtics respecte dels aspectes que es treballen a l’aula a cada moment”, comenta Egea.

Reconeixement i compromís amb la comunitat

La visita de les conselleres d’Educació i Cultura el darrer 4 de desembre va ser un moment clau per a l’escola. Es va reconèixer la importància de la campanya que promouen “Fas 6 anys, tria un llibre”, que té com a objectius que els infants descobreixin les llibreries amb un adult, i que aprenguin a donar valor a la lectura. Aquesta interacció no només va reforçar el compromís de l’escola amb l’educació, sinó que també va inspirar la comunitat a seguir endavant amb iniciatives que enriqueixen el teixit social i cultural.

Visibilitzar l’art i la música a través del Festival d’Hivern

La gestió del Festival d’Hivern a la sala Paral·lel 62 va ser un esdeveniment que va unir l’escola i la comunitat en una celebració de l’art i la música. Aquesta iniciativa va destacar el protagonisme de l’expressió artística i musical com a part integral de l’experiència educativa. “La primera vegada que es va fer el festival va anar bé, però aquest any ha estat millor, ja que han vingut els pares dels alumnes, la banda de pop de l’escola Consell de Cent i vam gaudir de la música emblemàtica que ens ofereix la Cecilia Bellorín. El festival és un dia dedicat a les criatures. Tot el que fem és per a ells i la seva felicitat”, valora l’Elisabet.

Promoció del benestar mental i prevenció de conflictes

El centre està compromès amb el benestar emocional dels seus alumnes. Mitjançant eines com el mindfulness i programes per contribuir a la resolució de conflictes, l’escola crea un entorn segur i inclusiu on els estudiants poden aprendre i créixer. Els resultats d’aquestes iniciatives són evidents, ja que contribueixen a millorar l’estat emocional dels alumnes i els ofereix mecanismes per gestionar l’angoixa i l’estrès. “Nosaltres volem treballar amb la resolució de conflictes des d’un punt de vista de prevenció. La convivència és molt bona, no hi ha problemes, i si hi ha, el 90% d’ells se solucionen amb la intervenció dels pares”, expressa Egea mentre aborda també la rellevància que ha tingut el mindfulness, una tècnica cada cop més recomanada pels experts en salut mental.

Innovació i creativitat: nous projectes i un gran futur

Mirant cap al futur, l’Escola Poble-sec continua impulsant la innovació i creativitat a través de programes i actes educatius inspiradors. Des de projectes artístics fins a iniciatives que promouen la consciència global, busquen donar vida a l’aprenentatge de manera significativa i estimulant. “Treballem amb projectes de manera transversal, que ens ajuden a millorar dia darrer dia. Durant el segon trimestre, aquests sempre són artístics. Enguany el projecte és musical. Cada cicle ha escollit un tema, i a partir d’aquí treballem. Els més petits, de 3 a 5 anys, estan amb el gresol cultural, gràcies al suport de la Fundació Joan Miró, ja que exploren la cultura a través dels ulls de Miró. Els alumnes del cicle inicial, treballen tots els països dels nens que hi són a la classe. Per exemple, cada setmana ve un familiar d’un alumne i ens explica la cultura del seu país. Respecte els del cicle mitjà, ells s’han enfocat en la rumba, amb l’ajut de Carabutsí, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu fundacional la dinamització, difusió i preservació de la cultura de la comunitat gitana resident a Catalunya. Amb el suport d’aquesta entitat, els alumnes han conegut més a fons el barri, la seva història i els artistes que hi ha al Poble-sec. Els alumnes de 4rt de primària, a més, han relacionat aquest aspecte amb l’Olimpíada de Barcelona; així doncs fan la gresolada olímpica. Finalment, els més grans, estan fent el projecte enfocat al jazz. Treballen el seu origen, moviment migratori, història…”, conclou amb gran orgull la directora del centre.

Amb una dedicació inquebrantable amb la seva missió educativa, l’Escola Poble-sec continua sent un far d’esperança i inspiració per a la comunitat local i més enllà. El compromís amb l’excel·lència acadèmica i el benestar dels seus estudiants és un testimoni del poder transformador de l’educació quan es basa en valors de comprensió, col·laboració i empatia.

Continua llegint

Societat

Neix l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona

L’entitat vol que el Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc aculli una exposició permanent de vehicles col·lectius històrics

Publicat

on

Gairebé un segle després de la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, un grup d’amants del transport s’ha constituït en l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona perquè el Palau de Comunicacions i Transports (el pavelló 1), pugui tornar a exercir les seves funcions originals. És a dir, que sigui un espai per allotjar tota mena de tramvies, trens i autobusos que han circulat per Barcelona i que avui dia resten en estat de pseudo-abandonament.

El col·lectiu, que s’ha presentat oficialment a la societat a l’Espai Bombers del carrer de Lleida, fa anys que participa en els grups de treball al voltant del projecte de transformació de Montjuïc. Ara bé, segons han denunciat reiteradament, en cap moment del procés participatiu Repensem la Fira se’ls va prestar cap atenció. Un fet que mai han acabat d’entendre, ja que l’únic que volen és que Barcelona, com la resta de capitals europees, compti amb un museu on preservar el llegat dels transports públics locals.

Una entitat amb actors històrics

L’entitat, majoritàriament, està conformada per persones que anys enrere ja integraven el Consell Assessor del Patrimoni Històric que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) organitzava de forma periòdica. Unes trobades, però, que de poca cosa van servir, ja que la companyia mai es va prestar a mantenir i exhibir els vehicles retirats de la circulació diària. “Som una conseqüència no desitjada de la seva mala praxi; estem fent una feina que hauria de fer TMB”, ha sostingut en la roda de premsa de la presentació l’activista Manuel Marina. Tal com ha relatat Marina, ell mateix ja ha obert converses tant amb Bombers de Barcelona, que custodia vehicles històrics a la Vall d’Hebron, com amb FCC, que compta amb un petit museu privat de vehicles de la neteja antics. En tots dos casos, ha relatat, estarien disposats a cedir material a un futur museu. “Fa gairebé 50 anys que Barcelona és un referent del transport públic i resulta que no tenim res que ho recordi”, ha asseverat. La idea en general seria exposar en un espai interactiu tota una col·lecció que aplegaria des de transports en superfície, com tramvies, troleibusos i autobusos, fins a ferroviaris, com vehicles històrics del metro o marítims.

A la cerca de la “voluntat política”

Malgrat l’impuls a la iniciativa que ha fet Marina, la nova entitat seria impossible d’explicar sense tenir en compte la trajectòria del seu primer president, Joan Termes. Aquest electricista jubilat de 82 anys és un referent en el món del transport públic a Barcelona i el principal impulsor de trobar un espai d’exhibició. “Tothom ens ha dit que els agrada la idea; ara l’objectiu és buscar el suport de la ciutadania”, ha exposat. En aquest sentit, però, és conscient que necessiten la complicitat de l’Ajuntament i dels seus regidors. Fonts municipals exposen que reben positivament la iniciativa però consideren que és difícil trobar un espai i que l’encàrrec s’ha d’entomar des d’instàncies supramunicipals. És a dir, de la mà de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Malgrat tot, des de la nova entitat recorden a les administracions que aquest museu pot ser fins i tot una oportunitat formativa per a la ciutadania. Sota el seu parer, podria servir per obrir una línia de formació professional vinculada a la restauració de vehicles històrics.

Un espai ideal

En opinió de l’arquitecte i membre fundador de l’entitat, Joaquim Borràs, els 16.000 metres quadrats del pavelló 1 de Montjuïc són ideals per allotjar un projecte que presentaria una gran connectivitat per fer-hi visites: “Estaria ubicat en un punt de fàcil accés per a tothom, i a la muntanya de Montjuïc, que és una muntanya museística, i que n’hi hagi un més és important”, ha sintetitzat.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024