@Marta_Tello/ Pere Camps és promotor cultural i director i fundador del festival de música d’autor Barnasants, que enguany va per la 19a edició i que en 2012 obtingué el Premi Nacional de Cultura. Camps és del barri d’Hostafrancs i va ser l’impulsor de SOS Racisme.

Pere Camps durant l’entrevista/ Eva Macia

Quina és la línia editorial del Barnasants?

El Festival treballa en tres línies: la mateixa cançó d’autor, una proposta on la paraula juga un paper fonamental, va directe a la reflexió, al sentiment, amb l’objectiu de fer moure cervells. Té un sistema de valors intrínsec: igualtat, fraternitat, llibertat, solidaritat, diversitat, pluralitat… I és un lloc de trobada de la cançó d’autor. Cada any es troben els grans referents amb els artistes emergents.

El Festival té un marcat to polític, malgrat que no tots els artistes parlen de política.

Tots els artistes fan política. Uns ho diuen i d’altres no, però qualsevol manifestació és política. Quan afirmes una cosa, darrera hi ha una ideologia, un sistema de valors. Si cantes una cançó d’amor on la dona és submisa, estàs fent política; si planteges una relació d’igual a igual, estàs fent política.

Quin era el propòsit inicial del Barnasants?

Reivindicar la cançó d’autor. Era un moment en que estava absolutament marginada pel que representava. Començar un cicle de cançó d’autor al 1996 era reivindicar la memòria històrica. Els cantautors que havien jugat un paper important als anys 70 i que a Catalunya són imprescindibles per reivindicar la llengua i com a element aglutinador de l’oposició democràtica, com Paco Ibáñez, van anar quedant marginats. Només van resistir aquells que tenien molts seguidors, el cas del Serrat o del Lluis Llach i una mica el Raimon.

Per aquesta reivindicació, el suport de les institucions no sempre ha estat igual.

Al principi va ser molt dur. El Barnasants no va tenir una mica de suport fins la 8a edició i de fet no va tenir un suport una mica millor fins la 12a. I aleshores el canvi de govern va comportar una retallada política clarament ideològica. D’altra banda, el Festival durant el tripartit es va transformar. La Conselleria de Cultura va obrir una categoria de festivals que considerava estratègics pel país: en clàssica, el de Torruella; de modern, el Sónar; de jazz, el de Terrassa; de folk, el Tradicionàrius; i de cançó autor, el Barnasants. Això va comportar que tinguéssim conveni, que era fonamental perquè donava més estabilitat. Després, les retallades al Barnasants fins el 2013 pugen al 35%. El Barnasants està pensat de manera que les administracions han de garantir el seu suport. No rebem subvencions, la part que posa l’Ajuntament o la Generalitat és part del pressupost del Barnasants. Sense aquests quantitats no es pot tirar endavant. Són copartícips del projecte.

Us apropeu molt a la gent estant a llocs com el Centre Cultural Albareda.

Exacte. Nosaltres som partidaris de fer servir els locals públics, però no sempre és possible. Per primer cop estem al centre cultural Albareda. És un espai idoni perquè a més hi ha artistes que no els podem posar en un lloc de 300 persones encara. El centre cultural Albareda es veu ple a rebentar. I això és molt important per anar garantint l’èxit artístic. Tinc tendència a fer servir l’espai púbic, perquè és nostre. El reivindiquem perquè així també l’enfortim, i ajudem la gent que se’l faci seu.

Cada any programeu en sales més allunyades de Barcelona. Quins límits geogràfics teniu?

Els límits són els Països Catalans. El Festival es fa originàriament a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però té mentalitat de tots els territoris de parla comuna. Aquest any les tres seus noves són Terrassa, Gelida i Alcoi, al País Valencià. Si vols veure al Pi de la Serra, hauràs d’anar a Alcoi. Això és molt important, perquè es trenca amb el concepte de fer bolos. Estàs d’igual a igual. Si vols veure a la Maria del Mar Bonet, hauràs d’anar a Altafulla. Així hem aconseguit una dinàmica bastant interessant de gent que va cap a un lloc i cap a l’altre.

Al llarg dels anys has notat molta proliferació d’artistes?

Sí. Aquí hi ha una pedrera molt interessant de cançó d’autor. Ja ho reivindica tothom, la qual cosa és una mostra clara de la importància que té la lluita dialèctica. Actualment la cançó d’autor és un prestigi. Hi ha molta de gent jove molt interessant. Però es necessita una xarxa de programació estable, sobretot de petit formal. Això és absolutament necessari.

Que s’exhaureixin les entrades de Paco Ibañez 10 dies abans del concert és un indicatiu de que hi ha demanda

Sí. Nosaltres davant de la represàlia política de l’augment de l’IVA del 21%, hem respost abaixant els preus de les entrades per garantir el màxim possible l’accés a la cultura, hem retallat la publicitat i augmentat les seus, que ens cobreixen les esquenes perquè afronten les retallades i podem jugar amb uns preus populars. El Barnasants sempre ha estat el festival amb preus més baixos.

Les xarxes socials també hauran ajudat en la difusió del Festival

És on cada cop el Barnasants té més ressò. A les xarxes socials es mou més la premsa independent, més crítica. Intentem que tots els mitjans de pensament crític puguin estar al tanto i afavorir el màxim possible la seva feina.

Hi ha concerts per a totes les edats.

És molt intergeneracional. En els concerts de grans referents hi ha menys joves, tot i que també hi van, però en els joves no hi ha tanta gent de més edat; sobretot per desconeixement, perquè no surten a la tele, no s’escolten a la ràdio… només estan via xarxes socials i aquí la gent de 35 cap a munt no hi és tant. Per algú que li agrada el Llach o el Raimon o el Serrat , hi ha mogollón de propostes que els agradaria segur.

Això pot ser un repte per a properes edicions

Es pot fer muntant una associació que és la idea que tinc per l’any vinent, que serà l’edició número 20 i coincidirà amb el 20è aniversari de la mort de l’Ovidi Montllor.

A nivell personal, què ha suposat per a tu el Festival?

Quan un projecte tira endavant i tu ets el guionista, el pensament que tenies ha evolucionat i s’ha transformat en un referent, i saps que té poder moral i que a partir d’ell pots ajudar en moltes coses… és un plaer. Al cap i a la fi, si no hi ha plaer, no hi ha activitat de cap tipus.

Pere Camps a Cotxeres de Sants, on va néixer el festival Barnasants/ Eva Macia

Notícies relacionades:

El Poble-sec acull el compromís social i cultural del BarnaSants