Connecta amb nosaltres

Portada

Una croada en busca d’espais per actuar

Publicat

on

L’Associació Talia Olympia treballa des de l’any 2007 per donar més visibilitat a joves talents, integrar el barri de Sant Antoni al Paral·lel i recuperar espais emblemàtics de l’avinguda

De dreta a esquerra, Abel Alem, Toni Oller i Dolors Otero, de l’Asso. Talia Olympia / J.M.

De dreta a esquerra, Abel Alem, Toni Oller i Dolors Otero, de l’Asso. Talia Olympia / J.M.

@molina_jordi / El Paral·lel és el comú denominador de tres persones que cada setmana fan un parèntesis en les seves rutines laborals i personals i comparteixen una estona de cafè a l’ombra de l’equipament públic Cotxeres Borrell. Són en Toni Oller (Ripollet, 1961), l’Abel Alem (Mar del Plata, 1942) i la Dolors Otero (Barcelona, 1951), tres amants de les arts escèniques i defensors del llegat artístic del vell Paral·lel.

Recorden amb nostàlgia una època en què el diàleg entre els artistes i els teatres, d’una banda, i el dels ciutadans i la cultura, de l’altra, era més fluid. Tots tres són el motor de l’Associació Talia Olympia, que des de l’any 2007 treballa incansablement perquè artistes de diferents disciplines –des del jazz, fins a les varietés, passant pels números de circ— trobin en el Paral·lel el seu escenari, encara que sigui a la via pública. “La nostra obsessió és trobar espais per donar oportunitats als artistes, especialment als joves”, explica Toni Oller, historiador i artífex de l’associació, que coneix de primera mà els pals a les rodes en què es troben els joves creadors per fer-se un nom en el món de l’art i la cultura.

El seu fill, el pianista Víctor Oller, com moltes altres promeses, topa amb programacions fixes, sense escletxes per oferir oportunitats. “Abans teníem un acord amb la FEM per poder aprofitar l’escenari d’El Molino, però ara cada vegada és més difícil que els grans teatres, la majoria gestionats per la mateixa productora, cedeixin espais per a les associacions socioculturals com la nostra”, explica Oller, que reivindica més facilitats per muntar escenaris a l’espai públic, com es feia antigament a l’avinguda. “Ens agradaria consolidar una programació de carrer, amb mediació entre entitats i veïns, i fer actuacions davant d’El Molino i de l’antic Chicago”, comenta aquest historiador que demana l’obertura durant el cap de setmana del Casal de Barri del Raval o Cotxeres Borrell.

“Proposem recuperar el Paral·lel des de les entitats, des dels teatres i des de centres de creació artística, com ara l’Institut del Teatre o les escoles de música”, explica Oller que anima a “créixer des de baix”, tal i com es va fer —diu— el Paral·lel. “La història ens demostra que el Paral·lel no va nàixer per una decisió municipal ni per un impuls privat, sinó en contra d’una decisió municipal: la llei de porxos”, recorda Oller, que destaca el passat obrer de l’avinguda.

Mapa dels espais del Paral·lel, cruïlla amb Ronda Sant Pau, l'any 1932 / AFP. Josep Domínguez

Mapa dels espais del Paral·lel, cruïlla amb Ronda Sant Pau, l’any 1932 / Asso. Talia Olympia

Abel Alem, l’emblema de l’associació
A la passió d’Oller se suma la il·lusió d’un veterà de l’escena de l’avinguda, l’actor Abel Alem, icona del music hall. “L’alliberament sexual és el primer record que em ve al cap des que vaig aterrar en aquesta artèria de la ciutat”, explica aquest comediant d’origen argentí que suma més de quatre dècades treballant al sector teatral, on destaca la seva feina amb el seu amic i director del teatre Apolo, Victor Daniel Lazarof, desaparegut el maig de l’any 2012.

Alem reivindica la formació dels actors i explica la importància de que siguin apadrinats per artistes consagrats. Per això, i a banda de la seva dilatada trajectòria –ha actuat a Buenos Aires, Madrid, Barcelona, Mallorca i fins i tot a Rumania— també mira d’ajudar a talents emergents, com la vedette Merche Lois. “La vaig conèixer al teatre Victòria quan només tenia 16 anys, un cos preciós i una veu meravellosa, a mi em recorda a ‘La Pantoja”. Alem explica que per tenir artistes com Raquel Meller o la Bella Dorita, cal passar per l’acadèmia, però també tenir un bon padrí capaç d’obrir-te portes.

El teatre Talia passaria a ser el Martínez Soria quan mor l'actor còmic, l'any 198

El teatre Talia passaria a ser el Martínez Soria quan mor l’actor còmic, l’any 1982 / Asso. Talia Olympia

En record de Martínez Soria
Segurament, un altre dels fils conductors dels tres protagonistes, i de tants altres veïns del Paral·lel, sigui l’etern record de l’actor Paco Martínez Soria, que l’any 1982 va canviar-li el nom de Talia pel seus cognoms. Per la Dolors Otero és “molt trist” que encara no se li hagi reconegut el seu llegat i demana que si s’ha de posar nom a una de les quatre placetes que vol projectar l’Ajuntament es tingui en compte el de l’actor. “Em sembla molt bé dedicar un espai de la ciutat a Pepe Rubianes, però no està ben ubicada”, opina Otero, compungida, com molts veïns, per l’immens solar que avui hi ha en lloc del teatre.

Abans d’acomiadar-nos d’aquest trident, Oller insisteix en què l’associació no vol ser gran, “volem ser petits, però volem actuar, necessitem que ens deixin actuar”. Aquest és el desig i la lluita de l’associació Talia Olympia que, igual que ho va ser la sala del Talia, és petita, però necessària.

Portada

Mancebo posa punt i final a la temporada pujant al podi a Eivissa

Publicat

on

Per

@zona_sec / El barber del barri signa un magnífic any que tanca amb victòria a les Balears

El triatleta i barber del barri, Àngel Mancebo, ha abaixat la persiana de la temporada. Mancebo ho ha fet des del calaix més alt del podi de la mitja Ironman d’Eivissa, que va disputar el passat 23 d’octubre. Va guanyar en la seva categoria (55-59 anys), amb un temps de  5 hores, 42 minuts i 21 segons. Va destinar 44 minuts i 07 segons a nedar dos kilòmetres; 3 hores, un minut i 59 segons als 90 kilòmetres de bicicleta i l’últim circuit, el de la cursa a peu, 21 kilòmetres, que va necessitar 1 hora, 50 minuts i 10 segons.

whatsapp-image-2016-11-03-at-12-17-59

Àngel Mancebo al podi d’Eivissa, rebent el premi / Àngel Mancebo

“Va ser molt dur”, explica Mancebo i amplia el seu argument, “feia molta calor”. El triatleta precisa que “les corrents a l’aigua en el segment de natació; el trencacames en bicicleta, que no em va permetre agafar el ritme i els quatre ascensos al castell d’Eivissa corrent, van ser duríssims”. Tanmateix, el premi final, un cop creuada la meta, gairebé va fer oblidar tot aquest gran esforç.

Aquesta victòria posa la cirereta d’un gran any, que només s’ha vist tacada per la caiguda, mentre entrenava a l’estiu, que li va impedir optar a estar amb els millors del planeta. Ara, com diu, “toca mini-descans” i preparar la pròxima temporada.

Continua llegint

Portada

La Satalia necessita millores

Publicat

on

Per

@zona_sec / Fa uns dies des de ZONA SEC es va recollir la queixa en la que el CE APA Poble-sec havia manifestat l’estat de les instal·lacions de la Satalia. Curiosament, a finals del curs passat es van engegar una sèrie d’actuacions per a que de cara a l’arrencada de la temporada, la 2015-2016, estiguessin a punt. Tals com millores en l’enllumenat, l’espai d’infermeria, els vestuaris i la instal·lació de gespa al camp de futbol 7. Fonts del Districte Sants-Montjuïc asseguren que no tenen coneixement de cap reclamació, però sí admeten que des de fa cosa d’un any una part de la graderia està precintada per estar “en mal estat”. També reconeixen que els vestuaris més antics necessiten d’obres i que s’emmarquen en unes millores a l’equipament esportiu “que s’han d’anar fent”. Tanmateix, des del Districte no detallen quan es duran a terme.

20160909_111359

Una part de les grades en evident mal estat, sense precinte / Gerard Trives

 

Continua llegint

Portada

Mancebo, entre els millors de la seva categoria a l”Ironman’ de Mallorca

Publicat

on

Per

@4tito4 / L’il·lustre barber de Blai completa a les Illes Balears la cinquena competició d’aquest tipus.

El triatleta i barber del barri, Àngel Mancebo, va prendre part el passat 24 de setembre de l’Ironman de Mallorca. Mancebo va estar amb els millors de la seva categoria (55-59 anys) signant un temps total d’11 hores, 53 minuts i 35 segons. Va completar el segment de natació (quatre kilòmetres) en una hora, deu minuts i 22 segons; el de bicicleta (180 kilòmetres) en sis hores i 15 minuts i, per últim, la cursa a peu (20 kilòmetres) en quatre hores, 14 minuts i 40 segons. “A partir del kilòmetre 24 de la bici va començar a ploure. Va haver-hi una tempesta molt forta”, explica l’esportista i continua “això ho va fer més dur i perillós”. Tot i així reconeix que s’ho va passar “molt bé”. Mancebo afegeix així al seu currículum d’Ironmans la ciutat balear, que s’uneix a les de Barcelona (2012 i 2013) i Lanzarote (2012 i 2014).

En el seu calendari d’enguany resta una cita més: la mitja Ironman d’Eivissa, que s’organitza el pròxim 23 d’octubre. D’aquesta manera, posarà punt i final a un any en el que també ha participat a les mitges de Barcelona i Monegros (Aragó).

L’espina de Hawaii
Tot i signar un magnífic 2016 i evidenciar un enorme esperit de superació, té una assignatura pendent: l’Ironman de Hawaii, la competició reservada per als millors. “Només s’hi accedeix amb invitació”, remarca Mancebo i aquesta s’aconsegueix a Suècia, campionat que es va disputar a l’agost. Però tres mesos abans va caure de la bicicleta mentre entrenava i va frenar en sec la seva progressió, “em trobava molt fort”. Això el va deixar gairebé dos mesos parat, “massa si has de competir al límit”, determina. L’espina de l’arxipèlag del Pacífic s’ha quedat clavada, està valorant treure-se-la.

 

 

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.