Connecta amb nosaltres

Societat

Comencen les obres de remodelació de l’avinguda Paral·lel en base al polèmic Pla Paral·lel

Publicat

on

Els treballs s’han iniciat avui dilluns 5 de maig i no suposen noves afectacions al trànsit ja que es duen a terme dins dels trams actualment ocupats per les obres del col·lector de l’avinguda. Mentrestant, col·lectius veïnals i part del teixit associatiu prepara una reunió de cara l’11 de maig per mirar d’incidir en el projecte.

@zona_sec / L’Ajuntament de Barcelona, a través de BIMSA, comença aquesta setmana les obres de remodelació de l’avinguda Paral·lel de Barcelona que han de permetre revitalitzar aquesta via i que ha suposat importants crítiques per part del teixit veïnal. L’actuació, segons l’ajuntament, pretén millorar l’espai públic guanyant espai per als vianants, creant sis noves places a les actuals illetes costat Eixample i es traslladarà el carril per a bicicletes al centre de la via, amb la voluntat de guanyar seguretat viaria i millorar la convivència entre vianants i ciclistes.

El projecte també preveu una millora de la il·luminació i dels paviments i dóna continuïtat a l’obra que està en marxa per dotar l’avinguda i els barris veïns d’un nou col·lector. Les obres es faran per fases, set, i s’allargaran fins al març del 2015. La remodelació suposarà una inversió total de 9.499.804,39 (IVA inclòs). La primera fase, que comença ara, no té noves afectacions al trànsit. Consisteix en l’inici de l’obra civil de la mitjana verda del carril bici, que anirà pel mig de l’avinguda, en els trams actualment ocupats per les obres del col·lector de l’Avinguda Paral·lel. Així mateix es començaran els treballs de la placeta, situada al costat Eixample, dels carrers Compte Borrell-Andana, mantenint l’actual configuració de la zona d’obres i sense que hi hagi canvis en els sentits de circulació.

paralel_farola_virtual

Imatge virtual de la placeta en forma de ‘Y’ que es vol projectar / Ajuntament BCN

Aquest 26 d’abril, tal i com va expplicar Zona Sec, diverses plataformes i associacions dels barris Poble-sec i Sant Antoni, farts d’una comissió de seguiment poc participativa, es reunien per avaluar l’impacte real de la remodelació envers els barris colindants. Un dels punts que va generar més consens entre el teixit veïnal és la poca credibilitat del procés participatiu que, segons Ajuntament i la FEM, ha caracteritzat el disseny del projecte.

El president de l’associació de veïns de Sant Antoni, Pep Sala, va lamentar el contingut excessivament tècnic de les reunions, “on els veïns hi vam deixar d’assistir perquè tot el que proposàvem no era tècnicament viable”. En la mateixa línia es va manifestar el president de l’associació cultural Teatre Talia Olpympia, Toni Oller, molt decebut amb la manca de permeabilitat del projecte. Més radicals es van mostrar des de l’Assemblea de Barri Poble-sec, que directament no van assistir mai a cap comissió de seguiment ja que, per ells, Ajuntament i FEM, van presentar des del principi un projecte tancat.

web1_ok

Veïns es manifesten en contra del Pla Paral·lel / J.Molina

Els treballs de la fase 1 que s’allargaran fins a finals de juny, també permetran començar, a partir del 20 de maig, els treballs de la placeta costat Eixample als carrers Entença-Tamarit i de la placeta que hi ha on es troben Tamarit i l’avinguda, a la vorera del Poble-sec.

Més espai pels vianants? 

El projecte preveu la creació de sis placetes en els punts de trobada de l’avinguda Paral·lel amb els carrers de l’Eixample. Les intervencions previstes en aquestes cruïlles tenen per objectiu crear un espai que pugui ser pol d’activitats ciutadanes, escenaris per a activitats teatrals de carrer, o espais per terrasses de bars i restaurants. Aquestes actuacions tenen com a resultat l’augment de l’espai urbà destinat al vianant amb un 50% més de superfície.

Les cruïlles que es remodelaran i es convertirán en places són:
1. Entença-Tamarit
2. Rocafort-Manso
3. Calàbria-Parlament
4. Viladomat- Marqués del Campo Sagrado
5. Borrell-Aldana
6. Ronda Sant Pau

El projecte també contempla intervenir a la vorera sud del Paral·lel i peatonalitzar la majoria de les cruïlles en la trobada amb els carrers del Poble-sec, aconseguint la continuïtat de la vorera del Paral·lel. S’actuarà en el tram comprès entre el carrer Lleida i Ronda de Sant Pau.

Es preveu pavimentar a nivell (prioritat invertida) les trobades de la vorera sud del Paral·lel amb els carrers del Poble-sec que no formen part de la xarxa viària bàsica, a fi de conformar uns àmbits de cantonada, lliures de vehicles estacionats o parats, per a l’ús lúdic dels vianants. D’aquesta manera, a més, es minimitzen les interrupcions de la vorera del Paral·lel i permet el passeig a nivell al llarg de la vorera. Les voreres es pavimentaran amb panot.

Les cruïlles que es remodelen a nivell:
1. Vallhonrat
2. Ricart
3. Blasco de Garay
4. Margarit

Cruïlles que es remodelen mantenint el pas de vehicles deprimit:
1. Tamarit
2. Pintura viària de Tamarit-Lleida per a circulació autobusos.

Un nou enllumenat eficient i dotat de totes les noves tecnologies
La reforma del Paral·lel contempla també la renovació de l’enllumenat seguint els criteris del Pla Director d’Il·luminació, afavorint l’estalvi energètic i millorant la sensació de seguretat. Per aquesta via s’ha dissenyat una nova columna d’enllumenat versàtil, que preveu dos tipus d’il·luminació (la funcional i l’ornamental o escènica), a base de làmpades LED’s. Aquesta nova columna de 9 metres d’alçada i d’acer galvanitzat també actuarà com a suport d’elements de comunicació i de l’àmbit TIC i allotjarà nodes de cobertura wifi i sensors mediambientals entre d’altres serveis municipals.

Il·luminació funcional i ornamental
La il·luminació del vial i del carril bici es realitzarà mitjançant dues llumeneres de LEDs independents situades en el braç de 2.5m. Per a la il·luminació ornamental es preveu el disseny per a la futura instal·lació de projectors LED RGB que es col·locaran en la part superior de la columna. Per a la il·luminació escènica de les places es preveuen projectors LED RGB col·locats a la part superior de la columna.

Els projectors per a la il·luminació ornamental i escènica estaran comandats amb sistema que permet emetre una tonalitat variable de color i d’intensitat amb la possibilitat de controlar a distància i a temps real aquests elements. Aquest sistema es gestiona amb un software diferent de l’enllumenat funcional. Es poden comandar els projectors ornamentals per a que representin una escena amb llum dinàmica en dates significatives. A més es preveu la possibilitat d’instal·lar projectors d’imatges fixes sobre el paviment en determinades columnes.

Per a Repensar Poble-sec, una comissió de l’Assemblea de Barri de Poble-sec, és insostenible “des d’un punt de vista ètic i urbanístic” que es destinin prop de 2,8 milions d’euros en millorar l’enllumenat d’un eix que hauria de prioritzar altres aspectes, tenint en compte que travessa barris com el Raval, el Poble-sec o Sant Antoni, amb una renda familiar per sota de la mitjana de la ciutat. De fet, el 30% del pressupost total serà només per enllumenat.

Articles relacionats
Quin Pla Paral·lel volem?
Entrevista a Javier Fraga (Raons Públiques)
Reportatge: El Paral·lel de les persones que es rebel·len
Entrevista Elvira Vázquez (Fundació El Molino)

Societat

El Paral·lel es converteix en zona inundable quan plou

Una obra inacabada que provoca l’efecte embut

Publicat

on

Per què el Paral·lel acumula diverses inundacions només en aquesta tardor? Aquesta és la pregunta que es fan molts veïns i veïnes i que encara no ha tingut cap resposta oficial. Cap responsable polític o tècnic ha sortit a la palestra per explicar per què l’avinguda es converteix en una riera. Si més no, sí que existeix una raó vinculada a la mateixa via: la seva inacabada obra.

Lluny del que suposava la transformació estètica de la seva superfície, la reforma del Paral·lel també contemplava la construcció d’un col·lector pluvial que permetés absorbir tota l’aigua que deixa caure Montjuïc pel Poble-sec i que alhora desembocaven als carrers verticals de l’Eixample. Aquest projecte, però, mai s’ha liquidat i el problema que ha començat a patir l’artèria és un efecte embut.

Segons fonts municipals, la finalització de l’obra tindrà efectes immediats. O dit d’una altra manera: s’esvairà amb tota probabilitat la possibilitat que el Paral·lel i Ciutat Vella es tornin a inundar. Fins aleshores, però, el perill de riuades continuarà existint (tot i que sempre vinculades a pluges torrencials, situades fora de la normalitat). Tot i això, s’ha de tenir en compte que poques vegades abans Barcelona s’havia vist compromesa en precipitacions tan intenses com les del darrer mes de setembre. Un cop passada la tardor, se suposa que aquestes pluges no s’haurien de tornar a repetir (tot i que el canvi climàtic sempre pot dictar nova sentència).

Sense data de finalització

El col·lector impulsat a mig mandat de Xavier Trias ja acumula quatre anys de retard. De fet, els pous havien d’estar acabats tot just quan Ada Colau entrava al despatx de l’alcaldia, però ni l’anterior batlle ni l’actual han actuat amb determinació sobre la qüestió. En aquest sentit, cal tenir en compte que les obres formaven part del paquet del Paral·lel (21 milions d’euros), però com succeiria amb l’avinguda, el projecte pluvial tampoc s’acabaria.

El projecte encara vigent té previst atacar la hidrologia de la via des de diferents punts, com ara la desembocadura de la ronda de Sant Pau i del carrer de Vilà i Vilà, entre altres confluències. Al cap i a la fi, la idea des del seu origen tenia com a objectiu resoldre la insuficiència hidràulica del territori (ja que la construcció del complex olímpic tampoc va calcular amb encert el drenatge pluvial). Per tant, fins que no es doni per acabat el projecte, difícilment el Paral·lel deixarà de ser zona inundable.

Continua llegint

Societat

El veïnat decidirà com serà el Parc de Montjuïc

L’Ajuntament engega una pluja d’idees perquè siguin els ciutadans els darrers en aportar les que s’han d’incorporar al pulmó verd

Publicat

on

Després de diferents períodes en què els Governs de Barcelona han tractat d’ordenar el Parc de la muntanya de Montjuïc sense èxit, l’Ajuntament ha presentat el darrer pla per deixar de donar batzegades i consolidar els fonaments sobre què ha de ser el parc. Tal com ha anunciat al darrer Consell de Barri del Poble-sec el nou responsable municipal de la zona verda, Xavi Martín, des d’aquest novembre la ciutadania ja pot aportar les seves idees per acabar de perfilar aquest pulmó de la ciutat.

La plataforma on s’abocarà la pluja d’idees serà la plana web decidim.barcelona, el portal digital que en un passat ja va ajudar a l’executiu a definir el full de ruta que havia de guiar les seves polítiques. Ara, en la pestanya/procés que s’ha obert amb el nom Montjuïc, un parc per a Barcelona, els veïns i veïnes podran proposar idees sobre què volen que incorpori la muntanya i quins elements s’haurien de transformar o directament suprimir. Posteriorment també seran els mateixos veïns els que votin les idees dels seus conciutadans per dotar-les de més empenta pública.

Operadors, entitats i tècnics, reunits pel consens

Després que l’any 2014 s’aprovés la reforma del PGM de la muntanya que blindava l’espai verd i apostava per la reducció de la circulació, fa escasses setmanes el nou òrgan que reunia a entitats veïnals, operadors i tècnics va tancar les quatre taules de treball. Un espai privat on consensuar què havia de ser la muntanya i que segons Martín, ha servit per fer sorgir idees que podrien “encaixar”. Els resultats d’aquesta taula de participació, però, ara s’hauran de complementar amb el que els veïns i veïnes proposin.

A data de tancar aquest article, el portal virtual ja ha recollit nou propostes en menys de dues setmanes. Entre aquestes, les que més suports han recollit han sigut una primera que demana “mantenir com a parc el solar del passeig de l’Exposició, 25”, una segona que incideix en la idea d’incrementar “el bosc natural, els horts i els camins” amb la idea d’estendre “el verd als barris limítrofs” i una tercera que la complementa, “naturalitzar Montjuïc: menys ciment, més pistes de sorra i menys cotxes”.

Menció a banda mereix la proposta presentada per l’organització del Brunch In The Park, la qual demana “mantenir i garantir les activitats culturals i socials a la muntanya de Montjuïc”. Respecte a aquesta activitat, la Síndica de Greuges, Maria Assumpció Vilà, ja va denunciar el passat mes de maig les molèsties que causa als veïns el festival de música, fet que va aprofitar per qüestionar l’ús privatiu que es fa de l’espai públic, en aquest cas, dels Jardins Joan Brossa.

Continua llegint

Societat

Cooperacures: dignificar els serveis de cures

La Xarxa d’Economia Solidària CooperaSec engega un projecte per garantir la qualitat i confiança de serveis com la neteja de la llar i les cures a persones grans, dependents i infants

Publicat

on

Tot va començar quan, l’any 2016, CooperaSec va fer una diagnosi de diversos sectors econòmics al barri i va detectar que l’àmbit de les cures era un sector precaritzat i ple de necessitats. A partir d’aquesta anàlisi es va començar a gestar Cooperacures, una associació per socialitzar i dignificar serveis com la neteja de la llar, altres serveis domèstics, les cures i l’acompanyament a persones grans i dependents i els serveis de cangur per als infants.

El grup motor del projecte va presentar-lo la primavera del 2017 i van guanyar una subvenció de Barcelona Activa per tirar endavant una idea que avui ja és una realitat: “L’objectiu era donar resposta a una necessitat que hi ha al barri que és la de les cures dignes, de qualitat i de confiança. Normalment aquesta necessitat es cobreix a través de l’explotació d’altres persones, la majoria de vegades dones migrades que no tenen cap altra opció que acceptar condicions de feina indignes per sobreviure”, explica la Julie Marquiset, coordinadora del projecte.

Beneficis per als usuaris i els treballadors

Cooperacures té dues potes: d’una banda, compten amb 10 dones que han passat per un procés de formació, d’acompanyament i de conscienciació durant sis mesos perquè aquest grup pugui portar el seu propi projecte d’activitat econòmica. D’altra banda, tenen l’objectiu de dignificar no només la feina de les cuidadores sinó també el propi servei de cures: “Les persones que reben les cures també són protagonistes i tenen coses a dir. Per això hem creat una associació on els socis són les persones que treballen i també les que reben el servei”, afegeix la Julie.

A través d’aquesta eina d’economia social i solidària es vol donar resposta d’una manera diferent a una realitat que cada vegada és més evident al barri i a la societat. “Actualment, les cures es cobreixen o bé a través de l’economia capitalista –que també és explotadora perquè la gent que treballa per aquesta via cobra salaris molt baixos– o a través del mercat negre, que no garanteix una qualitat”, expliquen des de l’associació. També existeix el Servei d’Atenció a Domicili dels serveis socials, però “cobreix una part molt petita de les necessitats que hi ha, perquè està destinat a persones que tenen molt pocs recursos i hi ha tota una part de la població que no està coberta”, afegeixen.

Les prestadores de serveis

Les sòcies que s’encarreguen d’oferir els serveis de cures són 10 dones d’entre 38 i 70 anys. La Julie explica que “totes tenen experiència i/o formació específica. Són persones que estan preparades però, per desgràcia, algunes d’elles han treballat molts anys en negre i no poden tenir reconeguda l’experiència, tot i que la tenen”. Durant sis mesos, s’ha fet una tasca d’acompanyament al grup, reunint-se un cop a la setmana en sessions de 4 hores diàries. Totes han passat per un procés d’acompanyament i formació, han treballat en dinàmiques grupals i han creat una base compartida de valors i ambicions.

Com funciona l’associació Cooperacures?

Quan algú interessat en contractar un servei contacta amb l’associació Cooperacures, el primer pas és conèixer la persona que ha de rebre el servei: “Avaluem les seves necessitats, fem una proposta de servei i de pressupost i, quan ens hem posat d’acord, aquesta persona es dona d’alta com a sòcia de l’entitat i nosaltres engeguem el contracte laboral”, diu la coordinadora del projecte.

Aquesta associació vol fer de paraigües i protegir no només a les treballadores sinó també a les persones que necessiten cures i a les seves famílies: “És un sector molt desprotegit i deixar una persona estimada perquè algú altre la cuidi requereix garanties. La idea és que tots plegats podem millorar les cures que oferim i ser més conscients de les necessitats de cadascú”. D’una banda està tothom assegurat i, de l’altra, Cooperacures ofereix un espai de diàleg, de seguiment i d’acompanyament a les famílies. “Posem la cura al centre i acompanyem a tots els col·lectius en els processos que estan vivint”, conclouen des d’aquesta associació que ja comença a rebre les primeres peticions.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.