Connecta amb nosaltres

Societat

Comencen les obres de remodelació de l’avinguda Paral·lel en base al polèmic Pla Paral·lel

Publicat

on

Els treballs s’han iniciat avui dilluns 5 de maig i no suposen noves afectacions al trànsit ja que es duen a terme dins dels trams actualment ocupats per les obres del col·lector de l’avinguda. Mentrestant, col·lectius veïnals i part del teixit associatiu prepara una reunió de cara l’11 de maig per mirar d’incidir en el projecte.

@zona_sec / L’Ajuntament de Barcelona, a través de BIMSA, comença aquesta setmana les obres de remodelació de l’avinguda Paral·lel de Barcelona que han de permetre revitalitzar aquesta via i que ha suposat importants crítiques per part del teixit veïnal. L’actuació, segons l’ajuntament, pretén millorar l’espai públic guanyant espai per als vianants, creant sis noves places a les actuals illetes costat Eixample i es traslladarà el carril per a bicicletes al centre de la via, amb la voluntat de guanyar seguretat viaria i millorar la convivència entre vianants i ciclistes.

El projecte també preveu una millora de la il·luminació i dels paviments i dóna continuïtat a l’obra que està en marxa per dotar l’avinguda i els barris veïns d’un nou col·lector. Les obres es faran per fases, set, i s’allargaran fins al març del 2015. La remodelació suposarà una inversió total de 9.499.804,39 (IVA inclòs). La primera fase, que comença ara, no té noves afectacions al trànsit. Consisteix en l’inici de l’obra civil de la mitjana verda del carril bici, que anirà pel mig de l’avinguda, en els trams actualment ocupats per les obres del col·lector de l’Avinguda Paral·lel. Així mateix es començaran els treballs de la placeta, situada al costat Eixample, dels carrers Compte Borrell-Andana, mantenint l’actual configuració de la zona d’obres i sense que hi hagi canvis en els sentits de circulació.

paralel_farola_virtual

Imatge virtual de la placeta en forma de ‘Y’ que es vol projectar / Ajuntament BCN

Aquest 26 d’abril, tal i com va expplicar Zona Sec, diverses plataformes i associacions dels barris Poble-sec i Sant Antoni, farts d’una comissió de seguiment poc participativa, es reunien per avaluar l’impacte real de la remodelació envers els barris colindants. Un dels punts que va generar més consens entre el teixit veïnal és la poca credibilitat del procés participatiu que, segons Ajuntament i la FEM, ha caracteritzat el disseny del projecte.

El president de l’associació de veïns de Sant Antoni, Pep Sala, va lamentar el contingut excessivament tècnic de les reunions, “on els veïns hi vam deixar d’assistir perquè tot el que proposàvem no era tècnicament viable”. En la mateixa línia es va manifestar el president de l’associació cultural Teatre Talia Olpympia, Toni Oller, molt decebut amb la manca de permeabilitat del projecte. Més radicals es van mostrar des de l’Assemblea de Barri Poble-sec, que directament no van assistir mai a cap comissió de seguiment ja que, per ells, Ajuntament i FEM, van presentar des del principi un projecte tancat.

web1_ok

Veïns es manifesten en contra del Pla Paral·lel / J.Molina

Els treballs de la fase 1 que s’allargaran fins a finals de juny, també permetran començar, a partir del 20 de maig, els treballs de la placeta costat Eixample als carrers Entença-Tamarit i de la placeta que hi ha on es troben Tamarit i l’avinguda, a la vorera del Poble-sec.

Més espai pels vianants? 

El projecte preveu la creació de sis placetes en els punts de trobada de l’avinguda Paral·lel amb els carrers de l’Eixample. Les intervencions previstes en aquestes cruïlles tenen per objectiu crear un espai que pugui ser pol d’activitats ciutadanes, escenaris per a activitats teatrals de carrer, o espais per terrasses de bars i restaurants. Aquestes actuacions tenen com a resultat l’augment de l’espai urbà destinat al vianant amb un 50% més de superfície.

Les cruïlles que es remodelaran i es convertirán en places són:
1. Entença-Tamarit
2. Rocafort-Manso
3. Calàbria-Parlament
4. Viladomat- Marqués del Campo Sagrado
5. Borrell-Aldana
6. Ronda Sant Pau

El projecte també contempla intervenir a la vorera sud del Paral·lel i peatonalitzar la majoria de les cruïlles en la trobada amb els carrers del Poble-sec, aconseguint la continuïtat de la vorera del Paral·lel. S’actuarà en el tram comprès entre el carrer Lleida i Ronda de Sant Pau.

Es preveu pavimentar a nivell (prioritat invertida) les trobades de la vorera sud del Paral·lel amb els carrers del Poble-sec que no formen part de la xarxa viària bàsica, a fi de conformar uns àmbits de cantonada, lliures de vehicles estacionats o parats, per a l’ús lúdic dels vianants. D’aquesta manera, a més, es minimitzen les interrupcions de la vorera del Paral·lel i permet el passeig a nivell al llarg de la vorera. Les voreres es pavimentaran amb panot.

Les cruïlles que es remodelen a nivell:
1. Vallhonrat
2. Ricart
3. Blasco de Garay
4. Margarit

Cruïlles que es remodelen mantenint el pas de vehicles deprimit:
1. Tamarit
2. Pintura viària de Tamarit-Lleida per a circulació autobusos.

Un nou enllumenat eficient i dotat de totes les noves tecnologies
La reforma del Paral·lel contempla també la renovació de l’enllumenat seguint els criteris del Pla Director d’Il·luminació, afavorint l’estalvi energètic i millorant la sensació de seguretat. Per aquesta via s’ha dissenyat una nova columna d’enllumenat versàtil, que preveu dos tipus d’il·luminació (la funcional i l’ornamental o escènica), a base de làmpades LED’s. Aquesta nova columna de 9 metres d’alçada i d’acer galvanitzat també actuarà com a suport d’elements de comunicació i de l’àmbit TIC i allotjarà nodes de cobertura wifi i sensors mediambientals entre d’altres serveis municipals.

Il·luminació funcional i ornamental
La il·luminació del vial i del carril bici es realitzarà mitjançant dues llumeneres de LEDs independents situades en el braç de 2.5m. Per a la il·luminació ornamental es preveu el disseny per a la futura instal·lació de projectors LED RGB que es col·locaran en la part superior de la columna. Per a la il·luminació escènica de les places es preveuen projectors LED RGB col·locats a la part superior de la columna.

Els projectors per a la il·luminació ornamental i escènica estaran comandats amb sistema que permet emetre una tonalitat variable de color i d’intensitat amb la possibilitat de controlar a distància i a temps real aquests elements. Aquest sistema es gestiona amb un software diferent de l’enllumenat funcional. Es poden comandar els projectors ornamentals per a que representin una escena amb llum dinàmica en dates significatives. A més es preveu la possibilitat d’instal·lar projectors d’imatges fixes sobre el paviment en determinades columnes.

Per a Repensar Poble-sec, una comissió de l’Assemblea de Barri de Poble-sec, és insostenible “des d’un punt de vista ètic i urbanístic” que es destinin prop de 2,8 milions d’euros en millorar l’enllumenat d’un eix que hauria de prioritzar altres aspectes, tenint en compte que travessa barris com el Raval, el Poble-sec o Sant Antoni, amb una renda familiar per sota de la mitjana de la ciutat. De fet, el 30% del pressupost total serà només per enllumenat.

Articles relacionats
Quin Pla Paral·lel volem?
Entrevista a Javier Fraga (Raons Públiques)
Reportatge: El Paral·lel de les persones que es rebel·len
Entrevista Elvira Vázquez (Fundació El Molino)

Societat

Persones amb discapacitat recuperen un quiosc del Paral·lel

La cooperativa Diverscoop torna a dotar de vida comercial a l’establiment ubicat al número 91 de l’avinguda del Paral·lel

Publicat

on

Després de restar anys tancat, el quiosc ubicat al número 91 l’avinguda del Paral·lel (a tocar del Teatre Condal) ha tornat a aixecar la persiana. Un fet que no és fruit de l’aposta de cap capital privat, sinó que forma part d’una iniciativa capitanejada per l’Ajuntament de Barcelona i la cooperativa Diverscoop. La seva intenció: dotar d’una nova vida a una desena d’establiments de premsa repartits per tota Barcelona des d’una vessant social, integradora i sostenible.

Per aconseguir-ho, el primer que ha fet l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ha estat formar a onze persones que estaven a l’atur perquè fossin capaces de posar en marxa una cooperativa amb caràcter social i integrador. Una empresa “en la que en tot moment hem sigut acompanyats per l’Ajuntament, ja que cap de nosaltres estàvem relacionats amb entitats de persones amb discapacitat, ni coneixem el món cooperatiu”, ha explicat al ZONA SEC el portaveu de Divercoop, Josep Giménez.

Un cop formats en la matèria al llarg de sis mesos, el consistori els ha cedit els dos primers quioscos: un ubicat al carrer de Ramon Albó i un segon a l’avinguda del Paral·lel. Tot plegat amb la previsió de finalitzar l’any amb cinc establiments més i poder obrir els restants al llarg del 2021. “Ara mateix som onze cooperativistes els que hem començat a gestionar aquests espais, però més endavant segurament ens caldrà contractar a més persones en situació d’inserció laboral per donar les mateixes oportunitats que ens han donat a nosaltres”, ha assenyalat Giménez.

Economia circular

La qüestió social del projecte no només resideix en apostar en persones en risc d’exclusió laboral. Com que tots els membres del projecte són conscients que el model tradicional de premsa a dia d’avui està esgotat, des de la cooperativa apostaran per oferir una nova gamma de productes. “La nostra intenció és col·laborar amb les entitats del territori que elaborin productes sostenibles en els seus tallers ocupacionals i posar-los a la venda al quiosc, com podria ser el cas de les xocolates artesanals”, emfatitza el portaveu.

A més, el projecte no només té la intenció de situar aquest nou quisoc a l’epicentre de les noves dinàmiques socials i sostenibles del Poble-sec, sinó que també té com a objectiu recuperar un element del paisatge urbà que amb els anys ha anat desapareixent. De fet, la reobertura d’aquests establiments suposa un punt d’inflexió en la dinàmica de la ciutat, ja que només en la darrera dècada han tancat fins el 35% dels establiments.

Continua llegint

Societat

Gastronomia d’alta muntanya

Publicat

on

Per

El Centre Cívic El Sortidor presenta la programació d’hivern del projecte específic del centre, “A taula! Cicle de cultura i gastronomia”, que té la finalitat de contribuir en la divulgació del món de la gastronomia i els bons hàbits alimentaris.

La cuina d’alta muntanya és el tret de sortida de les propostes de l’estació més freda de l’any, on els protagonistes seran el paisatge natural dels Pirineus i les seves receptes autòctones. La xerrada «El Camí Ramader de Marina, de la Cerdanya al Penedès» ens aproparà a la ruta transhumant que feien els pastors per moure el bestiar des de les muntanyes al litoral català.

El taller «Pans d’alta muntanya: quan la necessitat esdevé virtut» ens brinda l’oportunitat d’aprendre a elaborar pa artesà a casa a la vegada que recuperem els sabors i les textures tradicionals que s’han perdut amb la industrialització dels processos de producció d’aquest aliment.

El cicle conclou amb la projecció del vídeo Les pastores, cada vida és 8 de març on a partir de diferents testimonis es visibilitzarà i es reivindicarà el paper de la dona en l’ofici de la ramaderia.

De les propostes en format taller en destaquen «Tast i maridatge de melmelades i conserves» on aprendrem quines són les receptes més adients per aprofitar la fruita i la verdura al llarg de l’any i «Pop roquer i pop blanc», que ens oferirà propostes culinàries saludables en fred i en calent.

Enguany es commemoren els 250 anys del naixement de Ludwig van Beethoven. Per commemorar aquesta efemèride, els concerts de música clàssica en retran homenatge amb diverses peces musicals de l’autor en diferents formats: piano i violoncel, piano i violí i finalment el cant.

Podeu fer una ullada a totes les activitats culturals a: ccivics.bcn.cat/elsortidor

Continua llegint

Societat

Els reptes de la nova dècada

Analitzem les cinc matèries que hauran d’estar resoltes a finals d’aquests nous anys 20

Publicat

on

El segle XX va comptar amb la reconeguda dècada dels Feliços anys vint, la qual va acabar de forma estrepitosa amb l’enfonsament de l’economia mundial i l’ou de la serp a punt d’eclosionar. Mentre que alguns tendeixen a dir que “la història sempre es repeteix”, els darrers esdeveniments assenyalen que no estem tant lluny de repetir els errors del passat. En tot cas, des de l’àmbit de la proximitat, la nova dècada presenta punts que canviaran la nostra forma d’encarar el 2030. Des del ZONA SEC els hem agrupat en cinc punts:

1. La substitució generacional

Naixem, creixem i morim. Dissortadament, el cicle vital resulta impossible d’aturar i la població del Poble-sec no en serà aliena. Tenint en compte que el barri presenta una de les mitjanes d’edat més elevades, la substitució de les persones més grans per gent jove farà canviar les dinàmiques socials i econòmiques del territori. La substitució, però, no serà total. El barri s’enfrontarà a un nou equilibri demogràfic: tots els baby boomers amb propietats al barri es jubilaran i hauran de conviure cada vegada amb més joves globalitzats i d’alt poder adquisitiu. Què passarà amb aquells que avui dia viuen de lloguer? Doncs que, segurament, d’aquí a deu anys ja no tindran opcions habitacionals a la falda de Montjuïc.

2. Habitatge

En aquest procés de substitució, el paper de l’habitatge serà clau. Per què? Doncs perquè la major part de pisos que avui són propietat de gent gran, molt probablement acabaran posats a la venda o en lloguer pels seus hereus. Tot i que des de l’administració local i els grups prohabitatge fan crides a regular els preus, cap mesura sembla que podrà fer retornar les xifres als valors (assenyats) d’anys enrere. Pel que fa al creixement en superfície del nucli urbà, al final els darrers acords respecte al projecte de la Fira de Barcelona només suposaran unes poques promocions immobiliàries més.

3. Equipaments

Manca d’espai per manca de solars buits equival també a manca d’equipaments. Si més no, aquesta dècada en què entrem haurà de servir per inaugurar la Casa de la Premsa i desenvolupar un nou ús al Palau d’Esports. A més, l’Ajuntament ja pensa a ubicar al costat dels nous blocs de pisos de la Fira nous equipaments. Per contra, la nova dècada també acabarà per sentenciar (o salvar) una peça clau: l’equipament de Les Tres Xemeneies, el qual resta bloquejat. La residència d’avis al Paral·lel mereixeria un capítol a banda.

4. Emergència climàtica

Aquest dimecres 15 de gener, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, declara l’emergència climàtica a la ciutat. Una declaració, però, que d’entrada no tindrà efectes palpables. La mateixa Zona de Baixes Emissions s’ha estrenat amb unes xifres de disminució del trànsit molt més reduïdes de les esperades (-2,4%). Davant d’aquesta circumstància, l’executiu haurà de prendre mesures encara més valentes per lluitar contra la contaminació i aquestes podrien afectar el Poble-sec per tots els flancs. L’electrificació total del Port de Barcelona, la remodelació de les places d’Espanya i de les Drassanes o convertir el Paral·lel en un eix pacificat són mesures no tan esbojarrades a desenvolupar en els deu anys vinents.

5. Model econòmic

El model Amazon trepitja fort i el comerç de proximitat se’n comença a ressentir. Tenint en compte que a un ampli conjunt d’establiments comercials els hi queden menys de deu anys per jubilar-se, caldrà veure qui els pren el relleu. Per ara, l’increment de la taxa de les terrasses tampoc sembla que faci tancar cap establiment de restauració. El futur econòmic del Poble-sec s’encamina perillosament a ser una safata amb cerveses i pinxos i, com bé saben Salou o Lloret, viure exclusivament del turisme i l’oci no és la millor opció. Els petits empresaris, però, tampoc sembla que podran competir amb les omnipresents franquícies.

Fotografia | Tom Mrazek

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.