Connecta amb nosaltres

Societat

El Pla Paral·lel, condemnat a repensar-se

Publicat

on

Entitats i veïns demanen un replantejament de les sis noves places de l’avinguda, la revisió de la inversió en il·luminació i l’impuls d’un Pla d’usos en clau social.

'Quin Paral·lel volem?', segona edició d'un debat promogut per Raons Públiques / Ana Inés Falcone

‘Quin Paral·lel volem?’, segona edició d’un debat promogut per Raons Públiques / Ana Inés Falcone

@molina_jordi / Caldrà aprofundir molt més en el debat sobre el futur Paral·lel. El projecte de l’Ajuntament i la Fundació El Molino (FEM) no reflexa, de moment, el gruix de les necessitats dels barris afectats per la reforma. Si alguna cosa ha quedat clara des que es va gestar la Plataforma Aturem el Pla Paral·lel —que ha estat notícia a nivell nacional— és que massa veïns tenen la sensació de ser els últims beneficiaris d’un projecte excessivament favorable als interessos empresarials, la majoria vinculats al sector turístic. Diferents entitats –Raons Públiques, Associació de Veïns de Sant Antoni, Associació Talia-Olympia, Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Unió de Veïns del Poble-sec, Ateneu La Base, l’Assemblea de barri de Poble Sec, Associació de veïns de La Satalia– van decidir impulsar una plataforma que tindrà tres principals eixos irrenunciables per reorientar el futur disseny de l’avinguda.

Els veïns demanen, en primer lloc, un replantejament de les noves placetes a les cruïlles del Paral·lel amb l’eixample de Sant Antoni. Segons l’associació Talia Olympia, les placetes en forma de Y “només serviran perquè els bars hi projectin les seves terrasses”, explica el seu president Toni Oller que demana, com a mínim, que una de les sis noves places –la que duria el nom de Pepe Rubianes—sigui rectangular “per poder-hi fer espectacles a peu de carrer”. En segon lloc, la plataforma demana una reformulació de la inversió econòmica de la nova il·luminació pressupostada en 2,8M€  —és a dir, el 30% dels 9,6M€ que costarà el projecte—. I és que si el Pla no es modifica, cada fanal suposaria un cost de 6.500 euros, un import desproporcionat tenint en compte el perfil popular dels barris circumdants. Des de l’Assemblea de Barri es proposa a l’Ajuntament que, si realment el projecte es pot modificar, s’obri un debat per decidir en què s’inverteix la partida destinada a il·luminació.

Raons Públiques, Unió de Veïns, AV La Satalia i Assemble, al debat / Ana Inés Falcone

Raons Públiques, Unió de Veïns, AV La Satalia i Assemblea, al debat / Ana Inés Falcone

Un Pla d’Usos social
La tercera reivindicació de la plataforma, i segurament la que més consens genera entre les entitats, és la de cosir un Pla d’usos a favor de l’economia social. La Coordinadora d’Entitats entén que aquesta seria una eina bàsica per sumar consensos. “No acceptarem que tot siguin terrasses”, diu el seu president, Josep Guzmán, que confia que el mobiliari urbà predomini a la calçada del nou Paral·lel.

Mentre el Pla d’usos no s’impulsi, però, la plataforma no vol perdre el temps. Per això demana una moratòria en les llicències d’hotels, pisos turístics i terrasses. Una petició que, de moment, l’Ajuntament no descarta. Des del govern de Trias s’assegura que el procés per determinar els usos de l’avinguda encara està obert. “Estem a temps de parlar sobre la futura ocupació de les noves placetes, sobre l’ordenació de les terrasses del Paral·lel i, també, sobre la necessitat d’un Pla d’usos al Poble-sec”, expliquen. L’Ajuntament apunta que tant l’Eixample com el Poble-sec estan dins de l’àmbit de suspensió de llicències d’apartaments turístics que es regularan amb el futur Pla especial amb incidència a tota la ciutat. Actualment, al Poble-sec hi ha 375 pisos turístics, segons fonts oficials.

FEM: “Volem escoltar tothom”
La presidenta de la FEM, Elvira Vázquez, assegura que la del Paral·lel ha estat una de les reformes de Barcelona que ha comptat amb més participació veïnal. “És la primera vegada en 40 anys que s’impulsa una remodelació important al Paral·lel”, diu l’empresària. Des de l’Associació de Comerciants de Poble-sec i Paral·lel, Manel Tort, sosté que el nou Paral·lel que projecta el consistori convertirà l’avinguda en un eix “innovador i més bonic”.

Val a dir que si bé és cert que la plataforma demanava explícitament l’aturada de la reforma, amb els dies —i després que grups com la Coordinadora d’Entitats o la Unió de Veïns matisessin les seves posicions—aquesta opció ha cedit protagonisme a l’aprofundiment del debat. Diferents formacions polítiques, com Procés Constituent, la CUP i ICV-EUiA s’han posicionat ja sobre el tema i donen suport al clam veïnal.

Entre la Barcelona dels barris i la ‘marca Barcelona’

Primer va ser el Parc Güell. Després, el complex modernista de l’Hospital de Sant Pau. També es va privatitzar el castell de Montjuïc. I, abans, Vodafone va comprar el Bicing. Barcelona es debat entre un model de ciutat que vol fer rendible el seu patrimoni cultural i una ciutat en què els processos veïnals, com el Fem Rambla del Poble Nou, segueixen defensant una ciutat més amable per als veïns. Que el Paral·lel s’acabi inscrivint en aquesta lògica dependrà, només, del nivell de participació veïnal capaç d’influir en el disseny d’un eix estratègic en la connexió del Port amb punts neuràlgics de la ciutat.

 

Societat

Inaugurat l’espai del solar de l’antic Teatre Talia

Amb una festa evocadora del vell Paral·lel de les revistes, el cabaret i el music-hall, el passat 11 de març es va celebrar l’obertura al barri del solar de l’antic Teatre Talia

Publicat

on

Després d’un any de la seva expropiació, l’Ajuntament de Barcelona va celebrar una festa d’inauguració de l’espai d’estada i d’ús veïnal del solar de l’antic Teatre Talia, a l’avinguda del Paral·lel, cantonada amb Borrell. L’espai té un escenari d’obra on fer actes culturals, una zona d’estada amb bancs, petites jardineres i arbres i horts urbans que gestionaran escoles i entitats.

Ja feia molt de temps que el solar d’aquest conegut teatre estava en desús i els veïns i veïnes reclamaven que l’Ajuntament l’expropiés per tal de construir equipaments i pisos públics. A principis del 2022, el consistori va fer efectiva l’expropiació del terreny per 5,7 milions d’euros, i el veïnat i l’administració van acordar fer un espai provisional per a donar-li ús abans no es faci la reconversió total del solar.

Una iniciativa molt benvinguda pel veïnat

Els jardins s’han estrenat amb un escenari d’obra, uns horts urbans i amb una figuera que ha estat conservada després d’una delicada operació de cirurgia botànica. Queda pendent d’instal·lar una zona de joc infantil, més que res perquè els tràmits per a licitar-la i fer la comanda a fàbrica no han anat compassats amb la resta dels treballs. Seran la guinda del que, després de debatre-ho amb el veïnat, s’ha decidit que sigui aquest parc, petit, sí, però molt benvingut en aquesta frontera del barri de Sant Antoni.

L’artista Brigitta Lamoure i la ballarina Susana Larriba van ser les encarregades de conduir la celebració, que també va comptar amb l’espectacle infantil de Petjades Musicals i les actuacions dels grups Luismi Segurado Trio, amb influències del jazz més bebop, i Montes Turquesa, amb un estil on convergeixen el neo-soul i el hip-hop. Per altra banda, també hi va haver parlaments de l’Associació de Veïns de Sant Antoni, la presidenta del Districte, Eva Baró, i el regidor del Districte, Pau González.

Tot i la gran assistència del veïnat, un dels fets que ha aixecat polèmica després de la descoberta de l’espai ha estat la imatge virtual que es va presentar en el moment d’ensenyar el projecte i el resultat final que els veïns s’han trobat. Si bé a la imatge inicial es podien observar un predomini de les zones verdes, la inauguració ha mostrat que el verd i la natura no en són protagonistes. Tot i així, Toni Oller, de l’Associació Talía Olympia, comenta que el veïnat està molt satisfet de la inauguració: “Es pot generar un Espai Talia als Jardinets del Talia i agermanar-los a la Sala Mercat com espais urbans, amb especialitats de música i dansa, com han fet amb els Cinemes Texas, que serà un espai per al cinema i el teatre”.

Continua llegint

Societat

L’Escola Jacint Verdaguer es planta enfront la contaminació acústica

L’AFA es mobilitza per la pacificació del carrer Lleida i el carrer Rius i Taulet

Publicat

on

Famílies i alumnes de l’escola Jacint Verdaguer, al barri del Poble-sec demanen que es pacifiqui el carrer Lleida per fer amable l’entorn escolar. Des de l’AFA denuncien que hi ha molt trànsit i que això provoca contaminació i soroll que afecta negativament l’alumnat, i per això s’han fet talls de carrer per reivindicar-ne la pacificació.

Des de l’AFA de l’escola asseguren que el carrer Lleida està suportant una càrrega de trànsit molt superior a la que hauria de tenir un entorn escolar i que això provoca un problema de contaminació, tant atmosfèrica com acústica. Per aquesta raó, ja des del curs passat, demanen mesures que redueixin el trànsit d’aquest carrer.

Aquesta acció es dóna en el marc de Revolta Escolar, que són diferents AFAs i AMPAs de tot Catalunya, amb la col·laboració d’entitats veïnals i ecologistes, que estan promovent talls de carrer davant les escoles cada primer divendres de mes a l’hora de sortida de l’escola per tal de reclamar una major pacificació als entorns escolars, menys contaminació i menys soroll.

Protestes conituandes

La protesta va començar a Barcelona el desembre de 2020, amb 20 escoles fent 17 talls de carrer. Des de llavors no ha parat de créixer: durant el curs 20/21 van fer 12 divendres de protesta. Actualment ja son més de 100 centres mobilitzats a 17 ciutats diferents Catalunya i de l’Estat espanyol: Badalona, Barcelona, Bilbao, Cardedeu, Cartagena, Getafe, Girona, Guadalajara, Lugo, Madrid, Melilla, Mollet del Vallès, Olot, Sabadell, Sant Cugat, València, Vigo i Saragossa.

Per reivindicar la pacificació del carrer i de forma conjunta amb infants, famílies, direcció i escola, van tallar el trànsit a la sortida de l’escola. Laia Pérez, presidenta de l’AFA Jacint Verdaguer, comenta que “és una escola de màxima complexitat, amb una gran pluralitat de procedències, cultures i costums, pel que no veurem una protesta des de la mateixa perspectiva. Hem intentat fer una tasca pedagògica amb totes les famílies, a més a més de fer que els talls tinguin activitats lúdiques amb música, circuits i d’altres”.

Insonoritzar les finestres

Ara per ara, al carrer Lleida s’ha reforçat la senyalització horitzontal de velocitat de la via, que és de 30 km/h, ja que és un entorn escolar. També s’ha col·locat un radar pedagògic al pas de vianants que hi ha just abans de l’escola, que informa als conductors de la velocitat a la qual condueixen el seu vehicle per alertar-los en cas que superin el límit permès. Des de l’AFA també reclamen que s’insonoritzin les finestres, com a mínim les del carrer Lleida, perquè no aïllen del soroll, ni del fred, ni de la calor, ja que l’edifici és de 1929. “Des del Districte i el Consorci ara comencen a mostrar interès en canviar algunes coses, nosaltres seguirem sortint al carrer amb #RevoltaEscolar”, apunta Pérez.

Continua llegint

Societat

La migració del FCB a Montjuïc

Mentre l’Ajuntament i el Club han arribat a un acord de 7,2 milions d’euros, el Districte de Sants-Montjuïc es preocupa per l’afectació de la zona

Publicat

on

Montjuïc comença a ser una paraula que s’utilitza de forma quotidiana a l’entorn del Futbol Club Barcelona. Fins fa poc encara es veia, generalment, com un tema llunyà del qual no venia molt de gust parlar, però l’adjudicació de la remodelació del Camp Nou a l’empresa turca Limak, la recerca del finançament i el començament de les obres d’adequació de l’Estadi Olímpic Lluís Companys per preparar l’arribada del Barça han convertit la qüestió en inevitable. De fet, la junta directiva de Joan Laporta va convocar recentment els socis a una reunió per conèixer les seves inquietuds respecte al trasllat provisional a Montjuïc, que començarà a finals d’aquest estiu per accelerar el gruix de les obres de remodelació al Camp Nou.

Una de les dades que va donar el club blaugrana és preocupant: només 25.000 socis abonats dels 82.000 que hi ha al Camp Nou tenen pensat anar a veure els partits del Barça a Montjuïc. Un dels motius principals és que el club va anunciar en un primer moment que no estarà permès arribar a la muntanya màgica en vehicle privat els dies que hi jugui l’equip blaugrana. “Entre els aspectes que més interès han despertat cal destacar el de l’accessibilitat a la zona de l’estadi, tema en el qual s’ha avançat que no s’hi podrà accedir en vehicle privat, a excepció de les persones amb mobilitat reduïda i dels autocars de les penyes”, explicava el comunicat que el Barça va fer públic després de la reunió amb els socis.

El Camp Nou tenia, abans de la seva reforma, 99.334 seients. A Montjuïc, la capacitat màxima serà de 59.000 localitats. El club reservarà 44.000 per als seus abonats dels 80.000 que té actualment. La directiva creu que molts socis no renovaran els seus carnets i s’acolliran a una excedència. La visibilitat, a més, és molt deficient en les primeres files per la pista d’atletisme. Darrere de les porteries, la distància entre les graderies i la gespa és molt superior a la del Camp Nou.

Com afectarà al veïnat?

A les “Trobades amb l’alcaldessa” celebrades el mes de febrer, una veïna ha preguntat sobre com s’afrontaran les possibles molèsties que pugui suposar per al veïnat el trasllat del FCB a Montjuïc la temporada vinent. L’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, ha reconegut que pot ser un “neguit” per als barris que es puguin veure afectats i que no hi ha “solucions perfectes”. No obstant això, ha assegurat que estaran “molt a sobre del Barça”, que els han posat moltes condicions i que hauran d’assegurar la normal mobilitat i els desplaçaments de la zona.

Una altra de les qüestions fonamentals és el transport públic i la mobilitat sostenible de la zona, per a minimitzar l’impacte a la muntanya olímpica. Abans que es faci efectiu el trasllat, que es preveu per l’agost d’enguany,  el Govern del districte de Sants-Montjuïc vol tenir enllestit un pla de mobilitat per protegir l’aparcament dels barris adjacents i els accessos als equipaments de la zona els dies de partit. Així ho ha explicat el regidor, Marc Serra, al plenari del districte de Sants-Montjuïc celebrat el passat mes de febrer.

Les declaracions es produeixen després que es fes públic l’acord entre l’Ajuntament de Barcelona i el Barça per endreçar la mobilitat de la muntanya els dies de partit i que requerirà, entre d’altres mesures, crear 4.500 places per a motos i el lloguer del pàrquing del Sot del Migdia per part del club, així com assegurar l’aparcament dels residents, ja que es preveu l’arribada a la zona d’unes 66.000 persones.

Despeses milionàries

La millora de la mobilitat tindrà un cost total de 7,2 milions d’euros, que aportaran de forma desigual el Barça (4,6 milions d’euros) i l’Ajuntament de Barcelona (2,6 milions d’euros), i inclourà actuacions tant per al transport públic, com per al privat i per l’accés a peu.

En aquest sentit, està previst que el FCB finançarà els reforços en el servei de metro, de funicular i de busos llançadora que calgui fer els dies de partit així com de les despeses extraordinàries que provoquin la celebració dels partits per serveis municipals extraordinaris com ara la instal·lació i retirada d’elements de contenció, la recollida de residus i els serveis especials de neteja, que suposaran una despesa de 15.873 euros per partit. Així mateix, el club també pagarà el 50% del sobrecost en desplegament de la Guàrdia Urbana, amb una previsió estàndard de 118 efectius per partit.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021