Connecta amb nosaltres

Societat

El Pla Paral·lel, condemnat a repensar-se

Publicat

on

Entitats i veïns demanen un replantejament de les sis noves places de l’avinguda, la revisió de la inversió en il·luminació i l’impuls d’un Pla d’usos en clau social.

'Quin Paral·lel volem?', segona edició d'un debat promogut per Raons Públiques / Ana Inés Falcone

‘Quin Paral·lel volem?’, segona edició d’un debat promogut per Raons Públiques / Ana Inés Falcone

@molina_jordi / Caldrà aprofundir molt més en el debat sobre el futur Paral·lel. El projecte de l’Ajuntament i la Fundació El Molino (FEM) no reflexa, de moment, el gruix de les necessitats dels barris afectats per la reforma. Si alguna cosa ha quedat clara des que es va gestar la Plataforma Aturem el Pla Paral·lel —que ha estat notícia a nivell nacional— és que massa veïns tenen la sensació de ser els últims beneficiaris d’un projecte excessivament favorable als interessos empresarials, la majoria vinculats al sector turístic. Diferents entitats –Raons Públiques, Associació de Veïns de Sant Antoni, Associació Talia-Olympia, Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Unió de Veïns del Poble-sec, Ateneu La Base, l’Assemblea de barri de Poble Sec, Associació de veïns de La Satalia– van decidir impulsar una plataforma que tindrà tres principals eixos irrenunciables per reorientar el futur disseny de l’avinguda.

Els veïns demanen, en primer lloc, un replantejament de les noves placetes a les cruïlles del Paral·lel amb l’eixample de Sant Antoni. Segons l’associació Talia Olympia, les placetes en forma de Y “només serviran perquè els bars hi projectin les seves terrasses”, explica el seu president Toni Oller que demana, com a mínim, que una de les sis noves places –la que duria el nom de Pepe Rubianes—sigui rectangular “per poder-hi fer espectacles a peu de carrer”. En segon lloc, la plataforma demana una reformulació de la inversió econòmica de la nova il·luminació pressupostada en 2,8M€  —és a dir, el 30% dels 9,6M€ que costarà el projecte—. I és que si el Pla no es modifica, cada fanal suposaria un cost de 6.500 euros, un import desproporcionat tenint en compte el perfil popular dels barris circumdants. Des de l’Assemblea de Barri es proposa a l’Ajuntament que, si realment el projecte es pot modificar, s’obri un debat per decidir en què s’inverteix la partida destinada a il·luminació.

Raons Públiques, Unió de Veïns, AV La Satalia i Assemble, al debat / Ana Inés Falcone

Raons Públiques, Unió de Veïns, AV La Satalia i Assemblea, al debat / Ana Inés Falcone

Un Pla d’Usos social
La tercera reivindicació de la plataforma, i segurament la que més consens genera entre les entitats, és la de cosir un Pla d’usos a favor de l’economia social. La Coordinadora d’Entitats entén que aquesta seria una eina bàsica per sumar consensos. “No acceptarem que tot siguin terrasses”, diu el seu president, Josep Guzmán, que confia que el mobiliari urbà predomini a la calçada del nou Paral·lel.

Mentre el Pla d’usos no s’impulsi, però, la plataforma no vol perdre el temps. Per això demana una moratòria en les llicències d’hotels, pisos turístics i terrasses. Una petició que, de moment, l’Ajuntament no descarta. Des del govern de Trias s’assegura que el procés per determinar els usos de l’avinguda encara està obert. “Estem a temps de parlar sobre la futura ocupació de les noves placetes, sobre l’ordenació de les terrasses del Paral·lel i, també, sobre la necessitat d’un Pla d’usos al Poble-sec”, expliquen. L’Ajuntament apunta que tant l’Eixample com el Poble-sec estan dins de l’àmbit de suspensió de llicències d’apartaments turístics que es regularan amb el futur Pla especial amb incidència a tota la ciutat. Actualment, al Poble-sec hi ha 375 pisos turístics, segons fonts oficials.

FEM: “Volem escoltar tothom”
La presidenta de la FEM, Elvira Vázquez, assegura que la del Paral·lel ha estat una de les reformes de Barcelona que ha comptat amb més participació veïnal. “És la primera vegada en 40 anys que s’impulsa una remodelació important al Paral·lel”, diu l’empresària. Des de l’Associació de Comerciants de Poble-sec i Paral·lel, Manel Tort, sosté que el nou Paral·lel que projecta el consistori convertirà l’avinguda en un eix “innovador i més bonic”.

Val a dir que si bé és cert que la plataforma demanava explícitament l’aturada de la reforma, amb els dies —i després que grups com la Coordinadora d’Entitats o la Unió de Veïns matisessin les seves posicions—aquesta opció ha cedit protagonisme a l’aprofundiment del debat. Diferents formacions polítiques, com Procés Constituent, la CUP i ICV-EUiA s’han posicionat ja sobre el tema i donen suport al clam veïnal.

Entre la Barcelona dels barris i la ‘marca Barcelona’

Primer va ser el Parc Güell. Després, el complex modernista de l’Hospital de Sant Pau. També es va privatitzar el castell de Montjuïc. I, abans, Vodafone va comprar el Bicing. Barcelona es debat entre un model de ciutat que vol fer rendible el seu patrimoni cultural i una ciutat en què els processos veïnals, com el Fem Rambla del Poble Nou, segueixen defensant una ciutat més amable per als veïns. Que el Paral·lel s’acabi inscrivint en aquesta lògica dependrà, només, del nivell de participació veïnal capaç d’influir en el disseny d’un eix estratègic en la connexió del Port amb punts neuràlgics de la ciutat.

 

Societat

Mor Aurelio Roca Santolaria, fundador de la històrica discoteca Plataforma del Poble-sec

Publicat

on

Per

El sector de la nit de Barcelona està de dol per la mort el passat 21 de desembre, als 84 anys, d’Aurelio Roca Santolaria, el fundador el 1986 de la discoteca Plataforma (Nou de la Rambla, 145), al Poble-sec, en la qual va estar implicat fins al final dels seus dies i que ha estat punt de trobada de joves (i no tan joves) de diverses generacions. El seu fill Aureli manté l’esperit d’aquesta sala de gestió familiar, amb uns dijous cèlebres per les seves sessions de drum&bass i caps de setmana amb molta música espanyola i èxits de les últimes dècades, sense complexos. Ramon Mas, secretari general del Gremi de Discoteques de Barcelona i Província, ha lamentat la pèrdua d’‘‘una persona històrica en el món de la nit de Barcelona i tant ell com el seu fill, segona generació al capdavant del local, són empresaris respectats i molt compromesos amb la professió’’, ha remarcat.

Continua llegint

Societat

L’Antic Egipte al CaixaForum

Sis mòmies vingudes del British Museum

Publicat

on

A l’Antic Egipte, la momificació servia per sobreviure a la mort i conduir el cos a la vida del més enllà. A través d’una col·lecció d’objectes que procedeixen del British Museum, la mostra del CaixaForum explora la idea de la momificació i analitza el testimoni de sis persones que van viure durant l’antic Egipte.

L’exposició presenta sis mòmies i mostra, a partir d’una tecnologia pionera, els descobriments en aquests exemplars. Aquestes tècniques proporcionen dades de com era la vida en una terra que definia el Nil. Sense la necessitat de desembolcallar les restes de les mòmies, els nous descobriments han fet que els experts hagin pogut analitzar pràctiques curatives i intercanvis culturals a través del testimoni vital dels exemplars, com també el paper de la dona i els infants.

Conèixer al vida quotidiana

L’exposició se centra en aquestes sis persones que van ser momificades i recrea com van ser les seves vides a partir de la investigació feta al British Museum amb els mètodes científics més punters sobre les seves restes momificades i els conjunts funeraris. Cada mòmia té una història per explicar. Els protagonistes de l’exposició són un funcionari encarregat d’uns dominis, dos sacerdots, una dona casada, un nen i un jove grecoromà que van viure en diferents èpoques de l’antic Egipte entre els anys 800 aC i 100 dC. Cadascun protagonitza un àmbit de l’exposició, en la qual, a banda dels grans temes de la mort i el més enllà, s’aborden qüestions com ara les pràctiques curatives, els intercanvis culturals, la religió, la família, la música, els cosmètics, la perruqueria i els ornaments corporals. Juntament amb les mòmies es poden veure objectes com màscares, sarcòfags, vasos, escultures, joies o estris d’ús cosmètic que ens ajuden a comprendre millor la vida quotidiana i les creences dels antics egipcis.

 

Fins el 26 de març de 2023

L’exposició de CaixaForum (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8) es pot visitar fins el 26 de març de 2023, després de fer parada a Madrid per primer cop a Espanya i, posteriorment, seguirà una llarga itinerància que la durà a CaixaForum Sevilla, al CaixaForum València i a CaixaForum Saragossa. La mostra compta amb un cicle de cinema i el cicle de conferències A la llum de la ciència, a més de visites comentades, tallers, activitats i un menú temàtic al restaurant de CaixaForum Barcelona. El 3 de març tindrà lloc la Nit de les Mòmies amb espectacles, activitats com ara un taller de demostració de momificació faraònica i un showcooking sobre els dinars dels faraons.

Continua llegint

Societat

Aprovada la darrera fase de millora dels col·lectors d’aigua

La inversió per evitar noves inundacions ascendeix als 19 milions d’euros

Publicat

on

La Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat per unanimitat tirar endavant la tercera i darrera fase del projecte de millora del drenatge del Paral·lel. L’obra, que ha suposat una inversió total de 19 milions d’euros, té com a objectiu evitar més inundacions a la zona baixa del Poble-sec. En aquest cas, el projecte té com a objectiu final construir un nou col·lector de 500 metres de llargària i 2,7 metres de diàmetre en el tram del carrer Vila i Vilà que va de la plaça de la Bella Dorita i fins al carrer de Palaudàries). Les obres es preveu que comencin durant la segona meitat de 2023 i s’allargaran uns 31 mesos.

Més enllà de l’obra subterrània, els treballs també suposaran la reurbanització de més de 9.000 m2 incloent les cruïlles del carrer Vila i Vilà amb els de Palaudàries, de Mata, de Cabanes, de Lafont, Nou de Rambla, d’en Fontrodona i la connexió amb l’avinguda Paral·lel ja a la plaça de la Bella Dorita a tocar del Molino. De fet, l’estil urbanístic que se seguirà serà el mateix que l’aplicat al tram del carrer de Vila i Vilà.

Cal tenir en compte que aquestes obres tenen com a objectiu evitar noves inundacions al tram baix del Paral·lel, com els tres episodis que es van produir els anys 2018 i 2019. Aleshores, les tempestes torrencials (entre 30 i 43 litres per metre quadrat en 30 minuts), van suposar una mitjana de 150 trucades als serveis d’emergència per afectacions relacionades amb l’aigua a establiments comercials i habitatges. A més, les línies 1, 2, 3 i 5 de metro també van resultar afectades (en especial l’L2, la qual va haver de suspendre el seu servei entre Universitat i Paral·lel).

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021