Connecta amb nosaltres

Societat

El Pla Paral·lel, condemnat a repensar-se

Publicat

on

Entitats i veïns demanen un replantejament de les sis noves places de l’avinguda, la revisió de la inversió en il·luminació i l’impuls d’un Pla d’usos en clau social.

'Quin Paral·lel volem?', segona edició d'un debat promogut per Raons Públiques / Ana Inés Falcone

‘Quin Paral·lel volem?’, segona edició d’un debat promogut per Raons Públiques / Ana Inés Falcone

@molina_jordi / Caldrà aprofundir molt més en el debat sobre el futur Paral·lel. El projecte de l’Ajuntament i la Fundació El Molino (FEM) no reflexa, de moment, el gruix de les necessitats dels barris afectats per la reforma. Si alguna cosa ha quedat clara des que es va gestar la Plataforma Aturem el Pla Paral·lel —que ha estat notícia a nivell nacional— és que massa veïns tenen la sensació de ser els últims beneficiaris d’un projecte excessivament favorable als interessos empresarials, la majoria vinculats al sector turístic. Diferents entitats –Raons Públiques, Associació de Veïns de Sant Antoni, Associació Talia-Olympia, Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Unió de Veïns del Poble-sec, Ateneu La Base, l’Assemblea de barri de Poble Sec, Associació de veïns de La Satalia– van decidir impulsar una plataforma que tindrà tres principals eixos irrenunciables per reorientar el futur disseny de l’avinguda.

Els veïns demanen, en primer lloc, un replantejament de les noves placetes a les cruïlles del Paral·lel amb l’eixample de Sant Antoni. Segons l’associació Talia Olympia, les placetes en forma de Y “només serviran perquè els bars hi projectin les seves terrasses”, explica el seu president Toni Oller que demana, com a mínim, que una de les sis noves places –la que duria el nom de Pepe Rubianes—sigui rectangular “per poder-hi fer espectacles a peu de carrer”. En segon lloc, la plataforma demana una reformulació de la inversió econòmica de la nova il·luminació pressupostada en 2,8M€  —és a dir, el 30% dels 9,6M€ que costarà el projecte—. I és que si el Pla no es modifica, cada fanal suposaria un cost de 6.500 euros, un import desproporcionat tenint en compte el perfil popular dels barris circumdants. Des de l’Assemblea de Barri es proposa a l’Ajuntament que, si realment el projecte es pot modificar, s’obri un debat per decidir en què s’inverteix la partida destinada a il·luminació.

Raons Públiques, Unió de Veïns, AV La Satalia i Assemble, al debat / Ana Inés Falcone

Raons Públiques, Unió de Veïns, AV La Satalia i Assemblea, al debat / Ana Inés Falcone

Un Pla d’Usos social
La tercera reivindicació de la plataforma, i segurament la que més consens genera entre les entitats, és la de cosir un Pla d’usos a favor de l’economia social. La Coordinadora d’Entitats entén que aquesta seria una eina bàsica per sumar consensos. “No acceptarem que tot siguin terrasses”, diu el seu president, Josep Guzmán, que confia que el mobiliari urbà predomini a la calçada del nou Paral·lel.

Mentre el Pla d’usos no s’impulsi, però, la plataforma no vol perdre el temps. Per això demana una moratòria en les llicències d’hotels, pisos turístics i terrasses. Una petició que, de moment, l’Ajuntament no descarta. Des del govern de Trias s’assegura que el procés per determinar els usos de l’avinguda encara està obert. “Estem a temps de parlar sobre la futura ocupació de les noves placetes, sobre l’ordenació de les terrasses del Paral·lel i, també, sobre la necessitat d’un Pla d’usos al Poble-sec”, expliquen. L’Ajuntament apunta que tant l’Eixample com el Poble-sec estan dins de l’àmbit de suspensió de llicències d’apartaments turístics que es regularan amb el futur Pla especial amb incidència a tota la ciutat. Actualment, al Poble-sec hi ha 375 pisos turístics, segons fonts oficials.

FEM: “Volem escoltar tothom”
La presidenta de la FEM, Elvira Vázquez, assegura que la del Paral·lel ha estat una de les reformes de Barcelona que ha comptat amb més participació veïnal. “És la primera vegada en 40 anys que s’impulsa una remodelació important al Paral·lel”, diu l’empresària. Des de l’Associació de Comerciants de Poble-sec i Paral·lel, Manel Tort, sosté que el nou Paral·lel que projecta el consistori convertirà l’avinguda en un eix “innovador i més bonic”.

Val a dir que si bé és cert que la plataforma demanava explícitament l’aturada de la reforma, amb els dies —i després que grups com la Coordinadora d’Entitats o la Unió de Veïns matisessin les seves posicions—aquesta opció ha cedit protagonisme a l’aprofundiment del debat. Diferents formacions polítiques, com Procés Constituent, la CUP i ICV-EUiA s’han posicionat ja sobre el tema i donen suport al clam veïnal.

Entre la Barcelona dels barris i la ‘marca Barcelona’

Primer va ser el Parc Güell. Després, el complex modernista de l’Hospital de Sant Pau. També es va privatitzar el castell de Montjuïc. I, abans, Vodafone va comprar el Bicing. Barcelona es debat entre un model de ciutat que vol fer rendible el seu patrimoni cultural i una ciutat en què els processos veïnals, com el Fem Rambla del Poble Nou, segueixen defensant una ciutat més amable per als veïns. Que el Paral·lel s’acabi inscrivint en aquesta lògica dependrà, només, del nivell de participació veïnal capaç d’influir en el disseny d’un eix estratègic en la connexió del Port amb punts neuràlgics de la ciutat.

 

Societat

Més que Cures fa un any i busca noves sòcies

Participaran en la segona Fira d’Economia Social del barri

Publicat

on

Fa un any es va constituir Més que Cures en el si de la xarxa Cooperasec, que treballa per a la promoció de l’economia social i solidària al Poble-sec. Es tracta d’una associació de dones expertes en la cura i el benestar de les persones i ofereixen serveis de neteja de la llar, cangurs, acompanyament a persones grans i dependents i altres serveis domèstics. El projecte va néixer després d’haver fet un estudi de diversos sectors econòmics al barri, en el qual es va detectar que l’àmbit de les cures era un sector precaritzat i ple de necessitats.

Obertes a noves sòcies

Al moment de constituir-se, Més que Cures estava format per 10 sòcies fundadores que van començar el projecte des de zero: “Vam reflexionar juntes sobre el nostre projecte i els seus valors, vam començar a donar-nos a conèixer i a participar en espais i debats”, expliquen. Actualment, són 7 sòcies i busquen noves persones que vulguin associar-se: “És un projecte d’autogestió col·lectiva obert a persones de l’àmbit del treball de la llar i del treball familiar (cuidadores), que podran treballar i gestionar-se la seva pròpia feina”, diuen des de l’entitat. A més dels serveis que ja ofereixen actualment, estan desenvolupant noves ofertes com ara la neteja ecològica i espais de cures a infants per a les entitats.

El projecte està molt enxarxat, treballen amb altres cooperatives i col·lectius afins, com la xarxa comunitària del barri. En el marc de la segona Fira d’Economia Social del Poble-sec, que tindrà lloc el 5 d’octubre a la plaça del Sortidor, organitzen un debat i crearan un espai de trobada per a totes les iniciatives que tenen coses en comú amb Més que Cures, com Sindillar, Mujeres Pa’lante o Baixem al Carrer.

Continua llegint

Societat

El cervell de la nova extrema dreta italiana, convidat a fer cerveses

Regentada per un ultra, la Cerveseria Abirradero ha sigut l’escenari des d’on Diego Fusaro ha intentat convèncer als veïns de les seves tesis neofeixistes

Publicat

on

Històricament els bars i les tavernes eren els espais des d’on els líders polítics oferien els seus mítings. Entre cerveses i copes, el discurs es feia més proper, directe i convincent. Una tàctica que, si bé pot semblar llunyana, algunes formacions polítiques han recuperat en les darreres campanyes electorals. Ara bé, fins ara mai cap local del Poble-sec havia acollit una conferència d’un ideòleg d’extrema dreta (almenys, que hagi transcendit a l’esfera pública). Més ben dit, fins al passat 19 de setembre.

La Cerveseria Abirradero ha sigut l’escenari des d’on el cervell de la nova extrema dreta italiana, Diego Fusaro, ha tractat d’expandir entre el veïnat les seves tesis neofeixistes. Mentre que la conferència va rebre l’innocent nom de No només de pa viu l’home. Ser, aliment i producció, rere la seva organització hi havia el propietari de la cerveseria i responsable d’Agrocerveart, la corporació de cervesa artesana que opera al local.

En aquest sentit, EL TEMPS ha revelat que la persona que regenta l’Abirradero és Nereo Garbin, un antic regidor de Vizenza (Itàlia) que havia militat a l’extrema dreta del Vèneto, lligada als orígens de la Lega de Matteo Salvini. De fet, l’any 1987 Garbin ja va participar com a fundador de la Union del Popolo Veneto (antecedent llunyà de la Lega).

Fusaro – Salvini

Tot i que a Espanya és pràcticament desconegut, a Itàlia Diego Fusaro és una de les veus més mediàtiques de l’extrema dreta propera a l’ultradretà Matteo Salvini. De fet, Fusaro acostuma a signar articles a la revista de l’organització neofexista Casa Pound, la qual va servir de referència als neonazis de la capital de l’Estat per crear l’Hogar Social Madrid. Ara bé, quina és l’arma que fa servir per convèncer a les classes populars? Una barreja dels ideals marxistes i anarquistes, però bastits amb la ideologia de l’extrema dreta. Dit d’una altra manera, Fusaro es dedica a impregnar de feixisme els discursos de la classe treballadora per fer-lo més digerible.

Continua llegint

Societat

Aturat el desnonament de sis famílies al Bloc Llavors del carrer Lleida

L’edifici és propietat del fons d’inversió finlandès Vauras Investment SL, que compta amb una cinquantena de pisos a Barcelona

Publicat

on

El passat dijous 10 d’octubre es va aturar el quart intent de desnonament de les sis famílies que ocupen l’anomenat Bloc Llavors del carrer de Lleida, 38. Una vuitantena de persones van passar la nit anterior atrinxerades a l’edifici, ja que sabien que a primera hora es produiria l’actuació dels Mossos. Segons expliquen fonts del Sindicat de Barri del Poble-sec –un dels col·lectius que van liderar l’acció de resistència veïnal– a les 6.10 h del matí van arribar sis furgons de l’Àrea de Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra (BRIMO), bloquejant la zona mentre desenes de ciutadans (gairebé 200 persones en total) miraven d’impedir el desnonament. Unes hores més tard, van arribar cinc furgons més de la policia i aleshores es van produir càrregues i moments de tensió que es van saldar amb la detenció d’una activista del Sindicat d’Habitatge del Raval. La noia ja ha estat alliberada i des del Sindicat denuncien que la detenció va ser “per motius racistes i sense cap mena de fonament”. Unes hores més tard, es va aturar el desnonament per una ordre judicial i els veïns que formaven part de la resistència ho van celebrar al crit de “sí, se puede”.

Què és el Bloc Llavors?

El 30 de juliol de 2017 es va dur a terme l’okupació dels sis pisos del carrer de Lleida, 38 amb el suport del col·lectiu de defensa del dret a l’habitatge Obra Social Barcelona. L’edifici és propietat del fons d’inversió finlandès Vauras Investment SL, que compta amb una cinquantena de pisos a Barcelona. Actualment, al Bloc hi viuen sis famílies, dues de les quals són mares solteres amb fills al seu càrrec i totes elles en situació de manca d’alternativa habitacional.

Des del Sindicat de Barri del Poble-sec diuen que, en aquests moments, no hi ha prevista una nova data de desallotjament de l’edifici, però que probablement es produirà en unes setmanes “si no hi intervé l’administració pública”. Una de les possibilitats que temen és que aquesta vegada pugui ser un desnonament amb data oberta.

Fotografia | Sindicat de Barri

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.