Connecta amb nosaltres

Societat

Paral·lel, dic o crossa de la marca Barcelona?

Publicat

on

Les resistències veïnals al Pla Paral·lel se sumen a les d’altres barris en contra el model de ciutat i evidencien una renovació en la crítica urbana 

@molina_jordi / El conflicte sorgit a Sants, arran del desallotjament i posterior enderroc de Can Vies, ha pujat de to l’esmena a la totalitat de diversos col·lectius veïnals al model de ciutat que impulsa l’Ajuntament de Barcelona. Al Poble-sec, aquest debat té un nom propi: Pla Paral·lel, un projecte de remodelació de l’avinguda en plena execució que lidera el govern de Trias de la mà de la Fundació El Molino (FEM). En poc més d’un mes i mig, la Plataforma veïnal Aturem el Pla Paral·lel –que es presentarà demà dijous dia 19 (19h) a la plaça dels Ocellets– s’ha organitzat per mirar d’incidir en un projecte que consideren excessivament favorable als interessos econòmics vinculats al turisme i que ubiquen en una lògica de ciutat dual i en plena crisi urbana.

La plataforma veïnal opositora a la reforma del Paral·lel es presenta dijous 19 de juny

La plataforma veïnal es presenta dijous 19 de juny a la plaça dels Ocellets / Ana Inés Fernández

Segons el manifest dels opositors, la reforma de l’avinguda “respon a un model de ciutat que imposa la lògica de la rendibilitat privada i la mercantilització d’allò públic sobre les necessitats col·lectives de la ciutadania”. Una rendibilitat que es veuria reflectida en la transformació de l’avinguda en un nou connector entre el Port i la Fira. Si fem una mirada més enllà del barri, les crítiques a la ‘Marca Barcelona’ giren al voltant dels mateixos conceptes. En paraules del sociòleg, Ivan Miró, “hi ha una Barcelona, l’oficial, que promou un model de desenvolupament a favor de l’apropiació privada del capital, i una altra que s’empobreix a causa d’una manca de redistribució de la riquesa”.

En aquest context, les reaccions arran del manifest presentat per la plataforma, han desencadenat diferents moviments estratègics. L’Ajuntament no ha perdut el temps i ha mirat d’escenificar un ampli suport veïnal i comercial al seu projecte. En una roda de premsa celebrada el dia 30 de maig, just abans de la celebració de la Mostra d’Entitats del Poble-sec i la Festa FEM Paral·lel, va aparèixer davant dels mitjans al costat de tres organitzacions importants del Poble-sec. Al costat dels seus socis de la FEM, figuraven la Coordinadora d’Entitats, la Unió de Veïns i l’Associació de Comerciants. Totes elles havien signat, dies abans, un document– amb el títol Suport total a la comissió de seguiment a les obres del Paral·lel, datat el 22 de maig— en què aprovaven el projecte i el seu procés participatiu. Un procés que, des de la plataforma, es nega que realment hagi estat participatiu.

La plataforma ha mirat, des del principi, de representar la pluralitat del teixit veïnal

La plataforma ha mirat, des del principi, de representar la pluralitat del teixit veïnal / Ana Inés Fernández

En busca de la confluència
Aquestes accions han descol·locat algunes entitats de la plataforma, que han demanat claredat. I és que mentre l’Associació de Comerciants sempre s’havia mostrat favorable al projecte municipal, les juntes directives de la Coordinadora i la Unió han tingut posicions menys nítides, tot i haver estat vitals per completar el consens transversal que va impulsar el naixement de la plataforma. “Com a Coordinadora, no ens posicionem, consultarem els nostres socis per decidir quina posició prendre”, explica el seu president, Josep Guzmán, que demana concentrar els esforços en un nou pla d’usos per a l’avinguda i el seu mobiliari urbà. Per la seva part, la Unió de Veïns, renuncia a prendre partit per cap manifest. El seu portaveu, Lluís Martínez, ens explica que, davant la manca de consens entre les associacions de veïns que aglutinen, no poden tenir cap posició determinada. Mentrestant, associacions de la Unió de Veïns i entitats de la Coordinadora, han donat suport, a títol individual, i s’han adherit a la plataforma.

El regidor de Sants-Montjuïc explica que és necessari que existeixin “entitats frontissa”, capaces de fer d’intermediàries entre consistori i altres entitats més crítiques. El sociòleg Ivan Miró subratlla que no es pot fer “un retrat homogeni” del teixit associatiu de Barcelona, per bé que “quan hi ha confluència entre el teixit associatiu tradicional i les formes emergents de participació esdevé la veritable força”. Un bon exemple d’aquest confluència l’hem vist arran del conflicte de Can Vies, on el Centre Social de Sants i la mateixa FAVB, han estat claus en el desenllaç del conflicte amb l’Ajuntament, des de la fidelitat a al col·lectiu d’activistes de l’edifici. De moment, al Poble-sec, no estem davant d’aquesta circumstància.

Pluralitat de suports a la plataforma Aturem el Pla Paral·lel (@plaparalel)

Les entitats promotores de la plataforma són: AV Sant Antoni, AV La Satalia, Asso. Talia-Olympia, Ateneu La Base, Assemblea de Barri Poble-sec, Raons Públiques i, de manera temporal, la Coordinadora d’Entitats. A més, s’han afegit al manifest, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Foment Excursionista de Barcelona; formacions polítiques, com ICV, CUP o Procés Constituent i entitats socials i culturals del barri, com ara l’Associació Cultural Marabal, l’Escola de Ballet Carles Ibáñez o El Mirall, entre d’altres. A més de més de 400 veïns.

Articles relacionats:
El Pla Paral·lel, condemnat a repensar-se
Veus contra el Pla Paral·lel i la ‘Marca Barcelona’
Raons Públiques: “L’urbanisme ha de cobrir les necessitats dels barris i no del mercat turístic”

Societat

Obre la residència del Poble-sec amb 240 llits per a malalts de Covid-19

La consellera Vergés anuncia l’adaptació d’altres espais per traslladar residents i així evitar el contagi de coronavirus

Publicat

on

Per

Vetllar per la salut dels més vulnerables. Aquest és l’objectiu del Govern de la Generalitat des del primer dia d’aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que aquesta setmana s’incorpora “una nova residència de gent gran a la ciutat de Barcelona amb una capacitat de 240 llits per a persones amb Covid-19”. Aquest espai ubicat al Poble-sec comptarà amb 141 habitacions distribuïdes en 8.000 metres quadrats. En un inici, s’obrirà amb 32 llits.

Vergés ha precisat que es tracta d’una “residència medicalitzada amb instal·lació d’oxigen en 66 llits” i que donarà capacitat de moviment a les residències d’on provenen les persones malaltes. De fet, ha explicat que s’adaptaran altres espais, com ara hotels, per aquelles persones que viuen en residències i que no estan malaltes de Covid-19 per poder-los aïllar de les residències de procedència perquè “són persones infectables” i evitar-ne, així, el contagi.

Per altra banda, aquests darrers dies el Departament de Salut ha augmentat el nombre de proves per detectar el coronavirus entre les persones que viuen en residències. “Estem augmentant les proves cada dia, fins ara ja són 10.434 les proves PCRs fetes”, ha informat Vergés. Per últim, la consellera Vergés ha reiterat la importància de quedar-se a casa per evitar el repunt de casos de coronavirus i ha recordat que els “laboratoris privats no haurien d’oferir tests de coronavirus ni a ajuntaments ni a empreses. Els tests han de passar pels protocols públics per a poder saber els resultats i millorar les estratègies per controlar aquesta epidèmia”, ha conclòs.

Continua llegint

Societat

Diari del coronavirus

Publicat

on

Per

Ja no em desperto amb els primers cotxes que circulen pel carrer. Ara, és el silenci que em desvetlla. Un silenci que m’arriba, m’embolcalla feixuc com un lladre que em visités de matinada i em deixés la seva targeta de presentació: soc aquí, com cada diumenge, cada dijous.

No compten els dies sinó els gestos. I les imatges agafen una importància poc habitual. Ara observo un vell amb més anys que jo córrer amb esforç i passes petites cap a la parada del bus. L’autobús l’esperarà. En aquests temps baixen del Tibidabo ànimes generoses i pugen de mar d’altres diabòliques.

A la nit el paisatge destacable són el guants de plàstic que campen damunt la vorera.

De nou a la cuina damunt la taula de marbre navega un cert desordre. El diari i el suplement, un bol amb escàs raim, una ceràmica que representa una gallina, unes tasses de cafè…

No tenim pressa per recollir el desori.

Ernest Millet Gómez

Continua llegint

Societat

Confinament (II)

Publicat

on

Per

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

El bol curull de col-i-flor presideix la taula de marbre. I uns tomàquets per amanir, unes restes de raviolis que quedaren de l’àpat d’ahir. Encenem el llum, una bombeta que ens dóna escalfor lentament. I seiem a taula com si res no ens passés pel cap, com si avui fos un dia qualsevol: però passen massa coses a la ciutat.

El semàfor de davant de casa ha esdevingut decoratiu i ja ningú espera el permís per creuar el carrer. Potser cada cinc minuts baixa un cotxe pel carrer Balmes. Ha plogut bona part del dia. Una pluja mansa que l’escriptor Pla aplaudiria feliç, perquè era, segons que escrivia, l’aigua que calia per als camps. Busco un somriure, una paraula amable però em creuo amb poques persones que semblen que corrin cap al notari. Recullo l’última barra de pa al forn de santa Glòria. Des d’el primer dia de la crisi sanitària que m’atén la mateixa senyora. Té un aire d’absoluta normalitat, com si això del virus no anés amb ella.

Al vespre com a final de festa el nostre anònim veí ens regala Imagine i la veu de Lennon ressona per tota la plaça. S’aixequen braços i només ens falten les espelmes per arrodonir el final de la vetllada. Bé, hi tenim algunes llinternes que ens fan l’ullet. Comença a fosquejar i la ciutat semblarà més trista, com un dol immens que cau damunt nostre.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.