Connecta amb nosaltres

Societat

Paral·lel, dic o crossa de la marca Barcelona?

Publicat

on

Les resistències veïnals al Pla Paral·lel se sumen a les d’altres barris en contra el model de ciutat i evidencien una renovació en la crítica urbana 

@molina_jordi / El conflicte sorgit a Sants, arran del desallotjament i posterior enderroc de Can Vies, ha pujat de to l’esmena a la totalitat de diversos col·lectius veïnals al model de ciutat que impulsa l’Ajuntament de Barcelona. Al Poble-sec, aquest debat té un nom propi: Pla Paral·lel, un projecte de remodelació de l’avinguda en plena execució que lidera el govern de Trias de la mà de la Fundació El Molino (FEM). En poc més d’un mes i mig, la Plataforma veïnal Aturem el Pla Paral·lel –que es presentarà demà dijous dia 19 (19h) a la plaça dels Ocellets– s’ha organitzat per mirar d’incidir en un projecte que consideren excessivament favorable als interessos econòmics vinculats al turisme i que ubiquen en una lògica de ciutat dual i en plena crisi urbana.

La plataforma veïnal opositora a la reforma del Paral·lel es presenta dijous 19 de juny

La plataforma veïnal es presenta dijous 19 de juny a la plaça dels Ocellets / Ana Inés Fernández

Segons el manifest dels opositors, la reforma de l’avinguda “respon a un model de ciutat que imposa la lògica de la rendibilitat privada i la mercantilització d’allò públic sobre les necessitats col·lectives de la ciutadania”. Una rendibilitat que es veuria reflectida en la transformació de l’avinguda en un nou connector entre el Port i la Fira. Si fem una mirada més enllà del barri, les crítiques a la ‘Marca Barcelona’ giren al voltant dels mateixos conceptes. En paraules del sociòleg, Ivan Miró, “hi ha una Barcelona, l’oficial, que promou un model de desenvolupament a favor de l’apropiació privada del capital, i una altra que s’empobreix a causa d’una manca de redistribució de la riquesa”.

En aquest context, les reaccions arran del manifest presentat per la plataforma, han desencadenat diferents moviments estratègics. L’Ajuntament no ha perdut el temps i ha mirat d’escenificar un ampli suport veïnal i comercial al seu projecte. En una roda de premsa celebrada el dia 30 de maig, just abans de la celebració de la Mostra d’Entitats del Poble-sec i la Festa FEM Paral·lel, va aparèixer davant dels mitjans al costat de tres organitzacions importants del Poble-sec. Al costat dels seus socis de la FEM, figuraven la Coordinadora d’Entitats, la Unió de Veïns i l’Associació de Comerciants. Totes elles havien signat, dies abans, un document– amb el títol Suport total a la comissió de seguiment a les obres del Paral·lel, datat el 22 de maig— en què aprovaven el projecte i el seu procés participatiu. Un procés que, des de la plataforma, es nega que realment hagi estat participatiu.

La plataforma ha mirat, des del principi, de representar la pluralitat del teixit veïnal

La plataforma ha mirat, des del principi, de representar la pluralitat del teixit veïnal / Ana Inés Fernández

En busca de la confluència
Aquestes accions han descol·locat algunes entitats de la plataforma, que han demanat claredat. I és que mentre l’Associació de Comerciants sempre s’havia mostrat favorable al projecte municipal, les juntes directives de la Coordinadora i la Unió han tingut posicions menys nítides, tot i haver estat vitals per completar el consens transversal que va impulsar el naixement de la plataforma. “Com a Coordinadora, no ens posicionem, consultarem els nostres socis per decidir quina posició prendre”, explica el seu president, Josep Guzmán, que demana concentrar els esforços en un nou pla d’usos per a l’avinguda i el seu mobiliari urbà. Per la seva part, la Unió de Veïns, renuncia a prendre partit per cap manifest. El seu portaveu, Lluís Martínez, ens explica que, davant la manca de consens entre les associacions de veïns que aglutinen, no poden tenir cap posició determinada. Mentrestant, associacions de la Unió de Veïns i entitats de la Coordinadora, han donat suport, a títol individual, i s’han adherit a la plataforma.

El regidor de Sants-Montjuïc explica que és necessari que existeixin “entitats frontissa”, capaces de fer d’intermediàries entre consistori i altres entitats més crítiques. El sociòleg Ivan Miró subratlla que no es pot fer “un retrat homogeni” del teixit associatiu de Barcelona, per bé que “quan hi ha confluència entre el teixit associatiu tradicional i les formes emergents de participació esdevé la veritable força”. Un bon exemple d’aquest confluència l’hem vist arran del conflicte de Can Vies, on el Centre Social de Sants i la mateixa FAVB, han estat claus en el desenllaç del conflicte amb l’Ajuntament, des de la fidelitat a al col·lectiu d’activistes de l’edifici. De moment, al Poble-sec, no estem davant d’aquesta circumstància.

Pluralitat de suports a la plataforma Aturem el Pla Paral·lel (@plaparalel)

Les entitats promotores de la plataforma són: AV Sant Antoni, AV La Satalia, Asso. Talia-Olympia, Ateneu La Base, Assemblea de Barri Poble-sec, Raons Públiques i, de manera temporal, la Coordinadora d’Entitats. A més, s’han afegit al manifest, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Foment Excursionista de Barcelona; formacions polítiques, com ICV, CUP o Procés Constituent i entitats socials i culturals del barri, com ara l’Associació Cultural Marabal, l’Escola de Ballet Carles Ibáñez o El Mirall, entre d’altres. A més de més de 400 veïns.

Articles relacionats:
El Pla Paral·lel, condemnat a repensar-se
Veus contra el Pla Paral·lel i la ‘Marca Barcelona’
Raons Públiques: “L’urbanisme ha de cobrir les necessitats dels barris i no del mercat turístic”

Societat

Dones separades, dones actives, dones amigues

El Centre Cívic El Sortidor és la llar d’una peculiar entitat

Publicat

on

En ple segle XXI, els divorcis i les separacions estan a l’ordre del dia. Una dinàmica vital, però, que fins fa no tants anys suposava un trasbals sobretot pel gènere femení. Mentre que l’home es podia continuar dedicant a la feina i a les seves aficions per mirar de distreure’s, a algunes dones aquest canvi de vida els requeria suport extern. Una ajuda que en el cas del Poble-sec originaria una nova entitat: l’Associació Catalana de Dones Separades.

Establerta actualment al Centre Cívic El Sortidor, l’entitat ha viscut tota una transformació al llarg de les seves tres dècades de vida. Segons assenyala la seva presidenta, Eulàlia Cuxart, al principi l’associació treballava amb “una espècie de grup de suport psicològic que ajudés a oblidar la parella i entretingués a l’afectada, per tal de no fer-la sentir un bitxo raro”, recorda. Un late motiv que avui dia “ja no té sentit”, considera: “Les que hi som no necessitem ni de suport psicològic, ni ens veiem com a bitxos raros”.

Un grup d’amigues

Què és avui dia l’associació de separades? Doncs el que el seu nom indica i molt més. “És més que una entitat de dones separades, aquí hi ha companyes que s’han quedat vídues, estan solteres o que fins i tot s’han decidit tornar a casar”, revela la seva presidenta. Tot plegat, “perquè ara les sòcies que entren són amigues d’amigues que ja hi estan dins i tenen ganes de passar-s’ho bé; de fet ens podríem canviar el nom oficial de l’entitat perfectament”, admet.

Tal com posa de relleu Cuxart, actualment el motor del col·lectiu són les sortides culturals i les trobades d’oci. “Fem sortides a museus, visitem exposicions temporals, participem en tallers de memòria, organitzem grups de lectura, passem pel·lícules i muntem cine-fòrums i fins i tot anem a visitar zones que no coneixem”. “Tot el que sigui necessari per mantenir viu el vincle d’amistat que hem creat entre nosaltres”, afegeix. Un vincle, assegura, que sempre anirà més enllà de marits, exparelles o fills.

Continua llegint

Societat

Nova dinàmica del Pla Comunitari

Sis mesos en mans d’Art&Coop

Publicat

on

Art&Coop és l’entitat que gestiona el Pla Comunitari del Poble-sec des que –fa sis mesos– l’Ajuntament els va adjudicar el projecte, que fins al moment havia estat en mans de la Coordinadora d’Entitats. La proposta d’Art&Coop presentava una continuïtat dels projectes que hi havia al Pla, a més d’obrir algunes noves línies o reforçar-les: “S’ha obert la taula de cultura perquè hi ha moltes entitats de l’àmbit cultural que demanaven un espai de treball en xarxa on poder posar sobre la taula problemes que afecten el sector cultural”, explica l’Esther García, tècnica del Pla Comunitari.

Entre altres novetats, s’està estudiant posar en marxa una línia de joves amb una comissió tècnica de coordinació i una taula liderada pels propis joves, on puguin fer propostes. “També estem reforçant tot el tema intercultural i estem estudiant quins projectes podem posar en marxa entre el Pla Comunitari i la Taula d’Interculturalitat del Districte”, diu l’Esther.

L’altra cara de la moneda

A l’altra banda de l’equació està la Coordinadora d’Entitats, que abans gestionava el Pla: “El Pla Comunitari articulava i aportava uns recursos públics per fer més coses a partir dels nostres quatre plans socials (els dos de gent gran, el d’acollida i el d’infància). Ara que no tenim aquests recursos, el que hem fet ha estat potenciar Compartim Poble-sec, el paraigua que engloba totes les activitats, que és el marc de l’acció comunitària de la xarxa veïnal”, explica el president de la Coordinadora, Antoni Reig.

Mantenir estructures

Reig afegeix que la decisió que han pres ha estat la de reconstruir la seva estructura interna per seguir amb la feina que ja feien: “S’han creat tres taules de coordinació en temes d’acollida, d’infantesa i de gent gran. Tres taules sorgides de Compartim Poble-sec que no es trepitgen amb les comissions del Pla Comunitari”. L’aspiració de Reig i de la Coordi és la de recuperar el control del Pla quan acabi la cessió a Art&Coop i poder “tornar a fer acció comunitària amb diners de l’Ajuntament, perquè l’acció comunitària la seguim fent, i la seguirem fent mentre tinguem programes socials i un personal creatiu que pensa cada any en coses noves”, conclou.

Continua llegint

Societat

Sopar d’entitats per celebrar el 29è aniversari de la Coordinadora

Publicat

on

Per

El passat 23 de novembre es va celebrar al Centre Cívic El Sortidor el tradicional sopar de Nadal organitzat per la Coordinadora d’Entitats, que enguany celebra el 29è aniversari. Va ser una trobada amb associacions i col·lectius del barri, que van compartir un sopar solidari. Entre els convidats hi havia la presidenta del Districte Montserrat Ballarín; Montserrat Morera, presidenta del Consell d’Associacions de Barcelona; la consellera del Districte Carolina López i la regidora de Sants-Montjuïc Laura Pérez, així com representats dels partits polítics del districte. Després del sopar, es va fer entrega del 9è Premi Poble-sec, que va anar a parar a mans del quiosquer de la plaça del Setge, Felipe Alonso, de qui es va destacar la seva amabilitat, professionalitat i la seva voluntat d’ajudar.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.