Connecta amb nosaltres

Societat

Paral·lel, dic o crossa de la marca Barcelona?

Publicat

on

Les resistències veïnals al Pla Paral·lel se sumen a les d’altres barris en contra el model de ciutat i evidencien una renovació en la crítica urbana 

@molina_jordi / El conflicte sorgit a Sants, arran del desallotjament i posterior enderroc de Can Vies, ha pujat de to l’esmena a la totalitat de diversos col·lectius veïnals al model de ciutat que impulsa l’Ajuntament de Barcelona. Al Poble-sec, aquest debat té un nom propi: Pla Paral·lel, un projecte de remodelació de l’avinguda en plena execució que lidera el govern de Trias de la mà de la Fundació El Molino (FEM). En poc més d’un mes i mig, la Plataforma veïnal Aturem el Pla Paral·lel –que es presentarà demà dijous dia 19 (19h) a la plaça dels Ocellets– s’ha organitzat per mirar d’incidir en un projecte que consideren excessivament favorable als interessos econòmics vinculats al turisme i que ubiquen en una lògica de ciutat dual i en plena crisi urbana.

La plataforma veïnal opositora a la reforma del Paral·lel es presenta dijous 19 de juny

La plataforma veïnal es presenta dijous 19 de juny a la plaça dels Ocellets / Ana Inés Fernández

Segons el manifest dels opositors, la reforma de l’avinguda “respon a un model de ciutat que imposa la lògica de la rendibilitat privada i la mercantilització d’allò públic sobre les necessitats col·lectives de la ciutadania”. Una rendibilitat que es veuria reflectida en la transformació de l’avinguda en un nou connector entre el Port i la Fira. Si fem una mirada més enllà del barri, les crítiques a la ‘Marca Barcelona’ giren al voltant dels mateixos conceptes. En paraules del sociòleg, Ivan Miró, “hi ha una Barcelona, l’oficial, que promou un model de desenvolupament a favor de l’apropiació privada del capital, i una altra que s’empobreix a causa d’una manca de redistribució de la riquesa”.

En aquest context, les reaccions arran del manifest presentat per la plataforma, han desencadenat diferents moviments estratègics. L’Ajuntament no ha perdut el temps i ha mirat d’escenificar un ampli suport veïnal i comercial al seu projecte. En una roda de premsa celebrada el dia 30 de maig, just abans de la celebració de la Mostra d’Entitats del Poble-sec i la Festa FEM Paral·lel, va aparèixer davant dels mitjans al costat de tres organitzacions importants del Poble-sec. Al costat dels seus socis de la FEM, figuraven la Coordinadora d’Entitats, la Unió de Veïns i l’Associació de Comerciants. Totes elles havien signat, dies abans, un document– amb el títol Suport total a la comissió de seguiment a les obres del Paral·lel, datat el 22 de maig— en què aprovaven el projecte i el seu procés participatiu. Un procés que, des de la plataforma, es nega que realment hagi estat participatiu.

La plataforma ha mirat, des del principi, de representar la pluralitat del teixit veïnal

La plataforma ha mirat, des del principi, de representar la pluralitat del teixit veïnal / Ana Inés Fernández

En busca de la confluència
Aquestes accions han descol·locat algunes entitats de la plataforma, que han demanat claredat. I és que mentre l’Associació de Comerciants sempre s’havia mostrat favorable al projecte municipal, les juntes directives de la Coordinadora i la Unió han tingut posicions menys nítides, tot i haver estat vitals per completar el consens transversal que va impulsar el naixement de la plataforma. “Com a Coordinadora, no ens posicionem, consultarem els nostres socis per decidir quina posició prendre”, explica el seu president, Josep Guzmán, que demana concentrar els esforços en un nou pla d’usos per a l’avinguda i el seu mobiliari urbà. Per la seva part, la Unió de Veïns, renuncia a prendre partit per cap manifest. El seu portaveu, Lluís Martínez, ens explica que, davant la manca de consens entre les associacions de veïns que aglutinen, no poden tenir cap posició determinada. Mentrestant, associacions de la Unió de Veïns i entitats de la Coordinadora, han donat suport, a títol individual, i s’han adherit a la plataforma.

El regidor de Sants-Montjuïc explica que és necessari que existeixin “entitats frontissa”, capaces de fer d’intermediàries entre consistori i altres entitats més crítiques. El sociòleg Ivan Miró subratlla que no es pot fer “un retrat homogeni” del teixit associatiu de Barcelona, per bé que “quan hi ha confluència entre el teixit associatiu tradicional i les formes emergents de participació esdevé la veritable força”. Un bon exemple d’aquest confluència l’hem vist arran del conflicte de Can Vies, on el Centre Social de Sants i la mateixa FAVB, han estat claus en el desenllaç del conflicte amb l’Ajuntament, des de la fidelitat a al col·lectiu d’activistes de l’edifici. De moment, al Poble-sec, no estem davant d’aquesta circumstància.

Pluralitat de suports a la plataforma Aturem el Pla Paral·lel (@plaparalel)

Les entitats promotores de la plataforma són: AV Sant Antoni, AV La Satalia, Asso. Talia-Olympia, Ateneu La Base, Assemblea de Barri Poble-sec, Raons Públiques i, de manera temporal, la Coordinadora d’Entitats. A més, s’han afegit al manifest, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Foment Excursionista de Barcelona; formacions polítiques, com ICV, CUP o Procés Constituent i entitats socials i culturals del barri, com ara l’Associació Cultural Marabal, l’Escola de Ballet Carles Ibáñez o El Mirall, entre d’altres. A més de més de 400 veïns.

Articles relacionats:
El Pla Paral·lel, condemnat a repensar-se
Veus contra el Pla Paral·lel i la ‘Marca Barcelona’
Raons Públiques: “L’urbanisme ha de cobrir les necessitats dels barris i no del mercat turístic”

Societat

Junts reclama la conservació d’uns rètols històrics trobats a Margarit

Es creu que els anuncis pertanyen a una antiga botiga de queviures, que treballava al barri des de l’any 1877

Publicat

on

El grup municipal de Trias per Barcelona – Junts per Catalunya ha fet una crida per conservar uns rètols històrics descoberts recentment a la façana d’un edifici situat al número 45 del carrer de Margarit, al barri del Poble-sec. Aquests anuncis, que mostren paraules com: “Gran surtido”, “champagne” o “galletas”, es creu que estan vinculats a una antiga botiga de queviures, que operava a la zona l’any 1877.

Els rètols, que van aparèixer durant la reforma de l’edifici, ofereixen una finestra única al passat comercial de la ciutat. Aquesta troballa ha suscitat l’interès tant de veïns com els especialistes del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC), així com del grup municipal de Junts, el qual ha presentat una sol·licitud formal per instar l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a documentar i conservar aquestes pintures. Segons la regidora Neus Munté, aquest patrimoni representa una part essencial de la identitat singular de la ciutat i cal preservar-lo per futures generacions. A més, a través de les seves xarxes socials, Munté, en nom del partit polític, ha demanat documentar, mantenir i conservar aquest patrimoni col·lectiu, en una crida a protegir els vestigis comercials d’una Barcelona d’altres temps.

Els anuncis en qüestió podrien tenir més de 116 anys d’antiguitat, ja que segons s’ha esmentat, es podria deduir que aquests rètols pertanyien a una botiga regentada per Juan Costa a partir de 1908. Aquesta troballa aporta informació sobre com era el comerç barceloní de l’època i constitueix un element important per entendre l’evolució de l’economia local del barri.

Aquest no és un cas aïllat. La ciutat de Barcelona ha estat testimoni de nombroses troballes de rètols antics durant reformes urbanístiques, com va ser el cas de cartells dels anys 60 descoberts al metro de Maragall (L5) que anunciaven pel·lícules com Las novias de Fu Manchú i Digan lo que digan. Tot plegat, es tracta de records de dècades enrere que han passat a desaparèixer a mesura que la ciutat s’ha transformat.

Continua llegint

Societat

El ‘Viu Montjuïc’ programa una seixantena d’actes

La majoria de les activitats no requereixen inscripció prèvia, excepte aquelles amb aforament limitat

Publicat

on

Per

La muntanya màgica acollirà el cap de setmana del 5 i 6 d’octubre la quarta edició del Viu Montjuïc. Un esdeveniment que enguany se centrarà en tres eixos: ‘Recordar Montjuïc’, amb activitats i itineraris sobre memòria històrica; ‘Descobrir Montjuïc’, per a donar a conèixer el parc; i ‘Viure Montjuïc’, per a enfortir els vincles entre el veïnat i els visitants. A més, el programa comptarà amb tot un reguitzell d’activitats extraordinàries amb motiu del 25è aniversari del Jardí Botànic.

En total, el públic podrà escollir entre una seixantena d’activitats, entre les quals hi haurà itineraris guiats, teatralitzats i dinamitzats, visites a exposicions, jornades de portes obertes, activitats familiars, concerts i espectacles de teatre i dansa. Tots elles impulsades per més de 50 entitats i equipaments situats en Montjuïc i altres barris.

Entre les activitats programades destaca el Concert A 4 bandes a l’auditori CaixaForum, la celebració del Montjuïc Dansat (una proposta de dansa per a tots els públics en espais interiors i exteriors de la muntanya), i deu itineraris culturals i naturalístics per diferents punts del parc. A més, els Jardins de Joan Brossa acolliran les Fontades Comunitàries (una marató d’activitats i concerts per a tota la família).

Entrada gratuïta

També hi haurà visites guiades a espais com el Teatre Lliure, el Palau Nacional (seu del MNAC), el Jardí Botànic, el Fossar de la Pedrera i el cementiri. La majoria de les activitats no requereixen inscripció prèvia, excepte aquelles amb aforament limitat.

L’esdeveniment està finançat amb l’impost turístic i només la passada edició va atreure a 85.000 persones.

Continua llegint

Societat

L’hort comunitari: un projecte sostenible i veïnal

L’entitat juvenil del barri gestiona l’espai ubicat a la Font Trobada del Passeig de l’Exposició

Publicat

on

D’espai buit a espai amb vida social. L’associació juvenil de barri, Joves Units del Poble-sec ha començat a recollir els fruits de la bona gestió de l’hort de la Font Trobada, situat al Passeig de l’Exposició. La raó: aquest no només proporciona producte fresc, sinó que també s’ha convertit en un espai de trobada i col·laboració per a les famílies del barri.

El responsable de l’hort, Athos Martínez, reconeix que el projecte ha creat un gran vincle entre els veïns. “Li dediquem temps i esforç, però tot és recompensat perquè passem una bona estona tots plegats. Tal com destaca, “els que més gaudeixen són els petits, ja que poden jugar i aprendre coses noves de la natura”. Des de l’organització assenyalen que ja tenen llista d’espera per a poder participar, motiu pel qual han començat a treballar en un segon hort “per ampliar la capacitat i oferir més espai als interessats”.

Un espai per a tothom

Aquest projecte, segons Martínez, és molt més que un lloc per cultivar aliments; és un punt de trobada que fomenta la cohesió social i el benestar comunitari. De fet, demostra que la unió entre veïns pot transformar un petit espai en un gran motor de canvi. El darrer 13 d’agost, l’hort va ser presentat als participants del centre Sant Joan de Déu Serveis Socials, que van rebre com una oportunitat l’opció d’involucrar-se en aquest projecte.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024