Connecta amb nosaltres

Societat

El Tamborí espera tornar a les arrels: Les Tres Xemeneies

Publicat

on

Aquest esport, nascut al Poble-sec, està tenint força eclosió els últims anys i no descarta tornar si les millores de les instal·lacions esportives s’hi adapten. 

Tambori

Un dels equips masculins del Barcelona Tamborí Club competint / BTC

@4Tito4 / Se’l coneix com tamborí i es juga amb un estri que duu el mateix nom. Al primer cop d’ull és molt semblant al tennis, per això se’l considera el precursor del mateix. No és precisament una modalitat mediàtica, tampoc una pràctica molt habitual al carrer, però en els últims anys ha esdevingut un creixement important com així ho certifica Dani Faciaben, president del Barcelona Tamborí Club (BTC), la primera entitat d’aquest esport a Catalunya. Un origen que té lloc i data: el Parc de les Tres Xemeneies al novembre del 2010. Aquest veí del Poble-sec i una colla d’amics van començar a jugar oficialment com a club. Des d’aleshores han guanyat dues Lligues Catalanes i han competit a diversos països europeus; han passat de ser “un grup d’amics” a una vintena de jugadors (dos conjunts masculins i femenins) i una norantena de socis.

Actualment desenvolupen l’activitat al CET Marítim de Barcelona i al Pavelló Casagemes de Badalona, on les instal·lacions “estan adaptades per aquest esport”, encara que subratlla Faciaben, “no descartem tornar al barri. Allà hi tenim les nostres arrels”. De fet, s’ofereix a instal·lar-se altre cop amb les noves millores que s’estan duent a terme a les Tres Xemeneies. També estudien participar en actes populars com la Mostra d’Entitats o la Festa FEM Paral·lel, entre d’altres, per tal “d’ampliar els nuclis de pràctica per la ciutat”, apunta el president del BTC. Però, afegeix, “no tenim temps” i és que el motor que manté viu aquest esport és l’il·lusió, acompanyada de l’altruisme. Un binomi molt corrent aquests dies, especialment quan es tracta d’esports minoritaris.

Què és el tamborí?
És un esport jugat amb tamborí i una pilota del mateix tamany a la del tennis o també pot ser de goma dura, amb tres jugadors per equip. Actualment compta amb quatre modalitats: clàssic o a l’aire lliure, en la qual la pista és més gran 80×20; pista coberta, la més practicada a Catalunya i Europa, i es juga en un terreny de 34×16; Tambeach, especialitat temporal, ja que es practica a la platja. I l’última, tambourelli, d’origen escocesa. El tamborí neix al nord d’Itàlia i sud de França. Hi ha referències escrites al S. X, però no és fins al 1890 quan s’adopta el nom que té actualment. 

Societat

Obre la residència del Poble-sec amb 240 llits per a malalts de Covid-19

La consellera Vergés anuncia l’adaptació d’altres espais per traslladar residents i així evitar el contagi de coronavirus

Publicat

on

Per

Vetllar per la salut dels més vulnerables. Aquest és l’objectiu del Govern de la Generalitat des del primer dia d’aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que aquesta setmana s’incorpora “una nova residència de gent gran a la ciutat de Barcelona amb una capacitat de 240 llits per a persones amb Covid-19”. Aquest espai ubicat al Poble-sec comptarà amb 141 habitacions distribuïdes en 8.000 metres quadrats. En un inici, s’obrirà amb 32 llits.

Vergés ha precisat que es tracta d’una “residència medicalitzada amb instal·lació d’oxigen en 66 llits” i que donarà capacitat de moviment a les residències d’on provenen les persones malaltes. De fet, ha explicat que s’adaptaran altres espais, com ara hotels, per aquelles persones que viuen en residències i que no estan malaltes de Covid-19 per poder-los aïllar de les residències de procedència perquè “són persones infectables” i evitar-ne, així, el contagi.

Per altra banda, aquests darrers dies el Departament de Salut ha augmentat el nombre de proves per detectar el coronavirus entre les persones que viuen en residències. “Estem augmentant les proves cada dia, fins ara ja són 10.434 les proves PCRs fetes”, ha informat Vergés. Per últim, la consellera Vergés ha reiterat la importància de quedar-se a casa per evitar el repunt de casos de coronavirus i ha recordat que els “laboratoris privats no haurien d’oferir tests de coronavirus ni a ajuntaments ni a empreses. Els tests han de passar pels protocols públics per a poder saber els resultats i millorar les estratègies per controlar aquesta epidèmia”, ha conclòs.

Continua llegint

Societat

Diari del coronavirus

Publicat

on

Per

Ja no em desperto amb els primers cotxes que circulen pel carrer. Ara, és el silenci que em desvetlla. Un silenci que m’arriba, m’embolcalla feixuc com un lladre que em visités de matinada i em deixés la seva targeta de presentació: soc aquí, com cada diumenge, cada dijous.

No compten els dies sinó els gestos. I les imatges agafen una importància poc habitual. Ara observo un vell amb més anys que jo córrer amb esforç i passes petites cap a la parada del bus. L’autobús l’esperarà. En aquests temps baixen del Tibidabo ànimes generoses i pugen de mar d’altres diabòliques.

A la nit el paisatge destacable són el guants de plàstic que campen damunt la vorera.

De nou a la cuina damunt la taula de marbre navega un cert desordre. El diari i el suplement, un bol amb escàs raim, una ceràmica que representa una gallina, unes tasses de cafè…

No tenim pressa per recollir el desori.

Ernest Millet Gómez

Continua llegint

Societat

Confinament (II)

Publicat

on

Per

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

El bol curull de col-i-flor presideix la taula de marbre. I uns tomàquets per amanir, unes restes de raviolis que quedaren de l’àpat d’ahir. Encenem el llum, una bombeta que ens dóna escalfor lentament. I seiem a taula com si res no ens passés pel cap, com si avui fos un dia qualsevol: però passen massa coses a la ciutat.

El semàfor de davant de casa ha esdevingut decoratiu i ja ningú espera el permís per creuar el carrer. Potser cada cinc minuts baixa un cotxe pel carrer Balmes. Ha plogut bona part del dia. Una pluja mansa que l’escriptor Pla aplaudiria feliç, perquè era, segons que escrivia, l’aigua que calia per als camps. Busco un somriure, una paraula amable però em creuo amb poques persones que semblen que corrin cap al notari. Recullo l’última barra de pa al forn de santa Glòria. Des d’el primer dia de la crisi sanitària que m’atén la mateixa senyora. Té un aire d’absoluta normalitat, com si això del virus no anés amb ella.

Al vespre com a final de festa el nostre anònim veí ens regala Imagine i la veu de Lennon ressona per tota la plaça. S’aixequen braços i només ens falten les espelmes per arrodonir el final de la vetllada. Bé, hi tenim algunes llinternes que ens fan l’ullet. Comença a fosquejar i la ciutat semblarà més trista, com un dol immens que cau damunt nostre.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.