Connecta amb nosaltres

Entitats

Jorge Gosálbez, director de Bona Nit Barcelona, “Es poden fer les coses d’una manera diferent”

Publicat

on

@Marta_Tello/ Jorge Gosálbez és el Director de Bona Nit Barcelona, un festival de música en que la sostenibilitat mediambiental juga un paper tant important, o més, que cartell. El 19 de juliol se celebra la segona edició al Poble Espanyol.

JorgeGosalbez _peq

Jorge Gosálbez, director del Festival/ Eva Macia

 

Com va sorgir la idea del Festival?

Va sortir quan vam anar a un festival noruec al 2012. Vam descobrir un festival molt diferent dels que havíem viscut no només a Catalunya i a Espanya, sinó a altres països, per la pròpia consciència de la gent i la pròpia demanda que hi ha als països escandinaus. Era un recinte amb capacitat per a molta gent, però estava limitat perquè s’estigués còmode, et donaven mantes perquè estiguessis a la gespa per veure els concerts, hi havia fonts d’aigua natural, tot el menjar era orgànic… Vam pensar que perquè no fèiem això a Barcelona, que ja és una ciutat que compta amb grans referents de festivals. Un recinte net, un horari diürn, que també és una de les coses que fan que la gent vingui amb una predisposició…

Us vau veure atrets per la part de la sostenibilitat

Sí, sobre tot per aquest tipus d’experiències relacionades … quan t’arriben aquests missatges a través de campanyes institucionalitzades o d’empreses, tipus ‘Envàs on vas’, és difícil que la gent prengui consciència. Crec que és molt més productiu si els canals pels quals arribes a la gent són més reals i més amables. Desenvolupar aquesta sensibilitat és el més difícil i a nosaltres ens sembla que la cultura i la música són una bona eina per fer-ho.

A Bona Nit Barcelona pesen per igual música i sostenibilitat?

Totalment. Si et fixes, no emprem molt el terme ‘festival de música’. No és només un conjunt de bandes que pugen a l’escenari, sinó que hi ha tota una sèrie d’activitats: unes jornades professionals, el ‘Bon dia Barcelona’ que és una activitat més enfocada a famílies… La proposta artística té una certa coherència, una connexió amb el públic que busca una experiència diferent als grans festivals, amb menys gent, menys cues, amb espai per ballar, per fer una copa tranquil·lament i no anar d’escenari en escenari.

El Poble Espanyol encaixa molt bé amb la idea que teníeu de Festival cuidat, amb encant… era un lloc que teníeu prevista des de l’inici?

La veritat és que sí. Nosaltres som una productora que es diu Menos que Cero, que havíem treballat amb el Poble Espanyol. Tots els espais els coneixem bastant bé i sempre hem pensat que és el recinte perfecte per fer una cosa així. Les nits allà tenen una certa màgia que és el que nosaltres també volem transmetre. Volem que tant l’artista, com el recinte, com una mica la resta de l’oferta que nosaltres posem, com la restauració o la neteja, contribueixin a crear una certa química entre l’artista i el públic. També busquem artistes que tinguin un perfil més tranquil, que requereixin una certa connexió amb el públic. En aquest sentit potser el Jorge Drexler aquest any és el més significatiu.

Aquesta proposta és tota una novetat

Aquí és molt nou. I ens costa per això. No hi ha demanda. Tenim clar que ningú ha demanat un festival més tranquil o més sostenible. Cal una mica d’educació i cal l’experiència de venir i veure el què és. I veure que es poden fer les coses d’una manera diferent. Això és una tasca una mica pedagògica. Nosaltres intentem portar-la a terme fins a on arribem i intentem involucrar a tots els actors que podem: l’Ajuntament, la Generalitat, altres festivals… No som nosaltres que ens hem tret això de la màniga, sinó que aquesta manera de fer les coses porta 30 o 40anys a fora i funciona.

A Barcelona està creixent molt la sensibilitat per la sostenibilitat, sembla que és un moment bo

Potser és una mica massa d’hora. Probablement s’està creant ara la base per portar-ho a terme. Necessites molts anys i molta interacció amb aquest tipus d’elements perquè sigui una cosa natural, que arribi a molta gent. A part, aquesta manera de fer les coses és més cara. Totes les accions sensibilitzadores que portem a terme són cares: leeds en comptes de làmpades normals, cartelleria en paper reciclat, gots que regalem que es reutilitzen, l’hotel té certificat Biosphere …

Aquí sou els pioners en aquest tipus de festivals.

De fet hi ha altres festivals que d’alguna manera ja ho han iniciat, el Dia de la Música a Madrid, el SOS de Murcia…

 El Low cost…

Sí. Han portat a terme algunes coses. El que passa és que perquè tot això sigui efectiu, hi ha certs formats que posen l’èmfasi en la sostenibilitat. Nosaltres l’any passat, per exemple, vam fer una auditoria internacional, A Greener Festival, que fa auditoria en els festivals més grans del món. Ens van donar la màxima puntuació de cap festival a Espanya. L’any passat vam aconseguir 3 de 4 estrelles. La nostra intenció és, si tot va bé, aconseguir les 4 estrelles. Només ho aconsegueixen Festivals de països que tenen ja una consciència: Austràlia, els Països Escandinaus…

I aquesta 4a estrella com la voleu aconseguir?

Fem més activitats de conscienciació com és el tema de les jornades, fem servir panells solars a l’escenari per crear energia durant tot el dia i que part d’aquesta energia es reutilitzi en el concert…

Per sufragar totes aquestes despeses derivades de fer un festival sostenible, rebeu algun tipus de subvenció?

Fins ara no. El que tenim és el patrocini de Budweiser, i trobem alguns col·laboradors. I l’Ajuntament des d’aquesta segona edició, a través de Medi Ambient i Cultura, sí ens està ajudant. És un ajut simbòlic, una declaració d’intencions. Nosaltres ja estem contents amb això. Som conscients que acabem d’arrencar, que aquestes coses costen. La intenció és créixer juntament amb l’Ajuntament. Que Barcelona s’impliqui amb aquest projecte.

De dia el Festival també està adreçat als nens.

Per a nosaltres és important, perquè en aquest sistema educatiu de sensibilització mediambiental els nens juguen un paper molt important. Avui en dia hi ha molts pares que estan prenent consciència a través dels seus fills, que ho aprenen a les escoles. I volem que aquesta generació de pares que ha tingut una trajectòria d’anar a festivals, anar a concerts…que avui en dia tenen una vida més familiar, tinguin aquesta proposta cultural i que siguin part del Festival. Que vinguin a compartir-ho. En aquest sentit hi ha una sèrie de concerts que són com els protagonistes de la jornada: hi ha artistes molt guais com els Tiki Phantom, com Mirabet… Però després hi ha una exposició d’art reciclat que farem amb Drap Art i Ecoembes, hi ha tallers per fer màscares amb paper reciclat, tallers de poesia, tallers de menjar orgànic… volem que la gent que vingui s’ho passi bé i que surti amb una cosa més del que han entrat.

CMYK básico

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.