Connecta amb nosaltres

Entitats

Marina Garcés: “L’abús del turisme ens converteix en una societat dependent”

Publicat

on

Entrevista a la filòsofa i escriptora Marina Garcés (@MarinaGarces)

Marina Garcés, en un acte a l’Ateneu La Base / Jordi Molina

Marina Garcés, en un acte a l’Ateneu La Base / Jordi Molina

@molina_jordi / La seva intervenció a l’acte de presentació de la Plataforma Aturem el Pla Paral·lel va aixecar un aplaudiment ensordidor. La filòsofa Marina Garcés (Barcelona, 1973), una de les veus més prestigioses que ha recolzat el clam veïnal del Poble-sec, s’oposa al “turisme extractivista” propi, diu, de la Marca Barcelona i defensa “les alternatives” que s’estan teixint des de la Ciutat Comuna.

Un diagnòstic per a la ciutat.
Barcelona s’ha construït en relació a una marca que ha de competir pels seus valors mercantils en el mercat internacional de les ciutats. Va començar amb les Olimpíades, s’havia de convertir en ciutat del coneixement i ha acabat sent un macro parc turístic.

El Pla Paral·lel és una atracció més d’aquest parc?
Sí. Hi podria haver projectes que afavorissin l’espai públic i el veïnatge, però estem davant d’una reforma que vol privatitzar bona part del nou espai en benefici d’un determinat sector.

El consistori insisteix que la reforma de l’avinguda generarà beneficis. Sectors del veïnat i una gran part dels comerciants de la zona, també.
La indústria turística de Barcelona és un cas clar de capitalisme extractivista. I un dels factors que millor l’identifiquen és la dimensió de xantatge. Ens han fet creure que més enllà del turisme no hi ha res. El Pla Paral·lel, com la resta de projectes urbanístics de la ciutat vinculats a la indústria turística, té efectes perniciosos.

A l’Amèrica Llatina ja es parlava del capitalisme extractivista.
Consisteix a aterrar en un determinat indret, localitzar els recursos naturals més valuosos i explotar-los intensament. No per repartir-los entre els ciutadans autòctons i afavorir el desenvolupament, sinó per vendre’ls al millor preu al mercat internacional. Barcelona fa el mateix, la diferència està en què els recursos naturals som nosaltres, la nostra memòria col·lectiva i el nostre patrimoni. Estem davant d’explotacions que posen en primer terme una sèrie de beneficis a curt termini per sobre dels seus danys. El que es coneix com riquesa empobridora.

Com es pot convèncer al teixit comercial o al sector econòmic que aquesta riquesa és “empobridora”?
Aquests sectors tenen mirades parcials, totes elles legítimes, però perceben les millores d’una activitat econòmica que se’ns presenta com l’única possible. Hi ha una tasca a fer de tipus divulgatiu, com fa molt bé el documental Bye Bye Barcelona, que posa de manifest els riscos de la ciutat que estem construint. En la mateixa línia, el Poble-sec està fent una gran tasca divulgativa de què és el Pla Paral·lel, posant l’accent en les alternatives. En una forma de fer ciutat, economia, activitat, sociabilitat… Si no hi ha alternativa, el xantatge és molt fàcil de fer: o el turisme o res, ens diuen. Però l’abús del turisme ens converteix en una societat dependent.

L’alternativa passa per l’empoderament dels barris.
Barcelona està en un impàs del qual no sabem com se’n sortirà. A banda del projecte polític i econòmic de què parlàvem, que tots coneixem amb el nom de Marca Barcelona, estem teixint un model, conegut com el de Ciutat Comuna, que correspon a una ciutat que es construeix des dels barris i des de baix. No només per la gent que hi viu, sinó també per la que s’hi està de pas. El conflicte entre aquestes dues Barcelones és avui més frontal que mai.

A l’Ajuntament ha estat prou representada aquesta Ciutat Comuna?
No. I això que hem tingut un govern d’esquerres durant 30 anys, no només del PSC, sinó també d’ICV-EUiA. Potser hi va haver etapes de diàleg més intens, sobretot quan el moviment veïnal era un contrapoder, però això es va anar neutralitzant.

Creus que ara que es parla tant d’una candidatura ciutadana amplia –arran de la presentació de Guanyem Barcelona— el llegat polític d’aquestes formacions pot ser un condicionant insalvable?
No parlaria d’hipoteques. Però el que no es pot ser és acrític i convertir la generositat en una mena d’acceptació del mal menor. Els primers que han obert les orelles a una confluència acrítica són aquells sectors del PSC i d’ICV-EUiA que fins fa un temps consideraven antisistema i deslegitimats aquells sectors amb els quals ara volen una aliança.

Ho dic perquè guanyar”, com diu Guanyem Barcelona, és important, però potser abans caldrà sumar…
Estic d’acord que la política no es pot fer des de l’idealisme barat. És una posició molt impotent i cal ser materialment i políticament pràctics. Però què vol dir sumar i què vol dir guanyar? No ho sé. Són processos complexos que haurem de fer amb cura.

Veus la ciutat preparada per un canvi polític?
Crec que tenim l’oportunitat, si tenim en compte les potencialitats polítiques del moment, d’un canvi. No només del color polític d’un govern o altre, sinó d’una altra forma de fer política. Cal gosadia i atreviment. I perdre la por que ens ha inculcat el llenguatge de la crisi.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.