Connecta amb nosaltres

Entitats

Desapareix la línia 9 d’autobús urbà

Publicat

on

Oriol Granados (Centre d’Estudis de Montjuïc) / Aquesta ha estat, sens dubte, una de les línies d’autobús més emblemàtiques de La Marina i resultat de les nombroses reivindicacions veïnals d’un barri molt populós, aïllat i amb una clarissima manca de comunicacions amb de la resta de la ciutat.

El seu precedent enquant al número va ser un tramvia que inicialment feia el trajecte de plaça d’Espanya a Magòria, a prop de la fàbrica Batlló. Aquest tramvia de via estreta va néixer el 1901 amb tracció animal o de sang. El 1907, amb distintiu de color blau, es va electrificar, i el 1911, en ser absorbit per la Companyia General de Tranvias (CGT), el seu recorregut es va ampliar des de la plaça de Catalunya a la plaça de les Arenes i a l’estació de Magòria, i se li va incorporar el número 9 sobre el seu antic distintiu blau. Aquest número, fins aleshores, l’havia portat un altre tramvia que comunicava la plaça de Sarrià amb l’estació Peu del Funicular de Vallvidrera.

Quan el 1912 es va inaugurar el ferrocarril de Barcelona a Martorell – Camino de Hierro del Nordeste de España-, el tramvia permetia l’enllaç des de l’estació de Magòria fins a la plaça d’Espanya, lloc on, a partir de 1926, es podia connectar amb el Metropolitano Transversal (avui la línia 1 del Metro). Aquest línia va ser suprimida el 1936.

Últim dia de la L9, a la parada de la Plaça del Nou i a la Plaça de Catalunya

Últim dia de la L9, a la parada de la Plaça del Nou i a la Plaça de Catalunya

L’increment de la població a la Marina, que va suposar la construcció d’un nou barri per als treballadors de la factoria SEAT, va comportar també que el 1958 es reforcessin les línies d’autobusos que circulaven cap a Can Tunis. A més, es va incorporar una nova línia que s’identificava amb la sigla Hbis. El 1964 van canviar la sigla pel número 9, que ha conservat fins el passat dia 14 de setembre.

Aquesta línia enllaçava la plaça d’Espanya i l’extrem final del passeig de la Zona Franca, el carrer del Cisell, on donava la volta per fer el trajecte de tornada. El 1970, amb la plaça de la Fragua, al Prat Vermell, ja urbanitzada, es convertí en el seu final de trajecte. Des d’aleshores els veïns ja no havien d’anar fins a l’edifici de l’Asil per trobar l’autobús. El 1980, les reivindicacions del poblat barri Eduard Aunós van propiciar que se’n modifiqués el nom. Per això avui és coneguda com la plaça del Nou.

El 1967 la línia 9, que va perllongar el seu recorregut fins a la plaça de la Universitat, es va reforçar amb la 109, que feia el mateix recorregut. A partir de 1968, però, va allargar l’itinerari fins a la zona industrial i logística de la Zona Franca.

Des del 1969, moment en què es construeixen unes andanes d’inici al carrer de Bergara, el 9 s’apropa a la plaça de Catalunya i, finalment, aquesta plaça va constituir el seu inici de trajecte,  Ara ha esta substituït pel H16 de la nova xarxa ortogonal, mantenint el seu final a la emblemàtica plaça del Nou, però perllongant el seu trajecte fins al Forum- Diagonal Mar. L’itinerari  presenta algunes variants respecte a l’anterior entre La Marina del Prat Vermell i la plaça de Catalunya, on, a més, abandona la seva parada d’inici anterior, ara translladada al costat mar de la plaça, per proseguir pel carrer de Fontanella en dirección al seu nou final: Diagonal Mar.  El passat diumenge un grup de veïns i del Centre d’Estudis de Montjuïc varen voler fer un últim viatge de comiat.

 

Continua llegint

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.