Connecta amb nosaltres

Entitats

Associació de Comerciants: “Les grans cadenes de distribució maten el petit comerç”

Publicat

on

Entrevista a Manel Tort i Lídia López, Associació de Comerciants de Poble-sec i Paral·lel

L’Associació de Comerciants de Poble-sec i Paral·lel suma 145 socis / Jordi Molina

L’Associació de Comerciants de Poble-sec i Paral·lel suma 145 socis / Jordi Molina

@molina_jordi / Ell té una peixateria des de fa 23 anys, ella en fa 12 que regenta un dels locals més singulars del Poble-sec, la Bodega Saltó. Manel Tort (Barcelona, 1969) i Lídia López (Barcelona, 1963) lideren la veu del petit comerç d’un barri que lluita per trobar l’equilibri entre la convivència un oci que, en eixos com el carrer Bali, s’ha disparat.

L’Ajuntament ha anunciat que suspèn les llicències de locals de concurrència pública.
Manel Tort (MT): És una bona notícia, molt necessària, tot i que arriba tard.
Lídia López (LL): Fa uns anys ja havíem demanat al Districte que, mentre no tinguéssim un Pla d’Usos, calia una normativa transitòria per evitar el que, finalment, ha passat al carrer Blai.

A la pràctica, en què és resumeix aquesta mesura?
MT: Durant un no s’atorgaran més llicències de locals de concurrència pública, però les que ja estaven demanades s’hauran de concedir. Ara bé, un cosa és la suspensió de llicències i una altra les terrasses, que només les podrem regular amb el Pla d’Usos.

Blai havia de ser un carrer per al passeig i ara és un mal de cap pels veïns… Què ha fallat?
LL: El primer que cal dir és que el conflicte no és responsabilitat dels comerciants. Tots van seguir el procediment pertinent i l’Ajuntament els va concedir la llicència. El problema és que no hi ha hagut cap mena de control per part del Districte ni de la quantitat d’establiments ni del tipus de locals de l’hostaleria que s’han instal·lat.
MT: De fet, molts locals tanquen a les onze o a les dotze per sensibilitat amb el veïnat. Blai se’ns ha anat de les mans pel que fa la relació amb els veïns, però també és cert que la resta de Barcelona ara veu el Poble-sec com un barri molt més atractiu gràcies, en part, a eixos com Blai.

L’Ajuntament va assegurar a un grup d’uns sis locals que tindrien terrassa i ara se’ls nega.
MT: Hem treballat molt aquest tema i creiem que han patit un greuge comparatiu, el que demanen és legítim. De fet, des d’Europa, aquestes regulacions no estan ben vistes. Si un negoci determinat compleix els requisits s’ha de concedir la llicència. Hi ha grups empresarials que estan denunciant plans d’usos com els que tenim aquí.

Anem al Paral·lel. S’ha criticat força el procés participatiu sobre la reforma de l’avinguda. Com el descriuríeu vosaltres que hi vau participar?
MT: Completament plural. Va venir qui va voler i, sí, indiscutiblement hi havia unes directrius, però sempre se’ns ha escoltat i si hem rebut algun “no” a qualsevol esmena, se’ns ha donat una explicació tècnica amb els motius pels quals allò que demanàvem no es podia projectar.
LL: Les veus més crítiques van començar a sonar més tard.

Temeu que la reforma aprovada projecti excessivament el Paral·lel com un eix de nova atracció turística?
MT: Nosaltres sempre hem dit que ja era hora que s’invertís en el Paral·lel i en el barri, perquè sempre hem estat a la cua de les prioritats municipals. Ara, hem de treballar perquè el Paral·lel no sigui una nova versió de la Rambla. El Poble-sec encara està a temps de compaginar el turisme i la convivència.
LL: Els carrers s’han d’arreglar i estem convençuts de que la reforma del Paral·lel pensa en el veïnat. Però caldria posar les condicions necessàries perquè el Paral·lel no sigui només una via per a les grans franquícies i cadenes comercials.

Cap normativa regula aquest extrem. De fet, ja s’estan instal·lant aquest tipus de negocis.
MT: Perquè ens entenguem, el Tickets no fa tancar comerços petits. Les grans cadenes de distribució són les que maten el petit botiguer, com ara Condis, Mercadona, Día o Granier. Aquest és l’autèntic mal del petit comerç i l’Ajuntament és el primer culpable per no haver regulat la saturació de grans cadenes de distribució. Al Poble-sec han obert 23 grans supermercats i ningú ha aixecat cap bandera.

El petit comerç està en risc?
MT: Tenim menys comerç tradicional que abans, però el que queda s’ha professionalitzat. De fet, s’ha professionalitzat per sobreviure. Però tampoc volem recuperar el Poble-sec d’abans, ni el Blai antic, que no el volia ningú, ni molt menys el Paral·lel antic, que en realitat era una gran i única terrassa oberta les 24 hores del dia. Aquell Paral·lel avui portaria molts problemes de convivència.

El comerç de proximitat és part de la cohesió social d’un barri. Poble-sec i La Marina han donat exemple del compromís social del petit botiguer amb la campanya Botigaris [llegir aquí notícia]
MT: Treballem molt amb Barcelona Activa, però no sempre la feina que fem arriba als veïns. Ara apostem per fer potser projectes al llarg de l’any, però més potents. La idea de Botigaris  és la de solidaritzar-nos amb el col·lectiu de desocupats i estem molt contents de la resposta que ha tingut. Volem que el veí del barri sàpiga que estem al seu costat en època de crisi. Tant és així que prorrogarem uns dies la campanya, que havia d’acabar el 15 d’octubre.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.