Fa quatre anys que practica aquest modalitat i tot i pertànyer els Barcelona Uroloki juga amb els Barcelona Búfals, que sí tenen equip femení. És internacional i lloa els “valors” del futbol americà.
Elena Velasco, amb la samarreta dels Búfals, en plena acció
@4tito4 / Sudden death, Kickoff, touchdown, offside or turnovers són conceptes anglosaxons que,
més o menys, coneixem o ens resulten familiars. Posats sobre un terreny de joc mesurat amb iardes i que als extrems tenen unes estructures metàl·liques anomenades Hacs o Yes per la forma que tenen, agafen una altra dimensió. Per a Elena Velasco, integrant de la colla gegantera del Poble-sec, no té cap enigma, ja que des de petita es va “enganxar” aquest esport: el futbol americà. “Quan tenia set o vuit anys, els diumenges anava a veure el meu padrí, que jugava als Pioners de L’Hospitalet”, explica i allà es va plantar la llavor, però primer va tastar altres esports, “vaig jugar a bàsquet, perquè sóc alta i no eren habituals equips de noies de futbol americà. Encara que vaig estar-ne buscant”. Tot plegat va germinar quan una companya de la colla gegantera li va comentar, “els Uroloki estan pensant de muntar un conjunt de noies, si et vols apuntar. Som un grup d’unes dotze ja”. Però de la dotzena “ens vam quedar quatre. Complicat muntar un equip així”, detalla. No obstant això, encara hi havia dues possibilitats: els Dracs de Badalona o els Reds de Terrassa. I es van decantar per aquesta última, on hi va jugar dos anys. L’any passat va tornar a Barcelona i actualment defensa els colors del Barcelona Búfals, del Poblenou, encara que segueix estant vinculada als Barcelona Uroloki, entitat esportiva del Poble-sec.
“Les noies juguen a això?”
És la pregunta o reacció immediata quan diu que és jugadora de futbol americà. “La gent se sorprèn al principi”, afirma i replica, “hem anat fins i tot a un Mundial. Imagina’t si hi ha noies que hi juguen això!”. I és que l’Elena Velasco és internacional i l’estiu del 2013 va disputar amb la selecció espanyola el Campionat del Món a Finlàndia i el proper mes d’agost té una cita amb l’europeu, que s’organitzarà a La Nucia. La diferència amb els nois és que no “ens peguem tan fort, però també ho fem”, assenyala i per a ella aquest esport “reuneix moltes qualitats i valor. No sé què és el que el té. M’agrada”. La seva esperança és jugar al Poble-sec, “per a que la gent del barri ens conegui”. Els Uroloki, sense anar més lluny, entrenen i juguen a Sant Martí.