Tot i l’activació de ‘l’operació fred’, prop de 900 persones sense llar s’exposen a dormir al ras aquest hivern a Barcelona

@molina_jordi / El Manuel té 50 anys i en fa més de 30 que viu als carrers de Barcelona. Fa set mesos que s’ha instal·lat a l’avinguda del Paral·lel, al costat d’una fruiteria i sota uns grans portals que li permeten refugiar-se del fred. “He passat algunes etapes a albergs i a centres socials, però prefereixo viure al carrer, a la meva manera”. Aquest hivern i malgrat la insistència dels educadors de carrer i de Serveis Socials municipals, passarà les festes de Nadal al ras.

El treball de reinserció amb un perfil com el del Manuel és, segons Marc Laranga, director del Centre de Dia del Poble-sec (Font Honrada, 10), de llarg recorregut. “Com més temps passa una persona al carrer, més es deteriora, s’afebleix”. Una situació que s’agreuja si va associada a problemes de consum i que s’acaba interioritzant fins al punt d’acceptar-se, tal i com explica Laranga, que des del 2007 ha vist com 2.350 persones passaven per l’equipament. Anualment hi passen 800 usuaris.

Manuel, al Paral·lel, es frega les mans per combatre el fred / J.M.

En Manuel és una de les més de 850 persones que dormen al carrer a Barcelona, una ciutat on prop de 3.000 persones no tenen llar. Motius personals, però també estructurals associats a la societat en què vivim –com ara la crisi, el drama dels desnonaments o les desigualtats que genera un model de ciutat dual— són alguns dels múltiples factors que justifiquen unes dades “preocupants” segons el sector. I és que malgrat la tasca incansable dels professionals i el desplegament de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), avui hi ha un 47% més de persones en aquesta situació que l’any 2008, segons dades de la Fundació Arrels.

El perfil cronificat de sensellarisme conviu amb un nou perfil més associat a les conseqüències de la crisi econòmica i la pèrdua sobtada de la feina, que és el que ha fet disparar les alarmes. “Ens trobem amb veïns del Poble-sec, que fins fa poc vivien a casa seva, però que arran d’una sèrie de conflictes laborals i familiars s’han trobat en situació d’exclusió”, explica Francesc Pous, responsable de l’alberg de Sant Joan de Deu (Creu dels Molers, 21-23), que cita la “vergonya i frustració personal” d’aquestes persones com els primers desajustos a vèncer.

En busca de l’autonomia

Francesc Pous, director de l’alberg Sant Joan de Déu

Sant Joan de Déu és un equipament jove, només fa tres anys que funciona i aquest 2014 haurà atès 240 persones, 52 al mes –el 49% autòctons i el 51% d’origen estranger—. L’objectiu principal del centre és consolidar l’autonomia dels usuaris un cop obtenen l’alta. Es tracta que després d’una estada d’uns tres mesos no hagin de dependre de cap altre recurs. “Aquest seria l’objectiu utòpic”, assumeix Pous, que explica que la llista d’espera al centre ja és d’un mes, la qual cosa els fa anar contrarellotge. “Voldríem atendre les persones que s’estan quedant fora, però abans hem de completar la feina amb els residents que tenim”.

Ara per ara el 40% de les persones que surten del centre ho fan en una “situació positiva”, és a dir, havent completat tot el procés de reinserció. La resta, en canvi, surten amb un alt índex de possibilitats de tornar a caure en situació d’exclusió social. Un índex que segons Pous només es podrà revertir si s’avança cap a noves línies de treball. “Hem d’evolucionar el model actual i avançar cap al Housing First –primer, la llar— un model on l’accés a l’habitatge és prioritari per millorar la vida de les persones”, apunta el responsable de l’alberg, que cita casos d’èxits com Amsterdam, Budapest, Helsinki o Lisboa.

S’activa ‘l’operació fred’

Abans del 2013, ‘l’operació fred’ –una recollida de persones de caràcter urgent que s’activa per combatre el fred— només s’engegava quan el termòmetre indicava menys de cinc graus. Ara, afortunadament, aquest model nominal ha evolucionat després d’anys de pressió del sector assistencial i l’operació és permanent. Comença a l’hivern i s’allarga fins a la primavera, independent de la temperatura. Més de 250 nous llits d’emergències socials a tota la ciutat permeten reduir l’impacte del fred a les persones sense sostre que accepten ser ateses.

L’aposta de la XAPSLL per incrementar el nombre de pisos d’inclusió, la creació de nous equipaments –CUES, CPA, menjadors socials–, l’aplicació de les rendes d’inserció PIRMI i la pressió ciutadana per evitar que les llars més vulnerables perdin l’habitatge han permès “sortir d’una situació de caiguda lliure i passar a una de supervivència”, explica Laranga. Malgrat això, els experts consultats demanen més recursos i més perspectives de futur per a les persones que superen el primer gran escull, abandonar el carrer.

Quan la vulnerablilitat et converteix en víctima: l’estafa dels testaferros

Arrels Fundació, que centra la seva activitat a l’atenció i suport de les persones sense llar, ha detectat 12 casos de persones sense sostre a qui s’ha utilitzat com a testaferros, és a dir, administradors ficticis d’empreses que han defraudat Hisenda o la Seguretat Social. Aquest novembre i davant la sospita que hi hagi molts més casos i una trama organitzada al darrere, han presentat una denúncia a la Fiscalia de Barcelona.

En Manuel, a l’avinguda del Paral•lel, enraona amb una veïna

El gruix de casos que han detectat daten de fa entre 5 i 10 anys, cosa que fa molt difícil que la víctima de l’estafa recordi exactament els documents que va signar. Molts se n’adonen quan remunten la situació i aconsegueixen tenir un domicili fix. És llavors quan reben citacions judicials o reclamacions de la Seguretat Social i Hisenda. També hi ha casos que, en tramitar una prestació social, s’han trobat que no hi podien accedir perquè tenien suposats deutes pendents amb l’Administració.