Connecta amb nosaltres

Societat

Sense llar per Nadal, una postal per reflexionar

Publicat

on

Tot i l’activació de ‘l’operació fred’, prop de 900 persones sense llar s’exposen a dormir al ras aquest hivern a Barcelona

@molina_jordi / El Manuel té 50 anys i en fa més de 30 que viu als carrers de Barcelona. Fa set mesos que s’ha instal·lat a l’avinguda del Paral·lel, al costat d’una fruiteria i sota uns grans portals que li permeten refugiar-se del fred. “He passat algunes etapes a albergs i a centres socials, però prefereixo viure al carrer, a la meva manera”. Aquest hivern i malgrat la insistència dels educadors de carrer i de Serveis Socials municipals, passarà les festes de Nadal al ras.

El treball de reinserció amb un perfil com el del Manuel és, segons Marc Laranga, director del Centre de Dia del Poble-sec (Font Honrada, 10), de llarg recorregut. “Com més temps passa una persona al carrer, més es deteriora, s’afebleix”. Una situació que s’agreuja si va associada a problemes de consum i que s’acaba interioritzant fins al punt d’acceptar-se, tal i com explica Laranga, que des del 2007 ha vist com 2.350 persones passaven per l’equipament. Anualment hi passen 800 usuaris.

Interior_pg3_web

Manuel, al Paral·lel, es frega les mans per combatre el fred / J.M.

En Manuel és una de les més de 850 persones que dormen al carrer a Barcelona, una ciutat on prop de 3.000 persones no tenen llar. Motius personals, però també estructurals associats a la societat en què vivim –com ara la crisi, el drama dels desnonaments o les desigualtats que genera un model de ciutat dual— són alguns dels múltiples factors que justifiquen unes dades “preocupants” segons el sector. I és que malgrat la tasca incansable dels professionals i el desplegament de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), avui hi ha un 47% més de persones en aquesta situació que l’any 2008, segons dades de la Fundació Arrels.

El perfil cronificat de sensellarisme conviu amb un nou perfil més associat a les conseqüències de la crisi econòmica i la pèrdua sobtada de la feina, que és el que ha fet disparar les alarmes. “Ens trobem amb veïns del Poble-sec, que fins fa poc vivien a casa seva, però que arran d’una sèrie de conflictes laborals i familiars s’han trobat en situació d’exclusió”, explica Francesc Pous, responsable de l’alberg de Sant Joan de Deu (Creu dels Molers, 21-23), que cita la “vergonya i frustració personal” d’aquestes persones com els primers desajustos a vèncer.

En busca de l’autonomia

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Francesc Pous, director de l’alberg Sant Joan de Déu

Sant Joan de Déu és un equipament jove, només fa tres anys que funciona i aquest 2014 haurà atès 240 persones, 52 al mes –el 49% autòctons i el 51% d’origen estranger—. L’objectiu principal del centre és consolidar l’autonomia dels usuaris un cop obtenen l’alta. Es tracta que després d’una estada d’uns tres mesos no hagin de dependre de cap altre recurs. “Aquest seria l’objectiu utòpic”, assumeix Pous, que explica que la llista d’espera al centre ja és d’un mes, la qual cosa els fa anar contrarellotge. “Voldríem atendre les persones que s’estan quedant fora, però abans hem de completar la feina amb els residents que tenim”.

Ara per ara el 40% de les persones que surten del centre ho fan en una “situació positiva”, és a dir, havent completat tot el procés de reinserció. La resta, en canvi, surten amb un alt índex de possibilitats de tornar a caure en situació d’exclusió social. Un índex que segons Pous només es podrà revertir si s’avança cap a noves línies de treball. “Hem d’evolucionar el model actual i avançar cap al Housing First –primer, la llar— un model on l’accés a l’habitatge és prioritari per millorar la vida de les persones”, apunta el responsable de l’alberg, que cita casos d’èxits com Amsterdam, Budapest, Helsinki o Lisboa.

S’activa ‘l’operació fred’

Abans del 2013, ‘l’operació fred’ –una recollida de persones de caràcter urgent que s’activa per combatre el fred— només s’engegava quan el termòmetre indicava menys de cinc graus. Ara, afortunadament, aquest model nominal ha evolucionat després d’anys de pressió del sector assistencial i l’operació és permanent. Comença a l’hivern i s’allarga fins a la primavera, independent de la temperatura. Més de 250 nous llits d’emergències socials a tota la ciutat permeten reduir l’impacte del fred a les persones sense sostre que accepten ser ateses.

L’aposta de la XAPSLL per incrementar el nombre de pisos d’inclusió, la creació de nous equipaments –CUES, CPA, menjadors socials–, l’aplicació de les rendes d’inserció PIRMI i la pressió ciutadana per evitar que les llars més vulnerables perdin l’habitatge han permès “sortir d’una situació de caiguda lliure i passar a una de supervivència”, explica Laranga. Malgrat això, els experts consultats demanen més recursos i més perspectives de futur per a les persones que superen el primer gran escull, abandonar el carrer.

Portals i caixers del Paral·lel i la muntanya de Montjuïc són dos dels principals assentaments de pernocta de la ciutat. I és que el Poble-sec “és l’epicentre” segons una font de Serveis Socials, del circuit que fan desenes d’indigents que es mouen entre el Raval i la muntanya. “A vegades el desplegament de recursos no sabem si és per atendre els d’usuaris o perquè no es vegin”, ens comenta la mateixa font, que posa sobre la taula l’impàs en què es troba un barri a mig camí de satisfer el turisme i la resistència de la seva xarxa veïnal de suport mutu.

Quan la vulnerablilitat et converteix en víctima: l’estafa dels testaferros

Arrels Fundació, que centra la seva activitat a l’atenció i suport de les persones sense llar, ha detectat 12 casos de persones sense sostre a qui s’ha utilitzat com a testaferros, és a dir, administradors ficticis d’empreses que han defraudat Hisenda o la Seguretat Social. Aquest novembre i davant la sospita que hi hagi molts més casos i una trama organitzada al darrere, han presentat una denúncia a la Fiscalia de Barcelona.

En Manuel, a l’avinguda del Paral•lel, enraona amb una veïna

En Manuel, a l’avinguda del Paral•lel, enraona amb una veïna

El gruix de casos que han detectat daten de fa entre 5 i 10 anys, cosa que fa molt difícil que la víctima de l’estafa recordi exactament els documents que va signar. Molts se n’adonen quan remunten la situació i aconsegueixen tenir un domicili fix. És llavors quan reben citacions judicials o reclamacions de la Seguretat Social i Hisenda. També hi ha casos que, en tramitar una prestació social, s’han trobat que no hi podien accedir perquè tenien suposats deutes pendents amb l’Administració.

Societat

Obre la residència del Poble-sec amb 240 llits per a malalts de Covid-19

La consellera Vergés anuncia l’adaptació d’altres espais per traslladar residents i així evitar el contagi de coronavirus

Publicat

on

Per

Vetllar per la salut dels més vulnerables. Aquest és l’objectiu del Govern de la Generalitat des del primer dia d’aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que aquesta setmana s’incorpora “una nova residència de gent gran a la ciutat de Barcelona amb una capacitat de 240 llits per a persones amb Covid-19”. Aquest espai ubicat al Poble-sec comptarà amb 141 habitacions distribuïdes en 8.000 metres quadrats. En un inici, s’obrirà amb 32 llits.

Vergés ha precisat que es tracta d’una “residència medicalitzada amb instal·lació d’oxigen en 66 llits” i que donarà capacitat de moviment a les residències d’on provenen les persones malaltes. De fet, ha explicat que s’adaptaran altres espais, com ara hotels, per aquelles persones que viuen en residències i que no estan malaltes de Covid-19 per poder-los aïllar de les residències de procedència perquè “són persones infectables” i evitar-ne, així, el contagi.

Per altra banda, aquests darrers dies el Departament de Salut ha augmentat el nombre de proves per detectar el coronavirus entre les persones que viuen en residències. “Estem augmentant les proves cada dia, fins ara ja són 10.434 les proves PCRs fetes”, ha informat Vergés. Per últim, la consellera Vergés ha reiterat la importància de quedar-se a casa per evitar el repunt de casos de coronavirus i ha recordat que els “laboratoris privats no haurien d’oferir tests de coronavirus ni a ajuntaments ni a empreses. Els tests han de passar pels protocols públics per a poder saber els resultats i millorar les estratègies per controlar aquesta epidèmia”, ha conclòs.

Continua llegint

Societat

Diari del coronavirus

Publicat

on

Per

Ja no em desperto amb els primers cotxes que circulen pel carrer. Ara, és el silenci que em desvetlla. Un silenci que m’arriba, m’embolcalla feixuc com un lladre que em visités de matinada i em deixés la seva targeta de presentació: soc aquí, com cada diumenge, cada dijous.

No compten els dies sinó els gestos. I les imatges agafen una importància poc habitual. Ara observo un vell amb més anys que jo córrer amb esforç i passes petites cap a la parada del bus. L’autobús l’esperarà. En aquests temps baixen del Tibidabo ànimes generoses i pugen de mar d’altres diabòliques.

A la nit el paisatge destacable són el guants de plàstic que campen damunt la vorera.

De nou a la cuina damunt la taula de marbre navega un cert desordre. El diari i el suplement, un bol amb escàs raim, una ceràmica que representa una gallina, unes tasses de cafè…

No tenim pressa per recollir el desori.

Ernest Millet Gómez

Continua llegint

Societat

Confinament (II)

Publicat

on

Per

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

El bol curull de col-i-flor presideix la taula de marbre. I uns tomàquets per amanir, unes restes de raviolis que quedaren de l’àpat d’ahir. Encenem el llum, una bombeta que ens dóna escalfor lentament. I seiem a taula com si res no ens passés pel cap, com si avui fos un dia qualsevol: però passen massa coses a la ciutat.

El semàfor de davant de casa ha esdevingut decoratiu i ja ningú espera el permís per creuar el carrer. Potser cada cinc minuts baixa un cotxe pel carrer Balmes. Ha plogut bona part del dia. Una pluja mansa que l’escriptor Pla aplaudiria feliç, perquè era, segons que escrivia, l’aigua que calia per als camps. Busco un somriure, una paraula amable però em creuo amb poques persones que semblen que corrin cap al notari. Recullo l’última barra de pa al forn de santa Glòria. Des d’el primer dia de la crisi sanitària que m’atén la mateixa senyora. Té un aire d’absoluta normalitat, com si això del virus no anés amb ella.

Al vespre com a final de festa el nostre anònim veí ens regala Imagine i la veu de Lennon ressona per tota la plaça. S’aixequen braços i només ens falten les espelmes per arrodonir el final de la vetllada. Bé, hi tenim algunes llinternes que ens fan l’ullet. Comença a fosquejar i la ciutat semblarà més trista, com un dol immens que cau damunt nostre.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.