Connecta amb nosaltres

Societat

Sense llar per Nadal, una postal per reflexionar

Publicat

on

Tot i l’activació de ‘l’operació fred’, prop de 900 persones sense llar s’exposen a dormir al ras aquest hivern a Barcelona

@molina_jordi / El Manuel té 50 anys i en fa més de 30 que viu als carrers de Barcelona. Fa set mesos que s’ha instal·lat a l’avinguda del Paral·lel, al costat d’una fruiteria i sota uns grans portals que li permeten refugiar-se del fred. “He passat algunes etapes a albergs i a centres socials, però prefereixo viure al carrer, a la meva manera”. Aquest hivern i malgrat la insistència dels educadors de carrer i de Serveis Socials municipals, passarà les festes de Nadal al ras.

El treball de reinserció amb un perfil com el del Manuel és, segons Marc Laranga, director del Centre de Dia del Poble-sec (Font Honrada, 10), de llarg recorregut. “Com més temps passa una persona al carrer, més es deteriora, s’afebleix”. Una situació que s’agreuja si va associada a problemes de consum i que s’acaba interioritzant fins al punt d’acceptar-se, tal i com explica Laranga, que des del 2007 ha vist com 2.350 persones passaven per l’equipament. Anualment hi passen 800 usuaris.

Interior_pg3_web

Manuel, al Paral·lel, es frega les mans per combatre el fred / J.M.

En Manuel és una de les més de 850 persones que dormen al carrer a Barcelona, una ciutat on prop de 3.000 persones no tenen llar. Motius personals, però també estructurals associats a la societat en què vivim –com ara la crisi, el drama dels desnonaments o les desigualtats que genera un model de ciutat dual— són alguns dels múltiples factors que justifiquen unes dades “preocupants” segons el sector. I és que malgrat la tasca incansable dels professionals i el desplegament de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), avui hi ha un 47% més de persones en aquesta situació que l’any 2008, segons dades de la Fundació Arrels.

El perfil cronificat de sensellarisme conviu amb un nou perfil més associat a les conseqüències de la crisi econòmica i la pèrdua sobtada de la feina, que és el que ha fet disparar les alarmes. “Ens trobem amb veïns del Poble-sec, que fins fa poc vivien a casa seva, però que arran d’una sèrie de conflictes laborals i familiars s’han trobat en situació d’exclusió”, explica Francesc Pous, responsable de l’alberg de Sant Joan de Deu (Creu dels Molers, 21-23), que cita la “vergonya i frustració personal” d’aquestes persones com els primers desajustos a vèncer.

En busca de l’autonomia

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Francesc Pous, director de l’alberg Sant Joan de Déu

Sant Joan de Déu és un equipament jove, només fa tres anys que funciona i aquest 2014 haurà atès 240 persones, 52 al mes –el 49% autòctons i el 51% d’origen estranger—. L’objectiu principal del centre és consolidar l’autonomia dels usuaris un cop obtenen l’alta. Es tracta que després d’una estada d’uns tres mesos no hagin de dependre de cap altre recurs. “Aquest seria l’objectiu utòpic”, assumeix Pous, que explica que la llista d’espera al centre ja és d’un mes, la qual cosa els fa anar contrarellotge. “Voldríem atendre les persones que s’estan quedant fora, però abans hem de completar la feina amb els residents que tenim”.

Ara per ara el 40% de les persones que surten del centre ho fan en una “situació positiva”, és a dir, havent completat tot el procés de reinserció. La resta, en canvi, surten amb un alt índex de possibilitats de tornar a caure en situació d’exclusió social. Un índex que segons Pous només es podrà revertir si s’avança cap a noves línies de treball. “Hem d’evolucionar el model actual i avançar cap al Housing First –primer, la llar— un model on l’accés a l’habitatge és prioritari per millorar la vida de les persones”, apunta el responsable de l’alberg, que cita casos d’èxits com Amsterdam, Budapest, Helsinki o Lisboa.

S’activa ‘l’operació fred’

Abans del 2013, ‘l’operació fred’ –una recollida de persones de caràcter urgent que s’activa per combatre el fred— només s’engegava quan el termòmetre indicava menys de cinc graus. Ara, afortunadament, aquest model nominal ha evolucionat després d’anys de pressió del sector assistencial i l’operació és permanent. Comença a l’hivern i s’allarga fins a la primavera, independent de la temperatura. Més de 250 nous llits d’emergències socials a tota la ciutat permeten reduir l’impacte del fred a les persones sense sostre que accepten ser ateses.

L’aposta de la XAPSLL per incrementar el nombre de pisos d’inclusió, la creació de nous equipaments –CUES, CPA, menjadors socials–, l’aplicació de les rendes d’inserció PIRMI i la pressió ciutadana per evitar que les llars més vulnerables perdin l’habitatge han permès “sortir d’una situació de caiguda lliure i passar a una de supervivència”, explica Laranga. Malgrat això, els experts consultats demanen més recursos i més perspectives de futur per a les persones que superen el primer gran escull, abandonar el carrer.

Portals i caixers del Paral·lel i la muntanya de Montjuïc són dos dels principals assentaments de pernocta de la ciutat. I és que el Poble-sec “és l’epicentre” segons una font de Serveis Socials, del circuit que fan desenes d’indigents que es mouen entre el Raval i la muntanya. “A vegades el desplegament de recursos no sabem si és per atendre els d’usuaris o perquè no es vegin”, ens comenta la mateixa font, que posa sobre la taula l’impàs en què es troba un barri a mig camí de satisfer el turisme i la resistència de la seva xarxa veïnal de suport mutu.

Quan la vulnerablilitat et converteix en víctima: l’estafa dels testaferros

Arrels Fundació, que centra la seva activitat a l’atenció i suport de les persones sense llar, ha detectat 12 casos de persones sense sostre a qui s’ha utilitzat com a testaferros, és a dir, administradors ficticis d’empreses que han defraudat Hisenda o la Seguretat Social. Aquest novembre i davant la sospita que hi hagi molts més casos i una trama organitzada al darrere, han presentat una denúncia a la Fiscalia de Barcelona.

En Manuel, a l’avinguda del Paral•lel, enraona amb una veïna

En Manuel, a l’avinguda del Paral•lel, enraona amb una veïna

El gruix de casos que han detectat daten de fa entre 5 i 10 anys, cosa que fa molt difícil que la víctima de l’estafa recordi exactament els documents que va signar. Molts se n’adonen quan remunten la situació i aconsegueixen tenir un domicili fix. És llavors quan reben citacions judicials o reclamacions de la Seguretat Social i Hisenda. També hi ha casos que, en tramitar una prestació social, s’han trobat que no hi podien accedir perquè tenien suposats deutes pendents amb l’Administració.

Societat

Tallers familiars de tardor

El projecte Equilibradament

Publicat

on

Per

Des del Pla Comunitari impulsem un nou petit projecte adreçat a les famílies del barri: tallers gratuïts per millorar la salut i el benestar emocional de tota la família. A la passada edició del projecte Equilibradament, es va oferir per primera vegada un itinerari familiar i davant la bona rebuda que va tenir, hem decidit apostar per aquests tipus de tallers també a la tardor. La intenció és oferir activitats per compartir en família, fomentant els vincles afectius entre pares, mares i fills i les relacions entre famílies diverses, a la vegada que donar visibilitat a diferents formes de tenir cura de la nostra salut.

L’art i les teràpies de consciència corporal ens ajuden a expressar-nos de manera diferent i a connectar a través de nous llenguatges que no són la paraula, que milloren el nostre benestar i ens fan sentir més lliures. Alguns dels tallers que trobareu: Artteràpia, Cuina de les emocions, risoteràpia, moviment i expressió corporal i plàstica i també tres sessions de contacontes amb valors per a totes les edats.

En aquests tallers hi col·laboren diferents entitats i equipaments del barri com ara el Centre Cultural Albareda, l’Associació Susoespai, La Raposa, Vive La Risa, Alimentació Conscient i moltes veïnes i veïns a títol individual, que ofereixen el seu temps i coneixements per millorar el barri. Veniu en família a gaudir en companyia!

PLA COMUNITARI POBLE-SEC

Continua llegint

Societat

La percepció de la (in)seguretat

Les dades en obert dels Mossos d’Esquadra permeten fer-se una idea sobre quin és el mapa delictiu del districte i com ha evolucionat en els darrers anys

Publicat

on

Barcelona, ciutat insegura? El que semblava un clàssic debat de cara a les eleccions municipals, s’ha instal·lat a la ciutat durant tota la temporada estival. El bombardeig informatiu de fets delictius i la construcció de determinats discursos polítics no fa més que generar una percepció d’inseguretat difícil d’esborrar. Ara bé, aquesta sensació està justificada per l’increment dels delictes, o és només fruit del clima mediàtic? Es cometen més delictes que en altres anys? Fins a quin punt l’incivisme l’englobem dins de la inseguretat?

Construir discursos en matèria de seguretat és d’allò més senzill. Tothom pot ser cap de la policia, conseller d’Interior o entrenador del Barça, però el que cal analitzar atentament són les dades reals que recullen els Mossos d’Esquadra. I no, el fet que la inseguretat sigui el principal problema dels veïns de Barcelona segons els baròmetres municipals no és una qüestió objectiva. Tot al contrari, al final la subjectivitat de l’opinió pública està estretament lligada amb el que es parla als mitjans de comunicació.

Les dades

Per tal de radiografiar fins a quin punt el Poble-sec és més (in)segur respecte al passat curs, el ZONA SEC ha indagat en el Mapa Delinqüencial que ha elaborat el cos dels Mossos d’Esquadra, amb la col·laboració de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Una base de dades oberta a tota la ciutadania que permet observar com han evolucionat els delictes a cada territori. En aquest cas, l’esglaó territorial més baix que permet analitzar l’eina és l’Àrea Bàsica Policial de Sants-Montjuïc. Dit d’una altra manera, el districte sencer (sense possibilitat de saber al detall les xifres del Poble-sec).

Per analitzar les dades, hem de tenir en compte que Sants-Montjuïc és un dels districtes més poblats de Barcelona amb més de 184.000 ciutadans empadronats. Per tant, en funció de la temporada la xifra es pot quedar o curta, o molt curta (no contempla ni persones que hi vénen a treballar, ni turistes que hi pernocten). En aquest cas, el període analitzat i comparat és el primer semestre de 2018 i 2019.

Lesions vs robatoris

Un cop endinsats en matèria delictiva, cal posar de relleu dues tendències: per una banda els delictes de lesions, on se subscriuen les baralles i la violència de gènere, han disminuït en un 5% en només un any, tot i que de mitjana cada dia es denuncia més d’un cas a la comissaria del districte. En la mateixa línia, les temptatives d’homicidi també han anat a la baixa, tot i tractar-se de casos molt més aïllats. Mentre que l’any passat entre gener i juny van produir-se cinc intents d’homicidi, enguany s’han produït dos.

43 furts al dia al districte

En canvi, on sí que ha crescut l’ús de la violència física ha sigut en els robatoris. Els robatoris amb força s’han incrementat un 3% i a finals del mes de juny ja s’havien registrat fins a 561 delictes en aquesta matèria (gairebé una vintena més que el 2018). A diferència del que contempla l’imaginari col·lectiu, però, aquest tipus de robatori són una petita part dels que es duen a terme (la majoria de vegades els lladres aprofiten les distraccions per apropiar-se de l’aliè). És aquesta darrera dada la que sí resulta preocupant: d’un any a l’altre els furts s’han disparat un 16% i de mitjana es produeixen prop de 43 furts/dia al districte. Si comparem els furts del 2019 amb els del 2012, la comparativa encara resulta més agressiva, ja que el nombre de casos denunciats s’ha multiplicat per quatre.

Potser en un 400% com l’anterior delicte no ha augmentat, però de seguir la tendència podria ser plausible: el delicte que més ha crescut d’un any a l’altre ha sigut el de robatori amb violència i/o intimidació. Mentre que al 2018 es van interposar 544 denúncies, en els sis primers mesos del present any han sigut 752 (+38%). Per últim, quin altre delicte ha crescut de forma prou rellevant? El de les estafes. Pràcticament cada dia sis veïns de Sants-Montjuïc són estafats, un 15% més.

Els vehicles, trofeu preuat

 

Quan es pensa en robatoris sovint s’atribueix el fet delictiu a sostraccions de carteres, telèfons mòbils, rellotges, etc. Però tot i que els vehicles potser han caigut en l’oblit dins del que imaginem com a robatoris habituals, aquests encara són una delicatessen per als lladres. Sí, la xifra és molt menor a la dels furts, però els robatoris a l’interior del vehicle encara són considerables (i això que els casetes ja han passat de moda). Només aquest any s’han produït de forma diària tres robatoris d’aquestes característiques al districte (tot i que han baixat un 8% respecte a l’any anterior).

En canvi, els que han pujat de forma sostinguda han sigut els robatoris de vehicles sencers, de manera que si en els sis primers mesos de 2018 els lladres es van emportar fins a 189 vehicles de Sants-Montjuïc (entre cotxes, motos, ciclomotors, furgonetes, etc.), aquest any han sigut 257, un 25% més.

Segons les dades estatals del Ministeri de l’Interior, els cotxes preferits pels lladres són els SUV o tot terrenys. El motiu? Són cotxes que estan de moda i a més cada cop existeix més demanda per part dels conductors a causa de la seva versatilitat. Per marques, les preferides són les alemanyes, seguides per les japoneses, britàniques i sueques. En alguns casos, els robatoris de cotxes es realitzen per a cometre altres delictes o simplement per a divertir-se amb ells a curses il·legals. Ara bé, si l’objectiu és aquest, els vehicles robats acostumen a ser més antics, apunten.

Fotografia | Mossos d’Esquadra

Continua llegint

Societat

Detingut un motorista que cometia atracaments al Paral·lel

Publicat

on

Per

La nit del 6 al 7 d’agost, tres persones van denunciar haver patit robatoris al Paral·lel. En tots tres casos, l’atracador era un motorista que els havia robat la bossa o el mòbil, sorprenent-los per l’esquena i donant-se a la fuga. La unitat d’investigació del Districte de Sants-Montjuïc va recollir imatges de les càmeres instal·lades a establiments comercials propers a la zona on s’havien denunciat els robatoris. Van localitzar la motocicleta i van confirmar que constava com a robada. Setmanes més tard, uns agents van trobar la motocicleta i la persona que havia comès els atracaments, un home de 42 anys que formava part de la llista de sospitosos dels Mossos perquè comptava amb antecedents per robatoris amb violència i força. L’home va ser arrestat i el jutge va decretar el seu ingrés a presó preventiva.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.