Connecta amb nosaltres

Societat

Sense llar per Nadal, una postal per reflexionar

Publicat

on

Tot i l’activació de ‘l’operació fred’, prop de 900 persones sense llar s’exposen a dormir al ras aquest hivern a Barcelona

@molina_jordi / El Manuel té 50 anys i en fa més de 30 que viu als carrers de Barcelona. Fa set mesos que s’ha instal·lat a l’avinguda del Paral·lel, al costat d’una fruiteria i sota uns grans portals que li permeten refugiar-se del fred. “He passat algunes etapes a albergs i a centres socials, però prefereixo viure al carrer, a la meva manera”. Aquest hivern i malgrat la insistència dels educadors de carrer i de Serveis Socials municipals, passarà les festes de Nadal al ras.

El treball de reinserció amb un perfil com el del Manuel és, segons Marc Laranga, director del Centre de Dia del Poble-sec (Font Honrada, 10), de llarg recorregut. “Com més temps passa una persona al carrer, més es deteriora, s’afebleix”. Una situació que s’agreuja si va associada a problemes de consum i que s’acaba interioritzant fins al punt d’acceptar-se, tal i com explica Laranga, que des del 2007 ha vist com 2.350 persones passaven per l’equipament. Anualment hi passen 800 usuaris.

Interior_pg3_web

Manuel, al Paral·lel, es frega les mans per combatre el fred / J.M.

En Manuel és una de les més de 850 persones que dormen al carrer a Barcelona, una ciutat on prop de 3.000 persones no tenen llar. Motius personals, però també estructurals associats a la societat en què vivim –com ara la crisi, el drama dels desnonaments o les desigualtats que genera un model de ciutat dual— són alguns dels múltiples factors que justifiquen unes dades “preocupants” segons el sector. I és que malgrat la tasca incansable dels professionals i el desplegament de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), avui hi ha un 47% més de persones en aquesta situació que l’any 2008, segons dades de la Fundació Arrels.

El perfil cronificat de sensellarisme conviu amb un nou perfil més associat a les conseqüències de la crisi econòmica i la pèrdua sobtada de la feina, que és el que ha fet disparar les alarmes. “Ens trobem amb veïns del Poble-sec, que fins fa poc vivien a casa seva, però que arran d’una sèrie de conflictes laborals i familiars s’han trobat en situació d’exclusió”, explica Francesc Pous, responsable de l’alberg de Sant Joan de Deu (Creu dels Molers, 21-23), que cita la “vergonya i frustració personal” d’aquestes persones com els primers desajustos a vèncer.

En busca de l’autonomia

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Francesc Pous, director de l’alberg Sant Joan de Déu

Sant Joan de Déu és un equipament jove, només fa tres anys que funciona i aquest 2014 haurà atès 240 persones, 52 al mes –el 49% autòctons i el 51% d’origen estranger—. L’objectiu principal del centre és consolidar l’autonomia dels usuaris un cop obtenen l’alta. Es tracta que després d’una estada d’uns tres mesos no hagin de dependre de cap altre recurs. “Aquest seria l’objectiu utòpic”, assumeix Pous, que explica que la llista d’espera al centre ja és d’un mes, la qual cosa els fa anar contrarellotge. “Voldríem atendre les persones que s’estan quedant fora, però abans hem de completar la feina amb els residents que tenim”.

Ara per ara el 40% de les persones que surten del centre ho fan en una “situació positiva”, és a dir, havent completat tot el procés de reinserció. La resta, en canvi, surten amb un alt índex de possibilitats de tornar a caure en situació d’exclusió social. Un índex que segons Pous només es podrà revertir si s’avança cap a noves línies de treball. “Hem d’evolucionar el model actual i avançar cap al Housing First –primer, la llar— un model on l’accés a l’habitatge és prioritari per millorar la vida de les persones”, apunta el responsable de l’alberg, que cita casos d’èxits com Amsterdam, Budapest, Helsinki o Lisboa.

S’activa ‘l’operació fred’

Abans del 2013, ‘l’operació fred’ –una recollida de persones de caràcter urgent que s’activa per combatre el fred— només s’engegava quan el termòmetre indicava menys de cinc graus. Ara, afortunadament, aquest model nominal ha evolucionat després d’anys de pressió del sector assistencial i l’operació és permanent. Comença a l’hivern i s’allarga fins a la primavera, independent de la temperatura. Més de 250 nous llits d’emergències socials a tota la ciutat permeten reduir l’impacte del fred a les persones sense sostre que accepten ser ateses.

L’aposta de la XAPSLL per incrementar el nombre de pisos d’inclusió, la creació de nous equipaments –CUES, CPA, menjadors socials–, l’aplicació de les rendes d’inserció PIRMI i la pressió ciutadana per evitar que les llars més vulnerables perdin l’habitatge han permès “sortir d’una situació de caiguda lliure i passar a una de supervivència”, explica Laranga. Malgrat això, els experts consultats demanen més recursos i més perspectives de futur per a les persones que superen el primer gran escull, abandonar el carrer.

Portals i caixers del Paral·lel i la muntanya de Montjuïc són dos dels principals assentaments de pernocta de la ciutat. I és que el Poble-sec “és l’epicentre” segons una font de Serveis Socials, del circuit que fan desenes d’indigents que es mouen entre el Raval i la muntanya. “A vegades el desplegament de recursos no sabem si és per atendre els d’usuaris o perquè no es vegin”, ens comenta la mateixa font, que posa sobre la taula l’impàs en què es troba un barri a mig camí de satisfer el turisme i la resistència de la seva xarxa veïnal de suport mutu.

Quan la vulnerablilitat et converteix en víctima: l’estafa dels testaferros

Arrels Fundació, que centra la seva activitat a l’atenció i suport de les persones sense llar, ha detectat 12 casos de persones sense sostre a qui s’ha utilitzat com a testaferros, és a dir, administradors ficticis d’empreses que han defraudat Hisenda o la Seguretat Social. Aquest novembre i davant la sospita que hi hagi molts més casos i una trama organitzada al darrere, han presentat una denúncia a la Fiscalia de Barcelona.

En Manuel, a l’avinguda del Paral•lel, enraona amb una veïna

En Manuel, a l’avinguda del Paral•lel, enraona amb una veïna

El gruix de casos que han detectat daten de fa entre 5 i 10 anys, cosa que fa molt difícil que la víctima de l’estafa recordi exactament els documents que va signar. Molts se n’adonen quan remunten la situació i aconsegueixen tenir un domicili fix. És llavors quan reben citacions judicials o reclamacions de la Seguretat Social i Hisenda. També hi ha casos que, en tramitar una prestació social, s’han trobat que no hi podien accedir perquè tenien suposats deutes pendents amb l’Administració.

Societat

Una seixantena d’entitats demanen aturar el projecte Univers Montjuïc

El pla de les administracions planteja una inversió de 380 milions d’euros de cara al 2025. Des de la plataforma demanen obrir un debat públic sobre el futur del projecte

Publicat

on

Fira o Vida. Amb la dicotomia com a lema, gairebé una seixantena d’entitats ja han signat un manifest que reclama aturar el projecte Univers Montjuïc, el qual pretén remodelar tota l’avinguda de Maria Cristina i els pavellons dels voltants. Si bé aquest projecte no està previst tirar-lo endavant fins al 2025, quan finalitza la concessió a Fira de Barcelona, els activistes reclamen que l’acord entre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’AMB i la Fira de Barcelona quedi en paper mullat. Segons assenyalen, si les institucions troben el finançament per dur a terme l’obra, “ja serà molt difícil d’aturar-lo”.

Inversió milionària

D’entrada està prevista una inversió de 380 milions d’euros per transformar tot aquest sector de titularitat municipal. Uns diners que des de la plataforma La Fira o la Vida no volen que quedin blindats aquest proper mes d’agost. Abans volen que s’obri un debat públic sobre què fer. Tal com denuncia la membre del moviment, Clàudia Conde, només demanen “transparència i que s’obri un debat públic; si al final es vol el projecte Univers Montjuïc, endavant, però plantegem també alternatives paral·leles”, reclama.

Segons els promotors de la plataforma, tant l’Ajuntament com la resta d’administracions han actuat amb “opacitat”. “Com pot ser que comprometin 380 milions d’euros en un projecte que no coneix la ciutadania?”, es pregunta Conde. “Volem que es faci pública tota la documentació i que s’obri un debat de cara al 2025”, afegeix qui considera que s’ha actuat “d’esquenes a la ciutadania”.

La proposta de la plataforma

Mentre que des del moviment admeten que un primer paF ha de ser obrir el debat, també consideren interessant començar a proposar idees alternatives. La seva: un nou barri de caràcter mediterrani, “com el Poble-sec, però amb més zones verdes”. En aquest sentit, apunten que l’Ajuntament només vol aprofitar una de les 27 hectàrees de la superfície de la Fira per fer habitatge; xifra que consideren ridícula: “Nosaltres volem aprofitar-les totes, cosir el Poble-sec amb la Font de la Guatlla”.

Sota el seu punt de vista, una opció seria “enderrocar totes aquelles naus de la fira sense valor patrimonial que actualment ja estan buides, i conservar els pavellons històrics per fer equipaments o el que es consideri més adient”. Segons els seus càlculs, asseguren que es podrien aixecar fins a 5.000 habitatges públics o en dret de superfície “com a mínim”. “Mentre que a ciutats com Viena el parc públic d’habitatge supera el 30%, a Barcelona només tenim l’1,1%; ara tenim una bona oportunitat per pal·liar part del problema, gràcies al trasllat de la Fira a l’Hospitalet”, opinen.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Societat

Una Festa Major d’aniversari

Del 19 al 28 de juliol el Poble-sec celebra les seves festes en el marc dels 150 anys del barri. 10 dies d’activitats per a tothom

Publicat

on

Ja és aquí l’estiu i amb ell arriba un esdeveniment assenyalat en el calendari dels poblesequins. La Festa Major del barri arrenca el divendres 19 de juliol a la plaça de Santa Madrona amb el tradicional toc de festa i el pregó, que enguany anirà a càrrec de les veïnes Júlia Costa –mestra i escriptora– i Isabel Costa –directora de l’Escola Poble-sec. L’acte inaugural continuarà amb l’actuació d’entitats d’arrel tradicional del barri i un castell de focs. El president de la Coordinadora d’Entitats, Antoni Reig, destaca que enguany la celebració ve enquadrada en els 150 anys del Poble-sec, una efemèride que, segons afirma, “ens obliga a mirar enrere, per veure d’on venim, a analitzar on som i, sobretot, a mirar cap al futur per saber quin camí hem de seguir i quines fites ens hem de marcar com a col·lectivitat ciutadana”.

Música i visites guiades 

Una de les grans protagonistes de la festa serà, com sempre, la música. Hi haurà concerts de tota mena, sessions de DJ, vermuts musicals i balls de festa major, que tindran lloc a diverses places del barri durant els dos caps de setmana de festes. Tampoc faltaran trobades i mostres de la rica cultura popular del barri, amb actuacions dels Castellers del Poble-sec, els bastoners, els diables, els gegants i ballades de sardanes, així com diverses cercaviles i batukades.

A més de clàssics com les paelles populars, vermuts, dinars, sopars i concursos, hi haurà cinema a la fresca, classes magistrals de ball i exhibicions folklòriques per part d’algunes de les entitats del barri. També es podran fer visites guiades a diversos espais del barri, com el Jardí Botànic Històric, la Casa de la Premsa i el MUHBA Refugi 307.

I molt més!

La canalla és protagonista de la festa amb moltes activitats destinades als més petits: curses de sacs, festa de l’escuma, xocolatades i actuacions infantils, a més de jocs de taula i diversos tallers per als infants.

Una de les activitats més esperades de la festa és la mítica Gran baixada de carretons pel carrer Fontrodona, que tindrà lloc el diumenge 28. Un altre dels plats forts és el 12è Sec a Sac (divendres 26 i dissabte 27) format pels concerts que organitzen els Castellers del Poble-sec i que enguany celebren la tercera edició de la seva versió infantil: el Sec a Sac Kids.

Continua llegint

Societat

Sortir al món per aprendre i trencar estereotips

La Fundació Catalunya Voluntària promou estades a l’estranger per a joves i adults a través de programes de voluntariat, intercanvis i formació

Publicat

on

Fa 20 anys, el 1999, va néixer Barcelona Voluntària, una entitat sense ànim de lucre dedicada a l’àmbit juvenil internacional. Anys més tard, Barcelona Voluntària es va transformar en la Fundació Catalunya Voluntària (FCV), un espai de formació no reglada i entitat promotora de projectes “que tenen per objectiu oferir a les persones l’oportunitat de desenvolupar les seves competències, mitjançant la seva participació activa en accions educatives i socials amb un impacte positiu en les seves comunitats”, tal com expliquen des de FCV.

Voluntariat per a joves 

Entre els projectes de voluntariat europeu que promouen des de la Fundació n’hi ha de curta i de llarga durada. Actualment, queden dues places per participar en una estada a la zona de l’Algarve portuguès al juliol i dues places per anar a Grècia al setembre, aquesta última s’enfocarà en una temàtica relacionada amb el medi ambient. Es tracta de programes subvencionats per la Comissió Europea que inclouen vol d’anada i tornada, allotjament, manutenció, materials, transports i suport lingüístic, a més d’assegurança mèdica i el suport d’un tutor i un supervisor durant l’estada. Quan acaben, les persones voluntàries obtenen el certificat YouthPass, que acredita les competències que han desenvolupat durant el projecte.

Intercanvis juvenils i formacions

A més dels programes de voluntariat, des de la FCV ofereixen intercanvis per a persones d’entre 18 i 25 anys: “S’organitzen en grups de joves acompanyats d’un cap de grup i passen 10 dies a l’estranger convivint amb joves d’altres països, fent dinàmiques, activitats i debats sobre una temàtica concreta”, explica la Lorena Gaona, una de les tècniques de la Fundació. Aquests intercanvis es programen durant tot l’any i qualsevol persona, independentment del seu grau d’estudis o experiència, pot participar-hi.

Pel que fa a les formacions a l’estranger, aquestes estan orientades a persones majors de 18 anys que estiguin involucrades en entitats del tercer sector i que desitgin aprendre, d’una manera no reglada, com implementar noves metodologies a les seves tasques diàries amb els joves, posant en comú bones pràctiques de treball i experiències tant en l’àmbit personal com en el professional.

“Els programes no es coneixen prou i la gent no sap que té aquestes oportunitats. Les persones van a l’estranger per aportar coneixement però també aprenen i reben molt, aquestes estades permeten conèixer altres cultures, obrir mires i trencar estereotips”, conclou la Lorena.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.