Connecta amb nosaltres

Societat

El Paral·lel ‘intel·ligent’ pren forma

Publicat

on

El març finalitza l’esgotadora reforma del Paral·lel, que ja ha instal·lat part de les 182 “columnes d’il·luminació intel·ligent”, criticades pel seu elevat cost

@molina_jordi / Dos debats centraran l’actualitat social i urbanística al barri aquest 2015. El pla d’usos del Poble-sec i la reforma de l’avinguda del Paral·lel. El primer, en ple procés participatiu, exclou el segon. Des del primer moment, el consistori ha deixat clar que el pla d’usos del Poble-sec no tindrà efectes sobre “un projecte de ciutat” com ho és el Paral·lel, que tindrà una legislació feta a mida. L’avinguda està cridada a ser un nou reclam d’una ciutat que mira de seduir més que mai el visitant. Empantanegada d’obres i de conflictes veïnals durant el 2014, el Paral•lel espera veure la llum el 2015. I mai millor dit. Les columnes d’enllumenat intel·ligent, criticades pel seu elevat cost, ja llueixen a l’avinguda.

vives_trias_web

L’alcalde Trias amb Vives, artífex de la reforma del Paral·lel / Ajuntament BCN

“En els últims mesos hem constatat com d’ençà la suspensió de llicències del Poble-sec s’ha generat un efecte crida cap al Paral·lel, on sí està permès obrir nous hotels, discoteques, hostals, bars i restaurants”. Ho explica el sociòleg i veí del Poble-sec Marc Serra, membre actiu de la plataforma Som Paral·lel, que durant el 2014 ha estat la plataforma que ha aglutinat el discurs crític envers la rehabilitació de l’avinguda. “Si l’Ajuntament no tira endavant un pla d’usos al Paral•lel, aviat l’avinguda es convertirà en un nou carrer Blai, amb totes les molèsties que ha suposat per al veïnat”. Per aquest col•lectiu, el model de barri que s’està construint coincideix amb el projecte municipal del Paral•lel del futur i, en definitiva, amb el model de ciutat.

Malgrat les crítiques de Som Paral·lel, que en el seu naixement va comptar amb l’acompanyament de la resta d’actors veïnals del barri, poc a poc cada col·lectiu ha anat assumint papers més moderats, sobretot quan des de la plataforma es va proposar aturar les obres de l’avinguda. Coordinadora d’Entitats, Unió d’Associacions de Veïns i Associació de Comerciants han explicat, amb matisos mínims, que la remodelació del Paral·lel serà positiva per als barris, fent al·lusió, sobretot, al nou col·lector subterrani, a l’ascensor del metro de Poble-sec, i a l’espai públic que s’hi guanyarà. La reforma també servirà per desplaçar el carril bici del lateral de l’avinguda al centre i de punta a punta, amb la intenció d’augmentar la seguretat. Una decisió amb un consens força ampli.

Per a Som Paral·lel, l’espai públic és precisament el que està amenaçat. “Si ho comparem amb la proposta de places que van fer els veïns de Sant Antoni i que té el suport de la plataforma, es perden molt metres d’espai públic”, expliquen en referència a les sis placetes que es projectaran que, en realitat, consistirà en una ampliació de les voreres. Segons el col·lectiu, “l’objectiu del disseny de l’Ajuntament és prioritzar el tràfic motoritzat per sobre dels vianants i facilitar la instal·lació de terrasses”.

Fanals intel·ligents, veïns empipats

Molts dels 182 nous fanals smart ja s’han instal•lat / JM

Molts dels 182 nous fanals smart ja s’han instal•lat / JM

Criticats per Som Paral·lel per l’elevat cost –uns 6.500 euros cada fanal— i venerats per l’Ajuntament, “per les seves potencialitats ciutadanes i socials”, el cas és que entre finals de febrer i principis de març de 2015 al Paral·lel hi haurà 182 “columnes d’enllumenat intel·ligent”. La majoria dels dispositius ja es poden veure amb un simple volt per l’avinguda. Els nous fanals són d’acer galvanitzat i presenten dues configuracions: amb forma de L invertida, per il·luminar la calçada i la vorera, i la simple o tipus I, per a les places i els passos de vianants de l’avinguda.

“Hem pensat la columna com un element integrador dels diferents elements que necessita una smart city, sense sobrecarregar el paisatge urbà”, explica Montserrat Periel, directora del projecte executor del Pla Paral·lel. “És molt decebedor que en un barri que té una renda mitjana un 30% menor que la resta de la ciutat, l’Ajuntament destini una tercera part del pressupost del Pla a uns fanals smart de cara al turisme”, lamenta Serra, que segueix: “Tothom sap que aquests fanals no són una prioritat dels veïns, sinó un caprici d’Hàbitat Urbà per crear un nou atractiu turístic.

Al març les obres donaran pas al debat sobre els usos de l’avinguda. Una nova etapa on encara hi haurà marge, segons fonts municipals, per decidir els darrers elements del mobiliari urbà. Serà el moment d’elaborar un nou pla d’usos només per al Paral•lel. Amb les eleccions municipals al maig, tot fa pensar que el gruix del debat el lideri el nou equip municipal.

mana_paralel_web

El 2014 també s’han deixat sentir les veus crítiques contra la reforma / J.M.

 

Nou col·lector contra la pluja forta

Una de les principals novetats no està a la superfície, sinó sota terra. I és que el Paral·lel estrena des d’aquest desembre el nou col•lector, que ha d’ajudar a evitar inundacions en cas de pluges fortes. El nou eix drenant entre l’avinguda i el carrer de Vila i Vilà és el resultat d’unes obres que van començar el mes d’octubre de 2013 i que han provocat afectacions importants a la Plaça d’El Molino –a principis d’aquest gener encara ens podem trobar amb algunes darreres intervencions—. Segons explica a ZONA SEC el regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans, Joan Puigdollers, es tracta del desdoblament d’un col·lector que ja existeix al costat Eixample, entre el carrer de Calàbria i la ronda de Sant Pau, i que reforçarà la recollida d’aigües residuals però, sobretot, serà especialment operatiu en cas de pluges significatives. “Aquesta millora permet disposar de més capacitat d’aigua freàtica per al reg de tot el Parc de Montjuïc i el Castell”, explica el regidor.

El nom de Pepe Rubianes, oficial

Aquest final d’any també ha servit per fer oficial la proposta ciutadana de posar el nom de Pepe Rubianes a una de les sis noves placetes del Paral•lel. Així ho va aprovar el Ple del districte de l’Eixample amb els vot favorable de tots els partits polítics, menys el PP. En concret, l’espai que recordarà l’actor serà el de la confluència de Paral·lel amb Viladomat, just davant de l’equipament de Cotxeres Borrell.

Articles relacionats:
El Pla Paral·lel es cruspeix la meitat del pressupost destinat al Poble-sec
Antoni Vives: Els fanals del Paral·lel seran un servei social per als barris”
Paral·lel, dic o crossa de la ‘Marca Barcelona’

Societat

PLA DE BARRIS | La plaça de Santa Madrona, un tauler de jocs on teixir veïnatge

El projecte busca dinamitzar i millorar la qualitat de vida social d’aquest espai central del Poble-sec

Publicat

on

Per

Escac i mat als problemes de convivència. La plaça de Santa Madrona ha passat a ser l’escenari d’una nova manera de socialitzar a l’aire lliure. Tot plegat, gràcies al projecte que han començat a desenvolupar les entitats col·laboradores amb el Pla de Barris del Poble-sec. Amb l’objectiu de dotar d’una nova vida a la plaça, cada dijous a la tarda, de 17 a 20 hores, l’espai acull tota una multitud de jocs de taula on tothom que vol pot seure a jugar, de franc i sense importar la seva procedència o edat.

Fruit de l’anhel de recuperar l’espai públic per al veïnat, des del passat mes de març que la iniciativa ja ha aconseguit agrupar tota una sèrie de fidels veïns que cada dijous decideixen revitalitzar la plaça com feien dècades enrere. “La valoració és molt positiva, hem aconseguit en aquest poc temps que els veïns ja hagin establert noves relacions gràcies a jocs de taula com el parxís, els escacs o l’UNO, entre d’altres”, explica la responsable del Pla Comunitari del Poble-sec, Esther Repullo. Una nova dinàmica veïnal que no només serveix perquè persones de diferents edats es coneguin i passin l’estona entre fitxes, cartes i taulells, sinó que també els permet exercitar la ment, ensenyar a jugar a altres veïns o compartir estratègies personals.

Per tal d’agafar un caràcter plenament familiar, el projecte fins i tot compta amb tota una sèrie de materials perquè els més petits de la casa s’hi puguin apropar després de l’escola i també puguin passar una bona estona amb altres infants. “A més, tothom que ho prefereixi també pot portar els seus jocs de casa i compartir-los una estona amb els veïns que hi vulguin jugar; la idea és crear un espai més viu i actiu”, exemplifica Repullo, qui ja pensa a convidar altres entitats com ara els membres del grup d’escacs de l’espai jove 12@16 al llarg del mes de maig.

“Al final hem de tenir en compte que els jocs de taula són una cosa que uneixen a tothom”, sintetitza. De fet, el Pla Comunitari del Poble-sec és només un dels col·lectius que participa en aquest programa de dinamització de l’espai, ja que al grup motor de la iniciativa també hi participen membres de Raons Públiques, equips d’educadors, grups de convivència i prevenció, l’associació Amics de Santa Madrona, el Centre de Dia del Poble-sec, el Districte de Sants-Montjuïc i fins i tot l’Ajuntament de Barcelona. Un grapat d’entitats i institucions que han decidit posar-se a treballar plegades per complir l’objectiu comú: dotar d’una vida més cívica i veïnal a aquesta plaça central del Poble-sec.

Continua llegint

Societat

Les obres per pacificar el carrer de Piquer començaran a l’estiu

L’Ajuntament destinarà dos milions d’euros en una reforma que preveu tenir enllestida abans de les eleccions

Publicat

on

Per

Comença l’any electoral amb les retroexcavadores a punt per entrar al Poble-sec. Emmarcades entre els projectes del Pla de Barris, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que aquest estiu començaran les obres del carrer de Piquer per convertir-lo en un nou vial pacificat. Segons el consistori, l’objectiu és ‘‘millorar la mobilitat a peu, reduir el trànsit i potenciar el comerç de proximitat”. En total s’invertiran 2,08 milions d’euros públics en el tram que va des del carrer de Palaudàries i el passeig de Montjuïc fins al carrer de Fontrodona. Les obres s’allargaran nou mesos.

Entre les actuacions cal destacar l’eixamplament de les voreres i la creació d’una plataforma única a les cruïlles amb els carrers de Lafont i Cabanes “per donar més protagonisme als vianants”. Si bé moltes de les darreres actuacions municipals a l’hora de reformar carrers suposen l’eliminació de l’aparcament, en el cas del carrer de Piquer no serà ben bé així, ja que es mantindrà una de les dues franges d’estacionament. Les obres també serviran per actuar i millorar el col·lector d’aigües pluvials, així com per col·locar nou arbrat, traslladar l’existent i reubicar l’enllumenat, el qual s’instal·larà entre els arbres. De fet, l’obra en el seu conjunt ha estat planificada amb mirada de gènere i amb l’objectiu de pacificar el trànsit dels entorns escolars.

Una oportunitat per al veïnat

Més enllà de millorar l’estètica de l’espai públic, les obres serviran per millorar-ne l’ús que en fa el veïnat d’aquest carrer. La raó: des de fa anys que els poblesequins del carrer de Piquer reclamen actuacions per revitalitzar el comerç de la zona. Una circumstància que en els darrers mesos ha pres més volada, després de les mobilitzacions contra les ocupacions de locals buits i la seva conversió en narcolocals.

Continua llegint

Societat

Català? Només a l’aula

L’alumnat del Poble-sec opta per relacionar-se i entretenir-se en altres llengües com el castellà o l’urdú

Publicat

on

El català gaudeix d’una bona salut a les escoles del Poble-sec? Els alumnes el perceben com a útil? Realment està en perill? Funciona la immersió lingüística? El debat ha copat desenes de titulars als mitjans de comunicació, hores de tertúlia i fins i tot ha començat a esdevenir un tema habitual a les sobretaules. Si bé l’eix central de la controvèrsia s’ha vist contaminat en els darrers anys per l’atzucac polític, el professorat local assegura que els afers de banderes no han entrat pas a les aules. “El debat social que hi ha a l’exterior sobre el català, el castellà i els percentatges no ha arribat als alumnes i tampoc hem tingut cap queixa al respecte”, exposa el director dels Maristes Anna Ravell, Ramon Rúbies. Aleshores, quina és la realitat del català entre els infants i adolescents del Poble-sec?

‘‘El català viu una situació complicada; hem de tenir en compte que, al nostre institut, la gran majoria de l’alumnat prové de famílies d’immigrants que han arribat fa relativament poc temps”, planteja la tècnica de diversitat i inclusió de l’Institut Consell de Cent, Sònia Piñol. Cal tenir en compte que aproximadament dos de cada cinc poblesequins són d’una nacionalitat diferent de l’espanyola i que aquests provenen principalment d’Itàlia, Pakistan, Índia o Colòmbia, segons les dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (2020). “Molts dels alumnes no tenen ni el castellà com a primera llengua, motiu pel qual el català és per a ells la seva tercera o quarta llengua”, afegeix Piñol.

Minoria de catalanoparlants

Si bé a l’Institut Consell de Cent els adolescents catalanoparlants representen un petit percentatge de tot l’alumnat, en sumar el fet que la majoria circumscriu el català només en el context acadèmic “complica molt les coses pel seu ús social”, considera la tècnica educativa. Una dinàmica que, fins i tot, es produeix entre els infants més petits de famílies catalanoparlants: “Estem molt sorpresos perquè a les hores del pati observem com alumnes catalanoparlants es passen al castellà en les seves estones de lleure; no passa al revés i no sabem dir en quin percentatge succeeix, però passa”, explica la directora de l’Escola Poble-sec, Elisabet Egea.

Es repeteix la circumstància a la secundària? En aquest context, el català ja és gairebé inexistent en els espais d’oci. “Crec que el català té un bon estat de salut a nivell de llengua educativa vehicular al centre, però una altra cosa és l’ús al pati, l’esbarjo o en moments no lectius; quan s’adrecen als educadors normalment ho fan en català, però entre ells no és així”, comenta el responsable de l’Anna Ravell. De fet, la situació coincideix amb la realitat que viu l’INS Consell de Cent: “Al pati se sent castellà, urdú… però pràcticament no se sent català”, confirma Piñol.

Una llengua acadèmica

Tal com exposa Piñol, el fet que per a molts únicament treballin el català al centre i que després en el seu dia a dia passi a ser una llengua inexistent complica molt la seva adquisició: “La seva rutina fora de l’institut és en castellà o altres llengües, si en sortir de les classes el català tingués una presència més significativa potser l’observarien d’una forma diferent, però és residual en la seva realitat”. Tot i això, Egea assenyala que aquesta circumstància sociolingüística no suposa cap problema a l’alumnat a l’hora d’enfrontar-se a una llengua que, o bé els resulta desconeguda, o bé no la dominen com d’altres: “En 23 anys que soc mestra, mai cap nen m’ha mostrat rebuig pel català”. “No la qüestionen ni hi ha resistència a aprendre català”, rebla Rúbies des de la seva experiència en secundària.

Tot i això, en el que tots tres docents coincideixen és en com ha evolucionat la manera d’ensenyar català a l’aula: “En aquest aspecte tornem a trobar-nos amb la diferència lògica del barri, la qual condiciona l’aprenentatge: no podem encarar les classes com fèiem fa 15 o 20 anys”, confessa el director de l’Anna Ravell. “El nivell a secundària i batxillerat no ha variat molt, però sí que s’han desencadenat diferències per la procedència dels alumnes; jo per exemple faig biologia de 1r de batxillerat en català i m’adono que als qui venen de Xina o Filipines els hi costa més expressar-se, però hem de tenir en compte que no és perquè sigui en català, sinó perquè els hi passaria el mateix amb el castellà; no són les seves llengües maternes”, valora.

Ensenyar des de zero

Mentre que des de l’Anna Ravell ja han reformulat metodologies perquè l’aprenentatge sigui diferent, “sobretot a finals d’infantil i primer cicle de primària”, des de l’Escola del Poble-sec asseguren que moltes vegades es troben que han d’ensenyar el català pràcticament des de zero. “Hem de fer un treball de consciència fonològica, fer-ho tot molt transversal… però els nens petits són esponges i l’aprenen de seguida”, confessa Egea. Una habilitat que a partir de tercer de primària ja es comença a perdre, motiu pel qual comença a entrar en joc el paper de les aules d’acollida: “Ja comença a ser una mica més complicat l’aprenentatge i el que procurem és que es puguin sentir còmodes amb l’aprenentatge d’un vocabulari bàsic”, resumeix.

Una dinàmica educativa que no evita que, per als fills de les famílies nouvingudes o castellanoparlants locals, el català passi a ser la seva segona o tercera llengua: “Si tinguéssim una gran majoria d’alumnes catalanoparlants potser hi hauria moltes coses de la llengua que no caldria que fossin explicades, però com no la fan servir de forma habitual, hem hagut de canviar molt la perspectiva de l’aprenentatge”, sintetitza Piñol, una qüestió on la motivació individual resulta clau, explica la mateixa formadora: “Si es trobessin el català en diferents àmbits com l’entreteniment audiovisual potser la veurien com una llengua més útil. No la començaran a valorar fins al dia que hagin de sortir del barri per temes d’estudi o treball i entrin en contacte amb ambients on el seu ús és més freqüent”, conclou.

Continua llegint

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021