Connecta amb nosaltres

Entitats

La Criolla, un autèntic temple de la perversió

Publicat

on

Barcelofilia / El cabaret dancing La Criolla (1925-1938) va ser el local més extrem de la Barcelona dels anys vint i trenta. Un autèntic temple de la perversió que va cridar l’atenció de nombrosos escriptors i intel·lectuals. Estava al número 10 del carrer Cid, a la part baixa del Barri Xino i a tocar del Paral·lel, enmig d’un entramat laberíntic de carrerons estrets i bruts on s’explicitaven les imatges més crues de la misèria humana.

La Criolla ball

1932. Una imatge de l’interior de La Criolla amb la decoració de palmeres i algunes parelles d’homosexuals ballant

L’edifici que acollia La Criolla havia estat abans una fàbrica tèxtil i de filats, i després, de 1881 fins a 1908 va ser ocupat per la Sociedad Española de Electricidad. Després de patir un incendi (7 de febrer de 1908) del que només se’n van salvar les parets mestres i la façana, va ser integralment transformat en pisos petits. Als baixos s’hi instal·là La Criolla, obert el 1925, que al poc temps esdevindria buc insignia i referent dels baixos fons de la ciutat de Barcelona.

 

Va ser durant les vigilies de l’Exposició de 1929 quan La Criolla va ser objecte d’una important reforma. Valentí Gabarró, un dels propietaris de l’immoble, s’havia fet càrrec del negoci després de l’estiu de 1928. L’interior va ser decorat amb motius tropicals, es va posar un nou taulell de 12 metres amb coberta de zinc i es van condicionar petites llotges per als clients més adinerats.

Homosexuals, transvestits, transformistes…

A l’exterior, un gran rètol lluminós vertical i vermell amb el nom del local presidia la façana de tres pisos. A l’interior, prostitutes i homosexuals poblaven la seva sala de ball, presidida per la tarima de l’orquestra. Un sostre llardós i groguenc era sostingut per les columnes de ferro de l’antic edifici industrial convertides en improvisades palmeres. Els mateixos cronistes descriuen la sala de ball de La Criolla com un lloc amb un ambient gairebé irrespirable, barreja de suor i tabac, que envaia el seu interior, generalment farcit de gom a gom de cossos que pugnaven per fer-se un lloc i fregar-se els uns amb els altres.

La Criolla BCN

1933. Una altra imatge de La Criolla apareguda en una publicació de l’època amb un impagable text al peu de foto

Era un territori ideal per a delinqüents, proxenetes, traficants de drogues (morfina i cocaïna principalment) i armes, meuques i sobretot marietes. Els homosexuals, que acabarien fent famós el local, eren homes de totes les edats vestits de dones i maquillats grotescament, que s’oferien sense cap mena de pudor al millor postor. Hi sovintejaven els episodis de violència amb crits i baralles acarnissades, que podien acabar fàcilment amb trets i gavinetades quan algú buscava massa raons. Una dada curiosa és que la fama de La Criolla va arribar tan lluny que era normal veure-hi clients distingits, fills de la burgesia i turistes adinerats, que gaudien de la misèria aliena contemplant embaladits l’espectacle grotesc que oferia aquell grup de personatges desgraciats, talment com si assistissin a una funció teatral. Durant els anys de la Segona República els homosexuals, transvestits i transformistes van ser el col·lectiu amb més protagonisme al local.

‘Pepe el de La Criolla’, tot un personatge

L’encarregat del local, José Márquez Soria, conegut popularment com Pepe el de La Criolla, havia estat contractat per Gabarró per rellançar el negoci i havia esdevingut tot un personatge al barri. Era un home que es feia respectar i disposava d’una rara habilitat per avortar els intents d’aldarulls que amb molta freqüència esclataven dins el seu local. Des del seu despatxet, presidit per una imatge il·luminada de la Verge del Pilar, controlava tots els moviments del local. Un dia de febrer de 1936 el Pepe va deixar el negoci de La Criolla per obrir un altre cabaret mític: Barcelona de Noche, al número 5 del carrer de les Tàpies.

La Criolla jefe

1932. Foto de grup en un reservat de l’interior de La Criolla. Al centre hi podem veure l’encarregat José Márquez Soria, conegut com ‘Pepe’ amb la seva dona. Els acompanyen entre altres ‘Flor de Otoño’, Trotski i la Asturiana, tots ells habituals del local

Però als pocs mesos de produir-se aquest canvi, Pepe seria assassinat misteriosament quan tornava a casa seva de matinada, en el portal del numero 6 del carrer de Santa Madrona, on vivia amb la seva dona Cayetana Hibraind. Era el 29 d’abril de 1936. Sense Pepe al front del negoci i amb la Guerra Civil ja iniciada, La Criolla va entrar en un període de decadència que va acabar tràgicament el 24 de setembre de 1938, quan una bomba llançada per l’aviació italiana durant els bombardejos de la zona del port de Barcelona, va destrossar les dues plantes superiors de l’immoble i també part d’aquell barri tan miserable com apassionant. Els forats deixats per les bombes servirien anys després per obrir-hi una via ampla, que el franquisme va batejar com avinguda de García Morato i que avui coneixem com avinguda de les Drassanes.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024