Connecta amb nosaltres

Entitats

Willy Toledo: “El teatre no es pot separar del carrer”

Publicat

on

@molina_jordi / L’actor Willy Toledo (Madrid, 1970) ha passat una temporada al Paral·lel per actuar en l’obra Cremats, al teatre Apolo. La seva trajectòria artística inclou treballs amb els principals directors del país –Almodovar, De la Iglesia, Aranda o Cuerda— i reconeixements com el Fotogramas de Plata, el Premi de la Unión de Actores, o dues nominacions als Goya. Malgrat aquest currículum, ha estat la seva militància política la que l’ha posat en el punt de mira. El seu suport al govern cubà, al poble sahrauí, les crítiques als “assassinats silenciosos” d’Occident o, més recentment, la seva defensa del dret a l’autodeterminació de Catalunya, el converteixen en un personatge singular, que transcendeix les fronteres artístiques.

Què va primer, la política o el teatre?

El treball és política. En el meu cas no la deixo mai al marge.

Doncs t’ho pregunto d’una altra manera. Que et fa més mal, una hipotètica crítica teatral negativa o que se’t critiqui pels teus ideals?

Cap de les dues. Tinc les meves idees i les meves conviccions, que van canviant. De fet, no estic convençut pràcticament de res. Tinc la meva manera de treballar i, si estic responent a la meva forma de veure el món i amb honestedat, em dóna exactament igual el que diguin els altres. I igualment amb la feina, si he fet un bon treball teatral i ve un crític a dir-me que ho he fet com el cul, m’entra per una orella i em surt per l’altra. Sóc molt crític amb mi mateix i no necessito que vingui ningú de fora a dir-m’ho.

De qui et podria molestar una crítica, doncs?

D’un company de lluita. Em sabria greu que algun company cregués que m’estic sortint del camí que m’he traçat o que m’estic apartant de l’objectiu.

Fa uns anys ens va deixar l’actor Jordi Dauder, conegut també pel seu compromís polític i social. Ell explicava que, malgrat ser irreductiblement d’esquerres, interpretar un feixista el motivava. A tu et plantejaria algun tipus de contradicció?

Depèn de si el fatxa és el protagonista positiu de la funció. Si és per fer una crítica a la seva ideologia o a la seva forma de pensar, valgui la incompatibilitat entre ser fatxa i pensar, no tindria cap problema. Tot el contrari, crec que és fonamental utilitzar la televisió, el cinema i el teatre per implicar-se políticament, comprometre’s amb el temps que ens ha tocat viure i denunciar, entre d’altres, als fatxes.

Willy Toleda, emblema de 'Cremats' a l'Apolo

Willy Toleda, emblema de ‘Cremats’ a l’Apolo

Fes-nos cinc cèntims de l’obra Cremats.

La història parla de quatre persones que porten vides miserables, avorrides i sense cap tipus d’al·licient fins que, de sobte, succeeix alguna cosa que genera que tots els conflictes aflorin. És una comèdia pura i dura, d’entreteniment. És el primer cop que faig teatre còmic, fugint de la càrrega política de la companyia Animalario.

Què tal l’ha rebut el públic?

Cada dia hem anat tenint més i més gent i això ens satisfà perquè l’obra és d’una companyia molt humil. Els dos productors estan posant diners de la seva butxaca i tot el grup tenim ganes que surti bé per ells, per nosaltres i pel públic. Crec que val molt la pena venir a veure-la.

Has après català i tot per poder fer l’obra…

M’agraden molt els idiomes. Ara entenc pràcticament tot i el començo a parlar. M’agrada com sona i m’agrada molt venir a Barcelona.

Com t’has trobat la ciutat?

El pla dels polítics per a Barcelona ha estat desnaturalitzar la ciutat i fer-la un parc d’atraccions per als guiris, fer una persecució de la immigració i, com a tot el país, posar la ciutat al servei del capital. Malgrat aquesta realitat, Barcelona segueix sent un referent per als moviments socials. Però va guanyant l’enemic. Guanyarem nosaltres i recuperarem el terreny, però de moment perdem.

Estàs al corrent del debat que hi ha al Paral·lel?

Sense conèixer amb profunditat la zona, penso que al Paral·lel està passat precisament això. Es privatitza l’espai públic per afavorir la iniciativa privada i l’obertura de restaurants de luxe. Si no s’actua, s’obriran grans franquícies com Zara, Starbucks o Burger King i es tancaran el major nombre de projectes autogestionats, associacions veïnals i cases ocupades. Passa a totes les ciutats i, malauradament, ara és Barcelona on passa amb especial intensitat.

Històricament el Paral·lel havia estat un eix de referència de la cultura popular…

És que el teatre no es pot separar de la transmissió de cultura, d’emocions, d’ideologia i de sentiments. No es pot separar del carrer. A Madrid estan tancant teatres per instal·lar-hi botigues Zara o musicals de Brodway. Un dia et posen un Mcdonald´s i a l’altre un musical del Rei León. S’està elititzant l’accés a la cultura, és una apocalipsi.

En més d’una ocasió has defensat la independència de Catalunya. Comprens la voluntat d’una part important del poble català?

Em resulta difícil de comprendre perquè no tinc el mateix sentiment envers a Espanya. És a dir, com que no és un sentiment que li professi al meu Estat, em resulta difícil compartir i comprendre. Ara, penso que aquest conflicte es resoldrà com el poble català vulgui. El referèndum és una opció, però una altra és sumar una majoria al Parlament i impulsar una Declaració Unilateral d’Independència. Mentre la majoria de catalans ho vulguin, no hi veig cap problema.

Tu vens de Carabanchel (Madrid). Hi ha més com tu o ets una excepció?

Afortunadament molta gent no s’empassa el discurs oficial de l’Estat, i el mediàtic, i no es creu que els catalans siguin molt dolents i persegueixin el castellà. Tota aquesta, amb perdó, merda reaccionària la compra molta gent, però no tota. L’Estat ha intentat enfrontar el poble espanyol amb el català, el basc, el gallec i, inclús, el musulmà. És el vell joc del divide i vencerás de tota la vida.

Fa poc vas fer un comentari que va generar polèmica sobre l’atac al setmanari satíric Charlie Hebdo. Què volies dir, exactament?

Em sembla molt hipòcrita que els països d’Occident es portin les mans el cap i que es reuneixin en una gran manifestació per la llibertat quan porten anys cometent assassinats silenciosos. No puc amb la hipocresia i denunciava que sembla que sis morts europeus valguin més que sis millors d’iraquians assassinats durant anys.

Si visquessis aquí, a qui votaries?
A la CUP, sense dubte. I si visqués a Euskadi, a Bildu. Si per mi fos, viuríem en una Federació Anarquista Ibèrica. Una federació de pobles i organitzacions autogestionades i llibertàries.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024