Connecta amb nosaltres

Entitats

Sílvia Berna (directora Sala BARTS): “Hem d’aprendre a motivar més el consum de teatre i música”

Publicat

on

Entrevista a Sílvia Berna, directora de la Sala BARTS

silvia_berna_BARTS

Silvia Berna, directora de la Sala BARTS / Jordi Molina

 

@molina_jordi / Els Joglars, Antonia San Juan, Goyo Jiménez o la companyia danesa Blam!, són algunes de les propostes de la Sala BARTS fins a finals d’any. Un espai que, en poc temps, s’ha fet un lloc al Paral·lel amb una proposta variada i atractiva. Malgrat les dificultats del sector cultural, les dades diuen que, amb un total de 160.197 espectadors, l’any 2014 la sala BARTS va augmentar en un 10% l’assistència de públic respecte l’any 2013. “El 2015 serà encara millor”, pronostica la directora de la sala Sílvia Berna, que en aquesta entrevista ens explica com funciona per dins una sala jove amb molt futur, però amb unes parets amb molta història.
L’any 1892 el que avui és la Sala BARTS era un circ. Dos anys després ja era un teatre que, amb el temps, seria el Teatre Espanyol. Avui molta gent encara ho recorda com la discoteca Studio 54. Com es construeix una identitat pròpia en un espai amb tanta història?

Tot comença per tenir un projecte clar i posar-hi la dedicació que requereix per convertir-lo en realitat. Afortunadament, tenim un equip amb molta experiència i amb unes idees molt clares del que volia per aquesta sala. Amb aquesta base, és qüestió de recerca, molta feina i d’invertir molt afecte en el què es fa, només així les coses passen i arriben a la gent com ens agradaria.

Abans havies estat a la companyia 3×3, vinculada a els teatre Poliorama i Victòria. D’on et ve la teva relació amb les arts escèniques?

Des de sempre m’ha agradat el teatre com a espectadora, però per una casualitat de la vida, ja fa molts anys, em vaig trobar amb la possibilitat de dedicar-m’hi professionalment. No vaig dubtar en deixar la feina que tenia, per disgust dels meus pares, i canviar-la per aquest món, que m’ha donat moltes satisfaccions i encara em sorprèn amb coses noves cada dia.

Des de la seva creació, considereu que heu situat la Sala BARTS com un referent a Barcelona?
Ens agradaria pensar que sí, la veritat. Ha estat el nostre objectiu des del començament: formar part d’un Paral·lel viu, obert a tothom, amb múltiples propostes per part de tots els que tenim la sort de compartir aquest espai de la ciutat. En certa manera, ens agrada pensar que som una baula més d’una cadena única que es diu Paral·lel.

 

Teniu alguna sala que us serveixi de referència a Europa? Barcelona com a capital té res a envejar a altres grans ciutats del continent?
Roundhose a Londres, per posar un exemple de referència. Barcelona és una gran ciutat, amb molts al·licients, però hi ha ciutats europees amb molta més dinàmica d’escena cultural. Hem d’aprendre a motivar més el consum de teatre i música. I incentivar l’assistència del turisme a les nostres activitats teatrals, com han fet altres ciutats.

Reforma del Paral·lel ha finalitzat. Quin tipus d’avinguda creieu que s’està construint?

La reforma és positiva perquè millora les condicions dels vianants amb grans voreres i rampes que faciliten l’accessibilitat. El fet que el carril bici s’hagi instal·lat al centre també pot afavorir a alentir el ritme d’un carrer amb molt trànsit de vehicles.

Temeu que acabi sent un eix més pensat pel turisme que pels ciutadans de la ciutat?

Entenem el turisme com una eina que pot ser positiva si es fomenta una Barcelona culta, amb activitats que vagin molt més enllà del turisme low cost, que, efectivament, es pot convertir en un problema per la ciutat. Som una sala polivalent amb un tarannà molt definit, perquè tot el que oferim, des de les conferències a la música passant pel teatre, entre moltes altres activitats, té una garantia de qualitat; tant pels artistes com pel públic que ve a casa nostra. La nostra proposta és ambiciosa i, per tant, tothom que assumeixi amb nosaltres aquesta ambició hi és benvingut.

Projectes amateurs o espectacles d’ONG també han tingut cabuda. La responsabilitat social és una prioritat a BARTS? Tenen en compte en les seves programacions que el Paral·lel limita amb barris populars com el Raval, Poble-sec o Sant Antoni?

Som molt conscients d’on som i ens agrada la diversitat cultural que hi ha al nostre entorn. Respecte els projectes solidaris, sempre tindran cabuda a la nostra programació.

Certàmens de renom com el Festival de Jazz, el Primavera Sound o Festival Mil·leni han passat pel BARTS. Què té aquesta sala que no tinguin altres?

Unes bones instal·lacions, una excel·lent dotació tècnica, un equip humà sòlid i professional i com, a punt diferencial, la possibilitat d’adaptar l’espai segons les necessitats de cada esdeveniment. El fet que la Platea sigui desmuntable, ens permet acollir tot tipus d’activitats, tant en format auditori, amb diferents capacitats segons el nombre de butaques que instal·lem, o bé amb la Platea diàfana, sense seients, per a gaudir de concerts a peu dret o de qualsevol activitat que requereixi un gran espai diàfan.

Un dels cicles més emblemàtics ha estat Instint, liderat per Andreu Buenafuente, Albert Om i The Project. Hi han passat noms com Gerard Piqué, Teresa Forcades, Lluís Llach… Quin recorregut té aquesta iniciativa?

Al llarg d’aquest temps, han mostrat els seus Instints molts convidats provinents de diversos àmbits i ha estat un plaer veure la complicitat que es crea amb el públic. La intenció és continuar oferint aquestes trobades tan especials.

Continua llegint

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024