Connecta amb nosaltres

Societat

“El que no podem fer dins de l’Arnau, ho fem fora”

Publicat

on

La plataforma Salvem l’Arnau desconfia de les promeses dels partits polítics i reivindica, en una jornada d’art i lluita, la necessitat de conservar de l’edifici

@molina_jordi / Què fa el pallasso Miquelet un matí estival de diumenge davant del teatre Arnau? Fer riure a les criatures? Fer envermellir el públic que convida a l’escenari amb números de mim? Sí, però molt més que això. El pallasso Miquelet, de l’escola de l’enyorat pallasso Toto, fa el mateix que la resta d’artistes que van desfilar el passat 17 de maig per la plaça Raquel Meller: exigir la recuperació del teatre Arnau amb una arma molt poderosa: l’art.

portada_1 (2)

El pallasso Miquelet, en acció davant del teatre Arnau / J.M.

El grup de jazz La Voice Band, o companyies independents de teatre, com Prostíbulo Poético, van sumar-se a la crida de Salvem l’Arnau en una jornada festiva en què es va llegir un manifest per la recuperació de l’edifici. “El que no podem fer dins l’Arnau, ho farem fora”, va advertir Toni Oller, un dels impulsors de la iniciativa. “El primer és salvar l’edifici, que no caigui a terra, i que l’Ajuntament assumeixi cost de la reparació”, afegia en declaracions a aquesta revista l’historiador Enric H. March, portaveu de la plataforma, en un acte que també va servir per recollir signatures en suport de la rehabilitació del vell cabaret.

Un cop assolit “l’objectiu bàsic” de salvar l’edifici, serà el torn del contingut que hauria de tenir el teatre i de com hauria de ser la seva gestió. Pel que fa al primer tema hi ha un ampli consens en què hauria de ser un espai a cavall de la memòria i l’art. Un temple museístic de la història del Paral·lel i alhora un tub d’escapament per a les companyies amateurs. Pel que fa la gestió, el debat encara està a l’aire: “Un model que ens agrada és el de Can Batlló”, explica Thais Bonilla, de Som Paral·lel –integrada dins el grup promotor de Salvem l’Arnau— que veu la recuperació de l’antic teatre com la punta de llança d’una lluita més ambiciosa: fer de l’avinguda del Paral·lel un eix per als veïns, amb memòria i espai públic, i on es limiti la proliferació de la iniciativa privada i el turisme. “Recuperar l’Arnau és salvar un tros del Paral·lel que defensem”.

En un debat electoral recent, organitzat per aquest mitjà conjuntament amb la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, les set formacions polítiques es van comprometre verbalment a mantenir l’edifici i ha projectar-hi, tal i com demana la plataforma veïnal, un Museu de les Arts escèniques. Caldrà veure ara si, amb el nou consistori en procés de consolidació, aquestes paraules acaben en un calaix –tal i com ha passat en els darrers mandats— o si, efectivament, s’obre un bri d’esperança pel futur de l’Arnau. Sigui com sigui, la persistència de la mobilització ciutadana serà clau.

Arnau_interior (3)

La jornada festiva a la plaça Raquell Meller va servir, també, per recollir signatures de suport / J.M.

Properes cites: 13 juny i 19 juliol

El proper 13 de juny, Salvem l’Arnau organitza una xerrada en forma d’homenatge a la cupletitsta Raquel Meller a Cotxeres Borrell (20:30). Un mes més tard, el 19 de juliol, i coincidint amb la Festa Major del Raval, es preveu un acte reivindicatiu a la plaça que du el nom de l’artista, just davant l’Arnau. De fet, està en curs una iniciativa en per pintar el mur de contenció de color groc que hi ha davant l’Arnau, un element que suporta la façana. La voluntat de plataforma ciutadana és que la decoració evoqui a la memòria popular del Paral·lel.

Societat

Obre la residència del Poble-sec amb 240 llits per a malalts de Covid-19

La consellera Vergés anuncia l’adaptació d’altres espais per traslladar residents i així evitar el contagi de coronavirus

Publicat

on

Per

Vetllar per la salut dels més vulnerables. Aquest és l’objectiu del Govern de la Generalitat des del primer dia d’aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que aquesta setmana s’incorpora “una nova residència de gent gran a la ciutat de Barcelona amb una capacitat de 240 llits per a persones amb Covid-19”. Aquest espai ubicat al Poble-sec comptarà amb 141 habitacions distribuïdes en 8.000 metres quadrats. En un inici, s’obrirà amb 32 llits.

Vergés ha precisat que es tracta d’una “residència medicalitzada amb instal·lació d’oxigen en 66 llits” i que donarà capacitat de moviment a les residències d’on provenen les persones malaltes. De fet, ha explicat que s’adaptaran altres espais, com ara hotels, per aquelles persones que viuen en residències i que no estan malaltes de Covid-19 per poder-los aïllar de les residències de procedència perquè “són persones infectables” i evitar-ne, així, el contagi.

Per altra banda, aquests darrers dies el Departament de Salut ha augmentat el nombre de proves per detectar el coronavirus entre les persones que viuen en residències. “Estem augmentant les proves cada dia, fins ara ja són 10.434 les proves PCRs fetes”, ha informat Vergés. Per últim, la consellera Vergés ha reiterat la importància de quedar-se a casa per evitar el repunt de casos de coronavirus i ha recordat que els “laboratoris privats no haurien d’oferir tests de coronavirus ni a ajuntaments ni a empreses. Els tests han de passar pels protocols públics per a poder saber els resultats i millorar les estratègies per controlar aquesta epidèmia”, ha conclòs.

Continua llegint

Societat

Diari del coronavirus

Publicat

on

Per

Ja no em desperto amb els primers cotxes que circulen pel carrer. Ara, és el silenci que em desvetlla. Un silenci que m’arriba, m’embolcalla feixuc com un lladre que em visités de matinada i em deixés la seva targeta de presentació: soc aquí, com cada diumenge, cada dijous.

No compten els dies sinó els gestos. I les imatges agafen una importància poc habitual. Ara observo un vell amb més anys que jo córrer amb esforç i passes petites cap a la parada del bus. L’autobús l’esperarà. En aquests temps baixen del Tibidabo ànimes generoses i pugen de mar d’altres diabòliques.

A la nit el paisatge destacable són el guants de plàstic que campen damunt la vorera.

De nou a la cuina damunt la taula de marbre navega un cert desordre. El diari i el suplement, un bol amb escàs raim, una ceràmica que representa una gallina, unes tasses de cafè…

No tenim pressa per recollir el desori.

Ernest Millet Gómez

Continua llegint

Societat

Confinament (II)

Publicat

on

Per

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

El bol curull de col-i-flor presideix la taula de marbre. I uns tomàquets per amanir, unes restes de raviolis que quedaren de l’àpat d’ahir. Encenem el llum, una bombeta que ens dóna escalfor lentament. I seiem a taula com si res no ens passés pel cap, com si avui fos un dia qualsevol: però passen massa coses a la ciutat.

El semàfor de davant de casa ha esdevingut decoratiu i ja ningú espera el permís per creuar el carrer. Potser cada cinc minuts baixa un cotxe pel carrer Balmes. Ha plogut bona part del dia. Una pluja mansa que l’escriptor Pla aplaudiria feliç, perquè era, segons que escrivia, l’aigua que calia per als camps. Busco un somriure, una paraula amable però em creuo amb poques persones que semblen que corrin cap al notari. Recullo l’última barra de pa al forn de santa Glòria. Des d’el primer dia de la crisi sanitària que m’atén la mateixa senyora. Té un aire d’absoluta normalitat, com si això del virus no anés amb ella.

Al vespre com a final de festa el nostre anònim veí ens regala Imagine i la veu de Lennon ressona per tota la plaça. S’aixequen braços i només ens falten les espelmes per arrodonir el final de la vetllada. Bé, hi tenim algunes llinternes que ens fan l’ullet. Comença a fosquejar i la ciutat semblarà més trista, com un dol immens que cau damunt nostre.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.