Connecta amb nosaltres

Societat

Colau duplica els suports de Trias al Poble-sec

Publicat

on

La victòria contra pronòstic de BComú obre una nova etapa a Barcelona i al Poble-sec, que van expressar el 24M una voluntat de canvi radical en les formes de fer política 

@molina_jordi / El Poble-sec va parlar clar el passat 24 de maig. Més inclús que Barcelona si fem cas de de les dades. I és que els pobelsequins que van votar Barcelona en Comú –un 33% del total— van doblar els que van optar per CiU (16,7%), o el que és el mateix: 4.463 vots a Ada Colau per davant dels 2.254 de Xavier Trias. Unes dades que penalitzen la gestió de Jordi Martí com a regidor del districte, com a mínim al Poble-sec, i que obren la porta a un nou regidor: l’advocat Jaume Asens, un dels homes clau en l’organigrama de Colau.

portada_ajustada_web

Ada Colau, a la plaça de les Navas del Poble-sec, uns dies després de la seva victòria a les urnes / JORDI MOLINA

El Poble-sec és un dels 54 dels 73 barris de la ciutat on s’ha imposat BComú, CiU només ho ha fet en 19. La plataforma de Colau, que integra actors com ICV, EUiA, Podem, Procés Constituent i Equo, ha fonamentat la seva victòria en les zones més humils, on la participació va augmentar de forma notable.

resultats_infoSi fem un zoom i dividim Barcelona en seccions censals -unitat que divideix la ciutat en parcel·les que agrupen uns 1.000 habitants cadascuna- topem amb una dada important. BComú ha aconseguit millors resultats en tota la ciutat als dos vessants de la muntanya de Montjuïc. Per un costat als voltants de Can Clos, al barri de la Marina del Prat, a la Zona Franca, on el 48,46% del vot ha sigut per a la formació guanyadora. A l’altre costat de la muntanya, en ple cor del Poble-sec, entre els carrers d’Elkano, Magalhâes, Salvà i de Blasco de Garay, és on el partit de Colau supera també el 48% del vot. No és casualitat, doncs, que el primer acte amb la ciutadania després del 24M de Colau fos a la plaça de Les Navas del Poble-sec.

Com rep el barri el nou govern?

Encara és aviat per fer valoracions, però ZONA SEC ha volgut copsar el termòmetre del barri dies després de proclamar-se Colau com a alcaldessa. Des de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec posen deures al nou govern municipal: “Cal avançar en la gestió cívica d’equipaments, així el beneficis repercuteixen en el veïnat, i en cap cas sobre persones que tinguin interessos econòmics”, explica Josep Guzmán, que veu el canvi de govern “positiu” en clau de regeneració democràtica.

Per la seva part, la Unió de Veïns del Poble-sec fa un reconeixement al regidor sortint, Jordi Martí, amb qui asseguren haver tingut “un diàleg sincer”, tal i com explica Lluis Martínez, que espera mantenir una relació basada en la franquesa amb el nou regidor. El seu homòleg a l’Associació de Comerciants del Poble-sec i Paral·lel, Manel Tort, recorda al nou govern que Barcelona és “com un Fòrmula1 que avança ràpid”, i demana al nou Ajuntament que “s’hi posi quan abans”; i afegeix: “ens tindran al costat si és pel benefici de tots”.

Més favorables es mostren des de dues plataformes que han topat amb l’anterior equip municipal. És el cas de la Plataforma Som Paral·lel: “Trias ha menyspreat la nostra plataforma, esperem que ara se’ns tracti com un actor més i no com a grupuscle”, explica un dels seus membres, Marc Serra, que afegeix: “caldrà seguir mobilitzats perquè el lobbie turístic no marxarà de l’Ajuntament, així com així. En la mateixa línia es pronuncia Enric H.March, portaveu de Salvem el Teatre Arnau, que creu que “la sensibilitat política serà una altra, ara les finestres de l’Ajuntament estan obertes perquè hi entrin les veus del carrer”.

decles_24M


El programa de BComú per al Poble-sec

BComú aposta en el seu programa electoral per incentivar la gestió ciutadana d’equipaments com el CC Albareda, la Ciutat del Teatre i el Teatre Arnau. Aquest últim equipament, una de les reivindicacions més actuals a la zona, vol ser recuperat pel nou consistori, de la mateixa manera que el Palau de la Premsa, un de les darreres demandes del teixit associatiu. A més es compromet a promoure la creació d’escoles bressol, oblidades per complet en el darrer mandats, així com els horts urbans, i dotar de mitjans adequats el pla de salut comunitària. Sobre el Paral·lel, BComú vol desenvolupar una intervenció més integral, garantint l’espai públic i passant de cultura d’espectacles a cultura de proximitat.

 

Societat

Cooperasec i Nexes s’alien per fomentar l’emprenedoria juvenil

Les dues entitats participen en un projecte europeu per acostar el jovent a l’economia social i solidària

Publicat

on

L’Associació Cooperasec, conjuntament amb Nexes Interculturals, han treballat plegades al llarg dels darrers mesos en el marc d’un programa Erasmus+ de la Unió Europea. L’objectiu: acostar els joves a l’emprenedoria en l’economia social i solidària (ESS). “Entre set entitats de quatre països diferents hem generat tres productes: l’Imp’act, que es tracta d’una eina per avaluar l’impacte social que pot generar un projecte, la Caixa d’Eines per apropar-los a l’ESS i un mòdul de formació en línia que combina ambdues eines anteriors i explica com es pot emprendre”, relata la coordinadora de l’eix de transició ecosocial de Cooperasec, Chiara Monterotti.

Programa de la UE

La tasca de les entitats per desenvolupar el projecte va començar abans de la pandèmia, el gener de 2020. “Nosaltres mateixos aprofitarem les eines que hem desenvolupat per mesurar i analitzar l’impacte social que puguin tenir els nostres projectes al barri”, explica Monterotti. De fet, aquest programa de la Unió Europea ha sigut l’excusa perfecta perquè les dues associacions locals col·laboressin plegades de forma oficial, “més enllà de la Fira d’economia social i solidària”, puntualitza la coordinadora.

De la teoria a l’anàlisi pràctica

Com s’han involucrat els joves entre els 18 i els 35 anys del Poble-sec en el programa? Segons detalla, s’han organitzat diferents conferències per Internet no només entre grups locals, sinó també de caràcter internacional. En paral·lel, també han visitat empreses locals com La Base o el Sindicat de Manters per conèixer altres alternatives empresarials.

“La nostra missió en part és la de donar a conèixer l’economia social i solidària, ja que entre els joves no està gaire present”, subratlla. “Mentre que a les escoles només s’ensenya als alumnes a fer un curriculum vitae o a trobar una empresa, nosaltres apostem per inculcar en les sortides laborals valors com que és més important posar a les persones per davant del capital”, destaca. “Hi ha moltes diferències entre els treballadors del món empresarial convencional i el de les ESS, on sempre s’intenta fer que el treballador estigui més còmode”.

Continua llegint

Societat

Sant Joan de Déu Serveis Socials celebra el seu 10è aniversari

L’entitat disposa de 52 habitacions individuals per a persones sense llar i, des de la seva creació, ha atés 2.000 persones

Publicat

on

Martin Luther King en un dels seus discursos va dir: “El sensellarisme no solament corroeix les persones que el pateixen sinó tota la societat que el tolera”. Paraules que Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials, va recuperar en la celebració del desè aniversari de l’entitat.

Sota el lema Una llar, una vida, el centre va reunir una vintena de persones per, com va expressar Marta Tello, “compartir en família el passat, el present i del futur d’aquest centre residencial d’inclusió (CRI)”. L’equipament es va habilitar fa deu anys i des d’aleshores hi han estat ateses al voltant de 2.000 persones. Actualment hi ha 52 habitacions, cinc de les quals són exclusives per a dones, i les persones que hi viuen reben un acompanyament social i laboral.

Albert Sales, investigador de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, explica que gairebé la meitat dels joves al carrer provenen d’un trencament amb la família i/o la comunitat. Denuncia el sistema d’exclusió migratòria, que deriva de l’absència d’una xarxa d’acollida real i afegeix que “tenim les eines perquè la gent sobrevisqui, però no perquè se’n surti”.

Durant l’acte, Andrea Muñoz, una estudiant que ha rebut el Premi Investigació per la Pau de la Universitat de Barcelona pel seu treball de recerca, va moderar una petita taula rodona. Els seus integrants van ser un voluntari de l’entitat, en Xavier Tayadella, un ex resident del CRI, en Josep Elizalde i una educadora social, la Nina Colom.

Tayadella va reinvidicar que “la pobresa ens fa por, el que ve de fora ens fa por i hem de lluitar-hi en contra”. Al seu torn, Colom va destacar la importància del treball en xarxa mentre que Elizalde va agrair que a Sant Joan de Déu Serveis Socials li havien “donat les ales per fer altres projectes”.

Diversos serveis

Els seus testimonis van complementar la visió experta d’Albert Sales que va plantejar si el treball és suficient per sortir de l’estat d’exclusió en què viuen moltes persones sense llar. Va destacar que “com que el mercat laboral és un espai de conflicte d’interessos, no pot ser una pràctica social”. En aquesta línia va expressar que, pel que fa al treball social, “hauríem d’haver avançat molt més”. Per a Sales és necessari pressionar les institucions polítiques perquè “hi hagi projectes més potents” .

Projectes com Sant Joan de Déu Servei Socials que, des que es va crear sota l’aixopluc de l’Ordre Hospitalari Sant Joan de Déu Província d’Aragó-Sant Rafael, el 1979, no ha parat de créixer. Alguns dels seus serveis actuals són: centre residencials d’inclusió, habitatges individuals i compartits i acompanyament socio-laboral, entre d’altres.

Un dels seus valors més importants és la dignitat. En paraules de Salvador Maneu en l’acte d’aniversari, “aquí volem acompanyar i crear oportunitats perquè les persones que hi viuen puguin tenir una vida digne”. És per a això que, a diferència d’altres programes com el de Housing First, proporcionen habitacions individuals.

L’objectiu de l’entitat és seguir proporcionant servei a la comunitat durant molts anys més, tot i que, com va resaltar Andrea Muñoz, “desitjaria que la seva presència no fos necessària”.

Continua llegint

Societat

El veïnat venç al narcolocal

La propietat del local havia demanat el desnonament dels ocupants que traficaven amb estupefaents, però el jutge li havia denegat

Publicat

on

Amb abraçades i copes de cava. Així ha celebrat el veïnat del Poble-sec la clausura definitiva de dos locals del barri que s’havien convertit en uns dels forats de venda i consum d’estupefaents més actius de la ciutat. L’operatiu, que han dut a terme els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona, ha servit per desnonar i detenir alguns dels ocupants dels narcolocals del carrer de Blesa i Piquer. Uns punts controlats per la mateixa xarxa organitzada que ara han tornat als seus respectius propietaris; mentre que el primer local era una antiga seu bancària del Santander, el segon i més conflictiu era d’un matrimoni que viu al Poble-sec des de fa anys i que s’havia quedat sense inquilí comercial arran de la pandèmia.

En total els agents de policia han detingut per presumptes delictes contra la salut pública a sis persones relacionades amb les activitats que s’hi desenvolupaven als interiors dels locals. Una operació, però, que no ha estat dirigida pel mateix jutjat amb què es va obrir la causa a les instàncies judicials. Cal tenir en compte que l’ocupació es va produir l’abril de 2021 i que no va ser fins a l’agost que es va produir una primera sentència. Si bé la propietat demanava per la via penal el desallotjament dels ocupants (els quals rotaven constantment), el jutge va decidir descartar la petició.

Davant l’increment de baralles prop del local i els encaraments entre els ocupants, consumidors i veïnat, aquests darrers van decidir començar a organitzar cassolades i concentracions de rebuig enfront l’activitat il·legal i totes les penúries i inseguretats derivades. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament va decidir prendre cartes i elaborar un informe des de Bombers de Barcelona, on s’advertia al jutjat del risc d’incendi per com s’havia punxat la llum i la insalubritat del local.

Enginyeria jurídica

Per què finalment la justícia ha ordenat el desnonament si a l’agost va ser rebutjat i arxivat per la via penal? Cal tenir en compte que el darrer desnonament no s’ha tractat d’un llançament per se, sinó que ha consistit en una actuació dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana sota ordres d’un altre jutjat. S’ha tractat d’una acció judicial per investigar la trama organitzada que feia servir els espais de Piquer i Blesa per cometre delictes contra la salut pública. De manera que, de retruc, s’ha aconseguit buidar els locals.

“Hem de tenir en compte que, en aquests casos, l’objectiu no pot ser només desallotjar, sinó detenir i desarticular aquestes màfies, per tal d’evitar la reincidència a altres espais”, adverteix el regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra. “Aquí hem de tenir en compte que es tracta d’una màfia, els responsables de la qual segurament no van ser els detinguts, sinó que al final a qui es va arrestar potser eren els exposats i explotats, malgrat que siguin els que generin conflictes amb la seva presència”, afegeix. De fet, no és difícil relacionar aquestes ocupacions amb la desarticulació dels narcopisos del Raval de mesos enrere.

A parer del regidor, ha sigut clau la pressió veïnal i la presentació dels informes municipals per pressionar al jutjat i la policia en l’avançament de la investigació sobre el tràfic de drogues: “Arribats al punt de cronificació del problema i la pressió pel malestar veïnal, el jutjat no ha tingut més alternativa que decidir el desnonament, però ho ha fet molt tard”. Uns fets que “no poden tornar a passar”, i lamenta que s’hagi hagut de recórrer a l’enginyeria jurídica perquè abandonin l’espai. Tot plegat, en la mateixa ciutat on cada dia es dicten ordres judicials de desnonament a famílies que realment estan en situació de vulnerabilitat.

“Des de l’Ajuntament volem ajudar als jutjats a discernir en casos d’ocupació amb finalitats delictives, com el tràfic de drogues, o l’ocupació per part de famílies vulnerables, perquè no es poden tractar igual”, apunta Serra. Tot i això, destaca que “malgrat que hi ha lleis que així ho fan saber, després es tracta de la mateixa manera ambdós casos, encara que hi hagi informes de vulnerabilitat presentats per l’Ajuntament per evitar determinats desnonaments”. “Penso que falten recursos en el sistema judicial i que de vegades els falta temps per entrar en els casos i individualitzar-los per discernir quan és una ocupació delictiva i quan és una ocupació per vulnerabilitat”, resumeix.

La investigació continua

Que el focus de tensió es fixés sobre el local del carrer de Piquer no significa que la mateixa trama organitzada no actués en altres locals. Precisament el desallotjament paral·lel del local del Banc de Santander al carrer de Blesa ha anat en aquesta direcció. Si bé els moviments en aquest punt eren més discrets, els Mossos d’Esquadra no descarten que també es produís venda i consum d’estupefaents, motiu pel qual l’Ajuntament ja l’ha tapiat de manera subsidiària. A data de tancar aquesta edició els cossos policials i el jutjat segueixen indagant en la relació amb altres locals o pisos on es puguin desenvolupar activitats delictives.

Continua llegint

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021