Pablo Persico, impulsor de l’associació Integra Sons, entitat guanyadora del premi Sants-Montjuïc 2015
Pablo Persico, músic i pedagog argentí, vei del Poble-sec / Sandra Lázaro
@molina_jordi / El músic Pablo Persico (Buenos Aires, 1979) va aterrar al Poble-sec fa set anys. Solia passejar-se pel barri amb un carro ple d’instruments exòtics i s’oferia a les escoles per fer classes de música. L’objectiu era constituir, poc a poc, l’orquestra infantil i juvenil del Poble-sec. Aquell vell somni és avui Do d’Acords, una icona de l’art comunitari que Persico ha replicat en altres barris de la ciutat a través de la premiada Integra Sons.
Què suposa rebre el Premi Sants-Montjuïc?
És un reconeixement molt especial. El fet que voti el teixit associatiu de Sants-Montjuïc i que es presentin moltes entitats amigues li dóna un plus al premi. Estem molt agraïts al jurat i a la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, que és qui ens va presentar. No ho esperàvem.
El premi no és a Pablo Persico, sinó a Integra Sons. Millor o pitjor?
Molt millor! Si me’l donessin a la mi no tindria gaire sentit. Em sentiria desubicat. D’aquesta manera, tinc molt per explicar i compartir. Com a director d’Integra Sons simplement obro la finestra a tots els que han participat en aquest projecte: començant per l’equip formatiu, fins a les escoles. Entre tots ho hem aconseguit.
Com de dura ha estat la lluita pel reconeixement institucional?
Els anys de CiU han estat molt durs. El projecte ha experimentat un creixement positiu, però no gràcies al govern sinó a pesar d’ell. La falta de comunicació i participació ha estat enorme. No hi ha hagut un equip amb qui treballar, simplement érem un tema menor que havien de treure-se’l de sobre. No hi havia cap interès real. Després de molts anys de treball, suportant situacions totalment irracionals, de maltractament i d’una falta de proximitat i humanitat enorme, que arribi el reconeixement és un gran impuls.
Què creus que ha donat Do d’Acords al Poble-sec?
Com diu el músic argentí Daniel Barenboim: “Una realitat diferent és possible”. El Poble-sec necessitava un espai, un projecte, una visió en què tots junts poguéssim construir una cosa bonica. Van ser anys de molts canvis i per això eren imprescindibles processos d’identitat col·lectiva i cohesió.
Com ha estat la relació amb les escoles del barri?
Els directors i professors amb els que he treballat els últims anys m’han demostrat ser persones sensibles, eficients i que els importa el projecte educatiu i cada nen. Han estat interlocutors intel·ligents i capaços de valorar propostes que venien de fora de les aules, sense egoismes, sense cap necessitat de penjar-se medalles, entenent Integra Sons com un projecte de barri que beneficia els nens.
Persico, guanyador del premi Sants-Montjuïc, amb alguns dels instruments de l’orquestra Do d’Acords / Sandra Lázaro
Creus les arts estan poc valorades en els programes d’estudis?
Al Poble-sec som afortunats, perquè això no ens passa. Però a nivell estatal crec que hi ha una ignorància molt profunda cap al creixement que genera l’art en una persona. Sobretot en l’àmbit polític, que no té cap coneixement. Els programes d’estudis responen a necessitats europees, de generar treball i eficiència, per participar d’un model que se’ns ha imposat. Calen líders positius amb capacitat transformadora.
Què es troba un nen que arriba a Integra Sons?
Comencem des de zero amb un grup de nois que no té cap tipus de coneixement musical. De cop i volta, s’enfronten a una possibilitat inèdita de tenir accés a moltíssims instruments. En poques sessions, el que inicialment era un exercici lúdic es converteix en un exercici motivacional. No em deixa de sorprendre la potencialitat de la diversitat cultural. És una font de riquesa brutal. I el què em sorprèn és que encara avui hi hagi qui no ho entengui.
No es tracta d’aprendre solfeig, es tracta d’experimentar…
Exacte! A través de la creació tímbrica comencen a entrar en el llenguatge dels sons. Hem de ser conscients que treballem amb nens que volen experimentar i jugar amb els sons. Això ja és música. El més essencial és generar un sentit d’estètica que, en general, no existeix entre els nens i nenes que arriben a Integra Sons.
Un moment clau és quan el projecte surt de l’aula i es consolida al CC Albareda, seu de Do d’Acords.
Des del moment que el convertim aquesta iniciativa en una activitat extraescolar vam començar a parlar d’inclusió social en majúscules. Comencem a generar hàbits de treball en aquests nens, que si no estiguessin en Do d’Acords, estarien al carrer, amb tot el que això comporta.
Després d’aquests anys de feina al barri, què és el que més t’impressiona?
Jo tenia una visió determinada sobre la pobresa, sobretot perquè vinc d’un país amb molta desigualtat, com és Argentina, i ara tinc una altra concepció. Aquí la pobresa no és tan econòmica o material, però sí afectiva.