Connecta amb nosaltres

Entitats

Pablo Persico: “Entre tots ho hem aconseguit!”

Publicat

on

Pablo Persico, impulsor de l’associació Integra Sons, entitat guanyadora del premi Sants-Montjuïc 2015

PabloPersico_petit

Pablo Persico, músic i pedagog argentí, vei del Poble-sec / Sandra Lázaro

 

@molina_jordi / El músic Pablo Persico (Buenos Aires, 1979) va aterrar al Poble-sec fa set anys. Solia passejar-se pel barri amb un carro ple d’instruments exòtics i s’oferia a les escoles per fer classes de música. L’objectiu era constituir, poc a poc, l’orquestra infantil i juvenil del Poble-sec. Aquell vell somni és avui Do d’Acords, una icona de l’art comunitari que Persico ha replicat en altres barris de la ciutat a través de la premiada Integra Sons.

Què suposa rebre el Premi Sants-Montjuïc?
És un reconeixement molt especial. El fet que voti el teixit associatiu de Sants-Montjuïc i que es presentin moltes entitats amigues li dóna un plus al premi. Estem molt agraïts al jurat i a la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, que és qui ens va presentar. No ho esperàvem.

El premi no és a Pablo Persico, sinó a Integra Sons. Millor o pitjor?
Molt millor! Si me’l donessin a la mi no tindria gaire sentit. Em sentiria desubicat. D’aquesta manera, tinc molt per explicar i compartir. Com a director d’Integra Sons simplement obro la finestra a tots els que han participat en aquest projecte: començant per l’equip formatiu, fins a les escoles. Entre tots ho hem aconseguit.

Com de dura ha estat la lluita pel reconeixement institucional?
Els anys de CiU han estat molt durs. El projecte ha experimentat un creixement positiu, però no gràcies al govern sinó a pesar d’ell. La falta de comunicació i participació ha estat enorme. No hi ha hagut un equip amb qui treballar, simplement érem un tema menor que havien de treure-se’l de sobre. No hi havia cap interès real. Després de molts anys de treball, suportant situacions totalment irracionals, de maltractament i d’una falta de proximitat i humanitat enorme, que arribi el reconeixement és un gran impuls.

Què creus que ha donat Do d’Acords al Poble-sec?

Com diu el músic argentí Daniel Barenboim: “Una realitat diferent és possible”. El Poble-sec necessitava un espai, un projecte, una visió en què tots junts poguéssim construir una cosa bonica. Van ser anys de molts canvis i per això eren imprescindibles processos d’identitat col·lectiva i cohesió.

Com ha estat la relació amb les escoles del barri?
Els directors i professors amb els que he treballat els últims anys m’han demostrat ser persones sensibles, eficients i que els importa el projecte educatiu i cada nen. Han estat interlocutors intel·ligents i capaços de valorar propostes que venien de fora de les aules, sense egoismes, sense cap necessitat de penjar-se medalles, entenent Integra Sons com un projecte de barri que beneficia els nens.

Persico, guanyador del premi Sants-Montjuïc, amb alguns dels instruments de l’orquestra Do d’Acords / Sandra Lázaro

Persico, guanyador del premi Sants-Montjuïc, amb alguns dels instruments de l’orquestra Do d’Acords / Sandra Lázaro

Creus les arts estan poc valorades en els programes d’estudis?

Al Poble-sec som afortunats, perquè això no ens passa. Però a nivell estatal crec que hi ha una ignorància molt profunda cap al creixement que genera l’art en una persona. Sobretot en l’àmbit polític, que no té cap coneixement. Els programes d’estudis responen a necessitats europees, de generar treball i eficiència, per participar d’un model que se’ns ha imposat. Calen líders positius amb capacitat transformadora.

Què es troba un nen que arriba a Integra Sons?
Comencem des de zero amb un grup de nois que no té cap tipus de coneixement musical. De cop i volta, s’enfronten a una possibilitat inèdita de tenir accés a moltíssims instruments. En poques sessions, el que inicialment era un exercici lúdic es converteix en un exercici motivacional. No em deixa de sorprendre la potencialitat de la diversitat cultural. És una font de riquesa brutal. I el què em sorprèn és que encara avui hi hagi qui no ho entengui.

No es tracta d’aprendre solfeig, es tracta d’experimentar…

Exacte! A través de la creació tímbrica comencen a entrar en el llenguatge dels sons. Hem de ser conscients que treballem amb nens que volen experimentar i jugar amb els sons. Això ja és música. El més essencial és generar un sentit d’estètica que, en general, no existeix entre els nens i nenes que arriben a Integra Sons.

Un moment clau és quan el projecte surt de l’aula i es consolida al CC Albareda, seu de Do d’Acords.
Des del moment que el convertim aquesta iniciativa en una activitat extraescolar vam començar a parlar d’inclusió social en majúscules. Comencem a generar hàbits de treball en aquests nens, que si no estiguessin en Do d’Acords, estarien al carrer, amb tot el que això comporta.

Després d’aquests anys de feina al barri, què és el que més t’impressiona?
Jo tenia una visió determinada sobre la pobresa, sobretot perquè vinc d’un país amb molta desigualtat, com és Argentina, i ara tinc una altra concepció. Aquí la pobresa no és tan econòmica o material, però sí afectiva.

Continua llegint

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024