Connecta amb nosaltres

Entitats

Magda Puyo: ‘‘S’ha de reivindicar la professió d’artista com a estudi’’

Publicat

on

@4tito4  / Al novembre era nomenada directora general de l’Institut del Teatre. Aquesta llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i vinculada a l’organisme de la Diputació de Barcelona des de 1996, Magda Puyo (Móra la Nova, 1960) posava un rumb a la institució més proper al seu entorn. El Poble-sec en principi se n’ha de beneficiar. Puyo reclama més dones en aquest món de les arts escèniques. Un art que ha de ser subversiu al poder amb artistes crítics però honestos.

Superat el mig any al capdavant de l’Institut del Teatre, com va l’experiència?

Molt atrafegada. Presentava un projecte molt ambiciós i les coses a l’administració sempre van més lentes del que voldries, però hi ha moltes portes i iniciatives obertes. Això porta molta feina. Quan s’han de prendre decisions sempre en comporta, però per això ens paguen.

En vàries entrevistes ha dit que l’Institut del Teatre està d’esquenes al barri. 

És literal! Té a veure amb la Ciutat del Teatre, perquè es crea com un nucli que d’alguna manera no té en compte l’entorn. Però tot plegat està relacionat amb l’arquitectura. A dia d’avui no té cap sentit que les administracions públiques no siguin obertes i totalment transparents. La Diputació de Barcelona en aquest aspecte és molt exigent i és molt important que ho sigui. A l’Institut del Teatre hem d’ensenyar el que fem i que la gent ens ensenyi el que vol. És un diàleg. Precisament, la primera Festa Major del Poble-sec que tinc com a directora pot ser un element de canvi de la relació.

En què consistirà aquest canvi?

Farem una petita feina d’obrir l’equipament al barri. Organitzarem tallers de teatre amb Marabal, totalment gratuïts, i de dilluns a divendres, per a tothom que ho sol·liciti, farem grups per ensenyar l’Institut i tot el que fem. Crec que si la gent el coneix se l’estimarà molt.

Per què ara? Què ha passat que no hi hagi hagut aquesta relació?

No puc explicar el que no he fet, però algunes cosetes sí s’han fet. Per exemple, des de fa cosa d’un any i mig gent de la casa va començar a treballar-hi i ho he recollit amb tota l’estima. Es tracta de les arts escèniques aplicades a la comunitat, a la salut i a l’educació, que vol dir què signifiquen les arts escèniques en la ciutadania. Per això busquem fórmules per a que tinguin sentit, més enllà de l’excel·lència que hi ha en aquesta casa. És a dir, l’Institut del Teatre té dues funcions: crear el futur i la innovació en les arts escèniques, sigui teatre o dansa de Catalunya i fer un retorn social: com tornem a la societat allò que la societat ens permet fer. Són dues coses molt importants.

Els actors i directors professionals han denunciat la greu i precària situació del gremi. Com s’atrau als alumnes amb aquesta llosa?

De vegades em venen a veure els pares d’alumnes joves i em diuen: “Vol fer teatre. Trobarà feina?” I els hi contesto: “i els que estudien Econòmiques? Deixa’ls que siguin feliços”. Hi ha un problema social respecte a l’atur, però les arts són imprescindibles. Si algú és artista, és molt difícil fer-li fer una altra cosa. S’ha de reivindicar la professió com a estudi.

Magda Puyo a l'Institut del Teatre

Magda Puyo a l’Institut del Teatre

Primera dona en dirigir la centenària institució. Què li sembla que això arribi al S. XXI?

Ha sigut una magnífica coincidència. En 103 anys de l’Institut, sóc la primera dona que el dirigeix. A la Diputació de Barcelona i a l’Ajuntament de Barcelona, també tenim les primeres dones en estar al capdavant. Quina llàstima que sigui una cosa a celebrar al S. XXI i que el S. XX no hagi servit de res. I encara queda. Al Teatre de les Flors, al Temporada Alta, al Grec… hi ha homes. No hi ha paritat i s’ha de forçar, perquè hi ha dones molt vàlides. El problema és quan darrere la paritat hi ha interessos polítics.

Quina posició té l’Institut del Teatre respecte a reclamacions veïnals com el Teatre Arnau?

És un tema molt delicat. Aquí ens hem reunit amb tots els implicats. L’Institut del Teatre té un museu meravellós tancat en una nevera. A més, la Fura dels Baus ens ha cedit el seu fons, igual que la companyia Vol-Ras i la família de la Rosa Novell. Això la ciutadania no ho pot veure. Tot i que aquí hi ha un petit espai per ensenyar alguna cosa. Tenim l’obligació de crear un museu contemporani concebut com un lloc d’activitat amb les coses que hi ha. I l’Arnau en si mateix és un museu i no és funcional per a l’activitat que la plataforma vol. El que hem proposat a la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, és trobar un espai pel que demana la comunitat. L’Arnau ha de ser el Museu d’Arts Escèniques de Catalunya i un espai a la interpretació del Paral·lel.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024