Connecta amb nosaltres

Societat

El dilema dels creuers

Publicat

on

@4tito4 / Un informe de la UB sosté que més de 300 milions d’euros es queden a Barcelona. Els comerciants del barri asseguren que es beneficien poc d’aquest tipus de turisme i la Plataforma Som Paral·lel alerta dels costos que suposa.

Una ocupació hotelera del 88%; l’aeroport del Prat ha augmentat un 7% els passatgers internacionals i un 6,5% els nacionals a l’agost, sumant gairebé 30 milions d’usuaris en aquests vuit mesos de l’any i el Port de Barcelona és líder a Europa en turisme de creuers. Aquest agost les aigües barcelonines han rebut la segona major xifra d’afluència de visitants del 2016: 27.210. Tots a bord del Norweigan Epic i l’Harmony of the Seas, dues de les embarcacions més grans del planeta, amb eslores superiors als 300 metres. Xifres que fan pensar a Turisme de Barcelona que aquest estiu tindrà uns registres que superaran els de 2015, que ja va marcar un rècord superant lleugerament els set milions de clients en establiments hotelers. Tot i que s’estima que anualment per la ciutat hi passen uns 30 milions de persones.

 Aquestes dades confirmen la invasió que molts barris denuncien des de fa temps i per tant la progressiva pèrdua d’identitat. El Poble-sec n’és un i és una de les àrees afectades o beneficiades, depèn de com es miri, per l’arribada de creuers. En aquest sentit, un informe, elaborat aquest mateix any per la Universitat de Barcelona (UB), sobre la repercussió d’aquesta activitat sosté que genera una facturació de 796 milions d’euros, una contribució de 413,2 milions d’euros al producte interior brut (PIB) de Catalunya i genera més de 6.700 llocs de treball. La ciutat menja d’aquest pastís el 75%, és a dir, 313,4 milions d’euros i 5.039 feines. A més, detalla l’estudi, que el turista de creuer que fa nit a la capital catalana deixa 202 euros diaris, mentre que el turista convencional 156.

Pocs diners queden al barri

El president de l’Associació de Comerciants del Poble-sec, Manel Tort, es pregunta on van a parar aquests diners: “al petit comerç la incidència és poca, per desgràcia” i prossegueix, “aquest tipus de visitant se’n va a veure Les Rambles, el Camp Nou i altres llocs emblemàtics. Es gasten els calés a La Roca Village”. Turisme de Barcelona, a partir d’una enquesta a més de 3.000 turistes de creuer, assenyala que el que no pernocta s’està una mitjana de 4,3 hores. Per altra banda, des de la Plataforma Som Paral·lel (adherida a l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), col·lectiu que lluita i denuncia aquest fenomen) es dubta que tals beneficis reverteixen a la ciutat, “perquè la majoria van a parar a butxaques privades” i apunta que provoca “un desplaçament del petit comerç”, a més “dels costos que suposa per a la ciutat” com ara la contaminació que han de suportar els barcelonins.

Perill per a la salut?

Un altre dels aspectes que divideixen a favorables i detractors és l’afectació al medi ambient. Som Paral·lel adverteix de la generació de residus i contaminants, “per exemple un sol creuer emet tants gasos contaminants com més de 10.000 vehicles”. En aquesta línia Ecologistes en Acció, també unit a l’ABTS, remarca que uns vuit milions de litres d’aigües procedents de neteja dels vaixells i dels passatgers s’aboquen anualment al mar i la resta de residus que generen, que equivalen a un edifici de sis pisos d’alçada, es cremen a incineradores locals.

Creuers atracats al port de Barcelona / Albert Hernández

Creuers atracats al port de Barcelona / Albert Hernández

Sí a la la sostenibilitat

Per això, des de la plataforma veïnal consideren que té “un impacte clar” i reclamen “un model de creixement que tingui en compte la sostenibilitat”. El Port de Barcelona pretén canviar cap aquest model i volen promocionar “l’ús del gas natural com a nou combustible alternatiu a la mobilitat, ja que comparat amb els combustibles convencionals redueix un 80% la emissió de NOx (òxids de nitrogen) i suprimeix al 100% les emissions de partícules sòlides en suspensió i les emissions d’òxid de sofre”. Tot i així, l’informe de la UB concreta que els creuers generen l’1,2% del NOx a l’aire de Barcelona i prop del 0,2% de les partícules sòlides en suspensió de l’aire. Som Paral·el vol “un diagnòstic més seriós” i en conjunt amb l’ABTS es pretén demanar-ho a l’Ajuntament de Barcelona.

BCN Ens Ofega

Les iniciatives per denunciar i lluitar contra aquesta massificació venen de lluny. El documental n’ha estat un recurs i en aquesta protesta a través del visor de la càmera és cabdalBye Bye Barcelona (2014) de Eduardo Chibás. Un primer retrat del que actualment s’anomena gentrificació. Precisament, aquesta eina la torna a utilitzar Jordi López amb Marca Barcelona, una ciutat aparador (2016) que plasma el turisme de masses. Un documental que s’emmarca en una campanya que porta per títol BCN Ens Ofega, que busca “fer front a la Marca Barcelona”, defensa la iniciativa llençada a través de la plataforma Verkami i que té la voluntat que “faciliti la creació d’un espai de treball i col·laboració de tots els afectats per la gestió, ordenació i funcionament de Barcelona”.

LA GUERRA DELS PISOS IL·LEGALS

Aquest estiu l’Ajuntament de Barcelona ha declarat la guerra als pisos turístics il·legals de la ciutat que –segons un recent informe encarregat pel consistori– ja gairebé superen el 40% del total dels pisos turístics. L’informe xifra en 15.881 els allotjaments turístics dels quals més de 6.200 no disposen de llicència. A Barcelona fa dos anys que no es concedeixen noves llicències i aquest estiu l’Ajuntament ja ha anunciat que tacarà 256 pisos irregulars, uns 40 al districte de Sants-Montjuïc, una mesura que vol garantir el dret a viure a la ciutat i millorar l’accés a la vivenda.

Al Poble-sec, el pes de l’oferta de lloguers turístics supera el 10% sobre el total del parc de lloguer i és una de les principals causes de l’increment dels preus de lloguer al barri. El fet que sigui un dels barris on hi ha més allotjaments turístics provoca una retirada de pisos del mercat de lloguer convencional per dedicar-los al turisme. La xifra dels pisos il·legals ve donada de la plataforma Airbnb, que ha estat multada amb 30.000 euros juntament amb Homeaway, per anunciar pisos turístics il·legals.

L’Ajuntament també ha expedientat les residències d’estudiants Melon District, a Sant Martí i el Poble-sec, per dur a terme activitats hoteleres i no només acollir estudiants.

Per eradicar aquesta xacra, l’Ajuntament ha enviat unes cartes als veïns del Poble-sec i d’altres barris de la ciutat a través de les quals se’ls anima a col·laborar en la detecció de pisos turístics sense llicència. Han habilitat una web que ja ha rebut més de 375 denuncies.

 

Societat

Dones separades, dones actives, dones amigues

El Centre Cívic El Sortidor és la llar d’una peculiar entitat

Publicat

on

En ple segle XXI, els divorcis i les separacions estan a l’ordre del dia. Una dinàmica vital, però, que fins fa no tants anys suposava un trasbals sobretot pel gènere femení. Mentre que l’home es podia continuar dedicant a la feina i a les seves aficions per mirar de distreure’s, a algunes dones aquest canvi de vida els requeria suport extern. Una ajuda que en el cas del Poble-sec originaria una nova entitat: l’Associació Catalana de Dones Separades.

Establerta actualment al Centre Cívic El Sortidor, l’entitat ha viscut tota una transformació al llarg de les seves tres dècades de vida. Segons assenyala la seva presidenta, Eulàlia Cuxart, al principi l’associació treballava amb “una espècie de grup de suport psicològic que ajudés a oblidar la parella i entretingués a l’afectada, per tal de no fer-la sentir un bitxo raro”, recorda. Un late motiv que avui dia “ja no té sentit”, considera: “Les que hi som no necessitem ni de suport psicològic, ni ens veiem com a bitxos raros”.

Un grup d’amigues

Què és avui dia l’associació de separades? Doncs el que el seu nom indica i molt més. “És més que una entitat de dones separades, aquí hi ha companyes que s’han quedat vídues, estan solteres o que fins i tot s’han decidit tornar a casar”, revela la seva presidenta. Tot plegat, “perquè ara les sòcies que entren són amigues d’amigues que ja hi estan dins i tenen ganes de passar-s’ho bé; de fet ens podríem canviar el nom oficial de l’entitat perfectament”, admet.

Tal com posa de relleu Cuxart, actualment el motor del col·lectiu són les sortides culturals i les trobades d’oci. “Fem sortides a museus, visitem exposicions temporals, participem en tallers de memòria, organitzem grups de lectura, passem pel·lícules i muntem cine-fòrums i fins i tot anem a visitar zones que no coneixem”. “Tot el que sigui necessari per mantenir viu el vincle d’amistat que hem creat entre nosaltres”, afegeix. Un vincle, assegura, que sempre anirà més enllà de marits, exparelles o fills.

Continua llegint

Societat

Nova dinàmica del Pla Comunitari

Sis mesos en mans d’Art&Coop

Publicat

on

Art&Coop és l’entitat que gestiona el Pla Comunitari del Poble-sec des que –fa sis mesos– l’Ajuntament els va adjudicar el projecte, que fins al moment havia estat en mans de la Coordinadora d’Entitats. La proposta d’Art&Coop presentava una continuïtat dels projectes que hi havia al Pla, a més d’obrir algunes noves línies o reforçar-les: “S’ha obert la taula de cultura perquè hi ha moltes entitats de l’àmbit cultural que demanaven un espai de treball en xarxa on poder posar sobre la taula problemes que afecten el sector cultural”, explica l’Esther García, tècnica del Pla Comunitari.

Entre altres novetats, s’està estudiant posar en marxa una línia de joves amb una comissió tècnica de coordinació i una taula liderada pels propis joves, on puguin fer propostes. “També estem reforçant tot el tema intercultural i estem estudiant quins projectes podem posar en marxa entre el Pla Comunitari i la Taula d’Interculturalitat del Districte”, diu l’Esther.

L’altra cara de la moneda

A l’altra banda de l’equació està la Coordinadora d’Entitats, que abans gestionava el Pla: “El Pla Comunitari articulava i aportava uns recursos públics per fer més coses a partir dels nostres quatre plans socials (els dos de gent gran, el d’acollida i el d’infància). Ara que no tenim aquests recursos, el que hem fet ha estat potenciar Compartim Poble-sec, el paraigua que engloba totes les activitats, que és el marc de l’acció comunitària de la xarxa veïnal”, explica el president de la Coordinadora, Antoni Reig.

Mantenir estructures

Reig afegeix que la decisió que han pres ha estat la de reconstruir la seva estructura interna per seguir amb la feina que ja feien: “S’han creat tres taules de coordinació en temes d’acollida, d’infantesa i de gent gran. Tres taules sorgides de Compartim Poble-sec que no es trepitgen amb les comissions del Pla Comunitari”. L’aspiració de Reig i de la Coordi és la de recuperar el control del Pla quan acabi la cessió a Art&Coop i poder “tornar a fer acció comunitària amb diners de l’Ajuntament, perquè l’acció comunitària la seguim fent, i la seguirem fent mentre tinguem programes socials i un personal creatiu que pensa cada any en coses noves”, conclou.

Continua llegint

Societat

Sopar d’entitats per celebrar el 29è aniversari de la Coordinadora

Publicat

on

Per

El passat 23 de novembre es va celebrar al Centre Cívic El Sortidor el tradicional sopar de Nadal organitzat per la Coordinadora d’Entitats, que enguany celebra el 29è aniversari. Va ser una trobada amb associacions i col·lectius del barri, que van compartir un sopar solidari. Entre els convidats hi havia la presidenta del Districte Montserrat Ballarín; Montserrat Morera, presidenta del Consell d’Associacions de Barcelona; la consellera del Districte Carolina López i la regidora de Sants-Montjuïc Laura Pérez, així com representats dels partits polítics del districte. Després del sopar, es va fer entrega del 9è Premi Poble-sec, que va anar a parar a mans del quiosquer de la plaça del Setge, Felipe Alonso, de qui es va destacar la seva amabilitat, professionalitat i la seva voluntat d’ajudar.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.