Connecta amb nosaltres

Societat

El dilema dels creuers

Publicat

on

@4tito4 / Un informe de la UB sosté que més de 300 milions d’euros es queden a Barcelona. Els comerciants del barri asseguren que es beneficien poc d’aquest tipus de turisme i la Plataforma Som Paral·lel alerta dels costos que suposa.

Una ocupació hotelera del 88%; l’aeroport del Prat ha augmentat un 7% els passatgers internacionals i un 6,5% els nacionals a l’agost, sumant gairebé 30 milions d’usuaris en aquests vuit mesos de l’any i el Port de Barcelona és líder a Europa en turisme de creuers. Aquest agost les aigües barcelonines han rebut la segona major xifra d’afluència de visitants del 2016: 27.210. Tots a bord del Norweigan Epic i l’Harmony of the Seas, dues de les embarcacions més grans del planeta, amb eslores superiors als 300 metres. Xifres que fan pensar a Turisme de Barcelona que aquest estiu tindrà uns registres que superaran els de 2015, que ja va marcar un rècord superant lleugerament els set milions de clients en establiments hotelers. Tot i que s’estima que anualment per la ciutat hi passen uns 30 milions de persones.

 Aquestes dades confirmen la invasió que molts barris denuncien des de fa temps i per tant la progressiva pèrdua d’identitat. El Poble-sec n’és un i és una de les àrees afectades o beneficiades, depèn de com es miri, per l’arribada de creuers. En aquest sentit, un informe, elaborat aquest mateix any per la Universitat de Barcelona (UB), sobre la repercussió d’aquesta activitat sosté que genera una facturació de 796 milions d’euros, una contribució de 413,2 milions d’euros al producte interior brut (PIB) de Catalunya i genera més de 6.700 llocs de treball. La ciutat menja d’aquest pastís el 75%, és a dir, 313,4 milions d’euros i 5.039 feines. A més, detalla l’estudi, que el turista de creuer que fa nit a la capital catalana deixa 202 euros diaris, mentre que el turista convencional 156.

Pocs diners queden al barri

El president de l’Associació de Comerciants del Poble-sec, Manel Tort, es pregunta on van a parar aquests diners: “al petit comerç la incidència és poca, per desgràcia” i prossegueix, “aquest tipus de visitant se’n va a veure Les Rambles, el Camp Nou i altres llocs emblemàtics. Es gasten els calés a La Roca Village”. Turisme de Barcelona, a partir d’una enquesta a més de 3.000 turistes de creuer, assenyala que el que no pernocta s’està una mitjana de 4,3 hores. Per altra banda, des de la Plataforma Som Paral·lel (adherida a l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), col·lectiu que lluita i denuncia aquest fenomen) es dubta que tals beneficis reverteixen a la ciutat, “perquè la majoria van a parar a butxaques privades” i apunta que provoca “un desplaçament del petit comerç”, a més “dels costos que suposa per a la ciutat” com ara la contaminació que han de suportar els barcelonins.

Perill per a la salut?

Un altre dels aspectes que divideixen a favorables i detractors és l’afectació al medi ambient. Som Paral·lel adverteix de la generació de residus i contaminants, “per exemple un sol creuer emet tants gasos contaminants com més de 10.000 vehicles”. En aquesta línia Ecologistes en Acció, també unit a l’ABTS, remarca que uns vuit milions de litres d’aigües procedents de neteja dels vaixells i dels passatgers s’aboquen anualment al mar i la resta de residus que generen, que equivalen a un edifici de sis pisos d’alçada, es cremen a incineradores locals.

Creuers atracats al port de Barcelona / Albert Hernández

Creuers atracats al port de Barcelona / Albert Hernández

Sí a la la sostenibilitat

Per això, des de la plataforma veïnal consideren que té “un impacte clar” i reclamen “un model de creixement que tingui en compte la sostenibilitat”. El Port de Barcelona pretén canviar cap aquest model i volen promocionar “l’ús del gas natural com a nou combustible alternatiu a la mobilitat, ja que comparat amb els combustibles convencionals redueix un 80% la emissió de NOx (òxids de nitrogen) i suprimeix al 100% les emissions de partícules sòlides en suspensió i les emissions d’òxid de sofre”. Tot i així, l’informe de la UB concreta que els creuers generen l’1,2% del NOx a l’aire de Barcelona i prop del 0,2% de les partícules sòlides en suspensió de l’aire. Som Paral·el vol “un diagnòstic més seriós” i en conjunt amb l’ABTS es pretén demanar-ho a l’Ajuntament de Barcelona.

BCN Ens Ofega

Les iniciatives per denunciar i lluitar contra aquesta massificació venen de lluny. El documental n’ha estat un recurs i en aquesta protesta a través del visor de la càmera és cabdalBye Bye Barcelona (2014) de Eduardo Chibás. Un primer retrat del que actualment s’anomena gentrificació. Precisament, aquesta eina la torna a utilitzar Jordi López amb Marca Barcelona, una ciutat aparador (2016) que plasma el turisme de masses. Un documental que s’emmarca en una campanya que porta per títol BCN Ens Ofega, que busca “fer front a la Marca Barcelona”, defensa la iniciativa llençada a través de la plataforma Verkami i que té la voluntat que “faciliti la creació d’un espai de treball i col·laboració de tots els afectats per la gestió, ordenació i funcionament de Barcelona”.

LA GUERRA DELS PISOS IL·LEGALS

Aquest estiu l’Ajuntament de Barcelona ha declarat la guerra als pisos turístics il·legals de la ciutat que –segons un recent informe encarregat pel consistori– ja gairebé superen el 40% del total dels pisos turístics. L’informe xifra en 15.881 els allotjaments turístics dels quals més de 6.200 no disposen de llicència. A Barcelona fa dos anys que no es concedeixen noves llicències i aquest estiu l’Ajuntament ja ha anunciat que tacarà 256 pisos irregulars, uns 40 al districte de Sants-Montjuïc, una mesura que vol garantir el dret a viure a la ciutat i millorar l’accés a la vivenda.

Al Poble-sec, el pes de l’oferta de lloguers turístics supera el 10% sobre el total del parc de lloguer i és una de les principals causes de l’increment dels preus de lloguer al barri. El fet que sigui un dels barris on hi ha més allotjaments turístics provoca una retirada de pisos del mercat de lloguer convencional per dedicar-los al turisme. La xifra dels pisos il·legals ve donada de la plataforma Airbnb, que ha estat multada amb 30.000 euros juntament amb Homeaway, per anunciar pisos turístics il·legals.

L’Ajuntament també ha expedientat les residències d’estudiants Melon District, a Sant Martí i el Poble-sec, per dur a terme activitats hoteleres i no només acollir estudiants.

Per eradicar aquesta xacra, l’Ajuntament ha enviat unes cartes als veïns del Poble-sec i d’altres barris de la ciutat a través de les quals se’ls anima a col·laborar en la detecció de pisos turístics sense llicència. Han habilitat una web que ja ha rebut més de 375 denuncies.

 

Societat

Millorant la qualitat de vida

La residència Pare Batllori ofereix un extens programa d’activitats

Publicat

on

Fa gairebé 16 anys que la residència Pare Batllori, de titularitat pública i ubicada al carrer de Vila i Vilà, 39, va obrir les seves portes. Gestionat per la Fundació Vella Terra, aquest espai atén a 90 residents i compta amb 32 places al seu Centre de Dia. És el màxim de persones que poden acollir però la llista d’espera per aconseguir-hi una plaça és considerable i va en augment, cosa natural si tenim en compte que el de les residències públiques és un dels sectors més perjudicats: només a Barcelona la llista d’espera per aconseguir plaça ascendeix a 3.162 persones, segons Afers Socials, i gairebé 4.000 segons l’Ajuntament.

Enfocament comunitari 

Amb un equip format per professionals de totes les àrees socials, la residència Pare Batllori té com a missió “proporcionar continuïtat, sentit i suport al projecte de vida de cada persona, tot fomentant valors com el respecte, la innovació i la personalització, oferint una cobertura integral a cada persona”, explica José Antonio Fernández, coordinador d’assistència del centre. A més d’oferir els tractaments i serveis habituals d’una residència, una de les particularitats de la Pare Batllori és el seu vincle amb el barri. Els residents realitzen diverses sortides per la zona, tenen cura d’un hort urbà i participen a programes com Baixem al carrer o En forma sobre rodes, dues propostes de la Coordinadora d’Entitats que potencien l’exercici i l’activitat física en la tercera edat. Una altra de les activitats que realitzen és un taller de costura al Centre Cívic El Sortidor en el qual, sota el nom de Iaies Cosidores, persones del barri i de la residència s’uneixen periòdicament per cosir i compartir una estona agradable.

Trobades amb escoles 

La residència Pare Batllori ofereix diverses classes de teràpies per als seus residents, una de les més exitoses és la teràpia canina, en la qual es treballa l’estimulació sensorial i cognitiva de les persones grans. També es fan activitats intergeneracionals amb els centres educatius Sant Pere Claver i l’Escola Poble-sec. En aquestes trobades els alumnes realitzen tallers amb els avis i els entrevisten per acostar-se a les seves històries de vida i aprendre sobre diferents perspectives de les etapes de la vida. Per últim, la residència proposa festes temàtiques segons la temporalitat, com la festa de la castanyada, Sant Jordi o el Carnestoltes, entre altres celebracions que sempre estan amenitzades amb actuacions musicals de grups de la zona.

Continua llegint

Societat

Un projecte d’acollida en femení

L’associació Mujeres Pa’lante ofereix un seguit d’eines per a les dones migrades i compta amb una cooperativa de serveis de cures

Publicat

on

Fa més d’una dècada que un grup de dones colombianes de Barcelona es van associar amb l’objectiu de formar un espai d’acompanyament per a dones nouvingudes. Des d’aleshores, Mujeres Pa’lante no ha parat de créixer i actualment ofereix tota mena de serveis: informació sobre com arreglar els papers a l’oficina d’estrangeria, idees i eines per trobar feina i tota una xarxa solidària on les dones poden intercanviar experiències i projectes de manera col·lectiva.

Els serveis de primera acollida que ofereix l’associació inclouen atenció psicològica, jurídica, sociolaboral i informàtica, així com cursos homologats de formació ocupacional i d’idiomes. A més d’atendre dones migrants, especialment de Llatinoamèrica, també organitzen esdeveniments, tallers i trobades on participen persones autòctones.

Cooperativa amb seu a Sant Antoni

Fa només uns mesos, l’associació va posar en marxa la cooperativa de treball de Serveis d’Atenció i Ajuda a Domicili (SAD) Mujeres Pa’lante, amb seu al carrer Villarroel, 10. Aquest projecte neix amb l’objectiu de “proveir de feina i millors condicions salarials a les persones migrades, tot oferint cures i atenció a persones que es troben en situació de dependència”, explica Norma Véliz, una de les sòcies de la cooperativa. Des d’aquest projecte aposten per una economia feminista i expliquen que volen “contribuir a la transformació social a través de la gestió horitzontal, la cooperació entre professionals, l’autogestió i la dignificació de les tasques de cures i acompanyaments que duem a terme”.

Un sector precaritzat

Entre els serveis que ofereix la cooperativa es troba l’atenció i ajuda al domicili, acompanyament hospitalari, acompanyament a la infantesa i a persones amb diversitat funcional, i serveis de càtering i de costura. Tots aquests serveis compten amb un pressupost que s’adapta a les necessitats de cada cas. En el marc del projecte, també promouen la formació en perspectiva de gènere, resolució de conflictes i gestió d’equips: cursos dirigits a entitats, institucions i ONGs.

Fa unes setmanes, Mujeres Pa’lante va liderar una manifestació pels drets laborals de les persones que es dediquen al sector de les cures, un sector molt precaritzat. Entre altres mesures, es demanava que es creï un sistema que controli les condicions laborals d’aquestes persones, tal com es fa en les inspeccions de treball.

Continua llegint

Societat

Reobre el funicular de Montjuïc

Publicat

on

Per

Des del 5 de novembre, el funicular de Montjuïc ha estat fora de servei per sotmetre’s a una gran inspecció que no haurà de tornar a passar fins d’aquí a 15 anys. L’aturada també s’ha aprofitat per dur a terme la part més important de la rehabilitació integral de les dues estacions, Paral·el i Parc de Montjuïc, on es continuarà treballant durant els propers mesos, fora de l’horari de funcionament del funicular.

Abans de tornar a posar en marxa el funicular, se n’ha fet rodatge en buit, proves a plena càrrega i proves de marxa. Aquesta és la primera gran inspecció que s’hi fa des del 1992, en haver superat les 22.500 hores de servei. Per reduir-ne l’impacte, es va dividir en dues fases: una primera al 2015-2016 i aquesta segona. Segons el pla de manteniment del funicular de Montjuïc, la propera gran inspecció tocarà d’aquí a 15 anys, quan s’hagin completat 15.000 hores més de servei.

El funicular de Montjuïc, que enllaça l’estació de metro de Paral·lel amb l’avinguda de Miramar, va ser construït per a l’Exposició Internacional de 1929 i es va reinaugurar el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics. Durant aquests mesos, la pujada o baixada de Montjuïc s’ha fet amb un bus especial que en cobria el recorregut, a més del bus 150 que uneix la plaça d’Espanya amb el Castell de Montjuïc.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.