Connecta amb nosaltres

Entitats

Laura Pérez: “És real que la muntanya de Montjuïc podria donar molt més”

Publicat

on

@4tito4 / Aterra al despatx de la Creu Coberta des del Districte de Les Corts, una mica més plàcid, tal com admet Laura Pérez (Barcelona, 1982). Agafa el relleu de Jaume Asens i de la seva tasca endegada, per ara s’ha diferenciat del seu predecessor que s’ha deixat veure més i ha trepitjat més carrer. Té idees i projectes per a les problemàtiques del barri, que assegura conèixer. Arriba setembre i s’examina, però ho fa per complir 100 dies de mandat.

Quina avaluació en fa?

En realitat no ho són. Hi ha hagut una ampliació de govern, cosa que no s’havia viscut abans, i hi ha tot un equip que no comença de nou. S’està donant continuïtat al que es va iniciar. Amb la intensitat que he tingut de Districte tinc bastant coneixement de les problemàtiques i prioritats, en part és gràcies a que ha coincidit amb festes majors i fires d’entitats. Han estat 100 dies molt intensos, amb molta feina de carrer, però molt profitosos.

Quines creu que són aquestes problemàtiques?

Estan reproduïdes totes les de la ciutat. Això no passava quan era regidora a Les Corts. Hi ha temes relacionats amb el turisme, la gentrificació, l’espai públic, la convivència, la mobilitat, el comerç, la cultura i l’esport… si repasses els grans temes de Barcelona estan al Districte i fins i tot algun com Can Batlló gairebé són totes les il·lusions en un mateix projecte de Barcelona en Comú, perquè és economia solidària i social, joventut, espai verd, cooperativisme, entre d’altres aspectes.

Els equipaments n’és una altra. L’anterior regidor, Jaume Asens, va presentar un proposta a la Satalia.

Sí, va deixar l’avantprojecte en un punt que s’estava estudiant. Creiem que s’hauria de revisar amb veïns i veïnes. Són quasi 8.000 metres quadrats per a equipaments, que no hi ha cap altre espai com aquest al barri i pocs d’aquestes dimensions a la ciutat.

I una altra és el Palau de la Premsa?

Hi ha molts pretendents! Ens hem de posicionar com a Districte que calen equipaments al Poble-sec i intentar blindar-ho de cara a la ciutat, que és el que persegueixo. Hi ha una inversió estructural, que és més limitada i potser ja es pot fer, a partir d’un consens, i mentrestant estudiar quins usos hauria de tenir. Aquest mes intentarem blindar una part d’inversió per poder redactar el projecte.

Per tant descarta qualsevol altra activitat?

El posicionament del Districte serà aquest. Per això els moviments que fem d’ara en endavant han de ser contundents i que enviïn un missatge. Òbviament, hi ha molts interessos i serà una lluita però com a Districte hem de tenir aquest posicionament.

 Ha dit espai públic, convivència i comerç. Alguns temes integrats en la regulació dels carrers Blai i Blesa.

Crec que hem arribat tard amb Blai i Blesa, perquè és un focus d’expulsió de veïns i veïnes. Ja es preveia la presentació d’un contenciós contra l’ordenança singular i des de l’Ajuntament defensarem el nostre posicionament. Mentrestant hi ha una comissió de seguiment per a que es compleixi l’ordenança aprovada i no ens consta que no sigui així. De totes maneres, seguirem a sobre mentre un jutge no digui el contrari.

laura-perez-150-int-2

Laura Pérez / Albert Hernández

 

L’ocupació de l’antiga seu de l’Institut Botànic, a banda de reclamar la falta d’equipaments al barri, denuncia que es viu d’esquenes a la muntanya.

En el diagnòstic hi estic d’acord i intentarem acabar l’any havent avançat molt en el que hauria de ser un pla director de la muntanya de Montjuïc. Bàsicament hauria de tenir una gestió efectiva, que ara mateix no té, perquè el Districte no pot assumir la quantitat de feina que suposa. També que sigui respectuós amb el medi ambient i marqui com recuperar una quantitat d’espais que hi ha per als barris, no només per al Poble-sec.

Des de La Base mantenen que aquest és el lloc. Hi ha una bona comunicació per trobar una solució?

No és senzill i cadascú té les seves necessitats. He fet un mapa dels espais, que he anat a visitar, perquè la reflexió que la muntanya podria donar molt més als barris dels voltants és una realitat. El que dóna ara és soroll i problemes de mobilitat. Hem trobat que hi ha llocs com la Botànica, però no està en bones condicions i requereix d’un projecte que s’allargaria uns anys.

Quins són aquests espais?

Per ara estan tots descartats.

Un dels motius per optar per l’ocupació era, segons van explicar, perquè “els ritmes institucionals” no van en la mateixa línea que el grau d’importància que les necessitats.

Sóc bastant operativa i procuro donar sortida a les diferents necessitats. Sí que és cert, però, que les institucions no van al ritme de la gent, però no crec que les vies habituals no funcionin. Simplement van més lentes. No entraré a jutjar les accions de cadascú, ni dir què han o no han de fer. No estem pensant en cedir un espai a La Base. Hi ha una necessitat, en realitat de ciutat, d’un model de cures i realment les institucions no estan arribant com ho demostren les retallades des de l’Estat. N’hi ha 70 entitats d’aquest tipus a la ciutat i a zones com a l’Eixample i la Barceloneta ja estan avançant en la cessió d’espais, crec que amb els col·lectius del barri que es vulguin sumar podem fer un bon projecte que serveixi a la ciutat.

 Com a regidora del Districte i de Feminismes i LGTBI, què li sembla que a la Festa Major es denunciessin casos d’agressions?

La resposta col·lectiva és molt important i que pugui acabar amb l’expulsió de la persona del lloc és molt interessant. Fer això a tots els locals d’oci de la ciutat i sales de festes estaria molt bé. S’ha de generar consciència. N’hi ha molts temes que ja hi ha un rebuig immediat, aquest encara no. Avui en dia es considera en el ligoteo a la dona com una propietat, que s’ha de guanyar. Es necessita tolerància zero contra tot tipus d’agressions i en aquest sentit, Poble-sec feminista fa una gran tasca, amb un protocol d’identificació, de detecció i de resposta. Són una referència a nivell de ciutat. És una qüestió de conscienciació, però s’estan aplicant mesures en aquesta línea per aconseguir que variïn els rols i això es fa amb un govern feminista i polítiques feministes.

 

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.