@pruna_ana / L’últim teatre de barraca de la ciutat s’haurà d’enderrocar per deficiències estructurals. El consistori estudia la possibilitat de conservar-ne alguns elements patrimonials.

Final demolidor

El teatre Arnau, símbol cultural i històric del Paral·lel i de la ciutat, tindrà el pitjor dels finals que podia tenir. Un informe encarregat per l’Ajuntament sentenciava fa uns dies que l’edifici presenta “deficiències estructurals i manca de fonaments” i és “un perill per a la seguretat de persones i béns”, motiu pel qual s’haurà de derruir i tornar a construir de nou. La notícia ha caigut com una gerra d’aigua freda sobre les entitats que vetllen des de fa anys per la conservació i recuperació de l’edifici, les quals no creien que la solució seria tan dràstica: “No ens esperàvem la demolició de l’Arnau. Tots apostàvem per la rehabilitació de l’edifici”, diu en Borja Lozano, de Recuperem el teatre Arnau. De la seva banda, la plataforma Salvem l’Arnau —amb l’historiador patrimonialista Enric H. March al capdavant— es va mostrar molt taxativa en conèixer la notícia de la demolició de l’Arnau: “Amb la solució que s’ha pres és com si no preocupés en absolut que el teatre s’hagi de tirar a terra. Sense l’edifici no té cap sentit el nostre projecte, perquè es basa en la conservació de l’edifici com a element patrimonial”, explica March. L’historiador, no obstant, ha assegurat que si l’edifici es reconstrueix amb tots els elements que donen entitat al teatre (la façana, les llotges i l’escenari) ells seguiran treballant per recuperar la història del Paral·lel en aquest espai. En aquest sentit, la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, garanteix que s’intentaran conservar “tots els elements patrimonials possibles, tenint en compte les deficiències estructurals de l’edifici.” Cal remarcar que l’Arnau és un bé d’interès urbanístic de nivell C  i això obliga a conservar-ne la façana i els elements ornamentals interiors.

La façana de l’Arnau fa un temps / Anna Pruna

Un nou edifici a gust del consumidor  

Des del consistori s’ha volgut enfocar la situació des del costat positiu, indicant que el nou edifici s’adaptarà als nous usos que se li vulgui donar al teatre. Des de Recuperem l’Arnau són més cautelosos però també es mostren optimistes de cara al futur: “El procés participatiu continua obert i no cal esperar que el nou edifici estigui enllestit. El projecte s’haurà d’anar definint i amb un nou edifici hi ha noves possibilitats”, diu Borja Lozano. Aquesta plataforma ha apostat sempre per convertir l’Arnau en un espai escènic obert a la participació de les companyies i gestionat comunitàriament, que podria incloure un centre d’interpretació del Paral·lel “però entès de forma amplia”, tal com explica Lozano.

Menys optimista, l’Enric H. Marc, de Salvem l’Arnau, demana que l’edifici es reconstrueixi “tal com era” i posteriorment es reprengui el debat dels usos. March era un dels partidaris d’incloure el Museu de les Arts Escèniques (MAE) a l’edifici però aquesta és una opció que, de moment, ha quedat desestimada: “A les reunions que s’han fet va quedar clar que no volen que el MAE estigui implicat en aquest procés, ni l’Institut del Teatre, ni res que faci olor d’institució”, lamenta March. En aquest sentit, la directora del MAE, Anna Valls ha declarat que estan cercant espais alternatius però que en cap moment es plategen aprofitar el solar del Talia –una de les opcions que s’havien valorat– “perquè és un espai reivindicat per entitats del barri  per usos teatrals  i no entrarem en cap cas en confrontació  amb elles”, diu Valls.

Seguir reivindicant l’espai

Però si en alguna cosa coincideixen totes les entitats és en la importància de mantenir el procés viu durant el temps que duri la reconstrucció de l’Arnau. En Toni Oller, de l’Associació Talia Olympia, apunta que cal seguir promovent la cultura a través d’activitats a la plaça de Raquel Meller –on es troba l’edifici de l’Arnau–. “Nosaltres mantindrem la dinamització de la plaça amb música i esdeveniments que no deixarem de fer”, diu. Tampoc faltaran jornades participatives com la que va tenir lloc el passat 5 de novembre i en la qual es van exposar experiències similars d’altres espais que s’han gestionat amb èxit arreu del país. També es durà a terme un cicle de quatre sessions relacionades amb la memòria històrica, el territori i la comunitat, les arts escèniques i l’edifici, que tindran lloc durant les properes setmanes. Es preveu que el procés participatiu culmini a la primavera amb un concurs d’idees per acabar de definir el projecte.

S’estima que el nou edifici no estarà enllestit, com a mínim, fins el 2020, però aquesta data podria endarrerir-se encara més ja que es preveu que a sota del solar s’hi trobaran les restes arqueològiques de la muralla de Baluard.

 

 La història de l’Arnau:

Aspecte del vell cabaret / Arxiu

El teatre més antic de Barcelona va erigir-se primer com a pavelló de fusta l’any 1894. El cotiller Jaume Arnau va adquirir-lo i el va convertir en un edifici d’obra, que obria les seves portes com a Salón Arnau l’octubre de 1903. Amb més de 1.460 metres quadrats, l’Arnau comptava amb dues llotges, una planta baixa i 707 butaques. Durant els anys que van seguir, l’espai va ser utilitzat com a taverna, billar, music-hall, cinema i teatre –trampolí de grans noms com el de la Violetera Raquel Meller– fins que va tancar definitivament les seves portes l’any 2000. El 2004 el govern de Joan Clos va plantejar-ne l’enderrocament de la sala. Un parell d’anys més tard l’edifici va ser ocupat –en una acció que va durar només uns dies– pel col·lectiu Espai Alliberat i poc desprès aquell mateix any l’església Evangèlica Xinesa  es feia amb l’edifici per 1.5 milions d’euros. L’any 2011 l’Ajuntament de  Jordi Hereu comprava l’immoble en vigília electoral per poc més de 2 milions. Durant l’etapa convergent, l’alcalde Trias va buscar sense èxit una empresa que s’encarregués de la seva rehabilitació a canvi d’una concessió a 50 anys. Durant l’any 2015, ja amb Ada Colau al govern, es va estudiar la idea de situar-hi el Museu de les Arts Escèniques i convertir-lo en un espai que recollís la història del Paral·lel. A l’abril d’enguany s’iniciava un procés participatiu per decidir el futur ús d’aquest emblemàtic edifici, que finalment ha acabat en unes condicions tan precàries que haurà de ser derruït. Com continuarà la història, només ho sap el temps…

LES CLAUS

• BORJA LOZANO ( Recuperem l’Arnau): “Sigui rehabilitació o nova construcció seguim amb el procés participatiu i seguirem apostant pel model de cultura que volem”

• ENRIC H. MARCH (Salvem l’Arnau): “L’edifici s’ha d’enderrocar però això no vol dir que desaparegui el teatre. Es pot reconstruir amb tots els elements que conformen la seva estructura.”

• ANNA VALLS (Museu de les Arts Escèniques): “Posar el MAE dins el Teatre Arnau era un repte museístic que el convertia en una peça única al món”.

• TONI OLLER (Associació Talia Olympia): “El projecte a partir d’ara sobreviurà o morirà segons si es van fent activitats a la plaça de Raquel Meller i al solar del Talia”