Connecta amb nosaltres

Societat

Teatre Arnau: Cau el teló

Publicat

on

@pruna_ana / L’últim teatre de barraca de la ciutat s’haurà d’enderrocar per deficiències estructurals. El consistori estudia la possibilitat de conservar-ne alguns elements patrimonials.

Final demolidor

El teatre Arnau, símbol cultural i històric del Paral·lel i de la ciutat, tindrà el pitjor dels finals que podia tenir. Un informe encarregat per l’Ajuntament sentenciava fa uns dies que l’edifici presenta “deficiències estructurals i manca de fonaments” i és “un perill per a la seguretat de persones i béns”, motiu pel qual s’haurà de derruir i tornar a construir de nou. La notícia ha caigut com una gerra d’aigua freda sobre les entitats que vetllen des de fa anys per la conservació i recuperació de l’edifici, les quals no creien que la solució seria tan dràstica: “No ens esperàvem la demolició de l’Arnau. Tots apostàvem per la rehabilitació de l’edifici”, diu en Borja Lozano, de Recuperem el teatre Arnau. De la seva banda, la plataforma Salvem l’Arnau —amb l’historiador patrimonialista Enric H. March al capdavant— es va mostrar molt taxativa en conèixer la notícia de la demolició de l’Arnau: “Amb la solució que s’ha pres és com si no preocupés en absolut que el teatre s’hagi de tirar a terra. Sense l’edifici no té cap sentit el nostre projecte, perquè es basa en la conservació de l’edifici com a element patrimonial”, explica March. L’historiador, no obstant, ha assegurat que si l’edifici es reconstrueix amb tots els elements que donen entitat al teatre (la façana, les llotges i l’escenari) ells seguiran treballant per recuperar la història del Paral·lel en aquest espai. En aquest sentit, la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, garanteix que s’intentaran conservar “tots els elements patrimonials possibles, tenint en compte les deficiències estructurals de l’edifici.” Cal remarcar que l’Arnau és un bé d’interès urbanístic de nivell C  i això obliga a conservar-ne la façana i els elements ornamentals interiors.

p1010328

La façana de l’Arnau fa un temps / Anna Pruna

Un nou edifici a gust del consumidor  

Des del consistori s’ha volgut enfocar la situació des del costat positiu, indicant que el nou edifici s’adaptarà als nous usos que se li vulgui donar al teatre. Des de Recuperem l’Arnau són més cautelosos però també es mostren optimistes de cara al futur: “El procés participatiu continua obert i no cal esperar que el nou edifici estigui enllestit. El projecte s’haurà d’anar definint i amb un nou edifici hi ha noves possibilitats”, diu Borja Lozano. Aquesta plataforma ha apostat sempre per convertir l’Arnau en un espai escènic obert a la participació de les companyies i gestionat comunitàriament, que podria incloure un centre d’interpretació del Paral·lel “però entès de forma amplia”, tal com explica Lozano.

Menys optimista, l’Enric H. Marc, de Salvem l’Arnau, demana que l’edifici es reconstrueixi “tal com era” i posteriorment es reprengui el debat dels usos. March era un dels partidaris d’incloure el Museu de les Arts Escèniques (MAE) a l’edifici però aquesta és una opció que, de moment, ha quedat desestimada: “A les reunions que s’han fet va quedar clar que no volen que el MAE estigui implicat en aquest procés, ni l’Institut del Teatre, ni res que faci olor d’institució”, lamenta March. En aquest sentit, la directora del MAE, Anna Valls ha declarat que estan cercant espais alternatius però que en cap moment es plategen aprofitar el solar del Talia –una de les opcions que s’havien valorat– “perquè és un espai reivindicat per entitats del barri  per usos teatrals  i no entrarem en cap cas en confrontació  amb elles”, diu Valls.

Seguir reivindicant l’espai

Però si en alguna cosa coincideixen totes les entitats és en la importància de mantenir el procés viu durant el temps que duri la reconstrucció de l’Arnau. En Toni Oller, de l’Associació Talia Olympia, apunta que cal seguir promovent la cultura a través d’activitats a la plaça de Raquel Meller –on es troba l’edifici de l’Arnau–. “Nosaltres mantindrem la dinamització de la plaça amb música i esdeveniments que no deixarem de fer”, diu. Tampoc faltaran jornades participatives com la que va tenir lloc el passat 5 de novembre i en la qual es van exposar experiències similars d’altres espais que s’han gestionat amb èxit arreu del país. També es durà a terme un cicle de quatre sessions relacionades amb la memòria històrica, el territori i la comunitat, les arts escèniques i l’edifici, que tindran lloc durant les properes setmanes. Es preveu que el procés participatiu culmini a la primavera amb un concurs d’idees per acabar de definir el projecte.

S’estima que el nou edifici no estarà enllestit, com a mínim, fins el 2020, però aquesta data podria endarrerir-se encara més ja que es preveu que a sota del solar s’hi trobaran les restes arqueològiques de la muralla de Baluard.

 

 La història de l’Arnau:

Arnau_portada_web

Aspecte del vell cabaret / Arxiu

El teatre més antic de Barcelona va erigir-se primer com a pavelló de fusta l’any 1894. El cotiller Jaume Arnau va adquirir-lo i el va convertir en un edifici d’obra, que obria les seves portes com a Salón Arnau l’octubre de 1903. Amb més de 1.460 metres quadrats, l’Arnau comptava amb dues llotges, una planta baixa i 707 butaques. Durant els anys que van seguir, l’espai va ser utilitzat com a taverna, billar, music-hall, cinema i teatre –trampolí de grans noms com el de la Violetera Raquel Meller– fins que va tancar definitivament les seves portes l’any 2000. El 2004 el govern de Joan Clos va plantejar-ne l’enderrocament de la sala. Un parell d’anys més tard l’edifici va ser ocupat –en una acció que va durar només uns dies– pel col·lectiu Espai Alliberat i poc desprès aquell mateix any l’església Evangèlica Xinesa  es feia amb l’edifici per 1.5 milions d’euros. L’any 2011 l’Ajuntament de  Jordi Hereu comprava l’immoble en vigília electoral per poc més de 2 milions. Durant l’etapa convergent, l’alcalde Trias va buscar sense èxit una empresa que s’encarregués de la seva rehabilitació a canvi d’una concessió a 50 anys. Durant l’any 2015, ja amb Ada Colau al govern, es va estudiar la idea de situar-hi el Museu de les Arts Escèniques i convertir-lo en un espai que recollís la història del Paral·lel. A l’abril d’enguany s’iniciava un procés participatiu per decidir el futur ús d’aquest emblemàtic edifici, que finalment ha acabat en unes condicions tan precàries que haurà de ser derruït. Com continuarà la història, només ho sap el temps…

LES CLAUS

  • BORJA LOZANO ( Recuperem l’Arnau): “Sigui rehabilitació o nova construcció seguim amb el procés participatiu i seguirem apostant pel model de cultura que volem”

  • ENRIC H. MARCH (Salvem l’Arnau): “L’edifici s’ha d’enderrocar però això no vol dir que desaparegui el teatre. Es pot reconstruir amb tots els elements que conformen la seva estructura.”

  • ANNA VALLS (Museu de les Arts Escèniques): “Posar el MAE dins el Teatre Arnau era un repte museístic que el convertia en una peça única al món”.

  • TONI OLLER (Associació Talia Olympia): “El projecte a partir d’ara sobreviurà o morirà segons si es van fent activitats a la plaça de Raquel Meller i al solar del Talia”

Societat

El Poble-sec esdevé la Marina ‘cool’ de BCN

Els barcelonins es desplacen fins al barri, on han trobat una xarxa de locals d’oci amb més categoria que els del polígon de Sant Martí

Publicat

on

Soroll al Poble-sec

23.40 hores. A la boca del metro del Paral·lel hi ha una figura que gairebé ja comença a formar part de la iconografia nocturna de l’avinguda: el llauner. No cal donar ni 20 passes que, just a tocar de la cantonada del Bagdad, un primer home ofereix cerveses a un euro a tot aquell que passa per la zona. Sorprenentment, tant ell com la resta dels seus companys només ofereixen Estrella Damm (algun dia aquest detall mereixerà una investigació, però com diria Aragorn, hoy no es ese día). Al cap i a la fi, aquesta nit és per venir a viure i descriure el Poble-sec nocturn.

A banda i banda de l’avinguda que connecta el mar amb la rotonda més temuda de Barcelona, desenes de grups pugen i baixen amb o sense rumb. El que per a alguns sembla ser el final del dia (i fins i tot de la seva estada a Barcelona), altres tot just trepitgen el carrer a partir d’aquella hora. Una hora en què als contenidors del Pans & Company ja s’amuntega la brossa sense que ningú la reculli i sense que ningú li presti atenció. Almenys, aquesta és la sensació que dona per la seva terrassa plena a vessar i on alguns turistes ja carregen l’estómac abans d’entrar a la Sala Apolo.

Més endavant i gairebé amb les agulles a punt de tocar la mitjanit, la plaça del Molino presenta un ambient distès i fins i tot es podria dir que relaxat. Entre els pocs bancs que hi queden instal·lats (però tots ocupats), un grup de joves posa a punt els seus fetges amb dosis de Knebep i Negrita. Beuen i xerren tranquil·lament. El fet que les seves bosses verdes d’un tot alimentació els puguin delatar, no sembla preocupar-los gaire. Tot plegat… tampoc fan res gaire diferent de la imatge de pocs metres més enllà, en la que dos homes esgoten les seves cerveses en un bar de Salvà. Ara bé, hi són dins o estan fora? Doncs ni una cosa ni l’altra: els tamborets just queden ajustats a l’exterior, però sense sobresortir de la façana. Encara que pugui semblar fora de joc, és cervesa legal.

Blai, un altre món
Ara, com quan un s’apropa a la silueta dels estadis un dissabte a la nit, cada cop que les cames avancen direcció Blai els decibels pugen progressivament. És en aquell moment que sorgeix la diferència entre l’aparent soroll i el soroll real. Qui marca la intensitat? La mateixa aglomeració humana que apareix tot just en girar la cantonada. De fet, si no parlen alt, entre ells no són capaços d’escoltar-se. L’acústica de la via fa la resta. Primera terrassa, plena; segona terrassa, plena; tercera terrassa, dos llocs buits. Un ja es pot imaginar l’ambient. Són les 23.55 hores i tot apunta al fet que la tapa i l’estrella a taula tenen nit per endavant.

Un detall, però: la majoria de les finestres dels veïns, tancades. Tot i això, o a Blai un es munta una cabina de ràdio insonoritzada per poder dormir, o clama paciència. Sobre el terreny, per cada 20 metres que s’avancen, la banda sonora canvia de registre. Una melomania que té com a origen els interiors dels locals, amb els bafles a tota pastilla i les portes obertes per no deixar escapar a cap vianant amb ganes de gresca.

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Majoria de barcelonins
No és fins al punt de les 24 hores quan alguns cambrers ja comencen a advertir que han de plegar la terrassa, mentre que altres ja comencen a lligar les cadires. És ara quan la festa hauria de passar a l’interior? En teoria sí, però la majoria opta per quedar-se al carrer fent-la petar o fumant una cigarreta. “Vols un got de plàstic?”, pregunta un restaurador a un turista. A la poca estona aquest ja té un nou recipient per arrepenjar-se sobre una façana i escapar de la calor i el soroll del local.

Abans es deia ‘anar a Marina’
En aquest sentit, resulta gairebé impossible caure en el tòpic, però si per un motiu és fàcil distingir a un hoste estranger d’un veí del barri o de la resta de la ciutat, és pel tipus de consumició. En aquest cas, la sangria és la prova del cotó. Aquesta, però, és minoritària. Així que al contrari del que s’acostuma a advertir des de determinats sectors polítics, el gruix dels clients són catalans; veïns del Poble-sec i de la ciutat. Persones amb ganes de sortir a la nit i que en comptes d’optar pel que abans se’ns deia ‘‘anar a Marina’’, prefereixen tastar un oci on el detall kitsch substitueix l’essència rockera de la reconeguda zona de Sant Martí. El malson veïnal, però, és gairebé calcat. Queda tot un estiu per endavant.

Una molèstia perjudicial per a la salut
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el soroll és el segon factor mediambiental més perjudicial a Europa i se situa només per darrere de la contaminació atmosfèrica. Si bé fins ara les investigacions en la matèria no han anat gaire més enllà de la seva relació amb els efectes directes sobre l’audició, alguns darrers estudis vinculen la problemàtica amb molèsties, trastorns de la son, problemes cognitius i fins i tot amb malalties cardiovasculars.

Segons argumenten els especialistes, quan el soroll altera la son, implícitament es veu afectat el metabolisme del cos. Com que el metabolisme de la glucosa es veu interromput, s’acaben per desregular els horaris del desig d’alimentar-se de l’afectat. Davant d’aquesta circumstància, si l’exposició al soroll és reiterada, el cos es podria començar a alterar de manera crònica, de manera que desembocaria en malalties cardiovasculars o en diabetis i obesitats, expliquen.

Continua llegint

Societat

Llançament d’ous a la plaça de les Navas

Joves es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics” mentre els veïns intenten dormir

Publicat

on

Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS - GABRIEL GUILLÉN

A parer de l’Associació de Veïns de la plaça de Les Navas, aquesta pateix “un mal endèmic”. On situen l’origen del problema? A partir de la seva reforma. “Ja estem a ple estiu i cada nit grups de salvatges no deixen dormir als veïns; ahir eren les dues de la nit i fins que no van rebentar d’esgotament no van marxar a dormir”, descriu un dels veïns. De fet, sobta que aquest ja prefereixi quedar en l’anonimat, després de donar la cara en múltiples ocasions “per no-res”, comenta.

Tal com denuncien, ja han arribat a comptar fins a una trentena de joves que es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics”. Una activitat que, com resulta senzill d’imaginar, deixa el seu rastre l’endemà. “La major part són menors d’edat i des del Districte ho saben, però no fan res; a les 5 del matí algun dia han arribat a tirar una traca de petards i han despertat a tota la plaça i fins i tot als carrers del voltant”, destaca.

Què genera tota aquesta situació? Doncs que més enllà de les deixalles, alguns matins la plaça es llevi amb les restes d’ous que han llençat alguns veïns. “És desesperant”, confessa la mateixa font, qui ja s’ha resignat a no dir-los res “perquè a sobre són violents”. “Si els hi dius res, alguns se t’encaren”, assegura sobre una situació que més enllà de generar malestar, també desperta preocupació.

A més, els veïns posen de relleu que, a diferència d’altres zones del barri, aquesta plaça no és territori de turistes: “El que ens emprenya és que el Govern ara vulgui donar la culpa als turistes, quan el problema són els incívics del barri i dels voltants; cada any són els mateixos”, lamenten. “Si la situació hagués millorat, també ho diríem, però la veritat és que cada any estem igual i no hi ha cap perspectiva de què sigui diferent l’any vinent o el següent”, lamenta.

FOTOGRAFIA | Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS – GABRIEL GUILLÉN

Continua llegint

Societat

Una assignatura que marca la diferència

L’Institut Consell de Cent celebra l’èxit de l’optativa d’Emprenedoria

Publicat

on

Educació

L’Institut Consell de Cent està considerat per part de la Generalitat com un centre d’alta complexitat, una etiqueta que es posa als centres en els quals –ja sigui per la procedència de l’alumnat o pel comportament disruptiu d’aquest– l’educació que es pot donar no és la normalitzada en altres centres. En termes generals, els alumnes d’aquestes escoles “tenen una molt complicada sortida en el món laboral perquè molts d’ells no acaben els estudis”, tal com explica Robert Martínez, un dels professors del Consell de Cent.

Bons resultats

Des de fa tres anys, aquest centre va posar en marxa una nova assignatura optativa, Emprenedoria, amb l’objectiu de què els alumnes de tercer de l’ESO posessin un primer peu en el món de l’empresa. Aquest curs, però, l’assignatura s’ha fet per primera vegada al llarg de tot el curs i amb els estudiants de quart de l’ESO, que tenen entre 15 i 16 anys. Per cursar aquesta matèria, els joves que l’han triat s’han organitzat en grups tutoritzats i amb la col·laboració de l’empresa d’assessorament empresarial SECOT. La sorpresa, per part de SECOT i del propi institut, ha estat que els resultats han estat millors en aquest centre d’alta complexitat que no pas en altres de la zona alta de Barcelona.

Engrescar l’alumnat

“Hem observat que aquesta assignatura els està encaminant i que té una alta acceptació entre els nostres alumnes”, explica, orgullós, Robert Martínez, el professor d’Emprenedoria. L’assignatura ha constat de tres sessions d’una hora a la setmana i, al llarg del curs, els alumnes han après a preparar un pla d’empresa d’una companyia fictícia, sempre sota el seguiment dels tutors, i a final de curs l’han presentat i defensat davant d’un jurat.

“Els alumnes han sintonitzat moltíssim amb els tutors i, quan han acabat el curs, a més del títol de l’ESO, també se’ls ha atorgat un diploma conforme han cursat aquesta assignatura d’Emprenedoria”, diu Martínez, qui afegeix que està convençut que, arran d’haver-la cursat, “molts alumnes s’han engrescat a estudiar i a optar per estudis relacionats amb l’empresa, perquè tenien una motivació especial per aquesta assignatura malgrat tenir un baix rendiment acadèmic en altres matèries”, conclou.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.