Connecta amb nosaltres

Societat

Teatre Arnau: Cau el teló

Publicat

on

@pruna_ana / L’últim teatre de barraca de la ciutat s’haurà d’enderrocar per deficiències estructurals. El consistori estudia la possibilitat de conservar-ne alguns elements patrimonials.

Final demolidor

El teatre Arnau, símbol cultural i històric del Paral·lel i de la ciutat, tindrà el pitjor dels finals que podia tenir. Un informe encarregat per l’Ajuntament sentenciava fa uns dies que l’edifici presenta “deficiències estructurals i manca de fonaments” i és “un perill per a la seguretat de persones i béns”, motiu pel qual s’haurà de derruir i tornar a construir de nou. La notícia ha caigut com una gerra d’aigua freda sobre les entitats que vetllen des de fa anys per la conservació i recuperació de l’edifici, les quals no creien que la solució seria tan dràstica: “No ens esperàvem la demolició de l’Arnau. Tots apostàvem per la rehabilitació de l’edifici”, diu en Borja Lozano, de Recuperem el teatre Arnau. De la seva banda, la plataforma Salvem l’Arnau —amb l’historiador patrimonialista Enric H. March al capdavant— es va mostrar molt taxativa en conèixer la notícia de la demolició de l’Arnau: “Amb la solució que s’ha pres és com si no preocupés en absolut que el teatre s’hagi de tirar a terra. Sense l’edifici no té cap sentit el nostre projecte, perquè es basa en la conservació de l’edifici com a element patrimonial”, explica March. L’historiador, no obstant, ha assegurat que si l’edifici es reconstrueix amb tots els elements que donen entitat al teatre (la façana, les llotges i l’escenari) ells seguiran treballant per recuperar la història del Paral·lel en aquest espai. En aquest sentit, la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, garanteix que s’intentaran conservar “tots els elements patrimonials possibles, tenint en compte les deficiències estructurals de l’edifici.” Cal remarcar que l’Arnau és un bé d’interès urbanístic de nivell C  i això obliga a conservar-ne la façana i els elements ornamentals interiors.

p1010328

La façana de l’Arnau fa un temps / Anna Pruna

Un nou edifici a gust del consumidor  

Des del consistori s’ha volgut enfocar la situació des del costat positiu, indicant que el nou edifici s’adaptarà als nous usos que se li vulgui donar al teatre. Des de Recuperem l’Arnau són més cautelosos però també es mostren optimistes de cara al futur: “El procés participatiu continua obert i no cal esperar que el nou edifici estigui enllestit. El projecte s’haurà d’anar definint i amb un nou edifici hi ha noves possibilitats”, diu Borja Lozano. Aquesta plataforma ha apostat sempre per convertir l’Arnau en un espai escènic obert a la participació de les companyies i gestionat comunitàriament, que podria incloure un centre d’interpretació del Paral·lel “però entès de forma amplia”, tal com explica Lozano.

Menys optimista, l’Enric H. Marc, de Salvem l’Arnau, demana que l’edifici es reconstrueixi “tal com era” i posteriorment es reprengui el debat dels usos. March era un dels partidaris d’incloure el Museu de les Arts Escèniques (MAE) a l’edifici però aquesta és una opció que, de moment, ha quedat desestimada: “A les reunions que s’han fet va quedar clar que no volen que el MAE estigui implicat en aquest procés, ni l’Institut del Teatre, ni res que faci olor d’institució”, lamenta March. En aquest sentit, la directora del MAE, Anna Valls ha declarat que estan cercant espais alternatius però que en cap moment es plategen aprofitar el solar del Talia –una de les opcions que s’havien valorat– “perquè és un espai reivindicat per entitats del barri  per usos teatrals  i no entrarem en cap cas en confrontació  amb elles”, diu Valls.

Seguir reivindicant l’espai

Però si en alguna cosa coincideixen totes les entitats és en la importància de mantenir el procés viu durant el temps que duri la reconstrucció de l’Arnau. En Toni Oller, de l’Associació Talia Olympia, apunta que cal seguir promovent la cultura a través d’activitats a la plaça de Raquel Meller –on es troba l’edifici de l’Arnau–. “Nosaltres mantindrem la dinamització de la plaça amb música i esdeveniments que no deixarem de fer”, diu. Tampoc faltaran jornades participatives com la que va tenir lloc el passat 5 de novembre i en la qual es van exposar experiències similars d’altres espais que s’han gestionat amb èxit arreu del país. També es durà a terme un cicle de quatre sessions relacionades amb la memòria històrica, el territori i la comunitat, les arts escèniques i l’edifici, que tindran lloc durant les properes setmanes. Es preveu que el procés participatiu culmini a la primavera amb un concurs d’idees per acabar de definir el projecte.

S’estima que el nou edifici no estarà enllestit, com a mínim, fins el 2020, però aquesta data podria endarrerir-se encara més ja que es preveu que a sota del solar s’hi trobaran les restes arqueològiques de la muralla de Baluard.

 

 La història de l’Arnau:

Arnau_portada_web

Aspecte del vell cabaret / Arxiu

El teatre més antic de Barcelona va erigir-se primer com a pavelló de fusta l’any 1894. El cotiller Jaume Arnau va adquirir-lo i el va convertir en un edifici d’obra, que obria les seves portes com a Salón Arnau l’octubre de 1903. Amb més de 1.460 metres quadrats, l’Arnau comptava amb dues llotges, una planta baixa i 707 butaques. Durant els anys que van seguir, l’espai va ser utilitzat com a taverna, billar, music-hall, cinema i teatre –trampolí de grans noms com el de la Violetera Raquel Meller– fins que va tancar definitivament les seves portes l’any 2000. El 2004 el govern de Joan Clos va plantejar-ne l’enderrocament de la sala. Un parell d’anys més tard l’edifici va ser ocupat –en una acció que va durar només uns dies– pel col·lectiu Espai Alliberat i poc desprès aquell mateix any l’església Evangèlica Xinesa  es feia amb l’edifici per 1.5 milions d’euros. L’any 2011 l’Ajuntament de  Jordi Hereu comprava l’immoble en vigília electoral per poc més de 2 milions. Durant l’etapa convergent, l’alcalde Trias va buscar sense èxit una empresa que s’encarregués de la seva rehabilitació a canvi d’una concessió a 50 anys. Durant l’any 2015, ja amb Ada Colau al govern, es va estudiar la idea de situar-hi el Museu de les Arts Escèniques i convertir-lo en un espai que recollís la història del Paral·lel. A l’abril d’enguany s’iniciava un procés participatiu per decidir el futur ús d’aquest emblemàtic edifici, que finalment ha acabat en unes condicions tan precàries que haurà de ser derruït. Com continuarà la història, només ho sap el temps…

LES CLAUS

  • BORJA LOZANO ( Recuperem l’Arnau): “Sigui rehabilitació o nova construcció seguim amb el procés participatiu i seguirem apostant pel model de cultura que volem”

  • ENRIC H. MARCH (Salvem l’Arnau): “L’edifici s’ha d’enderrocar però això no vol dir que desaparegui el teatre. Es pot reconstruir amb tots els elements que conformen la seva estructura.”

  • ANNA VALLS (Museu de les Arts Escèniques): “Posar el MAE dins el Teatre Arnau era un repte museístic que el convertia en una peça única al món”.

  • TONI OLLER (Associació Talia Olympia): “El projecte a partir d’ara sobreviurà o morirà segons si es van fent activitats a la plaça de Raquel Meller i al solar del Talia”

Societat

L’hort comunitari: un projecte sostenible i veïnal

L’entitat juvenil del barri gestiona l’espai ubicat a la Font Trobada del Passeig de l’Exposició

Publicat

on

D’espai buit a espai amb vida social. L’associació juvenil de barri, Joves Units del Poble-sec ha començat a recollir els fruits de la bona gestió de l’hort de la Font Trobada, situat al Passeig de l’Exposició. La raó: aquest no només proporciona producte fresc, sinó que també s’ha convertit en un espai de trobada i col·laboració per a les famílies del barri.

El responsable de l’hort, Athos Martínez, reconeix que el projecte ha creat un gran vincle entre els veïns. “Li dediquem temps i esforç, però tot és recompensat perquè passem una bona estona tots plegats. Tal com destaca, “els que més gaudeixen són els petits, ja que poden jugar i aprendre coses noves de la natura”. Des de l’organització assenyalen que ja tenen llista d’espera per a poder participar, motiu pel qual han començat a treballar en un segon hort “per ampliar la capacitat i oferir més espai als interessats”.

Un espai per a tothom

Aquest projecte, segons Martínez, és molt més que un lloc per cultivar aliments; és un punt de trobada que fomenta la cohesió social i el benestar comunitari. De fet, demostra que la unió entre veïns pot transformar un petit espai en un gran motor de canvi. El darrer 13 d’agost, l’hort va ser presentat als participants del centre Sant Joan de Déu Serveis Socials, que van rebre com una oportunitat l’opció d’involucrar-se en aquest projecte.

Continua llegint

Societat

L’Ajuntament encara no ha presentat la demanda judicial per netejar el solar de Piquer

El consistori argumenta que el sistema és molt garantista amb el fet d’entrar en una finca privada i que el procés burocràtic és lent

Publicat

on

Coloms, rates i paneroles. Aquestes són les plagues que pateixen els veïns de la finca abandonada i mig ensorrada que s’ubica al número 10 del carrer de Piquer. Un malson que no ha fet més que agreujar-se aquest darrer estiu, però que no sembla tenir solució ni a curt ni a mig termini. “Cada vegada hi ha més misèria”, relata la veïna de la finca, Maria Martínez. Tal com recorda, aquest petit infern es va començar a cuinar fa 20 anys, quan l’edifici-taller va quedar tancat. L’abandonament, però, no ha fet més que anar a pitjor des que fa cinc anys enrere es va ensorrar el pati.

Un especulador
Segons explica el president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez, la finca és propietat d’una persona que no fa més que pressionar a l’administració pública perquè li canviï la qualificació del solar. La raó: actualment allà només pot construir un equipament (com una escola o una residència), mentre que el propietari, amb qui ZONA SEC ha estat incapaç de contactar, voldria aixecar habitatge. “Ell vol especular, per això intenta pressionar amb l’estat del solar”, apunta Gàzquez.
Pressions creuades

Des del consistori apunten que “de manera continuada s’està requerint al privat la seva obligació de mantenir el solar net i en condicions”, expliquen fonts municipals. De fet, “davant els reiterats incompliments”, el consistori ja l’ha sancionat amb sis multes coercitives, les quals sumen un total de 8.000 euros. “A mitjans de juny es va fer el darrer intent d’entrada a domicili notificat prèviament a la propietat, però ni aquesta, ni cap representant es van presentar a la cita”, expliquen les mateixes fonts.

Una tardor insuportable
Si bé l’estiu ja ha sigut un infern, amb l’arribada de la tardor els problemes no es resoldran pas. “Amb la pluja això empitjorarà; l’aigua no troba la manera de sortir, es queda estancada i, de mica en mica, es filtrarà una vegada més a les finques col·laterals”, detalla Martínez.

“Hi ha famílies tenen les parets de les habitacions negres per culpa de la humitat”, afegeix. De fet, entre els afectats no només hi ha els veïns: els usuaris d’una residència de gent gran i els hostes d’un hotel també han de conviure amb aquest interior d’illa. “No entenem que la propietat privada sigui més important que el benestar de tots aquests veïns”, denuncia Jordi Llordella, també afectat per Piquer, 10.

Dues vies per resoldre el problema
La primera de les solucions suposaria l’entrada subsidiària dels equips municipals per netejar el solar i enretirar la runa. La segona es tractaria de la compra o l’expropiació directa, amb l’objectiu d’aprofitar l’avinentesa que el solar pot encabir algun dels equipaments que des de fa anys reclamen les entitats veïnals del Poble-sec. Si bé la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, va assegurar en el darrer Consell de Barri que aquesta segona via “no està descartada”, també va emfatitzar que a dia d’avui els tècnics treballen en relació amb la primera.

Els veïns, desesperats amb l’Ajuntament
Tot i la predisposició de Gil a posar fil a l’agulla, el pas dels mesos sense veure cap resposta administrativa ha començat a desesperar als veïns. “Crec que no estan fent res, estic molt enfadada amb l’Ajuntament, des del Consell de Barri que no s’han posat en contacte amb ningú”, denuncia Martínez, qui assegura que, malgrat portar 40 anys en el seu pis, “cada dia” es planteja marxar. Per la seva banda, Llordella es mostra desesperat: “Sembla que la prioritat de l’Ajuntament no és el benestar dels veïns, sinó la Copa Amèrica o asfaltar corrents el passeig de Gràcia perquè corri la Fórmula 1”.

Gil admet que “és difícil d’entendre”, però insisteix en el fet que “el procés és lent”. “El sistema és molt garantista i no podem entrar en un lloc privar i netejar si no fem bé tots els passos”, afegeix. Malgrat tot, els veïns continuen sense entendre com que encara no s’ha presentat la documentació al jutjat. “Hem parlat amb gent d’altres ajuntaments i ens han admès que són processos lents, però que en dos o tres mesos aquesta documentació ja es pot tenir recolpilada”, destaca Llordella.

Malgrat que des de l’Ajuntament al·leguen que “la sol·licitud d’entrada es demanarà a principis de setembre”, en total els veïns de Piquer 10 acumulen gairebé un any d’espera.

El problema trigarà a resoldre’s
Tal com han confirmat fonts municipals a ZONA SEC, l’Ajuntament encara no ha presentat la demanda judicial per poder fer l’entrada a la finca. Un retard burocràtic en què els veïns posen el passat novembre com a punt de partida, quan la regidora Raquel Gil es va comprometre a posar fil a l’agulla. Tanmateix, alguns veïns, com María Martínez, recorden que ja van traslladar el problema a l’alcalde Jaume Collboni quan encara ni s’havien celebrat les eleccions i aquest se’ls va comprometre a resoldre la qüestió.

No debades, ara des de l’Ajuntament apunten que, un cop es presenti la demanda judicial, caldrà esperar a l’autorització del jutge per “poder accedir a l’espai, avaluar quina actuació de neteja hi cal fer i el cost”. Posteriorment, i un cop es determini com s’ha de procedir, el consistori haurà de notificar primer al propietari sobre què ha de fer. “En cas que no se’n faci càrrec, malgrat estar-hi obligat per llei, caldrà fer una nova petició judicial d’entrada per poder actuar el districte subsidiàriament”, relaten les mateixes fonts. Pel que fa a l’expropiació o compra, aquesta només s’ha començat a estudiar.

Continua llegint

Societat

Editorial | Un nou equipament municipal, la solució per a Piquer 10

Publicat

on

Per

Els veïns de la finca del carrer de Piquer número 10 conviuen des de fa anys amb un solar en absolut estat d’abandonament. Una situació que no fa més que agreujar-se dia rere dia i que posa de relleu les incapacitats del sistema per protegir el benestar veïnal. En aquest cas, tal com es desenvolupa al reportatge de la pàgina 3, els veïns han de conviure permanentment amb plagues de coloms, rates i paneroles. Si bé ja van denunciar la situació fa gairebé un any, l’Ajuntament a hores d’ara s’ha limitat a multar i requerir a la propietat que netegi el que no ha netejat en 20 anys. La raó: l’únic objectiu del privat és construir habitatges en una parcel·la on ha d’anar un equipament.

Si bé el sistema és i ha de ser garantista, també ha de ser àgil a l’hora de protegir els interessos de la majoria social per sobre de la propietat privada. En cas contrari, l’administració pública passa a ser un llast per a la vida de les persones i un escut per als qui només volen satisfer els seus interessos personals sense cap mena de moral.
No s’entén com que els serveis jurídics de l’Ajuntament encara no han presentat la demanda judicial per poder entrar a la finca. Sobretot, no s’entén que el Govern municipal no hagi pressionat abans al propietari a fer alguna cosa i que el consistori s’hagi hagut de començar a moure un cop els veïns han denunciat que la situació ja és insostenible.

És rellevant recordar que aquests són els mateixos veïns que fa dos anys van patir l’incendi del local ubicat al número 14, on s’aparcaven i es carregaven les bateries dels bicitaxis que posteriorment el mateix Ajuntament va decidir prohibir. Si bé aleshores els veïns també van presentar múltiples queixes sobre l’activitat que es duia a terme, fins que no es va produir la desgràcia que l’activitat no va cessar.

Piquer 10 avui dia concentra tots els problemes que afligeixen el Poble-sec, però amb astúcia política i lideratge, aquesta parcel·la pot passar de ser l’epicentre de l’abandonament de les polítiques públiques, a un referent. Al cap i a la fi, si l’executiu municipal es decideix a comprar o expropiar el solar, no només solucionarà la vida als veïns, sinó que també els podrà recompensar amb algun dels equipaments que les entitats veïnals i culturals reclamen des de fa anys. Precisament, el de Piquer ha de ser un dels pocs solars que queden disponibles al barri per aixecar un nou edifici municipal.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024