Connecta amb nosaltres

Societat

La Canadenca: De la història a l’oblit

Publicat

on

@pruna_ana / Els 30.000 m2 de l’edifici de l’antiga seu d’Endesa estan desaprofitats en un barri faltat d’equipaments. Els veïns denuncien problemes de convivència a la plaça de les Tres Xemeneies, tot i que la incorporació del Mercat de la Terra ha dinamitzat la zona.

DEIXALLES 1

DEIXALLES Els voltants de l’antiga seu d’Endesa es troben avui en un estat de deixadesa i abandonament / Anna Pruna

Una zona complicada

Les tres imponents xemeneies que avui són símbol del Poble-sec, pertanyien en el seu moment al Grup de Mata, el conjunt de fàbriques que després rebria el nom de La Canadenca. Les xemeneies són l’última mostra d’aquella Barcelona industrial on s’hi aixecaven desenes de torres de fum. En aquella zona s’hi va construir la seu d’Endesa: avui un immens edifici abandonat on cada nit una desena de persones sense sostre s’arreceren, envoltats de la brutícia i els problemes de convivència que comporta la seva ubicació estratègica al costat d’una de les principals zones d’oci nocturn. Malgrat el rentat de cara que s’està fent a la zona des de fa anys molts veïns encara denuncien problemes a la zona: “Els pares es queixen pel consum de cànnabis al zona” diu Màxim Montori, vocal d’urbanisme de la Coordinadora d’Entitats del barri, qui afegeix que iniciatives com la del Mercat “ajuden a millorar l’espai” però que el que millor ha funcionat és el poliesportiu de les Tres Xemeneies.  Des del Districte asseguren que treballen per la dinamització del parc amb activitats com l’esmentat Mercat Setmanal de la Terra o el projecte d’art urbà Rebobinart. Per al president de la Coordinadora, Josep Guzmán, l’edifici buit de l’antiga seu d’Endesa suposa “molts metres quadrats desaprofitats” i lamenta que la zona “s’està degradant progressivament”.

Pla d’equipaments en marxa

La Consellera del Districte, Carolina López, diu que els veïns pregunten constantment per aquest edifici abandonat “perquè al barri hi ha una mancança molt gran de sol públic, d’equipaments per a les entitats i d’habitatge social” però, segons assegura, el principal problema amb l’edifici és que està qualificat de serveis tècnics i canviar la seva qualificació “comportaria diversos problemes”. No obstant, López afegeix que “per part de l’Ajuntament hi ha interès d’arribar a un acord per adquirir aquest espai”. Des del Districte han fet un estudi “de les necessitats d’equipaments que hi ha al barri” i ara preparen un pla d’equipaments que presumiblement estarà llest en acabar el primer trimestre de l’any. El pla inclou de moment l’edifici del Palau de la Premsa i una parcel·la a la Satalia.

Història de l’electricitat

Des que al 1883 es va instal·lar al carrer Mata la primera central de la Sociedad Española de Electricidad (SEE) fins el 1987 en què es va desmantellar l’última, diverses centrals tèrmiques s’han anat succeint en aquest espai –la SEE va adquirir a la família Vila tota l’illa de cases entre el Paral·lel i els carrers Cabanes, Vila i Vilà i Mata. La instal·lació de la primera central tèrmica a Barcelona el 1883 va suposar una important transformació econòmica i del paisatge agrícola que havia dominat fins a mitjans del segle XIX. L’any 1891 es funda la Companyia Barcelonesa d’Electricitat i després de la seva constitució s’edifica la nova fàbrica a Vila i Vilà. El 1911 es constituïa a Toronto la Barcelona Traction, Light & Power Company Limited –i la seva filial espanyola Riegos y Fuerzas del Ebro– i l’any 1925 aquesta empresa es feia amb el monopoli de la producció i distribució de l’electricitat a Catalunya amb l’adquisició d’Energia Elèctrica de Catalunya, el seu principal competidor. Des d’aquell any fins el 1939, la Barcelona Traction va ser responsable de més del 20% de la producció espanyola d’electricitat. Però la història d’aquesta companyia es va veure interrompuda amb la declaració de fallida del 1948.

1ª central de la cia barcelonesa d electricidad

1ª central de la Cia Barcelonesa de Electricidad / Llibre Las Tres Chimeneas de Horacio Capel

FECSA

A començaments dels 50 naixia així Fuerzas Eléctricas de Catalunya (FECSA) que va rebre el patrimoni i la voluntat d’expansió de Riegos y Fuerzas del Ebro. En aquell context es va substituir el carbó pel fuel-oil. La companyia es distribuïa en 11 centres de treball diferents fins que va decidir centralitzar la totalitat dels seus serveis en un nou edifici construït el 1993 entre els carrers Vila i Vilà, Cabanes i el ja rebatejat Passatge de la Canadenca. Al nou centre de treball s’hi va traslladar la plantilla de 1.500 treballadors i, a través d’un acord municipal amb la aleshores regidora del Districte Mercé Sala, es procedí al Pla de Reforma Interior del Poble-sec, que incorporava al conjunt arquitectònic les Tres Xemeneies de l’antiga central tèrmica de carbó i al mateix temps alliberava el màxim espai per a ús públic.

finals 80

Les Tres Xemeneies i l’edifici en construcció a finals dels 80/ Llibre Las Tres Chimeneas de Horacio Capel

Abans d’acabar la construcció d’aquest nou edifici es va procedir a la venda del solar i l’edifici, de manera que FECSA tenia opció a recompra i un contracte d’arrendament per 25 anys. El contracte es va signar amb l’empresa Filo S.A. Un temps després, l’edifici passa a ser propietat de la immobiliària Grupo Sanjosé.

Un edifici enorme

L’Antiga seu d’Endesa és un edifici d’oficines de 29.500 m², que ocupa entre els números 7 i 15 del carrer de Cabanes i del 40 al 44 de Vila i Vilà. Dissenyat per Pere Riera i Josep Gutièrrez, l’edifici està composat de dues plantes soterrànies, planta baixa, entresol, deu pisos més i una última planta coberta. Aquest edifici està connectat amb un altre, propietat de la immobiliària Neo-Barna S.C.P als nivells de la primera i segona planta i una
de les soterrànies. L’edifici està construït sobre un solar de superfície de 4.162m². La propietat de l’edifici és actualment de LSREF3 Octopus Neo S.L, que en té el ple domini des de la seva adquisició l’abril de 2015. A finals de 2012 –any en què vencia el seu contracte de lloguer– Endesa traslladava els seus treballadors a un nou edifici del carrer Vilanova.

La vaga de La Canadenca

El 5 de febrer de 1919 la companyia elèctrica Riegos y Fuerzas del Ebro va voler reduir el salari dels treballadors eventuals. Els que van protestar –alguns d’ells  pertanyents a la CNT, que vivia un moment d’auge– van ser acomiadats. Companys d’altres seccions, en solidaritat amb ells, es van declarar en vaga fins la seva readmissió, cosa que va provocar l’acomiadament de 140 treballadors. La notícia va expandir-se per tota la ciutat de Barcelona i altres companyies es van unir a la vaga. El 21 de febrer de 1919 la vaga al sector elèctric era general, una setmana després s’hi sumaven les companyies d’electricitat, gas i aigua i posteriorment també el sector ferroviari. El Sindicat Únic d’Arts Gràfiques implantà la censura Roja sobre les notícies contràries als interessos dels vaguistes. El dia 9 de març el capità general de Catalunya, Milans del Bosch, declara l’estat de guerra i més de tres mil obrers són tancats al castell de Montjuïc. Amb això la vaga esdevé general a la ciutat.

CANADENCA 1

Una placa conmemora l’edicifi històric de La Canadenca / Anna Pruna

En aquell moment Carlos Montañés, de simpaties catalanistes, és nomenat governador civil i aconsegueix que el gerent de la Canadenca negociï amb el comitè de vaga. Per comptar amb el consentiment dels treballadors té lloc un míting a Las Arenas, on intervé Salvador Seguí, també anomenat El noi del sucre, i finalment s’accepta finalitzar la vaga. Aquesta, que es va perllongar durant 44 dies, va paralitzar la ciutat i el 70% de tota la indústria catalana i va suposar un dels èxits més importants del moviment obrer espanyol ja que gràcies a ella es van aconseguir millores salarials, la readmissió dels obrers acomiadats, l’alliberació de milers d’obrers detinguts i el decret de la jornada de 8 hores de treball.

Societat

Castellers del Poble-sec: 25 anys a la poblesequina

Publicat

on

Per

Els Castellers del Poble-sec fan 25 anys. El 25 de juliol de 1999 es van presentar oficialment com a colla. I la celebració que preparen estarà a l’alçada d’aquesta efemèride. Per això la temporada 2024 arriba carregada d’actuacions especials, col·laboracions amb altres entitats del barri i activitats i projectes singulars.

Només a tall d’exemple, la gran Diada del 25è aniversari (juliol) es farà al pati d’armes del Castell de Montjuïc. A l’octubre la colla actuarà en un marc tant excepcional com la sala oval del MNAC, justament l’edifici icònic que apareix a l’escut de la colla. També preparen un pilar subterrani, un documental, una gran festa de celebració o un cap de setmana de cultura popular al Poble-sec, entre d’altres. Tots els detalls del programa d’actes es presentaran en roda de premsa el dissabte 23 de març a les 12 hores al Centre Cívic El Sortidor (plaça del Sortidor 12, Barcelona).

“A la pobleseqina!”, el lema dels 25 anys 

Els bandarres han estat sempre una colla singular, amb un tarannà propi. El mateix malnom, bandarres, n’és una bona mostra. Creada per persones amb poc o cap coneixement casteller, des dels inicis han estat irreverents i originals. El calendari eròtic (2011) o l’escultura audiovisiual Castelloscopi (Premi Ciutat de Barcelona 2015) en són un exemple.

A més, com a entitat sempre ha mostrat una clara vocació social, treballant des de i per al barri. En aquest sentit destaquen la cessió del local social a diverses entitats durant la pandèmia o programes per la integració de persones nouvingudes com Tots Som Una Colla, amb més d’una dècada de trajectòria.

I a l’hora de fer castells també tenen un estil característic. Amb construccions tremoladisses però que resisteixen, capaços de defensar castells impossibles, s’han guanyat la fama de lluitadors.

Per tot això el lema dels 25 anys és ‘‘A la poblesequina!’’, que vol subratllar l’estil propi de la colla en tots els àmbits. Un lema escollit per àmplia majoria en una votació dels membres de la colla aquest passat febrer. Però la celebració tindrà lema i tindrà logotip, també obert a concurs. A la roda de premsa del 23 de març també s’anunciarà la imatge guanyadora. Salut i Castells!

PRESENTACIÓ DE 25 ANYS A LA POBLSEQUINA:

ON:  Centre Cívic El Sortidor, Plaça del Sortidor 12, Barcelona

QUAN:  Dissabte 23 de març, 12 h

CONTACTE:  cps@castellersdelpoblesec.cat

Preguem confirmació d’assistència. En cas d’interès en la informació, imatges o àudios de l’acte o de la colla podeu contactar amb nosaltres.

Continua llegint

Societat

L’Escola Poble-sec: un far de benestar i cultura per als alumnes

Amb una filosofia centrada en el benestar dels alumnes i una dedicació a l’aprenentatge holístic, l’escola Poble-sec ha esdevingut un far per a l’educació inclusiva i la promoció de la cultura

Publicat

on

L’Escola Poble-sec (passeig de l’Exposició, 1) té en la seva biblioteca un dels espais més emblemàtics. “Definiríem l’escola com acollidora, centrada en el benestar dels alumnes i oberta al barri”, comenta l’Elisabet Egea, directora del centre i una de les figures claus de l’equip educatiu. L’Escola Poble-sec destaca per la seva singularitat, amb característiques distintives com la seva biblioteca, que és més que un simple recull de llibres: és un espai de descobriment i imaginació. Amb més de 17.000 llibres catalogats, aquest és el cor de l’escola, on els alumnes se submergeixen per fomentar les seves competències i la passió per la lectura. A més, una comissió prepara cistelles de llibres temàtics, alineats amb els temes que es treballen a les aules. “Tenim una gran sort de disposar d’una comissió que ens prepara cistelles de llibres, tots ells temàtics respecte dels aspectes que es treballen a l’aula a cada moment”, comenta Egea.

Reconeixement i compromís amb la comunitat

La visita de les conselleres d’Educació i Cultura el darrer 4 de desembre va ser un moment clau per a l’escola. Es va reconèixer la importància de la campanya que promouen “Fas 6 anys, tria un llibre”, que té com a objectius que els infants descobreixin les llibreries amb un adult, i que aprenguin a donar valor a la lectura. Aquesta interacció no només va reforçar el compromís de l’escola amb l’educació, sinó que també va inspirar la comunitat a seguir endavant amb iniciatives que enriqueixen el teixit social i cultural.

Visibilitzar l’art i la música a través del Festival d’Hivern

La gestió del Festival d’Hivern a la sala Paral·lel 62 va ser un esdeveniment que va unir l’escola i la comunitat en una celebració de l’art i la música. Aquesta iniciativa va destacar el protagonisme de l’expressió artística i musical com a part integral de l’experiència educativa. “La primera vegada que es va fer el festival va anar bé, però aquest any ha estat millor, ja que han vingut els pares dels alumnes, la banda de pop de l’escola Consell de Cent i vam gaudir de la música emblemàtica que ens ofereix la Cecilia Bellorín. El festival és un dia dedicat a les criatures. Tot el que fem és per a ells i la seva felicitat”, valora l’Elisabet.

Promoció del benestar mental i prevenció de conflictes

El centre està compromès amb el benestar emocional dels seus alumnes. Mitjançant eines com el mindfulness i programes per contribuir a la resolució de conflictes, l’escola crea un entorn segur i inclusiu on els estudiants poden aprendre i créixer. Els resultats d’aquestes iniciatives són evidents, ja que contribueixen a millorar l’estat emocional dels alumnes i els ofereix mecanismes per gestionar l’angoixa i l’estrès. “Nosaltres volem treballar amb la resolució de conflictes des d’un punt de vista de prevenció. La convivència és molt bona, no hi ha problemes, i si hi ha, el 90% d’ells se solucionen amb la intervenció dels pares”, expressa Egea mentre aborda també la rellevància que ha tingut el mindfulness, una tècnica cada cop més recomanada pels experts en salut mental.

Innovació i creativitat: nous projectes i un gran futur

Mirant cap al futur, l’Escola Poble-sec continua impulsant la innovació i creativitat a través de programes i actes educatius inspiradors. Des de projectes artístics fins a iniciatives que promouen la consciència global, busquen donar vida a l’aprenentatge de manera significativa i estimulant. “Treballem amb projectes de manera transversal, que ens ajuden a millorar dia darrer dia. Durant el segon trimestre, aquests sempre són artístics. Enguany el projecte és musical. Cada cicle ha escollit un tema, i a partir d’aquí treballem. Els més petits, de 3 a 5 anys, estan amb el gresol cultural, gràcies al suport de la Fundació Joan Miró, ja que exploren la cultura a través dels ulls de Miró. Els alumnes del cicle inicial, treballen tots els països dels nens que hi són a la classe. Per exemple, cada setmana ve un familiar d’un alumne i ens explica la cultura del seu país. Respecte els del cicle mitjà, ells s’han enfocat en la rumba, amb l’ajut de Carabutsí, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu fundacional la dinamització, difusió i preservació de la cultura de la comunitat gitana resident a Catalunya. Amb el suport d’aquesta entitat, els alumnes han conegut més a fons el barri, la seva història i els artistes que hi ha al Poble-sec. Els alumnes de 4rt de primària, a més, han relacionat aquest aspecte amb l’Olimpíada de Barcelona; així doncs fan la gresolada olímpica. Finalment, els més grans, estan fent el projecte enfocat al jazz. Treballen el seu origen, moviment migratori, història…”, conclou amb gran orgull la directora del centre.

Amb una dedicació inquebrantable amb la seva missió educativa, l’Escola Poble-sec continua sent un far d’esperança i inspiració per a la comunitat local i més enllà. El compromís amb l’excel·lència acadèmica i el benestar dels seus estudiants és un testimoni del poder transformador de l’educació quan es basa en valors de comprensió, col·laboració i empatia.

Continua llegint

Societat

Neix l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona

L’entitat vol que el Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc aculli una exposició permanent de vehicles col·lectius històrics

Publicat

on

Gairebé un segle després de la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, un grup d’amants del transport s’ha constituït en l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona perquè el Palau de Comunicacions i Transports (el pavelló 1), pugui tornar a exercir les seves funcions originals. És a dir, que sigui un espai per allotjar tota mena de tramvies, trens i autobusos que han circulat per Barcelona i que avui dia resten en estat de pseudo-abandonament.

El col·lectiu, que s’ha presentat oficialment a la societat a l’Espai Bombers del carrer de Lleida, fa anys que participa en els grups de treball al voltant del projecte de transformació de Montjuïc. Ara bé, segons han denunciat reiteradament, en cap moment del procés participatiu Repensem la Fira se’ls va prestar cap atenció. Un fet que mai han acabat d’entendre, ja que l’únic que volen és que Barcelona, com la resta de capitals europees, compti amb un museu on preservar el llegat dels transports públics locals.

Una entitat amb actors històrics

L’entitat, majoritàriament, està conformada per persones que anys enrere ja integraven el Consell Assessor del Patrimoni Històric que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) organitzava de forma periòdica. Unes trobades, però, que de poca cosa van servir, ja que la companyia mai es va prestar a mantenir i exhibir els vehicles retirats de la circulació diària. “Som una conseqüència no desitjada de la seva mala praxi; estem fent una feina que hauria de fer TMB”, ha sostingut en la roda de premsa de la presentació l’activista Manuel Marina. Tal com ha relatat Marina, ell mateix ja ha obert converses tant amb Bombers de Barcelona, que custodia vehicles històrics a la Vall d’Hebron, com amb FCC, que compta amb un petit museu privat de vehicles de la neteja antics. En tots dos casos, ha relatat, estarien disposats a cedir material a un futur museu. “Fa gairebé 50 anys que Barcelona és un referent del transport públic i resulta que no tenim res que ho recordi”, ha asseverat. La idea en general seria exposar en un espai interactiu tota una col·lecció que aplegaria des de transports en superfície, com tramvies, troleibusos i autobusos, fins a ferroviaris, com vehicles històrics del metro o marítims.

A la cerca de la “voluntat política”

Malgrat l’impuls a la iniciativa que ha fet Marina, la nova entitat seria impossible d’explicar sense tenir en compte la trajectòria del seu primer president, Joan Termes. Aquest electricista jubilat de 82 anys és un referent en el món del transport públic a Barcelona i el principal impulsor de trobar un espai d’exhibició. “Tothom ens ha dit que els agrada la idea; ara l’objectiu és buscar el suport de la ciutadania”, ha exposat. En aquest sentit, però, és conscient que necessiten la complicitat de l’Ajuntament i dels seus regidors. Fonts municipals exposen que reben positivament la iniciativa però consideren que és difícil trobar un espai i que l’encàrrec s’ha d’entomar des d’instàncies supramunicipals. És a dir, de la mà de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Malgrat tot, des de la nova entitat recorden a les administracions que aquest museu pot ser fins i tot una oportunitat formativa per a la ciutadania. Sota el seu parer, podria servir per obrir una línia de formació professional vinculada a la restauració de vehicles històrics.

Un espai ideal

En opinió de l’arquitecte i membre fundador de l’entitat, Joaquim Borràs, els 16.000 metres quadrats del pavelló 1 de Montjuïc són ideals per allotjar un projecte que presentaria una gran connectivitat per fer-hi visites: “Estaria ubicat en un punt de fàcil accés per a tothom, i a la muntanya de Montjuïc, que és una muntanya museística, i que n’hi hagi un més és important”, ha sintetitzat.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024