Connecta amb nosaltres

Societat

L’Ateneu marca ‘‘el problema de la vivenda’’ com la gran problemàtica actual al barri

Publicat

on

@4tito4 / El projecte aconsegueix una acceptació generalitzada, després de complir el tercer aniversari i acumular una mica més d’un centenar de socis. 

El gener de 2014 es posava a caminar l’Ateneu Cooperatiu La Base, després de molts mesos de treball al darrere i que era la traducció d’una necessitat expressada a les assemblees de barri. Al carrer de les Hortes s’aixecava la persiana d’una espai “del barri i per al barri” i que era “un projecte de projectes”, ja que la pluralitat era un dels seus baluards i la discrepància un dels seus motors, però tots plegats van remar en la mateixa direcció per impulsar una iniciativa que havent complert els tres anys ha multiplicat les seves ramificacions. L’Ateneu d’Oficis, el Sindicat de Barri, l’Espai de Criança La Babàlia, el projecte de càtering i la Cooperativa de Consum La Seca són algunes mostres latents d’aquest període. “Va ser una confluència de gent pròpia del barri i propera als diferents moviments socials. Tot i que la majoria eren persones que ja participaven a l’Assemblea de Barri”, recorden des de La Base. I venia a cobrir un forat “amb una participació més horitzontal i oberta”. Han passat només tres anys, però per la seva permanent activitat la percepció és que duguin molt més. Una reforma controvertida de l’avinguda del Paral·lel, una negociació per a un pla d’usos als carrers Blai i Blesa, la pobresa energètica, els desnonaments, la recuperació del Teatre Arnau i la manca d’equipaments al barri, entre d’altres, han estat algunes de les demandes en les quals han deixat imprès el seu segell. “De vegades, ens hem sentit una mica sols. És un tema a treballar: generar més complicitat amb altres entorns i implicar més al veïnat. Però crec que és una assignatura pendent de tot col·lectiu”, subratllen des de l’Ateneu. El president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Josep Guzmán, defensa que “potser al principi no eren 100% del barri i hi havia un grau de desconeixement”, tot i així matisa que “després de tres anys ja ens coneixem. Veiem les coses de la mateixa manera, encara que no coincidim amb les formes”.

La Base (2)

Façana de l’Ateneu Cooperatiu La Base, al carrer de les Hortes / La Base

Durant aquest temps el projecte té una data molt marcada, al patir una enorme sacsejada: la mort de Pablo Molano el febrer de 2016. La desaparició de l’activista, un dels responsables que avui el Poble-sec tingui aquest espai, va servir “per fer un treball intern” i els va permetre com a col·lectiu viure un procés de “maduració”. Tot i que des de La Base remarquen que per sobre de tot va contribuir per “mantenir aquesta mirada de barri”.    

El futur

Quan van irrompre al Poble-sec, el carrer Blai “ja era un monocultiu difícil d’aturar”, segons expliquen; es divisaven les màquines per actuar al Paral·lel; el Teatre Arnau es queia davant la desídia política i a Barcelona hi havia una vintena de desnonaments diaris. Les seves accions van intentar trobar una sortida a aquestes problemàtiques i d’altres. Guzmán considera que “el resultat hauria estat el mateix si no haguessin intervingut, perquè eren fets arrossegats del passat”.  

De totes maneres, el gran cavall de batalla de La Base són “la gentrificació i la invasió turística” que, a la vegada genera “el problema de la vivenda”. En aquesta línea estan destinant esforços per evitar “una expulsió dels veïns” i admeten que el context és “dur”. En aquest sentit, destaquen el canvi de color del govern municipal per sentir-se “més escoltats” i posen com exemple la moratòria dels pisos turístics, encara que senyalen “mantenir l’autonomia i separació” del món polític. La regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, defineix la convivència amb aquest moviment de “sana” i “malgrat les diferències mereixen el màxim respecte”. Pérez diu que es tracta d’un projecte “autogestionat i autònom” a les institucions i que és “un valor distintiu que cal preservar”.   

D’altra banda, La Base va encaminada a ser més sostenible i promoure la creació de més iniciatives d’autogestió econòmica, que estiguin arrelades al territori i que a més de ser “espais de lluita i resistència”, també estiguin enfocades en la direcció de compartir recursos i idear una comunitat.   

La visió del barri 

Tot i la joventut de l’Ateneu Cooperatiu La Base, amb una mica més d’un centenar de socis, han impulsat idees que han quallat. La regidora es queda amb la “prevenció de les agressions masclistes a les festes majors, amb un protocol pioner que ha estat replicat a molts altres barris”. L’integrant de l’Ateneu Popular 9 Barris, Xavier Urbano, posa l’accent “en el cúmul d’inquietuds” que aplega i enumera els espais de criança, la cooperativa de consum i la festa major. Uns projectes “súper potents” i reforcen la seva posició al territori. El membre de l’Ateneu Llibertari del Poble-sec, Jose Pérez, aposta per l’Ateneu d’Oficis i l’hort de la Font Trobada i vincula el naixement de La Base al moment històric i al tarannà del barri.

 LES CLAUS: Els tres anys de La Base

Laura Pérez (Regidora Sants-Montjuïc): “És un projecte autogestionat i autònom a les institucions i això és un valor distintiu que cal preservar”

Josep Guzmán (President Coordinadora d’Entitats): Després de tres anys ja ens coneixem. Veiem les coses de la mateixa manera, encara que no coincidim amb les formes”

Xavier Urbano (Membre de l’Ateneu Popular de Nou Barris): “És un projecte territorialitzat que abraça des de criança fins a cooperatives de consum,
passant per l’Ateneu d’Oficis…’’

José Pérez (Integrant Ateneu Llibertari del Poble-sec): “El moment històric i el tarannà del barri van propiciar la seva irrupció. La implicació de gent jove li pressuposa un bon futur”

Societat

El Poble-sec esdevé la Marina ‘cool’ de BCN

Els barcelonins es desplacen fins al barri, on han trobat una xarxa de locals d’oci amb més categoria que els del polígon de Sant Martí

Publicat

on

Soroll al Poble-sec

23.40 hores. A la boca del metro del Paral·lel hi ha una figura que gairebé ja comença a formar part de la iconografia nocturna de l’avinguda: el llauner. No cal donar ni 20 passes que, just a tocar de la cantonada del Bagdad, un primer home ofereix cerveses a un euro a tot aquell que passa per la zona. Sorprenentment, tant ell com la resta dels seus companys només ofereixen Estrella Damm (algun dia aquest detall mereixerà una investigació, però com diria Aragorn, hoy no es ese día). Al cap i a la fi, aquesta nit és per venir a viure i descriure el Poble-sec nocturn.

A banda i banda de l’avinguda que connecta el mar amb la rotonda més temuda de Barcelona, desenes de grups pugen i baixen amb o sense rumb. El que per a alguns sembla ser el final del dia (i fins i tot de la seva estada a Barcelona), altres tot just trepitgen el carrer a partir d’aquella hora. Una hora en què als contenidors del Pans & Company ja s’amuntega la brossa sense que ningú la reculli i sense que ningú li presti atenció. Almenys, aquesta és la sensació que dona per la seva terrassa plena a vessar i on alguns turistes ja carregen l’estómac abans d’entrar a la Sala Apolo.

Més endavant i gairebé amb les agulles a punt de tocar la mitjanit, la plaça del Molino presenta un ambient distès i fins i tot es podria dir que relaxat. Entre els pocs bancs que hi queden instal·lats (però tots ocupats), un grup de joves posa a punt els seus fetges amb dosis de Knebep i Negrita. Beuen i xerren tranquil·lament. El fet que les seves bosses verdes d’un tot alimentació els puguin delatar, no sembla preocupar-los gaire. Tot plegat… tampoc fan res gaire diferent de la imatge de pocs metres més enllà, en la que dos homes esgoten les seves cerveses en un bar de Salvà. Ara bé, hi són dins o estan fora? Doncs ni una cosa ni l’altra: els tamborets just queden ajustats a l’exterior, però sense sobresortir de la façana. Encara que pugui semblar fora de joc, és cervesa legal.

Blai, un altre món
Ara, com quan un s’apropa a la silueta dels estadis un dissabte a la nit, cada cop que les cames avancen direcció Blai els decibels pugen progressivament. És en aquell moment que sorgeix la diferència entre l’aparent soroll i el soroll real. Qui marca la intensitat? La mateixa aglomeració humana que apareix tot just en girar la cantonada. De fet, si no parlen alt, entre ells no són capaços d’escoltar-se. L’acústica de la via fa la resta. Primera terrassa, plena; segona terrassa, plena; tercera terrassa, dos llocs buits. Un ja es pot imaginar l’ambient. Són les 23.55 hores i tot apunta al fet que la tapa i l’estrella a taula tenen nit per endavant.

Un detall, però: la majoria de les finestres dels veïns, tancades. Tot i això, o a Blai un es munta una cabina de ràdio insonoritzada per poder dormir, o clama paciència. Sobre el terreny, per cada 20 metres que s’avancen, la banda sonora canvia de registre. Una melomania que té com a origen els interiors dels locals, amb els bafles a tota pastilla i les portes obertes per no deixar escapar a cap vianant amb ganes de gresca.

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Majoria de barcelonins
No és fins al punt de les 24 hores quan alguns cambrers ja comencen a advertir que han de plegar la terrassa, mentre que altres ja comencen a lligar les cadires. És ara quan la festa hauria de passar a l’interior? En teoria sí, però la majoria opta per quedar-se al carrer fent-la petar o fumant una cigarreta. “Vols un got de plàstic?”, pregunta un restaurador a un turista. A la poca estona aquest ja té un nou recipient per arrepenjar-se sobre una façana i escapar de la calor i el soroll del local.

Abans es deia ‘anar a Marina’
En aquest sentit, resulta gairebé impossible caure en el tòpic, però si per un motiu és fàcil distingir a un hoste estranger d’un veí del barri o de la resta de la ciutat, és pel tipus de consumició. En aquest cas, la sangria és la prova del cotó. Aquesta, però, és minoritària. Així que al contrari del que s’acostuma a advertir des de determinats sectors polítics, el gruix dels clients són catalans; veïns del Poble-sec i de la ciutat. Persones amb ganes de sortir a la nit i que en comptes d’optar pel que abans se’ns deia ‘‘anar a Marina’’, prefereixen tastar un oci on el detall kitsch substitueix l’essència rockera de la reconeguda zona de Sant Martí. El malson veïnal, però, és gairebé calcat. Queda tot un estiu per endavant.

Una molèstia perjudicial per a la salut
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el soroll és el segon factor mediambiental més perjudicial a Europa i se situa només per darrere de la contaminació atmosfèrica. Si bé fins ara les investigacions en la matèria no han anat gaire més enllà de la seva relació amb els efectes directes sobre l’audició, alguns darrers estudis vinculen la problemàtica amb molèsties, trastorns de la son, problemes cognitius i fins i tot amb malalties cardiovasculars.

Segons argumenten els especialistes, quan el soroll altera la son, implícitament es veu afectat el metabolisme del cos. Com que el metabolisme de la glucosa es veu interromput, s’acaben per desregular els horaris del desig d’alimentar-se de l’afectat. Davant d’aquesta circumstància, si l’exposició al soroll és reiterada, el cos es podria començar a alterar de manera crònica, de manera que desembocaria en malalties cardiovasculars o en diabetis i obesitats, expliquen.

Continua llegint

Societat

Llançament d’ous a la plaça de les Navas

Joves es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics” mentre els veïns intenten dormir

Publicat

on

Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS - GABRIEL GUILLÉN

A parer de l’Associació de Veïns de la plaça de Les Navas, aquesta pateix “un mal endèmic”. On situen l’origen del problema? A partir de la seva reforma. “Ja estem a ple estiu i cada nit grups de salvatges no deixen dormir als veïns; ahir eren les dues de la nit i fins que no van rebentar d’esgotament no van marxar a dormir”, descriu un dels veïns. De fet, sobta que aquest ja prefereixi quedar en l’anonimat, després de donar la cara en múltiples ocasions “per no-res”, comenta.

Tal com denuncien, ja han arribat a comptar fins a una trentena de joves que es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics”. Una activitat que, com resulta senzill d’imaginar, deixa el seu rastre l’endemà. “La major part són menors d’edat i des del Districte ho saben, però no fan res; a les 5 del matí algun dia han arribat a tirar una traca de petards i han despertat a tota la plaça i fins i tot als carrers del voltant”, destaca.

Què genera tota aquesta situació? Doncs que més enllà de les deixalles, alguns matins la plaça es llevi amb les restes d’ous que han llençat alguns veïns. “És desesperant”, confessa la mateixa font, qui ja s’ha resignat a no dir-los res “perquè a sobre són violents”. “Si els hi dius res, alguns se t’encaren”, assegura sobre una situació que més enllà de generar malestar, també desperta preocupació.

A més, els veïns posen de relleu que, a diferència d’altres zones del barri, aquesta plaça no és territori de turistes: “El que ens emprenya és que el Govern ara vulgui donar la culpa als turistes, quan el problema són els incívics del barri i dels voltants; cada any són els mateixos”, lamenten. “Si la situació hagués millorat, també ho diríem, però la veritat és que cada any estem igual i no hi ha cap perspectiva de què sigui diferent l’any vinent o el següent”, lamenta.

FOTOGRAFIA | Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS – GABRIEL GUILLÉN

Continua llegint

Societat

Una assignatura que marca la diferència

L’Institut Consell de Cent celebra l’èxit de l’optativa d’Emprenedoria

Publicat

on

Educació

L’Institut Consell de Cent està considerat per part de la Generalitat com un centre d’alta complexitat, una etiqueta que es posa als centres en els quals –ja sigui per la procedència de l’alumnat o pel comportament disruptiu d’aquest– l’educació que es pot donar no és la normalitzada en altres centres. En termes generals, els alumnes d’aquestes escoles “tenen una molt complicada sortida en el món laboral perquè molts d’ells no acaben els estudis”, tal com explica Robert Martínez, un dels professors del Consell de Cent.

Bons resultats

Des de fa tres anys, aquest centre va posar en marxa una nova assignatura optativa, Emprenedoria, amb l’objectiu de què els alumnes de tercer de l’ESO posessin un primer peu en el món de l’empresa. Aquest curs, però, l’assignatura s’ha fet per primera vegada al llarg de tot el curs i amb els estudiants de quart de l’ESO, que tenen entre 15 i 16 anys. Per cursar aquesta matèria, els joves que l’han triat s’han organitzat en grups tutoritzats i amb la col·laboració de l’empresa d’assessorament empresarial SECOT. La sorpresa, per part de SECOT i del propi institut, ha estat que els resultats han estat millors en aquest centre d’alta complexitat que no pas en altres de la zona alta de Barcelona.

Engrescar l’alumnat

“Hem observat que aquesta assignatura els està encaminant i que té una alta acceptació entre els nostres alumnes”, explica, orgullós, Robert Martínez, el professor d’Emprenedoria. L’assignatura ha constat de tres sessions d’una hora a la setmana i, al llarg del curs, els alumnes han après a preparar un pla d’empresa d’una companyia fictícia, sempre sota el seguiment dels tutors, i a final de curs l’han presentat i defensat davant d’un jurat.

“Els alumnes han sintonitzat moltíssim amb els tutors i, quan han acabat el curs, a més del títol de l’ESO, també se’ls ha atorgat un diploma conforme han cursat aquesta assignatura d’Emprenedoria”, diu Martínez, qui afegeix que està convençut que, arran d’haver-la cursat, “molts alumnes s’han engrescat a estudiar i a optar per estudis relacionats amb l’empresa, perquè tenien una motivació especial per aquesta assignatura malgrat tenir un baix rendiment acadèmic en altres matèries”, conclou.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.