Connecta amb nosaltres

Entitats

Rosa Almirall: “L’Autocar d’Hazte Oír només és una mostra d’una societat transfòbica en general”

Publicat

on

@pruna_ana / La doctora en ginecologia i sexòloga Rosa Almirall dirigeix els Serveis d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de diversos centres com els CAP Manso i les Hortes. L’any 2012 aquesta activista feminista crea Trànsit, un servei per donar una atenció respectuosa a la salut sexual i reproductiva de les persones trans. La Rosa porta 40 anys exercint com a ginecòloga, escriu el bloc Trótula Crítica i es desmarca del model patologitzador i binari que allunya molts transsexuals dels metges. Parlem amb ella sobre salut trans, anticoncepció i avortament i l’espai d’aquesta entrevista ens queda massa curt…

En què consisteix el programa Trànsit.

És un servei de l’atenció primària, gratuït, de promoció de les persones trans. Es tracta d’un model molt allunyat del model patologitzador que hi ha d’aquestes persones. Per desgràcia, la transsexualitat encara està considerada una malaltia mental, nosaltres pensem que la identitat forma part de la diversitat humana i, per tant, aquestes persones no requereixen de cap diagnòstic per part d’un metge o un psiquiatra. Les persones que venen poden estar en etapes molt diferents i en funció del moment en què es troben atenem les seves necessitats d’acompanyament des del punt de vista clínic (tractaments hormonals, dubtes sobre la reproducció, sobre l’anticoncepció) des del punt de vista psicològic si la persona vol treballar algun aspecte concret, i també comptem amb una treballadora social.

Com vas decidir especialitzar-te en atenció ginecològica per a persones trans?

IMG_20170306_100824_1

Rosa Almirall al seu despatx del CAP Manso / Anna Pruna

Em vaig fer ginecòloga per activisme polític i feminista. Pensar el gènere m’acompanya des de fa molt i també porto molts anys gestionant serveis de salut de ginecologia d’atenció primària i sempre m’ha interessat muntar coses que no hi són. Vaig pensar que estaria bé fer un servei respectuós amb cossos diversos i poder fer promoció de la salut amb persones que s’apropen poc als serveis de salut.

Què significa per a tu ser feminista?

El meu concepte del feminisme ha evolucionat, com jo mateixa, i sobretot el tema trans m’ha obert més la mirada. Em vaig iniciar en l’activisme als anys 70, aleshores hi havia un concepte binarista de la societat (homes/ dones), jo em situava en la lluita per la igualtat de la dona des de la diferència. En aquests moments lluito més pel respecte a totes les diversitats.

 Existeix una ginecologia feminista?

Segurament existeix però és molt puntual i individual. Quan jo vaig començar al món de la ginecologia hi havia molt poques dones i era esperançador el fet de la feminització que hi ha hagut de la carrera de medicina i en particular de la ginecologia. Però he vist que la major part de dones ginecòlogues són molt poc crítiques del que han après. Són transmissores d’una ciència absolutament heteropatriarcal i que no entén què és el cos de les dones.

Les persones trans han nascut en un cos equivocat?

Aquesta frase en un moment donat va servir perquè les persones trans expliquessin als demés una cosa que els altres poguessin entendre. Altres trans han qüestionat que això no és així, però jo encara rebo persones que creuen que van néixer en el cos equivocat. No és que hagin nascut en un cos equivocat sinó que senten un gènere independentment del cos en el que estiguin.

Quin efecte tenen campanyes transfòbiques com la de l’autocar d’ Hazte Oir?

Aquests lemes transfòbics és el mateix que s’explica cada dia a les facultats de medicina i té de base els mateixos conceptes que té tota la societat, l’educació, els llibres educatius… Això només és una mostra externa i molt evident d’una societat que és transfòbica en general. Nosaltres preferiríem que tots els polítics i administracions que han sortit a aturar aquest autobús, aturessin tots els actes transbòfics que hi ha ctransitada dia a la societat. Però en certa manera això ha permès veure que estem en un moment molt diferent de fa 10 anys, amb una mirada més oberta a la diversitat,  al menys des d’un punt de vista verbal…

La major part de dones ginecòlogues són transmissores d’una ciència absolutament heteropatriarcal i que no entén el cos de les dones.

Un tema tabú en ginecologia és l’ús d’alguns anticonceptius com el diafragma. És un mètode obsolet?

Per a mi és un mètode molt viu, ha estat el meu mètode preferit. Va ser una eina –en  un moment en què l’anticoncepció era molt complexa– d’apoderar la dona en el sentit que era ella qui feia l’acte d’usar l’anticoncepció. Aleshores l’anticoncepció va entrar en una indústria farmacèutica molt potent i el diafragma, que mai havia estat prestigiós, va ser-ho encara menys. No s’explica en els currículums acadèmics i no hi ha gent que sàpiga assessorar-lo, per això molts diuen que no funciona. A mi cada setmana dues o tres dones em demanen el diafragma.

El 80% de les dones de Barcelona desconeix que l’avortament és lliure i gratuït. Cal més informació en aquest aspecte?

Sempre falta informació, sobretot en temes de salut. Però la sort d’avui en dia és que encara que la persona no tingui aquest coneixement, si s’enfronta de manera individual a aquest tema pot accedir a informació.

 

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024