Connecta amb nosaltres

Entitats

Xavier Theros “El Poble-sec ha passat de ser un barri a ser el centre i la sensació és que ens estan fent fora”

Publicat

on

@pruna_ana / L’escriptor Xavier Theros va néixer el 1963 a Sants i viu al Poble-sec des de fa 14 anys. Coneix la ciutat i els seus secrets com es coneix a un bon amic i escriu sobre les històries més recòndites que han tingut lloc en ella. Publica els seus textos a diversos mitjans i acaba de treure la seva primera novel•la, La Fada Negra, que l’ha convertit en el guanyador del premi Josep Pla. En Xavier porta l’antena connectada allà on va, rebent de tot arreu històries per alimentar els seus textos i es proposa reivindicar moments de la història amb els quals creu que la memòria de la ciutat no ha estat prou justa…

A la teva entrada de la Vikipèdia hi diu: “Escriptor, dramaturg, poeta i actor”. Com et defineixes?

La meitat de les coses no són veritat! (Riu) Jo sóc antropòleg de formació acadèmica, sóc poeta perquè m’he passat molts anys escrivint i fent recitals de poesia, i sóc escriptor.

PORTADAEts del Poble-sec. Com vius els canvis que està havent-hi al barri?

El Poble-sec ha passat de ser un barri a ser el centre i els veïns ho portem malament perquè la sensació és que ens estan fent fora del barri. Però és un procés que no es dona només aquí, sinó a tota la ciutat. No podem aturar un fenomen com el del turisme i això anirà a més, podem mirar l’exemple de París, que ens porta 50 anys d’avantatge en això, on el centre és una zona per turistes i la gent viu a les corones perifèriques de la ciutat. Hem creat centres monumentals i els hem dotat de tanta llegenda i tanta literatura que arriba un punt en què només són aptes pels turistes perquè tu no els pots pagar. Al centre els lloguers són totalment prohibitius quan fa 30 anys el barri Xino era el més tirat que hi havia.

‘La fada negra’ ha guanyat el Josep Pla. Què hi trobem al llibre? És una novel•la històrica?

És una novel•la negra però ambientada en la Barcelona de 1843 dins d’un episodi històric molt poc conegut que és la revolta de la Jamancia i el posterior bombardeig de tres mesos que va anorrear gairebé un terç de la ciutat. És una història de crims on un capità de vaixell que ha estat expulsat de la Marina ve a Barcelona i és escollit perquè sigui el cap de la policia en una de les casernes de Barcelona. Ell no ha fet mai de policia i es troba davant d’algú que està matant nens a la ciutat. Ha de fer la investigació en mig d’una ciutat bombardejada i famolenca.

Per què has triat aquest context històric?

En primer lloc perquè introdueix un ambient de dramatisme, claustrofòbic, del que devia ser aquella ciutat encara amb les muralles, on l’espai de què disposava la gent era pràcticament el mateix que al segle XIV però en canvi la població s’havia triplicat. I en segon lloc perquè tant la Jamancia com el bombardeig són pràcticament desconeguts pel barceloní. Se suposa que un bombardeig que dura tres hauria d’haver quedat més viu a la memòria de la gent… Curiosament no ha estat així i la gent recorda més un bombardeig que hi ha haver uns mesos abans, el d’Espartero, però la realitat és que aquest últim era una anècdota: Va durar una nit i pràcticament no va produir víctimes mortals.

Ha estat una sorpresa guanyar el premi?

Sí! M’ha sorprès moltíssim perquè era la meva primera novel•la. Bé, la primera que acabava perquè n’he començat tres, però les altres dues no les he acabat perquè no tenia prou ofici i el tema no m’interessava tant com per arribar fins al final. Aquesta última ha estat una novel•la molt accidentada, vaig perdre els primers capítols perquè els vaig esborrar accidentalment, l’he canviat moltíssimes vegades… Li he dedicat moltes hores i molt d’esforç però és la novel•la que m’ha servit per saber com s’escriu una novel•la: A base de pífies!

També ets poeta. Formes part d’ Accidents Polipoètics, poesia a dues veus juntament amb Rafael Metlikovez. Com sorgeix aquest projecte?
A principis dels 90 veníem d’un moviment de poesia underground, alternativa, amb persones molt crítiques amb l’ambient poètic que hi havia a l’època. Crèiem que la manera d’arribar al públic no era a través de premis, revistes i concursos literaris. Vam començar a fer recitals als bar, ateneus… On podíem! I ens vam crear el nostre propi circuït i el nostre propi públic, que no estava acostumat a llegir poesia però que li agradava sentir-la en directe.

IMG_20170315_184501

Xavier Theros al Bar Borrell, un dels més antics del barri / Anna Pruna

Quins són els teus referents literaris?

El meu referent literari és Dickens però el principal referent per a aquesta novel•la és Joan Amades perquè va recollir moltíssimes tradicions i llegendes de la Barcelona clàssica per tradició oral.

En què t’inspires per escriure els teus textos? D’on treus tanta informació?

No hi ha una manera de fer-ho però quan et dediques a parlar de la ciutat arriba un punt en què tens l’antena posada tot el dia: Al forn, al carrer… Per tot arreu vaig acumulant informació i sempre porto a sobre una llibreta per anar prenent notes. I moltes vegades són coses que trobo mentre buscava una altra cosa, això em passa sobretot als arxius.

Quins projectes de futur tens?

Ja estic escrivint la segona novel•la. És el mateix personatge protagonista de la primera però cinc anys després. Serà una sèrie en què el personatge sempre és el mateix però no és una continuació de la primera història, és una història independent.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.