Connecta amb nosaltres

Societat

Sabotatge a l’Arnau Les versions dels fets (1935)

Publicat

on

Toni Oller  / L’explosió d’un petard als lavabos del cinema Arnau va fer cinc ferits. Els mitjans de comunicació de l’època donaven la seva versió dels fets.

El diari La Vanguardia informava, el dimarts 13 de gener de 1935, que havien recollit una notícia, la nit anterior, en relació a una explosió d’un petard als urinaris del cinema Arnau. L’esclat de l’artefacte va ocasionar ferides a 5 joves, 4 dels quals eren vianants que passaven pel carrer Nou de la Rambla quan van rebre l’impacte de trossos de la paret que va caure, i la del limpiabotas del cinema, que tenia el seu lloc de treball tot just al costat dels urinaris, i que un cop curat va ser detingut i “sometido a interrogatorio con objeto de averiguarse si tuvo alguna participación en el hecho que dejamos relatado”.

Petard Arnau

L’Arnau quan encara era sala de cinema

El dia de l’explosió, al número 60 de l’avinguda Francesc Layret, actualment Paral·lel, projectaven dos films que veient els títols Ahora o Nunca i El Dictador (dirigida per Erle C. Kenton) semblaven indicar que quelcom havia de passar en aquell local en el context d’una Espanya sotmesa on es represaliava a catalanistes, a sindicalistes de la CNT i a socialistes, arran dels esdeveniments de la Revolució d’Octubre de 1934. Consells de Guerra als Rabassaires, Lluís Companys empresonat a Madrid (amb recolzament dels presos andalusos, la intel·lectualitat madrilenya…) i persecució dels membres de la FAI. Al mateix temps la coalició Gil Robles-Lerroux perseguia la moral dels music-halls del Paral·lel on llegim, aquells dies, que es multa a un empresari perquè en el seu local “sorprendieron a una pareja en paños menores” i en el Distrito Quinto (Barri Xino-Raval) es fan batudes contra més de 200 individus, i detenen “a 15 invertidos”.

Tot per uns acomiadaments

La versió oficial del fets la trobem a La Vanguardia i diu que el petard va ser col·locat per membres de la FAI com a conseqüència d’uns acomiadaments per un canvi empresarial. La versió alternativa correspon al diari de la CNT Solidaridad Obrera, que manté que hi havia un acord del sindicat amb l’empresari i considera l’assumpte com estrany. (La Soli en els moments de sortir al carrer era revisada per la censura i finalment va ser clausurada).

Una dada provada és l’existència de l’acord entre la CNT i l’empresari Benages, tal com ho recullen les dues notícies i que no es tracta d’un acomiadament, sinó d’una recol·locació. Per tant, sembla més versemblant la versió de Solidaridad Obrera que la de La Vanguardia, atès que el problema dels acomiadaments de les cinc persones treballadores estava solucionat (tenien noves feines en el sector) i no sembla lògica una venjança, quan ja no hi ha res a venjar. Podem sospitar una vegada més de la complicitat de les forces reaccionàries i policials contra els anarquistes en la falsificació de la veritat i la constant repressió de sindicalistes. És ben curiós que els cinc treballadors perjudicats i que havien trobat una solució amb l’empresari siguin finalment perjudicats per la policia.

Els fets vistos per la premsa

“Según nuestras noticias, el Cine Arnau es propiedad del señor Benages, el cual poseía también el Cine Florida, situado en la misma avenida de Francisco Layret. Al encargarse de este último cine, el señor Benages, y dejar de pertenecer, por tanto, a la Empresa Cinaes, aquél despidió a tres operadores, una taquillera y un acomodador. Estos cinco individuos, a pesar de estar colocados en otros establecimientos cinematográficos en la  actualidad, según parece dirigieron una campaña de boicot contra los cines Florida y Arnau, que pertenecen, como indicamos, al señor Benages. El domingo pasado, obedeciendo a esta consigna, circularon con profusión en el último de los locales mencionados una hoja, en la que se refería al despido de los cinco indicados, calificándose duramente la actitud del señor Benages. Como consecuencia de todo ello, anoche, la policía practicó algunas diligencias, procediendo a la detención de los cinco individuos de referencia, por si podían tener participación en la colocación del petardo. Todos ellos pertenecen a la FAI. También la policía practicó unos registros en sus domicilios, sin que a la hora de cerrar la edición se sepa el resultado de la diligencia”. (La Vanguardia 15/01/1935).

“En las primeres horas de anoche, sobrevino una explosión en el Cine Arnau, del Paralelo. Nuestra protesta más vibrante no puede hacerse esperar mientras que manifestamos que precisamente con el empresario del salón de referencia estaba el Sindicato en relación inmediata y en vías de solución armónica respecto a un conflicto por despido. Recordamos la explosión del año pasado en la plaza del Padró. Así como aquella explosión quedó demostrado que se debía a manejos turbios para desacreditar a la organización, así se prevé ahora que se trate de un caso parecido”. (Sindicato Único de Espectáculos Públicos).

Petard Arnau 3 (2)

Cartell publicitari de la pel·lícula del dia de l’explosió

“Nosotros queremos ser los primeros en protestar contra estos actos… Conste bien claro y conste terminantemente” (Solidaridad Obrera 15/01/1935).

“Ha sido detenido el compañero Juan Beuqueta, bajo la acusación de implicación en el sabotaje cometido contra el Cine Arnau de la empresa Benages. Esperamos que nuestro compañero patentizará su inociencia, siendo puesto inmediatamente en libertad”. (Solidaridad Obrera 17/01/1935).

Continua la programació

Val a dir que el cinema Arnau no va deixar de funcionar cap dia, tal com podem comprovar a la cartellera. Vet aquí el que es va programar tot aquell mes:

1/1/35.- Palacio Flotante i Capricho imperial. 3/1/35 al  6/1/35.- Es hora de amarnos i Un hombrecito valiente. 8/1/35 al 9/1/35.- Letty Lynton, La cigarra y las hormigas (dibuixos) i Carne. 11/1/35.- Los últimos 20 años, La cigarra y las hormigas i El Dictador*. 13/01/35.- Ahora o Nunca i El Dictador. 15/01/35.- Rasputín y la zarina. 30/01/35.- Viudas habaneras i Tarzán y su compañera. 1-3/2/35.- Volando hacia Río de Janeiro i Sola con su amor. 5/2/35.- La caida de un imperio i La garra del gato.

*El títol en anglès del film El Dictador és Big Executive, de 1933 i dirigida per Erle C. Kenton i protagonitzada per Ricardo Cortez, Richard Bennet, Elizabeth Young i Sharon Lynne.

Societat

La crisi i la solidaritat del barri

Xarxes de suport mutu, recollida d’aliments, atenció a gent gran i infants i moltes accions per pal·liar els efectes de la Covid-19

Publicat

on

En temps difícils les persones poden treure el millor de si mateixes. Això s’ha demostrat en les nombroses iniciatives que han emergit arreu de Catalunya, i també als barris. El Poble-sec i el seu veïnat ha estat a l’altura en aquestes circumstàncies insòlites que encara estem vivint. Un bon exemple d’això és la Xarxa de Suport Mutu; des que el govern va decretar l’estat d’alarma, diversos veïns del barri es van unir en un grup que tenia el repte d’atendre als més vulnerables. Algunes de les persones que s’hi van sumar ja formaven part d’entitats del barri, però moltes altres era la primera vegada que formaven part d’una iniciativa veïnal. Es van organitzar mitjançant l’eina de missatgeria instantània Telegram i es van posar mans a l’obra: “Vam decidir centrar-nos en la gent gran, malalta o amb alguna discapacitat que impedia sortir de casa. Fer-los la compra, recollir medicaments a la farmàcia, ajudar-les a llençar les escombraries o treure a passejar el gos”, explica Sandra Salvador, una de les impulsores de la xarxa.

No tothom, especialment la gent gran, disposa de Telegram, així que van optar per penjar cartells en diferents idiomes als carrers, comerços i portals, amb un contacte per a qui necessités suport. Arran d’aquestes connexions entre veïnat, han anat sorgint noves iniciatives, com ara el grup per cosir mascaretes o una campanya de donacions d’ordinadors per als nens i adolescents del barri que havien de fer les classes online. Durant la crisi, la xarxa ha aplegat més de 500 veïns i s’han atès més de 200 persones amb necessitats. Ara, que sembla que el pitjor ha passat, Salvador diu que l’objectiu és “consolidar una xarxa veïnal sòlida i estable que es mantingui en el temps i esdevenir un barri més comunitari i solidari, més proper i habitable, obert a tothom que vulgui participar i involucrar-se”.

Sindicat de Barri i Cooperasec

La Xarxa de Suport Mutu s’ha complementat amb iniciatives que ja existien al barri per atendre qüestions laborals, d’habitatge, de recollida d’aliments, d’acompanyament a gent gran o d’atenció a la infància. El Sindicat de Barri ha estat a primera línia en la lluita pel dret a l’habitatge. Han estat oferint informació i assessoraments sobre la vaga de lloguers i han seguit aturant desnonaments, com el del 2 de juny a Nou de la Rambla. També des de La Base, el Comitè Revolucionari d’Aliments s’ha convertit en un punt de trobada entre voluntariat i persones amb més necessitats a partir de l’experiència de la Xarxa d’Aliments del Poble-sec.

La Xarxa Cooperasec ha contribuït a pal·liar la crisi econòmica i social activant un punt d’acompanyament per donar suport a iniciatives cooperativistes i d’economia solidària: “Hem acompanyat a El Petit Molinet, La Raposa del Poble-sec, l’Ateneu d’Oficis, La Xispa, el Menjador de La Base, Més que Cures i Barrinar cap a la Sostenibilitat”, diuen. A més, han obert un correu (cooperasec@gmail.com) per rebre propostes de veïns que vulguin engegar iniciatives per cobrir les necessitats del barri des dels valors i la praxi de l’economia solidària.

Moltes entitats involucrades

Entitats com Bona Voluntat en Acció, els Castellers, les Parròquies o la Fundació Pere Tarrés també han sumat forces, sota el paraigua de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, per fer front a les necessitats sorgides arran de la crisi. Des del començament de la quarantena s’ha organitzat una xarxa de locals de recollida d’aliments, s’han fet lots i s’han repartit a famílies vulnerables, arribant a més de 800 famílies: “També hem obert un compte corrent on han arribat milers d’euros per reforçar els lots alimentaris amb la compra de llet i altres productes de primera necessitat. I hem complementat els lots amb productes de neteja de la llar i d’higiene personal”, diu Antoni Reig, president de la Coordinadora. A més, s’ha recollit i repartit material escolar per als infants de les escoles del barri, al centre socioeducatiu de la Fundació Pere Tarrés i a l’Espai Infant de la Coordinadora. El grup de dones Cosidores del Poble-sec ha fet mascaretes que s’han repartit per entitats i gent del barri i, des de la Coordinadora, els hi han portat material a domicili per seguir cosint.

Info sobre projectes de suport veïnal a: xarxapoblesec.orgsinicatdebarri.orgcooperasec.barripoblesec.org i poblesec.entitatsbcn.net

Continua llegint

Societat

446 veïns contagiats de Covid-19

Segons estimacions del Departament de Salut, més de 1800 veïns que viuen a la falda de Montjuïc també es podrien haver infectat

Publicat

on

El coronavirus també s’ha encebat amb el veïnat del Poble-sec. Segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, des que van començar els registres de la pandèmia s’han confirmat 446 casos positius entre els usuaris de les dues àrees de salut que s’estenen pel barri. Més concretament, a la zona sanitària est que cobreix la trama urbana des del carrer de la Creu dels Molers fins al mar, s’han detectat 170 casos i al sector que va des del mateix carrer fins a la Gran Via (comptabilitzant tot el barri de la Font de la Guatlla), s’han acumulat 276 positius a les proves PCR.

Com ha esdevingut plausible, no a tothom se li ha practicat el test del coronavirus i fins i tot moltes persones han mort amb simptomatologia, però sense passar a formar part de cap llista oficial. Tot i això, la Generalitat també ha passat a publicar les dades de les persones potencialment afectades pel virus i a les que no se’ls ha fet cap prova. En aquest cas, se sospita que al Poble-sec i a la Font de la Guatlla 1843 veïns més s’han pogut contagiar al llarg de tota la crisi sanitària.

Control telemàtic

Per tenir-los controlats, els professionals dels Centres d’Atenció Primària els han fet (i els fan) un seguiment telemàtic del seu estat de salut. Mentre que a la zona més propera a la Gran Via s’ha pressuposat que hi havia 1085 veïns contagiats, al sector mar aquests han sigut 758 fins a tancar l’edició d’aquest mes. El que no s’ha fet públic per part de l’administració nacional és el nombre de veïns que han perdut la vida a escala poblesequina.

El conjunt de dades no s’allunyen de la realitat que ha travessat la ciutat, ara circumscrita com una única regió sanitària amb tota la seva àrea metropolitana. En aquest cas, el fet de passar a la Fase 2 del desconfinament ha permès superar part de les franges horàries, poder-se reunir fins a 15 persones, poder anar a veure a familiars a les residències o consumir a l’interior dels locals de restauració respectant el 40% de l’aforament, entre altres mesures.

Continua llegint

Societat

Poblesequins que fan història

Publicat

on

El ple del Districte de Sants-Montjuïc ha proposat l’atorgament aquest any de la Medalla d’Honor de Barcelona a la mestra i escriptora poblesequina Júlia Costa, qui l’any passat va ser co-pregonera de la Festa Major del barri. Costa és una coneguda cronista de la vida quotidiana al Poble-sec. És autora de relats per a joves, llibres de poemes i novel·les de ficció i col·labora amb el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC), la revista Tot Història i el ZONA SEC, a banda d’alimentar diversos blocs dedicats a la història i la cultura del barri. “Aquest reconeixement m’ha fet molta il·lusió, ja que em sento molt vinculada a la meva ciutat i al barri. Hi he nascut, hi he viscut, hi visc i he participat en moltes activitats i entitats del Poble-sec durant tota la meva vida. Fa vint anys que reivindico i difonc la seva història i Barcelona i el Poble-sec són molt presents en tota la meva obra literària, tant en la poesia com en la narrativa”, explica l’homenatjada.

Encara hi ha més. El jurat de la vintena edició dels Premis Ràdio Associació ha distingit amb el Premi a millor professional a Benet Iñigo, pel seguiment del judici del Procés que va ocupar gran part del 2019. Iñigo forma part de l’equip d’informatius de RAC1 des del 2010. A més, és un dels fundadors dels Castellers del Poble-sec, autor del llibre Pit i Amunt! i durant un temps va ser el cap de colla dels Bandarres i també redactor del ZONA SEC. Enhorabona als dos!

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.