Connecta amb nosaltres

Societat

Sabotatge a l’Arnau Les versions dels fets (1935)

Publicat

on

Toni Oller  / L’explosió d’un petard als lavabos del cinema Arnau va fer cinc ferits. Els mitjans de comunicació de l’època donaven la seva versió dels fets.

El diari La Vanguardia informava, el dimarts 13 de gener de 1935, que havien recollit una notícia, la nit anterior, en relació a una explosió d’un petard als urinaris del cinema Arnau. L’esclat de l’artefacte va ocasionar ferides a 5 joves, 4 dels quals eren vianants que passaven pel carrer Nou de la Rambla quan van rebre l’impacte de trossos de la paret que va caure, i la del limpiabotas del cinema, que tenia el seu lloc de treball tot just al costat dels urinaris, i que un cop curat va ser detingut i “sometido a interrogatorio con objeto de averiguarse si tuvo alguna participación en el hecho que dejamos relatado”.

Petard Arnau

L’Arnau quan encara era sala de cinema

El dia de l’explosió, al número 60 de l’avinguda Francesc Layret, actualment Paral·lel, projectaven dos films que veient els títols Ahora o Nunca i El Dictador (dirigida per Erle C. Kenton) semblaven indicar que quelcom havia de passar en aquell local en el context d’una Espanya sotmesa on es represaliava a catalanistes, a sindicalistes de la CNT i a socialistes, arran dels esdeveniments de la Revolució d’Octubre de 1934. Consells de Guerra als Rabassaires, Lluís Companys empresonat a Madrid (amb recolzament dels presos andalusos, la intel·lectualitat madrilenya…) i persecució dels membres de la FAI. Al mateix temps la coalició Gil Robles-Lerroux perseguia la moral dels music-halls del Paral·lel on llegim, aquells dies, que es multa a un empresari perquè en el seu local “sorprendieron a una pareja en paños menores” i en el Distrito Quinto (Barri Xino-Raval) es fan batudes contra més de 200 individus, i detenen “a 15 invertidos”.

Tot per uns acomiadaments

La versió oficial del fets la trobem a La Vanguardia i diu que el petard va ser col·locat per membres de la FAI com a conseqüència d’uns acomiadaments per un canvi empresarial. La versió alternativa correspon al diari de la CNT Solidaridad Obrera, que manté que hi havia un acord del sindicat amb l’empresari i considera l’assumpte com estrany. (La Soli en els moments de sortir al carrer era revisada per la censura i finalment va ser clausurada).

Una dada provada és l’existència de l’acord entre la CNT i l’empresari Benages, tal com ho recullen les dues notícies i que no es tracta d’un acomiadament, sinó d’una recol·locació. Per tant, sembla més versemblant la versió de Solidaridad Obrera que la de La Vanguardia, atès que el problema dels acomiadaments de les cinc persones treballadores estava solucionat (tenien noves feines en el sector) i no sembla lògica una venjança, quan ja no hi ha res a venjar. Podem sospitar una vegada més de la complicitat de les forces reaccionàries i policials contra els anarquistes en la falsificació de la veritat i la constant repressió de sindicalistes. És ben curiós que els cinc treballadors perjudicats i que havien trobat una solució amb l’empresari siguin finalment perjudicats per la policia.

Els fets vistos per la premsa

“Según nuestras noticias, el Cine Arnau es propiedad del señor Benages, el cual poseía también el Cine Florida, situado en la misma avenida de Francisco Layret. Al encargarse de este último cine, el señor Benages, y dejar de pertenecer, por tanto, a la Empresa Cinaes, aquél despidió a tres operadores, una taquillera y un acomodador. Estos cinco individuos, a pesar de estar colocados en otros establecimientos cinematográficos en la  actualidad, según parece dirigieron una campaña de boicot contra los cines Florida y Arnau, que pertenecen, como indicamos, al señor Benages. El domingo pasado, obedeciendo a esta consigna, circularon con profusión en el último de los locales mencionados una hoja, en la que se refería al despido de los cinco indicados, calificándose duramente la actitud del señor Benages. Como consecuencia de todo ello, anoche, la policía practicó algunas diligencias, procediendo a la detención de los cinco individuos de referencia, por si podían tener participación en la colocación del petardo. Todos ellos pertenecen a la FAI. También la policía practicó unos registros en sus domicilios, sin que a la hora de cerrar la edición se sepa el resultado de la diligencia”. (La Vanguardia 15/01/1935).

“En las primeres horas de anoche, sobrevino una explosión en el Cine Arnau, del Paralelo. Nuestra protesta más vibrante no puede hacerse esperar mientras que manifestamos que precisamente con el empresario del salón de referencia estaba el Sindicato en relación inmediata y en vías de solución armónica respecto a un conflicto por despido. Recordamos la explosión del año pasado en la plaza del Padró. Así como aquella explosión quedó demostrado que se debía a manejos turbios para desacreditar a la organización, así se prevé ahora que se trate de un caso parecido”. (Sindicato Único de Espectáculos Públicos).

Petard Arnau 3 (2)

Cartell publicitari de la pel·lícula del dia de l’explosió

“Nosotros queremos ser los primeros en protestar contra estos actos… Conste bien claro y conste terminantemente” (Solidaridad Obrera 15/01/1935).

“Ha sido detenido el compañero Juan Beuqueta, bajo la acusación de implicación en el sabotaje cometido contra el Cine Arnau de la empresa Benages. Esperamos que nuestro compañero patentizará su inociencia, siendo puesto inmediatamente en libertad”. (Solidaridad Obrera 17/01/1935).

Continua la programació

Val a dir que el cinema Arnau no va deixar de funcionar cap dia, tal com podem comprovar a la cartellera. Vet aquí el que es va programar tot aquell mes:

1/1/35.- Palacio Flotante i Capricho imperial. 3/1/35 al  6/1/35.- Es hora de amarnos i Un hombrecito valiente. 8/1/35 al 9/1/35.- Letty Lynton, La cigarra y las hormigas (dibuixos) i Carne. 11/1/35.- Los últimos 20 años, La cigarra y las hormigas i El Dictador*. 13/01/35.- Ahora o Nunca i El Dictador. 15/01/35.- Rasputín y la zarina. 30/01/35.- Viudas habaneras i Tarzán y su compañera. 1-3/2/35.- Volando hacia Río de Janeiro i Sola con su amor. 5/2/35.- La caida de un imperio i La garra del gato.

*El títol en anglès del film El Dictador és Big Executive, de 1933 i dirigida per Erle C. Kenton i protagonitzada per Ricardo Cortez, Richard Bennet, Elizabeth Young i Sharon Lynne.

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024