Connecta amb nosaltres

Societat

L’Atenció Primària, a l’UCI

Publicat

on

Anna Pruna / Personal sanitari d’arreu de Catalunya s’alia en una rebel·lió per reclamar, a través d’un manifest, més recursos a l’administració. Ja han parlat amb diversos grups polítics i el proper 26 de maig exposaran les seves queixes al conseller de salut Toni Comín.

ATENCIO PRIMARIA 1

La indignació del sector /Rebelión Primaria

 El dibuix d’un puny alçat que subjecta un estetoscopi s’ha convertit en símbol d’un moviment reivindicatiu sorgit al Centre d’Atenció Primària de Can Vidalet, a Esplugues de Llobregat: “Tot comença amb el descontentament per part dels treballadors d’aquest centre de salut. Estàvem fins al capdamunt de diverses situacions”, explica la Tamara Sancho, metge de família d’aquest CAP i veïna del Poble-sec. El primer pas va ser l’elaboració d’un manifest on es plasma tot allò que no funciona al sistema. A aquest comunicat –que s’ha presentat a l’Institut Català de la Salut (ICS) i a la Conselleria– ja s’hi han adherit 55 ambulatoris, un centre d’urgències i un ajuntament, i d’altres estan en procés. És el primer granet de sorra de la que ells mateixos anomenen Rebel·lió primària; accions de protesta per fer palès el creixent malestar dels professionals que treballen en aquesta porta d’entrada al sistema sanitari. La queixa més repetida és la sobrecàrrega de feina en un sector mancat de recursos humans: “Fa molt de temps que les baixes no es cobreixen. Si tens una formació o un dia d’assumptes personals, es tanca la consulta i ningú no et supleix”, diu Prudència Toribio, metge de família de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Poble-sec -ubicat al CUAP del carrer Manso-. Toribio afegeix que la situació fa molts anys que és preocupant però que abans estaven més mentalitzats de que era per culpa de la crisi: “Els professionals ens esforçàvem perquè pensàvem que tots havíem d’ajudar, que era el que tocava, però sobretot crèiem que seria temporal”.

Més feina i menys personal

Entre el 2010 i el 2014, el pressupost en atenció primària es va reduir un 20% i l’ICS va perdre més d’un miler de metges. Aquesta tisorada segueix passant factura i els professionals denuncien una situació insuportable que també afecta els pacients. “Amb l’externalització d’alguns serveis volen treure rendiment de la salut i nosaltres hi estem en contra” diu la Griselda Martín, metge de família a Cornellà. Per posar un exemple pràctic parla de l’externalització del servei de radiologia al centre de salut on treballa: “Això comporta la contractació de menys personal i el resultat són radiografies sense informar. Els metges de família no som radiòlegs i no tenim aparells amb la mateixa qualitat, per tant, se’ns poden escapar coses”, diu. Situacions com aquesta, o com l’augment de càrrega de feina no presencial –atenció telefònica o a través de correus electrònics–, han provocat que el personal sanitari hagin arribat a un punt d’esgotament, ràbia i impotència: “No pot ser que els pacients demanin la nostra ajuda i que nosaltres estiguem pitjor que ells”, lamenten els impulsors d’aquesta rebel·lió que aspira a convertir-se en el 15M de la sanitat.

ATENCIÓ PRIMARIA 3Objectiu: Salvar la salut pública

La manca de personal provoca que els pacients pateixin retards de fins a dues hores a l’hora de visitar-se, que les visites a l’especialista triguin mesos o que les urgències es col·lapsin amb usuaris que, farts d’esperar la visita al metge de capçalera, decideixen agafar aquesta drecera.  En el seu manifest, els centres de salut adherits reclamen un augment del pressupost destinat a l’atenció primària, que aquesta esdevingui l’eix del sistema sanitari públic i disposar d’autonomia de gestió i lideratges per part dels Equips d’Atenció Primària (EPA).  Demanen també més recursos humans i materials a l’ICS per assumir la sobrecàrrega de tasques que han d’afrontar dia a dia.

Precarietat laboral

La carrera de medicina és una de les més sacrificades i difícils, requereix una renovació constant i no deixa lloc a l’error, que podria ser fatal. És per això que la precarietat laboral que denuncien els metges d’Atenció Primària crida especialment l’atenció: “Estan fent contractes de 25 hores, contractes mensuals que impedeixen la conciliació laboral, ens fan doblar per cobrir companys que estan de baixa i les condicions laborals són l’alt risc”, argumenten els adherits al manifest. La situació dels metges i infermeres joves no és millor, “només opten a contractes precaris” i no se’ls ofereixen expectatives. “Els residents ens sentim en terra de ningú perquè treballem a diversos centres i tenim molt poca cabuda. Per això vaig unir-me al manifest”, explica la Gala Alonso, metge de capçalera resident del CAP de Gavà.

El suport necessari

Rebel·lió Atenció Primària ha enviat correus electrònics a tots els grups parlamentaris i, de moment, ja han mantingut reunions amb la CUP, PSC, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot, que s’han compromès a fer preguntes parlamentaries en el plenari i comissions al Conseller de salut, Toni Comín.  L’objectiu dels membres del moviment és concertar una trobada amb aquest últim per explicar-li la situació de deteriorament que pateix la sanitat pública i per reclamar mesures urgents. Aquesta trobada podria tenir lloc el proper 26 de maig.

Les víctimes de les retallades

ATENCIO PRIMARIA 4

Membres de Rebelión Primaria

Una primera visita al metge de família pot endarrerir-se d’una a tres setmanes. Una prova senzilla com una gammagrafia triga dos o tres mesos i després cal esperar la visita amb l’especialista, que pot demorar-se fins a 8 mesos. “Tinc pacients que han perdut la feina esperant una operació senzilla. No podien treballar i els han acomiadat”, lamenta la doctora Griselda Martín. I aquests no són els casos més greus: “Se m’han mort pacients esperant la visita de medicina interna”, afegeix. El departament de pediatria en l’Atenció Primària és un dels més afectats per aquesta precarietat: “Els pediatres dels CAP tenim cada vegada més nens assignats. Visitem 30 o 40 nens cada dia i, com que no tenim possibilitat de reforç ni de substitució, acabem visitant el més ràpid possible i en males condicions.”, explica en Carlos Losana, pediatra al CAP de Poblenou. La Innocència Valentín, usuària de l’ambulatori de Can Vidalet, fa dos anys que espera una operació. Li han anat posposant les proves necessàries i, quan ha anat al metge, li han dit que se les ha de tornar a fer. La propera prova li faran al juliol i encara no sap si la operaran, ni quan. El seu és només un dels milers de casos d’afectats per la situació de col·lapse de l’Atenció Primària i, com ella, moltes persones que han estat tota la vida contribuint a la seguretat social, ara es plantegen passar-se a la sanitat privada: “M’he mirat tarifes per fer-me una mútua, però amb la meva pensió no m’ho puc permetre. És trist, tinc la sensació de que volen que marxem tots a la privada”, explica aquesta pacient de 68 anys.

LES CLAUS:

Carlos Losana (Pediatra al CAP Poblenou) : “El pediatres cada vegada tenim més nens assignats, més de 1200 cadascun. En època de grips, gastroenteritis i bronquitis es produeixen allaus de visites”

Inocencia Valentín (Pacient CAP La Bòbila): “La situació és molt frustrant. Tenim la sensació de que volen que marxem a la privada. Si m’ho pogués permetre, em faria una mútua”

 Tamara Sancho ( Metge de família al CAP Can Vidalet): “No totes les visites es poden posar com urgents, això provoca tensions amb els pacients, que sovint han d’esperar 8 mesos la visita amb l’especialista”

Prudència Toribio (Metge de família CAP Manso): “Les consultes no presencials haurien de tenir un temps assignat. Avui en dia no el tenen i trigues bastant en resoldre-les fora d’horari i amb sobrecàrrega de feina pels professionals. Això suposa més cansament i pitjor atenció”

 

 

Societat

La Coordinadora del Poble-sec a la vicepresidència del CAB

Publicat

on

Per

El president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig, ha estat escollit nou vicepresident del Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), entitat de tercer nivell que agrupa a coordinadores i federacions sectorials i territorials de la nostra ciutat. El passat dia 22 de juliol va reunir-se la nova junta directiva del CAB, escollida a l’assemblea celebrada el passat dia 15 de juliol.

El nou president és Joan Manuel Parisi, del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, el nou vicepresident Antoni Reig, de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, el nou administrador Joan Bordetes, de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona, renova com a secretari Enric Canet, de les Entitats Catalanes d’Acció Social, i entren com a vocals Montserrat Pallares, de COCEMFE, Aida Leal, de la Federació d’Entitats Calabria 66, i Eva Ceano, de la Taula d’Entitats de Sarrià. Queda per designar el representant de la Federació Catalana de Voluntariat Social.

També formen part de la junta amb veu, però sense vot, els comissionats Josep Espín, de la Federació d’Associacions d’Entitats i Comissions d’Hostafrancs (comissionat a la Plataforma de Festes Majors) i Montserrat Morera, de la Taula d’Entitats de Sarrià (comissionada al Consell de Ciutat). El veïnat i les entitats del Poble-sec que formen la Coordinadora demostren una vegada més el seu compromís amb el barri i també amb la nostra ciutat i el nostre país.

Continua llegint

Societat

Bibliocasals per a infants i adolescents

Les biblioteques Francesc Candel i Francesc Boix ofereixen un programa d’activitats lúdiques i creatives per a infants i adolescents, al voltant de la promoció de la lectura. Aquests bibliocasals es duen a terme amb recursos del Pla de Barris de la Marina i del Poble-sec durant els mesos d’agost i setembre

Publicat

on

Per

Les biblioteques Francesc Candel (carrer de l’Amnistia Internacional, 10) i Francesc Boix (carrer de Blai, 34) ofereixen durant el mes d’agost i la primera quinzena de setembre un seguit d’activitats adreçades a infants i adolescents amb l’objectiu de posar al seu abast una programació lúdica i creativa per aquests dies d’estiu sota el nom de Bibliocasal.

Aquesta oferta ha estat dissenyada per cada biblioteca amb recursos del Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona i vol promoure el gust per la lectura des d’una vessant lúdica. Els eixos temàtics estan centrats en la lectura, l’escriptura, l’oralitat, les arts i la música, així com la ciència i la tecnologia, comptant amb valors com la igualtat de gènere i la interculturalitat.

Adreçat a infants de 6 a 12 anys

Les activitats estan adreçades a infants de 6 a 12 anys i es duen a terme en grups reduïts de com a màxim 15 participants en dos torns. Cada grup participarà dos dies a la setmana en torn de matí i o de tarda.

Totes les activitats tenen inscripció prèvia en línia (s2.puntxarxa.org/cbb/cursos). Des del portal d’inscripcions es permet consultar l’oferta d’activitats, les places disponibles i realitzar la preinscripció.

Totes les activitats estan adaptades a les mesures de seguretat i protecció davant de la Covid-19. És obligatori l’ús de la mascareta.

Continua llegint

Societat

Impuls al criquet femení

“Les que liderem el projecte de reforma som totes noies; els entrenaments suposen per a nosaltres un espai de seguretat i d’empoderament”

Publicat

on

Ni de futbol, ni de bàsquet i encara menys de tenis. Fins a 2.890 veïns de Barcelona han decidit donar suport a la idea de reformar el camp Julià de Capmany de la muntanya de Montjuïc per dedicar-lo a la pràctica d’esports minoritaris sense infraestructura pròpia a la ciutat de Barcelona. Una iniciativa que precisament tirarà endavant després que les noies que integren els projectes Criquet Jove a BCN i Convivim Esportivament presentessin la idea als primers Pressupostos Participatius de Barcelona. Un projecte que consideren indispensable per donar recorregut a aquesta pràctica esportiva i la integració de les joves immigrants.

Segons argumenten, la reforma del terreny de joc no es tracta només d’una qüestió esportiva per evitar lesions, per emmagatzemar el material o per disposar d’una font on poder beure aigua. La rehabilitació del Julià de Campany servirà per donar recorregut a l’emancipació de joves procedents de països com l’Índia o el Pakistan. La raó: moltes de les seves famílies mai han acabat de veure amb gaire bons ulls que es dediquin a aquest tipus d’oci: “És un problema que tenim, però fa un parell d’anys, quan van començar a sortir reportatges a la premsa i la televisió de noies pakistaneses que jugaven al criquet a Barcelona, les famílies van començar a donar permís a les seves filles perquè també anessin a jugar”, explica l’entrenador de l’únic equip femení que existeix, Shahbaz Shaukat.

Majoria d’homes

Shaukat ja acumula quatre anys a la banqueta del criquet ensenyant a les joves aquest esport sense cap tradició històrica a la ciutat, però que es practica des dels vuitanta arran l’arribada dels primers immigrants de l’Índia i el Pakistan. De fet, l’any 2012 el Centre d’Estudis Africans i Interculturals va impulsar el primer equip de criquet onze a Sants, però amb només jugadors homes. Gairebé una dècada després ja són 40 els equips masculins, per només un de femení a tota Catalunya. Tanmateix, la qüestió numèrica no ha sigut impediment perquè hagin sigut les noies les qui hagin posat sobre la taula l’adequació d’un espai a Barcelona per fer una pràctica professional lluny dels patis de les escoles: “Les que liderem el projecte de reforma som totes noies; els entrenaments suposen per a nosaltres un espai de seguretat i d’empoderament femení on podem desenvolupar les nostres aptituds amb llibertat”, defensen. L’objectiu final del projecte: el de constituir la primera selecció catalana de criquet onze femení.

Consolidar una rutina

Per aconseguir-ho són conscients que abans caldrà incrementar el nombre de participants i consolidar una rutina d’entrenaments: “Normalment tenim una vintena de noies que vénen sobretot del Poble-sec, així com del Raval o la Trinitat Vella, però des que s’ha de reformar el camp de Montjuïc que ens han traslladat a un camp de beisbol a Sant Martí i, com que triguen gairebé 40 minuts només en anar i uns altres 40 minuts en tornar a casa, algunes ja ho han deixat estar”, revela l’entrenador. Per aquesta raó, la celeritat en aconseguir tenir reformat el Julià de Capmany serà clau en mantenir viu un equip que, amb la pandèmia, també ha patit sotracs en la planificació de tota la temporada.

Teixir relacions

“Hem de seguir treballant per aplegar més noies, però per això és clau tenir el camp de Montjuïc enllestit i altres espais dins de la ciutat; moltes famílies per raons de feina o econòmiques no poden portar les adolescents a jugar fora”, insisteix Shaukat. La intenció és crear una lliga femenina de criquet onze amb la fundació de nous conjunts a entitats que tradicionalment s’han abocat a altres esports: “Seria genial que a camps com La Satalia es creessin també seccions de criquet onze femení i poder organitzar competicions entre nosaltres”.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.