Anna Pruna / Personal sanitari d’arreu de Catalunya s’alia en una rebel·lió per reclamar, a través d’un manifest, més recursos a l’administració. Ja han parlat amb diversos grups polítics i el proper 26 de maig exposaran les seves queixes al conseller de salut Toni Comín.

La indignació del sector /Rebelión Primaria

 El dibuix d’un puny alçat que subjecta un estetoscopi s’ha convertit en símbol d’un moviment reivindicatiu sorgit al Centre d’Atenció Primària de Can Vidalet, a Esplugues de Llobregat: “Tot comença amb el descontentament per part dels treballadors d’aquest centre de salut. Estàvem fins al capdamunt de diverses situacions”, explica la Tamara Sancho, metge de família d’aquest CAP i veïna del Poble-sec. El primer pas va ser l’elaboració d’un manifest on es plasma tot allò que no funciona al sistema. A aquest comunicat –que s’ha presentat a l’Institut Català de la Salut (ICS) i a la Conselleria– ja s’hi han adherit 55 ambulatoris, un centre d’urgències i un ajuntament, i d’altres estan en procés. És el primer granet de sorra de la que ells mateixos anomenen Rebel·lió primària; accions de protesta per fer palès el creixent malestar dels professionals que treballen en aquesta porta d’entrada al sistema sanitari. La queixa més repetida és la sobrecàrrega de feina en un sector mancat de recursos humans: “Fa molt de temps que les baixes no es cobreixen. Si tens una formació o un dia d’assumptes personals, es tanca la consulta i ningú no et supleix”, diu Prudència Toribio, metge de família de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Poble-sec -ubicat al CUAP del carrer Manso-. Toribio afegeix que la situació fa molts anys que és preocupant però que abans estaven més mentalitzats de que era per culpa de la crisi: “Els professionals ens esforçàvem perquè pensàvem que tots havíem d’ajudar, que era el que tocava, però sobretot crèiem que seria temporal”.

Més feina i menys personal

Entre el 2010 i el 2014, el pressupost en atenció primària es va reduir un 20% i l’ICS va perdre més d’un miler de metges. Aquesta tisorada segueix passant factura i els professionals denuncien una situació insuportable que també afecta els pacients. “Amb l’externalització d’alguns serveis volen treure rendiment de la salut i nosaltres hi estem en contra” diu la Griselda Martín, metge de família a Cornellà. Per posar un exemple pràctic parla de l’externalització del servei de radiologia al centre de salut on treballa: “Això comporta la contractació de menys personal i el resultat són radiografies sense informar. Els metges de família no som radiòlegs i no tenim aparells amb la mateixa qualitat, per tant, se’ns poden escapar coses”, diu. Situacions com aquesta, o com l’augment de càrrega de feina no presencial –atenció telefònica o a través de correus electrònics–, han provocat que el personal sanitari hagin arribat a un punt d’esgotament, ràbia i impotència: “No pot ser que els pacients demanin la nostra ajuda i que nosaltres estiguem pitjor que ells”, lamenten els impulsors d’aquesta rebel·lió que aspira a convertir-se en el 15M de la sanitat.

Objectiu: Salvar la salut pública

La manca de personal provoca que els pacients pateixin retards de fins a dues hores a l’hora de visitar-se, que les visites a l’especialista triguin mesos o que les urgències es col·lapsin amb usuaris que, farts d’esperar la visita al metge de capçalera, decideixen agafar aquesta drecera.  En el seu manifest, els centres de salut adherits reclamen un augment del pressupost destinat a l’atenció primària, que aquesta esdevingui l’eix del sistema sanitari públic i disposar d’autonomia de gestió i lideratges per part dels Equips d’Atenció Primària (EPA).  Demanen també més recursos humans i materials a l’ICS per assumir la sobrecàrrega de tasques que han d’afrontar dia a dia.

Precarietat laboral

La carrera de medicina és una de les més sacrificades i difícils, requereix una renovació constant i no deixa lloc a l’error, que podria ser fatal. És per això que la precarietat laboral que denuncien els metges d’Atenció Primària crida especialment l’atenció: “Estan fent contractes de 25 hores, contractes mensuals que impedeixen la conciliació laboral, ens fan doblar per cobrir companys que estan de baixa i les condicions laborals són l’alt risc”, argumenten els adherits al manifest. La situació dels metges i infermeres joves no és millor, “només opten a contractes precaris” i no se’ls ofereixen expectatives. “Els residents ens sentim en terra de ningú perquè treballem a diversos centres i tenim molt poca cabuda. Per això vaig unir-me al manifest”, explica la Gala Alonso, metge de capçalera resident del CAP de Gavà.

El suport necessari

Rebel·lió Atenció Primària ha enviat correus electrònics a tots els grups parlamentaris i, de moment, ja han mantingut reunions amb la CUP, PSC, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot, que s’han compromès a fer preguntes parlamentaries en el plenari i comissions al Conseller de salut, Toni Comín.  L’objectiu dels membres del moviment és concertar una trobada amb aquest últim per explicar-li la situació de deteriorament que pateix la sanitat pública i per reclamar mesures urgents. Aquesta trobada podria tenir lloc el proper 26 de maig.

Les víctimes de les retallades

Membres de Rebelión Primaria

Una primera visita al metge de família pot endarrerir-se d’una a tres setmanes. Una prova senzilla com una gammagrafia triga dos o tres mesos i després cal esperar la visita amb l’especialista, que pot demorar-se fins a 8 mesos. “Tinc pacients que han perdut la feina esperant una operació senzilla. No podien treballar i els han acomiadat”, lamenta la doctora Griselda Martín. I aquests no són els casos més greus: “Se m’han mort pacients esperant la visita de medicina interna”, afegeix. El departament de pediatria en l’Atenció Primària és un dels més afectats per aquesta precarietat: “Els pediatres dels CAP tenim cada vegada més nens assignats. Visitem 30 o 40 nens cada dia i, com que no tenim possibilitat de reforç ni de substitució, acabem visitant el més ràpid possible i en males condicions.”, explica en Carlos Losana, pediatra al CAP de Poblenou. La Innocència Valentín, usuària de l’ambulatori de Can Vidalet, fa dos anys que espera una operació. Li han anat posposant les proves necessàries i, quan ha anat al metge, li han dit que se les ha de tornar a fer. La propera prova li faran al juliol i encara no sap si la operaran, ni quan. El seu és només un dels milers de casos d’afectats per la situació de col·lapse de l’Atenció Primària i, com ella, moltes persones que han estat tota la vida contribuint a la seguretat social, ara es plantegen passar-se a la sanitat privada: “M’he mirat tarifes per fer-me una mútua, però amb la meva pensió no m’ho puc permetre. És trist, tinc la sensació de que volen que marxem tots a la privada”, explica aquesta pacient de 68 anys.

LES CLAUS:

Carlos Losana (Pediatra al CAP Poblenou) : “El pediatres cada vegada tenim més nens assignats, més de 1200 cadascun. En època de grips, gastroenteritis i bronquitis es produeixen allaus de visites”

Inocencia Valentín (Pacient CAP La Bòbila): “La situació és molt frustrant. Tenim la sensació de que volen que marxem a la privada. Si m’ho pogués permetre, em faria una mútua”

 Tamara Sancho ( Metge de família al CAP Can Vidalet): “No totes les visites es poden posar com urgents, això provoca tensions amb els pacients, que sovint han d’esperar 8 mesos la visita amb l’especialista”

Prudència Toribio (Metge de família CAP Manso): “Les consultes no presencials haurien de tenir un temps assignat. Avui en dia no el tenen i trigues bastant en resoldre-les fora d’horari i amb sobrecàrrega de feina pels professionals. Això suposa més cansament i pitjor atenció”