Connecta amb nosaltres

Entitats

Roc Esquius: “No ets actor fins que no surts a la tele”

Publicat

on

Anna Pruna / L’amor cap al teatre d’en Roc Esquius (Súria, 1982) li ve de família, el seu oncle va engegar el teatre local de Súria i la seva germana també és actriu. No obstant, aquest actor, director i dramaturg va dedicar-se durant 10 anys a l’enginyeria informàtica abans de llançar-se de cap al món de la interpretació. Quan ho va fer, va iniciar la companyia DARA: una aposta de teatre professional que tracta temes d’actualitat. Fa uns anys va tenir un cop de sort i va entrar a l’elenc de La Riera com a Cosme, el cap de sala de la fonda. Sempre en actiu i buscant noves fórmules, a l’agost estrena Claqué o no al Tantarantana.

Havies estudiat enginyeria i t’hi dedicaves. Què et va empènyer als escenaris?

Per a mi el teatre era un joc. Tota la vida he fet teatre amateur però va ser fent d’enginyer, que és una feina purament mental, quan la meva germana em va suggerir fer un curs de teatre per treballar més la part física. Quan vaig acabar la formació d’actor encara treballava d’enginyer. Al principi muntàvem obres amb companys i anava fent fins que vaig entrar a La Riera i això ja em va permetre plantejar-me seriosament dedicar-me a ser actor.

ROC 1

Roc Esquius, membre de la companyia DARA/ Cedida

Com neix la companyia DARA?

Quan jo treballava d’actor ocasional sempre havíem parlat amb la Mireia Pàmies de fer alguna cosa junts. Volíem fer alguna cosa original però no sabíem el què. Aleshores em vaig aventurar a escriure una obra. Aquí va néixer I me i en aquell moment, quan ja m’havia adonat que ningú vindria a buscar-nos per treballar si no ens buscàvem la vida, vaig parlar amb algunes companyes amb qui sempre havíem fet pinya i es van pujar al carro. Som 4 actors i ens diem DARA perquè és una companyia que parla de temes d’actualitat, de coses d’ara.

Els inicis no deuen ser fàcils…

Sobretot amb la primera obra no va ser fàcil. A Barcelona no aconseguíem teatre perquè no érem “fills de ningú”.
Vam aconseguir arrencar amb un bolo a Olesa de Montserrat, allà va anar molt bé i a partir d’aquí ens van sortir
vàries propostes de teatre jove. Vam insistir molt per entrar a Barcelona però només vam aconseguir actuar a l’alberg de la Mare de Déu de Montserrat, on fins aleshores no havien ofert teatre. Però nosaltres teníem clar que volíem estrenar a Barcelona. D’allà vam anar a Porta 4 i a la sala Ivanow, on ens va descobrir el Julio del teatre Tantarantana i ens va voler allà. Des d’aleshores hem treballat a Barcelona i també hem fet bolos a Madrid.

Parleu de coses d’ara però les obres que feu són més aviat futuristes o de ciència ficció.

En el fons ens anem molt enllà però és una excusa per parlar dels somnis, de l’encasellament, de gent que vol fer coses que per a la resta del món són impossibles… A més, sembla molt llunyà però jo sempre dic que l’home anirà a Mart abans que s’acabi la Sagrada Família!

El nou espectacle que estreneu a l’agost va en la mateixa línia?

Parla dels canvis de feina, de com estem en un moment en què som hereus de la crisi i ja hem assumit certes coses com a normals, com per exemple que la feina no és per sempre. Hi ha moltes persones de 35 o 40 anys que, de sobte, decideixen acabar amb la seva professió i fer una cosa completament diferent. És una comèdia que parla d’això, la protagonista és una científica molt important que decideix començar a ballar claqué. Però hi ha algú que li ho vol impedir…

Com definiries el tipus de teatre que feu?

Ens agrada dir que fem comèdies intel·ligents, tot i que sona pretensiós. No són comèdies de situació, ni intentem que tot siguin gags. Parlem d’un tema, un tema que ens toca, més existencialista, però vernissat de comèdia. El nostre públic està rient durant tota l’obra però surt amb material per pensar. Som incansables a l’hora de buscar noves fórmules per apropar-nos al públic.

Creus que per a molts actors novells crear una companyia pròpia és l’única manera d’anar treballant?

DARA 1

La companyia DARA

Hi ha diversos models d’actors. El que, per la raó que sigui, està fent la formació i algú es fixa en ell. Altres, que són boníssims, però passen sense pena ni gloria fent molt teatre auto produït o treballant en altres coses per guanyar-se la vida. Hi ha qui fa mil cursos amb directors i actors perquè –com aquí no hi ha un sistema de càsting més o menys sanejat– és la manera de cridar la seva atenció. O si tens la sort que surts a la tele i aleshores el telèfon comença a sonar.

Per què el teatre a Catalunya no passa el seu millor moment?

Crec que el problema és que hi ha poc públic. Cap política del país va dirigida a respectar la cultura o apropar-la a la població. Hi ha la idea que la cultura és un luxe i pels actors és molt difícil accedir a circuits professionals. Però també crec que amb tenacitat i professionalitat es pot arribar. Això sí, és una professió molt inestable a menys que es produeixin oportunitats com la que he tingut jo amb La Riera, però això va ser un miracle que no compto amb que es torni a repetir.

Sortir a la sèrie d’èxit de TV3 t’obre portes?

Totalment. És molt trist però tu no ets actor fins que no surts a la tele, encara que sigui el pitjor paper de la teva vida. És bastant injust perquè hi ha gent boníssima que no ha tingut la sort de poder fer tele, o no han volgut.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.