Connecta amb nosaltres

Entitats

Antoni Reig: “Volem feminitzar i rejovenir la Coordinadora”

Publicat

on

Anna Pruna / L’Antoni Reig (Barcelona, 1947) coneix be les problemàtiques i les virtuts del Poble-sec, hi viu des de fa 40 anys. Periodista de professió, va treballar a El Punt Avui des de la seva fundació fins al 1996. Forma part de la delegació territorial d’Òmnium Cultural de Sants Montjuïc i, des de l’abril, ocupa el càrrec de president de la Coordinadora d’Entitats. Amb un perfil moderat i obert a dialogar amb tots els actors que formen el teixit social del barri, Reig es marca com a primer propòsit fer pressió per aturar el tràgic fenomen de l’expulsió dels veïns per culpa de l’especulació.

Fa cinc mesos va assumir el càrrec de president de la Coordinadora, com s’hi sent?

He fet una immersió ràpida i profunda i vist des de fora és una cosa però des de dins és una altra. És un món molt complex perquè la Coordinadora és el barri i, quan hi entres, els problemes et surten per les orelles. És un barri amb diversos fronts oberts i sempre hi ha temes per tractar, a nosaltres ens arriba tot.

La Coordinadora treballa per a les entitats o pel barri?

L’objectiu de la Coordinadora, que és el de les entitats que en formen part, és treballar pel barri, per donar vida al barri. Sempre que fem una cosa estem pensant si és el que necessiten els veïns.

Com es dinamitza el teixit social d’un barri amb perfils tan diferents ?

Això es veu clarament, per exemple, a la darrera festa major que hem passat. Hi ha entitats molt diferents, que organitzen coses molt variades. I això està molt be, demostra que som una ciutat viva, rica i molt diversa.

Però abans teníeu el monopoli en temes com la FM. Ara hi ha nous agents, com La Base, que han anat menjant terreny a la Coordinadora.

Van sortint nous actors i ens sembla perfecte. Tot el que sigui donar vida al barri, acollir, que la gent surti de casa i actuï en sentit social, ens agrada. Tenim una relació de bona entesa i fins i tot de col·laboració en alguns temes, per exemple en un dels temes més punyents del barri, que és la gent que està sent expulsada de les seves cases. Estem totalment d’acord en el sentit de l’actuació que està fent la base, perquè a la gent no se la pot fer fora de casa! El barri és de tots, no dels especuladors. Treballem junts també en el tema de la Casa de la Premsa i estem encantats de tenir gent treballant en el barri. La Coordinadora està oberta a tothom qui vulgui.

En el seu discurs de presa del càrrec va parlar de la necessitat de repensar-vos com a Coordinadora. Com ho esteu duent a terme?

Un dels temes pendents de la Coordinadora és el de renovar la junta actual. La idea és poder presentar una nova junta en un o dos anys amb cares noves i més joves. I poder aconseguir la paritat de gènere, perquè aquí som 50% d’homes i dones i això ha de quedar reflectit a la junta. Ja sabem que hi ha una imatge de que la Coordinadora està envellida però no li hem tancat mai la porta a ningú que hagi volgut venir a treballar. La idea passa per feminitzar i rejovenir la Coordinadora.

Volem enfortir el teixit social per ser un interlocutor amb més solvència davant dels qui poden prendre mesures.

Com treballeu per pressionar a qui pot prendre decisions en qüestions com la gentrificació o els pisos turístics il·legals?

El primer que hem de fer és organitzar-nos, marcar els objectius i conscienciar la gent, que hi hagi un moviment popular per fer pressió sobre els qui tenen poder per actuar. Volem enfortir-nos, enfortir el teixit social per ser un interlocutor amb més solvència davant dels qui poden prendre mesures.

Cada vegada són més els veïns que presenten queixes amb respecte a temes de convivència al barri.

Quan es fan consells de barri, el soroll i la convivència són temes recurrents, que no s’acaben perquè no se solucionen. La gent requereix unes hores de descans i això no es respecta. Cal una política de pacificació nocturna del barri i no la tenim.

Un altre tema calent al barri és el carrer Blai i la lluita per l’espai públic. És irreconciliable l’enfrontament entre veïnat i gremi de restauradors?

No és un enfrontament global perquè una part dels restauradors estan d’acord amb el plantejament i l’acord que vam consensuar, això havia estat un pas endavant però ara hem fet un pas enrere. Nosaltres donem veu a aquesta problemàtica i estem a primera línia per demanar solucions a aquest problema perquè la gent ha de poder descansar, hem de recuperar la pau.

Antoni Reig a la Coordinadora d'Entitats del Poble-sec / Anna Pruna

Antoni Reig a la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec / Anna Pruna

Què opina de com s’estan gestionant, des de l’Ajuntament, processos com el de la Casa de la Premsa o el Pla d’Equipaments?

Els temes avancen però ens agradaria que anés més de pressa. Els processos participatius són mecanismes molt complexos i el resultat és que ho retarden tot. Està molt bé treballar sobre una realitat detectada però si no es concreta una data i un pressupost, es dilata tot en el temps. Hi ha molts temes oberts i hem de posar-hi dates, perquè no pot ser que no sapiguem si se solucionaran en aquest mandat, el que vingui o d’aquí a tres. La gent te problemes ara, per tant la nostra missió és pressionar perquè les coses es facin be, però que es facin.

Vivim un moment marcadament polític amb canvis importants pel país. És possible, en aquest context, mantenir el perfil apolític de la Coordinadora?

Nosaltres som una agrupació d’associacions del barri i, com a tal, no ens hem de ficar en política perquè ens hem d’entendre amb qui sigui, sempre a favor del barri. Mani qui mani hem de tenir un diàleg per trobar solucions als problemes del barri, independentment del nostre vot particular. Ara be, la nostra entitat està basada en els valors democràtics i, per tant, en el cas del referèndum en l’última assemblea es va decidir que la Coordinadora es posicionava a favor del referèndum. Però això és una postura democràtica, no partidista.

Fa un temps la Coordinadora es va veure ressentida per la crisi econòmica. En quin moment esteu?

Aquí tenim un volum de personal, de gent que treballa en programes socials (el Pla Comunitari, el Pla d’Acollida, l’Espai Infància i el pla de Gent Gran), que se’ls ha de pagar. Tenim fonts d’ingressos molt diverses, des de les oficials fins a les privades com Fundació La Caixa, Càrites, Fundació Sant Pere Claver… I aquest any l’economia ens ha funcionat més tranquil·lament que altres anys. Com les coses es fan be, això ha fet que es confiï en nosaltres i que tinguem més recursos, perquè les persones que ens faciliten els recursos han vingut, han vist el que s’hi fa, han vist que la nostra pota social ha crescut molt, i els ha agradat.

Quins projectes de futur encara la Coordinadora aquesta nova temporada?

Volem enfortir l’entitat, parlant i reunint-nos amb tots els actors que representem per poder donar un millor servei a la gent del barri, rejovenir la junta i feminitzar-la i, sobretot, fer pressió per parar aquesta bogeria de les persones que estan perdent casa seva. Els veïns estem tots en perill, perquè sempre es comença pel més dèbil. O ens plantem o ens quedem sense barri.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.