Connecta amb nosaltres

Entitats

Roger Berruezo: “Tinc una espineta clavada per no treballar a tv3”

Publicat

on

Anna Pruna / L’actor Roger Berruezo (Massanet de la Selva, 1985) es va trobar dins el món de la interpretació més per casualitat que per vocació. Va començar a pujar als escenaris quan estava estudiant disseny gràfic i des d’aleshores no ha deixat de fer-ho. L’hem pogut veure a musicals tan mítics com Mar i Cel o Cop de Rock i també a les sèries de sobretaula de la televisió espanyola. Ara estrena Casi Normales a la sala Barts i ho fa content per tornar al Paral·lel i per compartir escenari amb grans talents com el de l’actriu i cantant Nina.

ROGER BERRUEZO

En primer lloc, Roger, explica’ns per què no ens hem de perdre Casi Normales i com és el teu personatge, o millor dit, els teus personatges?

No us heu de perdre aquest musical perquè és necessari veure com evoluciona el món del musical, com canvia la manera d’explicar històries tan “normals” i perquè veure aquest musical és un viatge curt però intens que val molt la pena i que no deixa ningú indiferent. Els meus personatges són el psicofarmacòleg i el psicòleg, dos personatges diferents que condueixen una mica la vida de la Diana –la   protagonista de la història– y que intenten guiar-la per un camí. Ja veurem si ella es deixa o no…

Com et sents tornant al Paral·lel? 

Molt bé! Cop de Rock i Mar i cel van ser al Victòria i ara estaré just al davant,  així que com a casa.

Havies treballat mai amb la Nina? Com està resultant l’experiència?

Mai. Ens coneixíem per la professió i, be, qui no coneix a la Nina? La veritat és que ha estat un descobriment. Estic gaudint i aprenent molt tot compartint escena i aquest viatge amb una persona educada, respectuosa, companya, amiga… De les millors coses que m’han passat en tota aquesta aventura. Estic encantat i crec que és el principi d’una llarga amistat.

Ens fas cinc cèntims de com van ser els teus inicis en el món de la interpretació?

Jo estudiava disseny gràfic i arribar a ser actor va ser un camí inesperat. Els meus inicis professionals es remunten a setembre del 2008, al teatre Coliseum de Barcelona, amb Que, el nou musical, d’Àngel Llacer i Manu Guix. Va ser un d’aquells moments en què la vida et demostra que alguns somnis es fan realitat. Després van venir Hoy no me puedo levantar, Cop de rock, La festa Salvatge, La Bella i la Bèstia, Mar i Cel, Rent i ara Casi Normales.

Vas estudiar art dramàtic o has anat perfeccionant sobre la marxa?

Ha estat un aprenentatge sobre la marxa. Com ja he dit, jo estudiava disseny gràfic a La Massana. Mai hauria pensat –ni jo ni ningú que em conegués– que acabaria treballant sobre els escenaris o davant d’una càmera. He après molt i segueixo aprenent, amb els companys, les situacions… És molt emocionant i gratificant!

Et recordem sobretot pels teus papers a musicals com Hoy no me puedo levantar, Cop de rock o Mar i cel. Quin ha estat, per a tu, el treball que més t’ha fet créixer com a artista? I el que més t’ha agradat fer?

Cadascun dels musicals te un calaix ple de records i vivències dins meu. Tots són especials individualment, tots m’han fet créixer en el seu moment, tots han fet que sigui qui soc avui. Però el musical més especial per a mi és i serà el primer, el Què. El recordo i somric, estic segur que és per alguna cosa…

casi normales

Prefereixes estar sobre els escenaris o et sents més còmode fent sèries de televisió?

Si puc fer les dues coses, millor! Estic còmode en els dos àmbits. Potser davant de la càmera estic més tranquil i sota menys pressió que en un teatre, però això és el que el fa tan viu i excitant. M’agraden molt els dos mons i, de moment, no els hi vull deixar de donar la mà.

El teu paper a Acacias 38 va ser molt aclamat pel públic i fa poc has tornat a TV1. Com és el teu ritme de vida durant la temporada de rodatge?

El ritme durant rodatge és el que em mou, és el que m’agradaria sentir sempre. Si combinem rodatge amb teatre, només hi ha ritme i feina: vida poca! (riu)  però també és emocionant buscar els forats per poder fer una mica de vida social.

Creus que en la teva professió és vital aparèixer en televisió per  “ser algú”?

No pas! Per sort, cadascú és diferent i te diferents valors a la vida i diferents metes a  les quals arribar. Partint de la base que tothom “es algú” i tothom es únic i diferent a la resta. Que tenir més visibilitat ajuda a arribar a més llocs? Sí, és cert. Però no tothom busca el mateix.

I, per cert, quan et veurem a tv3?

Això dic jo! Quan? És el gran misteri que sempre m’he plantejat. Si algú en sap la resposta que me la digui! I no serà perquè no em coneguin o no hagi fet cap càsting… Potser encara no ha arribat el moment, qui sap.

Et sents més valorat a la resta d’Espanya que a Catalunya a nivell professional? 

No, a Catalunya he treballat molt en el món del teatre i a la resta en el món de l’audiovisual. Però sí que he de dir que tinc una espineta clavada per no treballar a tv3. M’agradaria molt, la veritat, és una cosa que, sincerament, no entenc!

 Tens altres projectes en ment a part de Casi Normales

De moment no, ara centrat i focalitzat en Casi Normales i en el seu recorregut. Ja veurem què ens depara el 2018…

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024