Connecta amb nosaltres

Economia

L’Ajuntament rebutja construir la vuitena terminal de creuers

El Govern municipal exigeix estudis mediambientals

Publicat

on

El ple del passat divendres 6 d’octubre ha rebutjat construir, per ara, la vuitena terminal de creuers del Port de Barcelona. Tal com ha exposat la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, la infraestructura es volia materialitzar “sense diàleg i sense calcular l’impacte”. De fet, la decisió adoptada pel ple municipal és casi una excepcionalitat, ja que aquest tipus de decisions s’acostumen a prendre al Consell d’Administració del Port de Barcelona, ens participat pels òrgans polítics i econòmics del país.

Impacte mediambiental

L’argument clau que ha aturat l’obra ha sigut la relació mediambiental. Segons l’executiu dels comuns, aprovar l’ampliació del Moll Adossat resulta “qüestionable” quan “no hi ha cap mena d’avaluació de l’impacte”. De fet, cal posar de relleu que les entitats que agrupen la plataforma per la Qualitat de l’Aire fa anys que denuncien que el Port no publica els estudis sobre l’impacte de la seva activitat als barris de la ciutat. Denuncia que ara ha utilitzat el Govern de l’alcaldessa Ada Colau per frenar una obra prevista en el Pla Director del Port des de 1997 i que fins i tot en 2009 es va arribar a adjudicar (tot i que la crisi la va fer inviable).

La posició dels partits

En aquest sentit, s’ha de destacar que no ha sigut només el Govern municipal el que no ha donat el vistiplau a l’ampliació portuària. La CUP i el regidor no adscrit, Gerard Ardanuy també han demanat prèviament els informes mediambientals per analitzar si l’obra és atmosfèricament viable. Per la seva banda ERC, PP i Ciutadans s’han abstingut, mentre que el grup Demòcrata ha demanat no posar més bastons a les rodes d’un projecte que, asseguren, “beneficiarà” a la ciutat.

Les terminals actuals

Actualment el Port de Barcelona ja compta amb sis terminals de creuers: quatre en el Moll Adossat per grans vaixells i dues al World Trade Center per embarcacions més petites. De fet, la terminal que s’ha rebutjat seria la vuitena del port, ja que actualment s’està construint la setena. Cal destacar que la sol·licitud de fa unes setmanes enrere d’MSC Cruceros per gestionar una nova terminal a partir del 2021 no té relació directa amb el posicionament adoptat per l’Ajuntament de Barcelona.

Economia

Els coworkings i la recuperació de la història local

Publicat

on

Coworking Ca l'Agustí / DGM

Si per alguna cosa es distingeixen els coworkings del barri del Pobles-ec és pel seu esperit hipster en el disseny. De fet, tots tres han respectat la memòria dels seus avantpassats del local i mantenen algun tret distintiu de l’època. Ara, però, els que més han preservat aquell passat són els impulsors de La Vaca Coworking, un espai que no porta aquest particular nom per casualitat. Tal com explica la seva manager, Meghan Corte, els impulsors del centre ja buscaven un espai “amb història” i la van encertar. 

“Fins als setanta això era una vaqueria on venien crema i llet a peu de carrer i a la planta de sota tenien vaques”, relata Meghan Corte. La prohibició de tenir animals d’aquestes característiques a la ciutat, però, tampoc va frenar la vinculació del local situat al número 19 del carrer de la Creu dels Molers amb el món boví. De fet, la lleteria va passar llavors a ser un espai d’especejament per a carnisseries. Ara, ja sense rastre d’animals vius o morts, el que queden són els residents que han adoptat el nom de vaquers.

La Vaca Coworking / DGM

La Vaca Coworking / DGM

En el cas de Ca l’Agustí, el coworking ha recuperat la vitalitat d’un local que va restar tancat durant quatre anys, després que l’històric Forn La Muntanya abaixés la persiana definitivament. Situat al 48 del Poeta Cabanyes, el seu promotor, Roger Llimós, encara conserva l’obertura del vell forn de pa que va trobar amagat rere una paret del local. El forn complet, però, sembla que va ser arrasat amb la construcció de l’edifici annex i on també ha obert un segon local que presta el servei de taller.

Per últim, el CREC Coworking ocupa directament una de les naus industrials situades al cor del Poble-sec. On abans hi havia la impremta i l’espai d’exposicions del carrer de Blesa 27, ara hi ha multitud de taules i cadires. Al cap i a la fi, l’ambient que es percep és el d’una biblioteca dissenyada per a treballadors professionals.

Continua llegint

Economia

Silicon Valley, en versió Poble-sec

La perpetuació de la crisi entre els treballadors autònoms ha consolidat un model de negoci que ofereix serveis i socialització al costat de casa

Publicat

on

La Vaca Coworking / DGM

Diversos equips de música, una Play Station, el Mario Bros, vegetació a cada cantonada, una taula de DJ, cafeteres… I taules, moltes taules i cadires. El model de treball de les companyies de Silicion Valley ha aterrat al Poble-sec a través de tres coworkings que allotgen a desenes de professionals autònoms, emprenedors i petites empreses. Però… què és un coworking i perquè s’està posant tant de moda al Poble-sec? 

Abans de tot, cal tenir el concepte, el significat: un coworking (en català: centre de co-treball) és un espai de feina compartit entre diferents professionals que paguen una quota pel lloguer d’una taula i els diferents serveis (aigua, internet, neteja…). L’objectiu final és estalviar despeses, tal com explica el coworker del CREC, Oriol Peñalver: ”Sempre serà més econòmic llogar-te una taula en comptes de fer un despatx on s’ha de pintar, contractar la llum, posar l’aire condicionat… i si no es vol continuar, marxar”, detalla qui acumula 12 anys de re-lloguers.

En aquest sentit, cal vincular l’èxit del model de negoci al context econòmic de quan es van començar a implementar a la ciutat: el de la crisi econòmica. La facilitat de fer diners amb la compra d’un espai i llogar-lo per taules sembla una bona opció per a inversors, però… És tan fàcil de posar en marxa? Segons relata l’impulsor del coworking Ca l’Agustí, Roger Llimós, no: “Un cop està constituït i establert amb unes determinades dinàmiques és més fàcil, perquè l’activitat es retroalimenta, però el primer any va costar moltíssim d’arrencar”. Ell assegura no obtenir beneficis de l’espai.

CREC Coworking / DGM

CREC Coworking / DGM

L’oficina, al costat de casa

Cal tenir present que el 50% dels inquilins d’aquests espais del Poble-sec són veïns de tota la vida. Si bé la mateixa manager de La Vaca Coworking, Meghan Corte, assenyala que “el concepte és molt més conegut als Estats Units o als països del nord d’Europa, la gent autòctona que voreja els 30 anys ja acostuma a buscar aquests espais per desenvolupar els seus projectes”. Uns usuaris que conviuen amb desenes de coworkers internacionals. Segons explica Luca Castiglioni, resident a Ca l’Agustí, “tot just arribar a Barcelona vaig voler separar la meva feina com a e-commerce d’allò que feia a casa; a més, m’encantava la idea de conèixer altres persones”.

De fet, la interacció amb altres companys d’altres disciplines s’ha traduït en la creació de noves empreses, com la que està gestant amb Llimós: “Ha sigut el coworking el que ha generat la possibilitat d’obrir noves aliances”, explica l’italià. Una forma de progressar que des de la gran majoria d’espais de co-treball intenten potenciar. Tal com relata el coordinador del CREC Coworking, Alfredo Vera, “nosaltres sempre intentem que els nostres coworkers puguin expandir des d’aquí mateix les seves carteres de clients”.

Alta rotació

Si més no, gairebé cada dia el nombre d’allotjats muta. Ja sigui perquè alguns marxen a altres coworkings que els semblen més interessants o perquè es traslladen a altres països per temporades (com si es tractessin de nòmades digitals), sempre hi ha un percentatge que abandona per manca de recursos. “Són persones amb poc capital, per això els fem tarifes a mesura que paguen cada mes i si no els hi va bé, la poden canviar”, assenyala Corte.

Una flexibilitat, però, que no sempre és suficient. Tal com destaca la resident al Coworking La Vaca, Jara Oikonomitou, “només fa un any que estic en aquest espai i ja he vist a molta gent que li ha passat això: tenen un projecte, però quan ja no poden pagar més, acaben marxant”. Al cap i a la fi, “més enllà de pagar l’estada, molts també han de pagar impostos com els autònoms”, afegeix. Però… Pagar compensa? Segons els residents: sí. “El més important és que, com treballem sempre sols, almenys tenim una vida social”, conclou Oikonomitou.

Continua llegint

Economia

Conrear un trosset de terra al Poble-sec

Totes les parcel·les estan ocupades des del primer dia i hi ha llista d’espera

Publicat

on

Horts urbans

Quan, fa 41 anys, en Josep Pérez va arribar al Poble-sec, anava sovint a buscar aigua a la Font Trobada, on anys enrere hi havia hagut un històric hort que es nodria dels recursos naturals que ofereix la muntanya de Montjuïc. “Quan hi anava, sempre pensava que era una llàstima que l’espai estigués abandonat perquè era el lloc ideal per fer-hi un hort”, explica. No va ser fins molt més tard quan es va posar mans a l’obra per aconseguir recuperar el projecte del que avui és president honorífic. Després de molts anys de reivindicacions, el districte de Sants-Montjuïc va cedir aquest espai de 800 metres quadrats a l’Associació de la Font Trobada, van fer-hi unes tanques i van adequar la zona amb una inversió de 60.000 euros. Avui, un any i mig després de la seva reobertura, l’hort compta amb 120 parcel·les individuals de 3 per 1,5 metres i 15 col·lectives de 6 per 1,5 metres, per a associacions i escoles. En total, més de 150 persones –la majoria d’elles veïnes del barri– treballen el seu trosset de terra i una vintena estan apuntades a la llista d’espera, que existeix des del primer moment en què es van sortejar les parcel·les. 

Tomàquets, herbes i hortalisses

En Mikel Gutiérrez és un dels usuaris més veterans de l’hort. Des del primer dia en què es van repartir els trossos de terra, va formar part del projecte: “Jo no tenia res d’agricultor però vaig engrescar-me més pel plaer de cultivar que per treure’n productes”. No obstant, els seus tomàquets han passat per moltes cases del barri, “de vegades en recullo tants que n’he de regalar”, explica, satisfet, aquest pagès de ciutat que va gairebé cada dia a l’hort i també conrea pebrots, enciams, piparra i carabassó. Quan la Sary va arribar de Finlàndia va ser la seva amiga qui la va convèncer per apuntar-se a l’hort. Des del maig tenen una parcel·la compartida on planten tomàquets de diverses classes, albergínies i carabassons. “La idea de tenir un trosset d’hort em va entusiasmar quan la meva amiga me la va proposar. Paguem 20 euros anuals i tenim eines comuns, és molt pràctic i les persones que van començar abans que nosaltres ens han aconsellat sobre els productes que millor creixen”, explica. Més enllà d’algun entrebanc, com la plaga de rates que hi ha hagut a l’estiu originada per la planta compostadora i que ja està eradicada, l’hort és un pulmó verd on la convivència veïnal i les verdures creixen dia a dia.

Un sistema i un reglament molt ben estudiats

L’hort de la Font Trobada compta amb un reglament intern que estipula, entre d’altres qüestions, que cal aplicar tractaments ecològics per tenir cura de les plantes i combatre plagues; tot evitant l’ús de productes químics. Pel que fa al sistema de conreu, treballen amb les parades en Crestall, un sistema per obtenir hortalisses ecològiques que va néixer a l’illa de Mallorca i que sorprèn per la seva eficàcia i la seva senzillesa, amb un mínim espai de terra, un mínim consum d’aigua i un mínim treball de sembra i manteniment. Per seguir aquest sistema, és imprescindible que hi hagi humitat constant, que no es trepitgi la terra i que aquesta s’alimenti amb compost. Pel que fa a l’organització interna de l’hort, compten amb cinc comissions: la tècnica i agrícola, la de comunicació, la de secretaria i tresoreria, la d’activitats i festes i la de gestió i seguiment. A més, celebren assemblees cada mes on presenten propostes per seguir millorant un espai que, per a molts, és un petit paradís dins del districte de Sants-Montjuïc i a tocar del centre d’una ciutat com Barcelona.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.