Connecta amb nosaltres

Societat

Històries del Paral·lel: Teatro de las Delícias y Teatro Lírico del Paralelo

Publicat

on

Barcelofília / Aquests dos teatres van ocupar el mateix espai a l’avinguda del Paral·lel. Les sarsueles castellanes i catalanes eren el plat fort d’aquests locals.

A principis de l’any 1900 es va començar a construir a la cruïlla del Paral·lel amb el començament dels carrers Comte Borrell i Aldana, un local de teatre que seria inaugurat el dia 4 d’agost d’aquell mateix any amb el nom de Teatro de las Delicias i fou un dels locals pioners d’aquella via que en pocs anys esdevindria el veritable centre neuràlgic de l’espectacle i la diversió barcelonina. El dia de la inauguració es va presentar una companyia de sarsueles castellano-catalanes amb un primer cartell que incloia quatre peces representades en un sol acte: El Alcalde Interino, Lo Somni de la Inocència, Coro de Señoras i Setze Jutges. El nou teatre era una construcció molt modesta amb aparença de barraca, que va continuar fidel a la sarsuela durant els sis anys que es mantingué obert. Sovint acollia també tota mena de mítings polítics, reunions i assemblees obreres. L’any 1906 el local va patir una profunda crisi econòmica que va portar als seus propietaris a oferir-lo públicament a través de la premsa a algún altre empresari que volgués fer-se’n càrrec. El lloguer sol·licitat sembla ser que era força assumible i la nova empresa que al setembre d’aquell any es va quedar amb el local va decidir rebatejar-lo com a Teatro Lírico del Paralelo.

Teatro Lírico del Paralelo 

1910. Grup d’obrers a la sortida d’un míting davant del Teatro Lírico. Al fons es veu l’inici del carrer Borrell

1910. Grup d’obrers a la sortida d’un míting davant del
Teatro Lírico. Al fons es veu l’inici del carrer Borrell

Aquell setembre de 1906 el Teatro de Las Delicias va canviar d’empresa i la nova direcció del local va decidir rebatejar-lo amb el nom de Teatro Lírico (1906-1913). Els barcelonins, especialment els santsencs, el coneixien com a Teatre Líric del Paral·lel per diferenciar-lo de l’altre local amb el mateix nom que hi havia al barri de Sants. El local va mantenir les sarsueles, tant catalanes com castellanes, com a plat fort de les seves programacions. També era escenari habitual d’assemblees, mítings i altres actes del moviment obrer i sindicalista de l’època. La vida d’aquest teatre va durar fins a finals de 1913, quan el local va ser reformat totalment i el 20 de desembre d’aquell any va tornar a funcionar amb el nom de Trianón, començant una nova época d’aquest teatre, que amb el pas dels anys acabaria sent el Talia.

Societat

Dones separades, dones actives, dones amigues

El Centre Cívic El Sortidor és la llar d’una peculiar entitat

Publicat

on

En ple segle XXI, els divorcis i les separacions estan a l’ordre del dia. Una dinàmica vital, però, que fins fa no tants anys suposava un trasbals sobretot pel gènere femení. Mentre que l’home es podia continuar dedicant a la feina i a les seves aficions per mirar de distreure’s, a algunes dones aquest canvi de vida els requeria suport extern. Una ajuda que en el cas del Poble-sec originaria una nova entitat: l’Associació Catalana de Dones Separades.

Establerta actualment al Centre Cívic El Sortidor, l’entitat ha viscut tota una transformació al llarg de les seves tres dècades de vida. Segons assenyala la seva presidenta, Eulàlia Cuxart, al principi l’associació treballava amb “una espècie de grup de suport psicològic que ajudés a oblidar la parella i entretingués a l’afectada, per tal de no fer-la sentir un bitxo raro”, recorda. Un late motiv que avui dia “ja no té sentit”, considera: “Les que hi som no necessitem ni de suport psicològic, ni ens veiem com a bitxos raros”.

Un grup d’amigues

Què és avui dia l’associació de separades? Doncs el que el seu nom indica i molt més. “És més que una entitat de dones separades, aquí hi ha companyes que s’han quedat vídues, estan solteres o que fins i tot s’han decidit tornar a casar”, revela la seva presidenta. Tot plegat, “perquè ara les sòcies que entren són amigues d’amigues que ja hi estan dins i tenen ganes de passar-s’ho bé; de fet ens podríem canviar el nom oficial de l’entitat perfectament”, admet.

Tal com posa de relleu Cuxart, actualment el motor del col·lectiu són les sortides culturals i les trobades d’oci. “Fem sortides a museus, visitem exposicions temporals, participem en tallers de memòria, organitzem grups de lectura, passem pel·lícules i muntem cine-fòrums i fins i tot anem a visitar zones que no coneixem”. “Tot el que sigui necessari per mantenir viu el vincle d’amistat que hem creat entre nosaltres”, afegeix. Un vincle, assegura, que sempre anirà més enllà de marits, exparelles o fills.

Continua llegint

Societat

Nova dinàmica del Pla Comunitari

Sis mesos en mans d’Art&Coop

Publicat

on

Art&Coop és l’entitat que gestiona el Pla Comunitari del Poble-sec des que –fa sis mesos– l’Ajuntament els va adjudicar el projecte, que fins al moment havia estat en mans de la Coordinadora d’Entitats. La proposta d’Art&Coop presentava una continuïtat dels projectes que hi havia al Pla, a més d’obrir algunes noves línies o reforçar-les: “S’ha obert la taula de cultura perquè hi ha moltes entitats de l’àmbit cultural que demanaven un espai de treball en xarxa on poder posar sobre la taula problemes que afecten el sector cultural”, explica l’Esther García, tècnica del Pla Comunitari.

Entre altres novetats, s’està estudiant posar en marxa una línia de joves amb una comissió tècnica de coordinació i una taula liderada pels propis joves, on puguin fer propostes. “També estem reforçant tot el tema intercultural i estem estudiant quins projectes podem posar en marxa entre el Pla Comunitari i la Taula d’Interculturalitat del Districte”, diu l’Esther.

L’altra cara de la moneda

A l’altra banda de l’equació està la Coordinadora d’Entitats, que abans gestionava el Pla: “El Pla Comunitari articulava i aportava uns recursos públics per fer més coses a partir dels nostres quatre plans socials (els dos de gent gran, el d’acollida i el d’infància). Ara que no tenim aquests recursos, el que hem fet ha estat potenciar Compartim Poble-sec, el paraigua que engloba totes les activitats, que és el marc de l’acció comunitària de la xarxa veïnal”, explica el president de la Coordinadora, Antoni Reig.

Mantenir estructures

Reig afegeix que la decisió que han pres ha estat la de reconstruir la seva estructura interna per seguir amb la feina que ja feien: “S’han creat tres taules de coordinació en temes d’acollida, d’infantesa i de gent gran. Tres taules sorgides de Compartim Poble-sec que no es trepitgen amb les comissions del Pla Comunitari”. L’aspiració de Reig i de la Coordi és la de recuperar el control del Pla quan acabi la cessió a Art&Coop i poder “tornar a fer acció comunitària amb diners de l’Ajuntament, perquè l’acció comunitària la seguim fent, i la seguirem fent mentre tinguem programes socials i un personal creatiu que pensa cada any en coses noves”, conclou.

Continua llegint

Societat

Sopar d’entitats per celebrar el 29è aniversari de la Coordinadora

Publicat

on

Per

El passat 23 de novembre es va celebrar al Centre Cívic El Sortidor el tradicional sopar de Nadal organitzat per la Coordinadora d’Entitats, que enguany celebra el 29è aniversari. Va ser una trobada amb associacions i col·lectius del barri, que van compartir un sopar solidari. Entre els convidats hi havia la presidenta del Districte Montserrat Ballarín; Montserrat Morera, presidenta del Consell d’Associacions de Barcelona; la consellera del Districte Carolina López i la regidora de Sants-Montjuïc Laura Pérez, així com representats dels partits polítics del districte. Després del sopar, es va fer entrega del 9è Premi Poble-sec, que va anar a parar a mans del quiosquer de la plaça del Setge, Felipe Alonso, de qui es va destacar la seva amabilitat, professionalitat i la seva voluntat d’ajudar.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.