Connecta amb nosaltres

Societat

La Satalia s’oposa a l’equipament al seu barri

Publicat

on

Gil Toll / El procés participatiu entra en crisi després de molts mesos de treball

La protesta dels veïns de La Satalia fa entrar en crisi el procés participatiu per decidir els futurs equipaments del Poble-sec, que estava en les seves últimes passes. Una mostra és el resultat de les votacions al web Decidim Barcelona. Allà hi ha una proposta que planteja la No construcció de l’equipament de La Satalia, que ha obtingut 211 vots a la fi de la votació, per sobre de la resta. La qüestió es va plantejar al plenari del Districte el passat 4 de desembre i el portaveu del govern, Xavier Farré, va posar en dubte la representativitat dels veïns de La Satalia que protesten, mentre refermava que el plenari del Districte ja havia pres una decisió sobre la construcció d’un equipament esportiu al solar del passeig de l’Exposició número 29.

Tot va esclatar al Consell de Barri que es va celebrar el 27 de novembre, que es va convertir en una olla a pressió per les múltiples intervencions de veïns de La Satalia en contra de l’equipament que es preveu construir al seu barri. Al capdavant del grup que va intervenir hi ha la presidenta de l’Associació de Veïns del barri, Ana Menéndez, que també és presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).

Defensa de l’ecosistema

Els veïns van dir que volen conservar i augmentar la vegetació i la fauna de la muntanya i afirmen que la construcció de l’equipament seria un obstacle visual de gran magnitud. Remarquen que no estan en contra de fer equipaments al barri, però creuen que hi ha localitzacions alternatives, com ara el Palau d’esports o els baixos de la piscina de salts de Montjuïc.

En realitat, va dir Ana Menéndez, aquesta problemàtica estava latent des de l’aprovació de la rectificació del pla general de Montjuïc que va permetre legalitzar un conjunt d’habitatges del barri de La Satalia. L’aflorament, però, ha estat tardà, doncs el procés participatiu per decidir els equipaments que s’han de fer al Poble-sec es va iniciar a la primavera passada i des de llavors l’afer de La Satalia havia sortit en poques ocasions i sostingut per un nombre reduït de persones.

La_Satalia_maqueta

Una de les propostes per a l’equipament que es pretén construir a La Satalia

L’equipament que es pretén construir en aquest indret tindrà una superfície de 8.000 metres quadrats i és el més important dels que ara estan en joc, juntament amb la Casa de la Premsa, que no arribarà als 2.000 metres. A l’equipament de La Satalia aspiren a anar-hi els castellers del Poble-sec, que necessiten un local de grans dimensions per fer els seus assajos. Pol Aranda i altres membres d’aquest col·lectiu van intervenir durant el consell de barri reafirmant la seva aposta.

Veus a favor de la construcció

Altres veïns que han estat en el procés participatiu des del començament lamentaven que ara sembli que calgui començar de nou. Jordi Goñi evocava temps passats en què al barri no hi havia pràcticament res i remarcava la necessitat de més equipaments per donar servei al veïnat. Javier Velasco va assenyalar que el projecte de La Satalia no es pot qualificar de monstruós com fan alguns, doncs contempla una planta i dos pisos. En realitat, als documents del procés participatiu es pot trobar un estudi en el que es contemplen diverses alternatives d’edificabilitat i no hi ha res decidit.

El gerent del districte, Francesc Giménez, va argumentar a favor de la construcció de l’equipament dient que la situació té una gran centralitat en un barri que pateix de ser molt allargat. A més, va dir que amb aquesta obra es podrien fer uns accessos que posaria a l’abast de les persones discapacitades part de la muntanya. Va precisar que es farien rampes per les cadires de rodes i un ascensor.

Giménez també va dir que la construcció d’un equipament a La Satalia va ser clau en la requalificació d’aquesta àrea de zona verda a zona edificable que va permetre la legalització dels habitatges d’alguns dels veïns que ara protesten per un edifici que veuen com una amenaça.

La Comissió d’Entitats de la Casa de la Premsa va rebre amb perplexitat l’estrany final del procés participatiu, però hi predomina el convenciment que en el cas de l’edifici de la pròpia Casa s’han fet moltes passes i es poden considerar irreversibles.

Final del procés participatiu

Uns dies abans, una trentena de ciutadans havien acudit a l’última cita del procés participatiu, que es va fer al centre cívic Albareda. Allà hi havia un petit grup de veïns de La Satàlia que ja van expressar el seu desacord amb els plans, tot i que no havien comparegut en anteriors sessions del procés participatiu.

A l’Albareda, els tècnics municipals van presentar la seva anàlisi sobre les propostes fetes fins ara pels veïns que troben viables i les que descarten. Entre les descartades hi ha els baixos de la piscina de salts de Montjuïc, que allotja materials de manteniment potencialment tòxics i que té una estructura de columnes que en dificulta l’aprofitament. També es descarta l’edifici de les Tres Xemeneies per ser de propietat privada o la torre del passeig de Montjuïc, sobre el funicular, que allotja un meublé, òbviament privat.

Cartell reivindicatiu que manifesta el rebuig a la construcció de l’equipament per part de veïns de La Satalia

Cartell reivindicatiu que manifesta el rebuig a la construcció de l’equipament per part de veïns de La Satalia

Més propostes i conclusions

Entre les propostes que els tècnics van considerar viables hi ha la recuperació de la Casa de la Premsa, la rehabilitació d’un local de la plaça Margarida Xirgu i la construcció del nou equipament de La Satalia. En aquests edificis i en els actuals centres cívics s’haurien de fer les activitats considerades viables, com una ampliació de la ludoteca, un equipament per a joves, l’ampliació del casal de gent gran, espai perquè les entitats puguin emmagatzemar els seus estris, espai per a exposicions, per a teatre, per als castellers, per a la cultura tradicional, un espai esportiu, una escola d’adults, espai per a estudi assistit, de treball compartit i de promoció de l’economia comunitària.

La sessió va concloure amb la ubicació pels participants d’aquestes activitats en els equipaments actuals i previstos utilitzant uns pòsters enganxats a la paret. Els tècnics van afirmar que reunirien aquestes conclusions en un informe que farien arribar en el termini d’un parell de setmanes i que l’informe final es preveia per a començaments d’any.

Ana Menéndez / 

En defensa de la muntanya de Montjuïc

La muntanya de Montjuïc porta una deriva de pèrdua contínua de superfície verda i d’usos indeguts que des del barri s’han denunciat al llarg de molts anys. Per això, es va reclamar un pla d’usos que finalment va acabar en un pla urbanístic, la MPGM de Montjuïc. El missatge va ser rotund: es blindava la muntanya, ja massa carregada d’equipaments i es potenciava la seva condició de parc central, protegint els valors naturals i també els històrics. Però a instància de serveis tècnics del Districte de Sants-Montjuïc la parcel·la polèmica del parc va ser qualificada d’equipament. Incongruentment, a la vora hi han grans equipaments en desús: les piscines de salts, el Palau d’esports o l’edifici de la FECSA a Tres Xemeneies. I també d’altres petites peces de menor volum a disposició, de les que no s’ha informat gaire. La sensibilitat en la defensa de la natura és compartida per una gran part del veïnat del Poble-sec, que sentim la muntanya com a un bé comú i escàs que cal preservar. Així ho defensa també el primer objectiu del Compromís per la Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona en el punt número 1: la renaturalització de la ciutat. I per això l’alarma està encesa i la proposta més votada, per més del doble de vots, recollits en tan sols dos dies, ha estat la de no construir aquest monstre de 8.000 metres quadrats, que és la superfície que ocupa, per exemple, l’Institut Cartogràfic, al final del carrer Lleida. Quin Montjuïc deixarem a les generacions futures si continuem mossegant el verd que ens permet respirar?

Societat

Castellers del Poble-sec: 25 anys a la poblesequina

Publicat

on

Per

Els Castellers del Poble-sec fan 25 anys. El 25 de juliol de 1999 es van presentar oficialment com a colla. I la celebració que preparen estarà a l’alçada d’aquesta efemèride. Per això la temporada 2024 arriba carregada d’actuacions especials, col·laboracions amb altres entitats del barri i activitats i projectes singulars.

Només a tall d’exemple, la gran Diada del 25è aniversari (juliol) es farà al pati d’armes del Castell de Montjuïc. A l’octubre la colla actuarà en un marc tant excepcional com la sala oval del MNAC, justament l’edifici icònic que apareix a l’escut de la colla. També preparen un pilar subterrani, un documental, una gran festa de celebració o un cap de setmana de cultura popular al Poble-sec, entre d’altres. Tots els detalls del programa d’actes es presentaran en roda de premsa el dissabte 23 de març a les 12 hores al Centre Cívic El Sortidor (plaça del Sortidor 12, Barcelona).

“A la pobleseqina!”, el lema dels 25 anys 

Els bandarres han estat sempre una colla singular, amb un tarannà propi. El mateix malnom, bandarres, n’és una bona mostra. Creada per persones amb poc o cap coneixement casteller, des dels inicis han estat irreverents i originals. El calendari eròtic (2011) o l’escultura audiovisiual Castelloscopi (Premi Ciutat de Barcelona 2015) en són un exemple.

A més, com a entitat sempre ha mostrat una clara vocació social, treballant des de i per al barri. En aquest sentit destaquen la cessió del local social a diverses entitats durant la pandèmia o programes per la integració de persones nouvingudes com Tots Som Una Colla, amb més d’una dècada de trajectòria.

I a l’hora de fer castells també tenen un estil característic. Amb construccions tremoladisses però que resisteixen, capaços de defensar castells impossibles, s’han guanyat la fama de lluitadors.

Per tot això el lema dels 25 anys és ‘‘A la poblesequina!’’, que vol subratllar l’estil propi de la colla en tots els àmbits. Un lema escollit per àmplia majoria en una votació dels membres de la colla aquest passat febrer. Però la celebració tindrà lema i tindrà logotip, també obert a concurs. A la roda de premsa del 23 de març també s’anunciarà la imatge guanyadora. Salut i Castells!

PRESENTACIÓ DE 25 ANYS A LA POBLSEQUINA:

ON:  Centre Cívic El Sortidor, Plaça del Sortidor 12, Barcelona

QUAN:  Dissabte 23 de març, 12 h

CONTACTE:  cps@castellersdelpoblesec.cat

Preguem confirmació d’assistència. En cas d’interès en la informació, imatges o àudios de l’acte o de la colla podeu contactar amb nosaltres.

Continua llegint

Societat

L’Escola Poble-sec: un far de benestar i cultura per als alumnes

Amb una filosofia centrada en el benestar dels alumnes i una dedicació a l’aprenentatge holístic, l’escola Poble-sec ha esdevingut un far per a l’educació inclusiva i la promoció de la cultura

Publicat

on

L’Escola Poble-sec (passeig de l’Exposició, 1) té en la seva biblioteca un dels espais més emblemàtics. “Definiríem l’escola com acollidora, centrada en el benestar dels alumnes i oberta al barri”, comenta l’Elisabet Egea, directora del centre i una de les figures claus de l’equip educatiu. L’Escola Poble-sec destaca per la seva singularitat, amb característiques distintives com la seva biblioteca, que és més que un simple recull de llibres: és un espai de descobriment i imaginació. Amb més de 17.000 llibres catalogats, aquest és el cor de l’escola, on els alumnes se submergeixen per fomentar les seves competències i la passió per la lectura. A més, una comissió prepara cistelles de llibres temàtics, alineats amb els temes que es treballen a les aules. “Tenim una gran sort de disposar d’una comissió que ens prepara cistelles de llibres, tots ells temàtics respecte dels aspectes que es treballen a l’aula a cada moment”, comenta Egea.

Reconeixement i compromís amb la comunitat

La visita de les conselleres d’Educació i Cultura el darrer 4 de desembre va ser un moment clau per a l’escola. Es va reconèixer la importància de la campanya que promouen “Fas 6 anys, tria un llibre”, que té com a objectius que els infants descobreixin les llibreries amb un adult, i que aprenguin a donar valor a la lectura. Aquesta interacció no només va reforçar el compromís de l’escola amb l’educació, sinó que també va inspirar la comunitat a seguir endavant amb iniciatives que enriqueixen el teixit social i cultural.

Visibilitzar l’art i la música a través del Festival d’Hivern

La gestió del Festival d’Hivern a la sala Paral·lel 62 va ser un esdeveniment que va unir l’escola i la comunitat en una celebració de l’art i la música. Aquesta iniciativa va destacar el protagonisme de l’expressió artística i musical com a part integral de l’experiència educativa. “La primera vegada que es va fer el festival va anar bé, però aquest any ha estat millor, ja que han vingut els pares dels alumnes, la banda de pop de l’escola Consell de Cent i vam gaudir de la música emblemàtica que ens ofereix la Cecilia Bellorín. El festival és un dia dedicat a les criatures. Tot el que fem és per a ells i la seva felicitat”, valora l’Elisabet.

Promoció del benestar mental i prevenció de conflictes

El centre està compromès amb el benestar emocional dels seus alumnes. Mitjançant eines com el mindfulness i programes per contribuir a la resolució de conflictes, l’escola crea un entorn segur i inclusiu on els estudiants poden aprendre i créixer. Els resultats d’aquestes iniciatives són evidents, ja que contribueixen a millorar l’estat emocional dels alumnes i els ofereix mecanismes per gestionar l’angoixa i l’estrès. “Nosaltres volem treballar amb la resolució de conflictes des d’un punt de vista de prevenció. La convivència és molt bona, no hi ha problemes, i si hi ha, el 90% d’ells se solucionen amb la intervenció dels pares”, expressa Egea mentre aborda també la rellevància que ha tingut el mindfulness, una tècnica cada cop més recomanada pels experts en salut mental.

Innovació i creativitat: nous projectes i un gran futur

Mirant cap al futur, l’Escola Poble-sec continua impulsant la innovació i creativitat a través de programes i actes educatius inspiradors. Des de projectes artístics fins a iniciatives que promouen la consciència global, busquen donar vida a l’aprenentatge de manera significativa i estimulant. “Treballem amb projectes de manera transversal, que ens ajuden a millorar dia darrer dia. Durant el segon trimestre, aquests sempre són artístics. Enguany el projecte és musical. Cada cicle ha escollit un tema, i a partir d’aquí treballem. Els més petits, de 3 a 5 anys, estan amb el gresol cultural, gràcies al suport de la Fundació Joan Miró, ja que exploren la cultura a través dels ulls de Miró. Els alumnes del cicle inicial, treballen tots els països dels nens que hi són a la classe. Per exemple, cada setmana ve un familiar d’un alumne i ens explica la cultura del seu país. Respecte els del cicle mitjà, ells s’han enfocat en la rumba, amb l’ajut de Carabutsí, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu fundacional la dinamització, difusió i preservació de la cultura de la comunitat gitana resident a Catalunya. Amb el suport d’aquesta entitat, els alumnes han conegut més a fons el barri, la seva història i els artistes que hi ha al Poble-sec. Els alumnes de 4rt de primària, a més, han relacionat aquest aspecte amb l’Olimpíada de Barcelona; així doncs fan la gresolada olímpica. Finalment, els més grans, estan fent el projecte enfocat al jazz. Treballen el seu origen, moviment migratori, història…”, conclou amb gran orgull la directora del centre.

Amb una dedicació inquebrantable amb la seva missió educativa, l’Escola Poble-sec continua sent un far d’esperança i inspiració per a la comunitat local i més enllà. El compromís amb l’excel·lència acadèmica i el benestar dels seus estudiants és un testimoni del poder transformador de l’educació quan es basa en valors de comprensió, col·laboració i empatia.

Continua llegint

Societat

Neix l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona

L’entitat vol que el Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc aculli una exposició permanent de vehicles col·lectius històrics

Publicat

on

Gairebé un segle després de la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, un grup d’amants del transport s’ha constituït en l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona perquè el Palau de Comunicacions i Transports (el pavelló 1), pugui tornar a exercir les seves funcions originals. És a dir, que sigui un espai per allotjar tota mena de tramvies, trens i autobusos que han circulat per Barcelona i que avui dia resten en estat de pseudo-abandonament.

El col·lectiu, que s’ha presentat oficialment a la societat a l’Espai Bombers del carrer de Lleida, fa anys que participa en els grups de treball al voltant del projecte de transformació de Montjuïc. Ara bé, segons han denunciat reiteradament, en cap moment del procés participatiu Repensem la Fira se’ls va prestar cap atenció. Un fet que mai han acabat d’entendre, ja que l’únic que volen és que Barcelona, com la resta de capitals europees, compti amb un museu on preservar el llegat dels transports públics locals.

Una entitat amb actors històrics

L’entitat, majoritàriament, està conformada per persones que anys enrere ja integraven el Consell Assessor del Patrimoni Històric que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) organitzava de forma periòdica. Unes trobades, però, que de poca cosa van servir, ja que la companyia mai es va prestar a mantenir i exhibir els vehicles retirats de la circulació diària. “Som una conseqüència no desitjada de la seva mala praxi; estem fent una feina que hauria de fer TMB”, ha sostingut en la roda de premsa de la presentació l’activista Manuel Marina. Tal com ha relatat Marina, ell mateix ja ha obert converses tant amb Bombers de Barcelona, que custodia vehicles històrics a la Vall d’Hebron, com amb FCC, que compta amb un petit museu privat de vehicles de la neteja antics. En tots dos casos, ha relatat, estarien disposats a cedir material a un futur museu. “Fa gairebé 50 anys que Barcelona és un referent del transport públic i resulta que no tenim res que ho recordi”, ha asseverat. La idea en general seria exposar en un espai interactiu tota una col·lecció que aplegaria des de transports en superfície, com tramvies, troleibusos i autobusos, fins a ferroviaris, com vehicles històrics del metro o marítims.

A la cerca de la “voluntat política”

Malgrat l’impuls a la iniciativa que ha fet Marina, la nova entitat seria impossible d’explicar sense tenir en compte la trajectòria del seu primer president, Joan Termes. Aquest electricista jubilat de 82 anys és un referent en el món del transport públic a Barcelona i el principal impulsor de trobar un espai d’exhibició. “Tothom ens ha dit que els agrada la idea; ara l’objectiu és buscar el suport de la ciutadania”, ha exposat. En aquest sentit, però, és conscient que necessiten la complicitat de l’Ajuntament i dels seus regidors. Fonts municipals exposen que reben positivament la iniciativa però consideren que és difícil trobar un espai i que l’encàrrec s’ha d’entomar des d’instàncies supramunicipals. És a dir, de la mà de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Malgrat tot, des de la nova entitat recorden a les administracions que aquest museu pot ser fins i tot una oportunitat formativa per a la ciutadania. Sota el seu parer, podria servir per obrir una línia de formació professional vinculada a la restauració de vehicles històrics.

Un espai ideal

En opinió de l’arquitecte i membre fundador de l’entitat, Joaquim Borràs, els 16.000 metres quadrats del pavelló 1 de Montjuïc són ideals per allotjar un projecte que presentaria una gran connectivitat per fer-hi visites: “Estaria ubicat en un punt de fàcil accés per a tothom, i a la muntanya de Montjuïc, que és una muntanya museística, i que n’hi hagi un més és important”, ha sintetitzat.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024