Connecta amb nosaltres

Cultura

És hora d’aixecar les catifes

Moltes de les obres mestres del Segle d’Or espanyol podrien ser traduccions d’obres originals en català

Publicat

on

Article de Jordi Llavoré

La història l’escriuen els vencedors i com digué l’enyorat Eduardo Galeano: “Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de caceres seguiran glorificant al caçador”; és per això que aquest mes us porto un llibre que parteix de la sospita que bona part de la literatura espanyola de vora 1600 serien traduccions d’originals en català: Sota l’estora del Segle d’Or castellà. Empremtes catalanes als segles XVI i XVII, de Lluís Batlle i Rossell.

Probablement, molts estigueu pensant: I com pot ser que algú posi en dubte l’espanyolitat d’obres com laCelestina, el Quixot que, des de nens, ens han dit que eren puntals del Segle d’Or espanyol? Per respondre aquesta qüestió, podem veure què deia l’erudit Martí de Riquer, a finals del franquisme, en la reedició de la traducció, plena de canvis, de Tirant lo Blanc a l’espanyol publicada a Valladolid per Diego de Gumiel (1511), quan constata que es publicà sense citar cap traductor i sense esmentar enlloc Joanot Martorell ni Martí Joan de Galba i, per tant, per als lectors espanyols, l’obra seria anònima. A més, Martí de Riquer afirma que, si no tinguéssim els tres exemplars conservats de l’edició valenciana (1490) i els dos de la barcelonina (1497), “fins i tot es podria arribar a sospitar que el text imprès en 1511 era l’original de la novel·la” com, de fet, ho fou  fins que, malgrat la censura i la crema de llibres, aparegué la primera edició catalana.

Així que, per un moment, pregunteu-vos: Si això va passar amb una obra tan popular a l’època com el Tirant, per què no podia passar amb d’altres obres? Lluís Batlle ens desvetlla a la seva obra un bon munt d’indicis lingüístics i culturals, fruit de llargues hores de recerca, que ho recolzarien. Us atreviu a comprovar-ho?

Cultura

El conte: ‘L’Avi’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, aquest cop ens ha escrit un conte de Nadal que succeeix a la Plaça del Sortidor del Poble-sec, que fins l’any 1992 es va dir Plaza Blasco de Garay…

Publicat

on

Per

Des que l’avi no hi és que t’avorreixes. Ell sempre jugava amb tu. Avui, dia de Nadal, el trobaràs a faltar. T’acostes a la cuina. Veus la mare encarada als fogons i el pare tallant verdures sobre una fusta. Reclames la seva atenció, penses que amb les bones notes que has tret te la mereixes. Però no et fan cas i et diuen que baixis a comprar escopinyes a la botiga del Saif. Protestes, però hi vas.

Coneixes bé la botiga, fa cantonada a la “Plaça del Sortidor”. Entre el desordre dels articles trobes el que busques. Passes per caixa i en Saif et pregunta per què fas aquesta cara de moix. Li expliques que t’avorreixes, que l’avi ja no hi és. Llavors en Saif et diu que té un regal per a tu. Entra dins d’un rebost tenebrós i surt amb un trosset de fusta fumejant, et demana que tanquis els ulls i que pensis un desig. Ho fas: “Jugar amb l’avi”. Quan obres les parpelles el Saif et somriu i et torna el canvi. Surts de la botiga i de seguida sents que la densitat de l’aire és diferent. La plaça sembla una altra, no hi ha cotxes. Mires la placa i hi llegeixes “Plaza Blasco de Garay”, no entens res i, sobtadament, una pilota de cuir i roba t’arriba als peus.

–Hola, em dic Pere, ens en falta un; jugues?

En Pere et resulta familiar, afirmes amb el cap i fas equip amb ell i tres nens més. Mai havies jugat al carrer. Dos bancs de pedra fan de porteria. Corres. Rius. Caus. T’esgarrinxes un genoll. Marques gol. Crides el nom de Messi. T’abraces amb els nous amics. Fins que en Pere agafa la pilota i et diu que han de marxar, tu també has de marxar; t’espera el dinar de Nadal. Preguntes si hi seran a la tarda i en Pere et diu que ell sempre hi és. També et pregunta qui és en Messi, tu penses que fa broma i rius. Quan puges pel carrer Blasco de Garay per arribar a casa et gires i veus com la plaça torna a tenir l’aspecte de sempre, mires la placa i hi llegeixes “Plaça del Sortidor”.

Els pares t’esperen somrients i amb la taula ben parada. Sobre el teu plat hi ha un paquet rectangular. L’obres.

–Un mòbil!

Ells t’abracen i et diuen que te’l mereixes. No expliques el que t’ha passat fa un moment. Saps que no et creuran. Llavors veus com el pare s’omple la copa de vi, l’alça amb els ulls negats i proposa un brindis: “Bon Nadal! I allà on siguis, Bon Nadal avi Pere!

ISAAC CORTÉS I DOMINGO

Continua llegint

Cultura

Després del coma…

Publicat

on

En deu anys, l’escriptor i editor Marc Moreno (Barcelona, 1977) ha traçat una carrera literària capaç de forjar una veu personal inconfusible on el suspens serveix de vehicle narratiu d’una mirada crítica que denuncia les baixes passions humanes per a aconseguir diners i poder, sense importar a qui hagin de trepitjar.

Si encara no heu llegit cap obra seva, us recomano que visiteu tan aviat com us sigui possible la vostra llibreria de referència o la biblioteca més propera i aconseguiu un exemplar de, per exemple, Temps de rates (La Magrana, 2017, guanyadora del VIII premi Crims de Tinta), Escapisme (Més Llibres, 2020), Independència d’interessos (2013), Els silencis dels pactes (2014), Contra l’aparador (2015) o Després de la vergonya (2021), aquests quatre darrers publicats a Llibres del Delicte –la que a dia d’avui és, possiblement, la millor editorial de literatura negra en català–.

En aquesta darrera obra, hi trobareu la història d’en Pau, un home que decideix deixar enrere la seva dona, la Sandra, i un vailet de dos anys perquè s’ha enamorat perdudament d’una persona que acaba de conèixer, la Lluna. En Pau trenca la relació i, tot just sortir de l’edifici, un Mitsubishi Eclipse l’atropella. Quatre anys en coma després, en Pau es desperta a l’hospital amb els seus pares al costat, però no hi ha cap rastre ni de la Lluna, ni de la Sandra, ni del seu fill. El protagonista de la novel·la haurà de sobreposar-se a les seqüeles físiques i psicològiques que pateix per descobrir què va passar la nit en què va ser atropellat: Va ser realment una dissortada coincidència, un accident de trànsit més o algú va intentar fer-li mal o, fins i tot, acabar amb la seva vida?

Deixeu-vos atrapar per aquest domestic noir i no us en penedireu gens!

Continua llegint

Cultura

Veus literàries encadenades

La filòloga Marta Nadal recull a ‘Baula’ vint-i-una entrevistes a escriptores catalanes

Publicat

on

L’escriptora Maria Aurèlia Capmany deixà escrit al Dietari de prudències que “només hi ha una manera d’anar endavant i és recollir l’herència del passat i assimilar-la i modificar-la amb la pròpia interpretació”, i, precisament, a això és el que ha contribueix el darrer treball de la filòloga i crítica literària Marta Nadal a Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura (Comanegra, 2021), a recollir l’herència del passat perquè d’altres la puguin assimilar, interpretar i modificar.

Baules, Marta Nadal demostra el seu mestratge en el terreny de l’entrevista literària al llarg de vint-i-una converses amb algunes de les escriptores més interessants de les darreres dècades: Anna Murià, Carme Serrallonga, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Teresa Pàmies, Marta Pessarrodona, Montserrat Roig, Maria-Antònia Oliver, Carme Riera, Maria Barbal, Maria-Mercè Marçal, Cèlia Sànchez-Mústich, Mercè Ibarz, Maria Mercè Roca, Dolors Miquel, Bel Granya, Eva Piquer, Núria Cadenes, Sònia Moll, Àngels Gregori i Irene Solà. Unes entrevistes plenes de veu i matisos que ens poden servir per a conèixer el pensament de totes aquestes escriptores, com a mecanisme d’entrada o, com li hagués agradat a Montserrat Roig, com un vehicle per a apropar-nos a les veus desconegudes penjades a l’aire i de les escriptores en són transmissores.

No tinc cap dubte que aquest llibre serà una fita important a l’hora de reivindicar algunes de les veus que haurien de ser indiscutibles (i indiscutides) de la nostra literatura, unes veus que haurien de ser referents i que massa sovint han estat apartades a les golfes, tancades dins d’un injust rol secundari o, fins i tot, silenciades. Unes veus, en definitiva, que són capitals i essencials per a bastir la genealogia d’escriptores de la literatura catalana, una cadena, una herència forjada durant segles a la qual no hi podem pas renunciar.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.