Connecta amb nosaltres

Cultura

És hora d’aixecar les catifes

Moltes de les obres mestres del Segle d’Or espanyol podrien ser traduccions d’obres originals en català

Publicat

on

Article de Jordi Llavoré

La història l’escriuen els vencedors i com digué l’enyorat Eduardo Galeano: “Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de caceres seguiran glorificant al caçador”; és per això que aquest mes us porto un llibre que parteix de la sospita que bona part de la literatura espanyola de vora 1600 serien traduccions d’originals en català: Sota l’estora del Segle d’Or castellà. Empremtes catalanes als segles XVI i XVII, de Lluís Batlle i Rossell.

Probablement, molts estigueu pensant: I com pot ser que algú posi en dubte l’espanyolitat d’obres com laCelestina, el Quixot que, des de nens, ens han dit que eren puntals del Segle d’Or espanyol? Per respondre aquesta qüestió, podem veure què deia l’erudit Martí de Riquer, a finals del franquisme, en la reedició de la traducció, plena de canvis, de Tirant lo Blanc a l’espanyol publicada a Valladolid per Diego de Gumiel (1511), quan constata que es publicà sense citar cap traductor i sense esmentar enlloc Joanot Martorell ni Martí Joan de Galba i, per tant, per als lectors espanyols, l’obra seria anònima. A més, Martí de Riquer afirma que, si no tinguéssim els tres exemplars conservats de l’edició valenciana (1490) i els dos de la barcelonina (1497), “fins i tot es podria arribar a sospitar que el text imprès en 1511 era l’original de la novel·la” com, de fet, ho fou  fins que, malgrat la censura i la crema de llibres, aparegué la primera edició catalana.

Així que, per un moment, pregunteu-vos: Si això va passar amb una obra tan popular a l’època com el Tirant, per què no podia passar amb d’altres obres? Lluís Batlle ens desvetlla a la seva obra un bon munt d’indicis lingüístics i culturals, fruit de llargues hores de recerca, que ho recolzarien. Us atreviu a comprovar-ho?

Cultura

Torna la Bibliomusicineteca!

Recuperen les activitats presencials

Publicat

on

Durant el confinament no han deixat d’oferir propostes, però ho feien, això sí, en format virtual. Ara, l’espai cultural La Bibliomusicineteca reobre les seves portes als veïns i ho fa amb una exposició de dos joves pintors del Poble-sec, Gerard Gyuk i Marc Conesa. A més, el dia 24 de juliol inauguren una exposició d’il·lustracions del llibre Relatos caseros (relats realitzats per diferents autors durant el confinament), de Guimar Martín i l’editorial Autografia.

Gravacions al Youtube

Paral·lelament, estan pujant al seu canal de Youtube gravacions d’actes celebrats aquesta temporada i de temporades passades: “Els que tenen relació amb el Poble-sec els compartim amb el Centre Cultural Albareda; ja es pot veure Serrat 70+2, que vam realitzar el 2015, L’aniversari de Zona Sec i properament la primera part de Viatge sonor pels Músics i la Música del Poble-sec”, expliquen la Sonia i el Ferran, els impulsors del projecte. D’altra banda, ja es pot consultar la pàgina www.larevoltadelstitelles.com, on s’hi pot trobar el treball que van realitzar sobre els titellaires catalans i que es va presentar el passat mes de desembre passat al Centre Cultural Albareda. Des de La Biblio expliquen que encara no tenen confirmacions de la celebració dels actes ajornats de Sant Jordi, però que, en aquest sentit, tenen preparada una petita exposició activa pels Sant Jordis del món.

Continua llegint

Cultura

Combatem l’LGTBI-fòbia!

Sembra Llibres publica una completa guia sobre la diversitat afectiva, sexual i de gènere

Publicat

on

Un cop més l’editorial Sembra Llibres ha fet diana amb una de les seves novetats editorials. En aquesta ocasió, us vull parlar de LGTBI. Claus bàsiques, una guia escrita per Eugeni Rodríguez (1965), president de l’Observatori contra l’Homofòbia, i Cristian Carrer (1991), psicòleg social, activista i coordinador tècnic d’aquesta associació, que, recordem-ho, va néixer a iniciativa del Front d’Alliberament Gai de Catalunya.

Aquesta guia és, de fet, dos llibres en un: per una banda, tenim una guia bàsica que fa un repàs a la història del moviment LGTBI (de la revolta de Stonewell i la repressió durant el règim franquista fins el moment actual…), centrada en els Països Catalans; i, per l’altra, hi trobem un manual que ens explicà què és la diversitat afectiva, sexual i de gènere. A més, en aquest volum hi trobem un bon grapat d’eines (bones pràctiques, protocols, etc.), que ens poden ajudar a prevenir, detectar i intentar acabar amb l’assetjament escolar per raó de l’orientació sexual o la identitat de gènere; i, només per això, considero que aquest llibre hauria de ser llegit per tots aquells que treballen amb infants i joves, i, si fos possible, hauria de ser a tots els centres escolars.

En aquesta guia, a més, hi trobem diverses intervencions –Gabriela Serra, Mar Cambrollé, Maria Pujol, Quim Roqueta, Toño Abad, Mar Garcia Puig, Tatiana Casado, entre d’altres–, que mostren la extraordinària diversitat d’aquest moviment. En resum, som davant d’un volum imprescindible: complet, amè, pioner, didàctic… i, a més, amb un preu apte per a butxaques en crisi: només 12,50 euros! I, per si tot això fos poc, la coberta que il·lustra el llibre és una magnífica obra de Sonia Pulido. Un llibre necessari per a uns temps en què, dissortadament, l’homofòbia encara mata.

Continua llegint

Cultura

Què passarà amb la Sala BARTS?

L’Ajuntament vol treure més rendiment públic a l’equipament plantejant una Casa de la Música l’any vinent

Publicat

on

L’edifici ubicat a l’avinguda del Paral·lel, 62, avui conegut com a Sala BARTS i anteriorment amb els noms d’Arteria Paral·lel, Studio 54, Teatre Espanyol i Circo Español Modelo, pertany a l’Ajuntament de Barcelona des que aquest el va expropiar l’any 2002. La gestió del projecte està en mans de la promotora The Project des del 2012 i, durant aquest temps, s’ha posicionat com una sala de concerts referent i rendible a la ciutat i un dels teatres del Paral·lel que han cultivat èxits de taquilla amb espectacles com El petit príncep o Miedo, de l’artista Albert Pla.

Més enllà de l’explotació comercial

La notícia arribava fa unes setmanes: des de l’Ajuntament es vol reformular el model de l’espai i convertir-lo en una Casa de la Música. Daniel Granados, delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament, explica que el contracte amb The Project acaba a principis de 2021 i la nova gestió de l’espai sortirà a concurs: “Hem identificat que és una sala d’explotació privada que fa molt bona feina, però com a equipament públic està infrautilitzada. Al febrer ens vam reunir amb els representants de The Project per recordar-los que l’any que ve es farà un concurs públic, al qual es poden presentar, però a les funcions que fins ara tenia l’equipament en volem afegir de noves; que sigui un node dins del sector de la música i no només una sala d’explotació comercial. Un projecte que estigui travessat pel dret a l’accés a la cultura, a la pràctica cultural, a l’experimentació, a la formació…”, argumenta.

Compatibilitat entre models?

De la seva banda, la directora de BARTS, Silvia Berna, critica la manca de comunicació amb el Consistori: “Em vaig assabentar per la televisió que es volia convertir la sala en una Casa de la Música. Hem rebut la notícia amb una sorpresa desconcertant i amb decepció”. Berna explica que aixecar del no res un espai com la BARTS va suposar un esforç important: “Ha costat molt fer-nos una reputació bona entre els promotors musicals perquè confiïn a programar els seus artistes. A més, som molt solvents, hem cuidat l’espectador, hem ofert una programació eclèctica de música i teatre i la possibilitat que això desaparegui ens entristeix molt”, lamenta. Des de BARTS creuen que els dos models per a la sala poden ser compatibles: “Ens agradaria negociar i veure possibilitats, perquè acollir projectes emergents i una oferta de formació és compatible amb l’activitat. No és necessari esborrar el treball de set anys d’un lloc paradigmàtic a Barcelona”, apunten.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.