Connecta amb nosaltres

Cultura

És hora d’aixecar les catifes

Moltes de les obres mestres del Segle d’Or espanyol podrien ser traduccions d’obres originals en català

Publicat

on

Article de Jordi Llavoré

La història l’escriuen els vencedors i com digué l’enyorat Eduardo Galeano: “Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de caceres seguiran glorificant al caçador”; és per això que aquest mes us porto un llibre que parteix de la sospita que bona part de la literatura espanyola de vora 1600 serien traduccions d’originals en català: Sota l’estora del Segle d’Or castellà. Empremtes catalanes als segles XVI i XVII, de Lluís Batlle i Rossell.

Probablement, molts estigueu pensant: I com pot ser que algú posi en dubte l’espanyolitat d’obres com laCelestina, el Quixot que, des de nens, ens han dit que eren puntals del Segle d’Or espanyol? Per respondre aquesta qüestió, podem veure què deia l’erudit Martí de Riquer, a finals del franquisme, en la reedició de la traducció, plena de canvis, de Tirant lo Blanc a l’espanyol publicada a Valladolid per Diego de Gumiel (1511), quan constata que es publicà sense citar cap traductor i sense esmentar enlloc Joanot Martorell ni Martí Joan de Galba i, per tant, per als lectors espanyols, l’obra seria anònima. A més, Martí de Riquer afirma que, si no tinguéssim els tres exemplars conservats de l’edició valenciana (1490) i els dos de la barcelonina (1497), “fins i tot es podria arribar a sospitar que el text imprès en 1511 era l’original de la novel·la” com, de fet, ho fou  fins que, malgrat la censura i la crema de llibres, aparegué la primera edició catalana.

Així que, per un moment, pregunteu-vos: Si això va passar amb una obra tan popular a l’època com el Tirant, per què no podia passar amb d’altres obres? Lluís Batlle ens desvetlla a la seva obra un bon munt d’indicis lingüístics i culturals, fruit de llargues hores de recerca, que ho recolzarien. Us atreviu a comprovar-ho?

Cultura

Retrats d’una generació derrotada

Publicat

on

Manuel de Pedrolo

Molts de vosaltres recordareu que en el ZONA SEC de desembre de l’any passat us vaig parlar de la publicació per part de Comanegra de les dues primeres parts de la tetralogia La terra prohibida, de Manuel de Pedrolo (1918-1990), conformada per Les portes del passatLa paraula dels botxinsLes fronteres interiors i La nit horitzontal, doncs avui us vull parlar de la publicació dels dos darrers llibres que quedaven per veure la llum.

Amb la publicació d’aquesta segona part de la tetralogia, els lectors ja poden tornar a tenir accés a una obra imprescindible per entendre les arrels de l’independentisme català, escrita el 1957, però que no va poder veure la llum fins el 1977, quan el dictador espanyol Francisco Franco ja criava malves. I tot això dins d’un Any Pedrolo que tan bé està dirigint la professora i escriptora Anna Maria Villalonga (Barcelona, 1959).

Aquesta narració de la resistència catalanista dels anys cinquanta es tanca de manera exemplar (alguns crítics han comparat l’estil de Pedrolo aquí amb el de William Faulkner i tot), amb dues novel·les ben agosarades i originals: Les fronteres interiors que narra el retorn d’Albert Cros des del seu exili francès a una Barcelona derrotada i franquista on no hi troba el seu lloc, i l’aparició dels primers elements de resistència al règim; i La nit horitzontal, on el clau es rebla, ja que ens trobem amb una (dissimulada) novel·la policíaca plena de resistències i subversions al règim (recordem que la tetralogia va ser escrita el 1957, en ple franquisme, i entendrem perquè Pedrolo considerà que no pagava la pena portar-la davant de la censura). Censures, prohibicions, desfetes… i resistència. Com podem veure, ens trobem davant d’una obra que, des de la distància, sembla que ens parli, d’alguna manera, dels nostres propis dies.

Continua llegint

Cultura

Art amb fang

L’espai engloba diferents discinplines

Publicat

on

Ceràmica

La Zofia Krakowak és una arquitecta polonesa que, en acabar la carrera, va començar a formar-se en disseny, gestió de projectes i organització del treball. “Sentia que em faltava estar en contacte amb la matèria i que volia fer una cosa més manual” explica. Va ser aleshores quan va començar a treballar amb la ceràmica en un taller de la seva ciutat i, l’any 2015, la vida la va portar a Barcelona, on va rebutjar la idea de dedicar-se a l’arquitectura i va començar a gestar el seu projecte: Turbot Design.

Un taller multidisciplinari
Així va ser com fa un any i escaig va néixer, en uns baixos del carrer d’Elkano, 48, un espai que inicialment va ser concebut només com a taller de ceràmica però que a poc a poc s’ha convertit en un coworking, “un espai on compartir idees, experiències i inspiració”, tal com diu la Zofia. A Turbot Design s’hi organitzen cursos de ceràmica i també és un punt de trobada creatiu on es reuneixen artistes que treballen en diferents disciplines com la il·lustració, la pintura o l’escultura. Pel que fa al disseny de les seves peces, la Zofia aposta per barrejar l’artesania tradicional amb un disseny contemporani, amb l’objectiu de crear ceràmiques úniques.

Turbot Design es troba als baixos del carrer d’Elkano, 48

Continua llegint

Cultura

Un mes de juliol intens

Publicat

on

Bibliomusicineteca

L’associació cultural Bibliomusicineteca està a punt d’acomiadar una temporada que ha estat farcida amb més de 200 propostes de tot tipus. Abans de marxar de vacances, però, encara programen diverses activitats, com les sessions de cinema dobles que tenen lloc cada dilluns amb projeccions de films com 20.000 leguas de viaje submarino –una sessió en homenatge a Jules Verne, ja que és el seu mes–; Si hoy es martes esto es Bélgica (sobre els inicis del turisme de masses); 40 grados a la sombra; El ídolo de Acapulco (amb Elvis Presley) i Diversión en la playa. A més, els divendres 20 i 27 hi haurà dos concerts de guitarra i música clàssica i de boleros respectivament. Durant el mes de juliol també continuaran les habituals sessions d’El Club de la Tertúlia, el Club de la Poesia, les de Sororitat, dansa i taller de cant.

L’artista Montserrat Mira

Un dels plats forts per acabar la temporada és l’exposició de pintures de Montserrat Mira, una pintora, escriptora i traductora de 90 anys que, en la seva obra, “s’alimenta de les profundes arrels d’una realitat que transfigura acudint a les al·lusions del seu passat, al qual atorga suggeriments dramàtics i poètics en la seva visió anímica de la forma i el color” tal com expliquen des de La Biblio. Aquesta exposició es podrà veure durant tot el mes. A l’agost fan vacances però la Sonia i el Ferran, al capdavant de l’associació, ja preparen una tardor carregada de noves sorpreses.

Fotografia | Instagram de la Bibliomusicineteca

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.