Connecta amb nosaltres

Cultura

És hora d’aixecar les catifes

Moltes de les obres mestres del Segle d’Or espanyol podrien ser traduccions d’obres originals en català

Publicat

on

Article de Jordi Llavoré

La història l’escriuen els vencedors i com digué l’enyorat Eduardo Galeano: “Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de caceres seguiran glorificant al caçador”; és per això que aquest mes us porto un llibre que parteix de la sospita que bona part de la literatura espanyola de vora 1600 serien traduccions d’originals en català: Sota l’estora del Segle d’Or castellà. Empremtes catalanes als segles XVI i XVII, de Lluís Batlle i Rossell.

Probablement, molts estigueu pensant: I com pot ser que algú posi en dubte l’espanyolitat d’obres com laCelestina, el Quixot que, des de nens, ens han dit que eren puntals del Segle d’Or espanyol? Per respondre aquesta qüestió, podem veure què deia l’erudit Martí de Riquer, a finals del franquisme, en la reedició de la traducció, plena de canvis, de Tirant lo Blanc a l’espanyol publicada a Valladolid per Diego de Gumiel (1511), quan constata que es publicà sense citar cap traductor i sense esmentar enlloc Joanot Martorell ni Martí Joan de Galba i, per tant, per als lectors espanyols, l’obra seria anònima. A més, Martí de Riquer afirma que, si no tinguéssim els tres exemplars conservats de l’edició valenciana (1490) i els dos de la barcelonina (1497), “fins i tot es podria arribar a sospitar que el text imprès en 1511 era l’original de la novel·la” com, de fet, ho fou  fins que, malgrat la censura i la crema de llibres, aparegué la primera edició catalana.

Així que, per un moment, pregunteu-vos: Si això va passar amb una obra tan popular a l’època com el Tirant, per què no podia passar amb d’altres obres? Lluís Batlle ens desvetlla a la seva obra un bon munt d’indicis lingüístics i culturals, fruit de llargues hores de recerca, que ho recolzarien. Us atreviu a comprovar-ho?

Cultura

L’Ajuntament blinda la música en viu

Millora de les condicions per fer concerts

Publicat

on

Aquest mes de març l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat la modificació de l’Ordenança Municipal de les Activitats i dels Establiments de Pública Concurrència. Aquesta modificació suposa més flexibilitat en les condicions necessàries perquè els bars, associacions i botigues de la ciutat que formin part dels anomenats Espais de Cultura Viva programin concerts amb instruments electrificats. Amb la nova normativa, els locals que programin concerts en semi-acústic hauran de considerar un aïllament per a una emissió de 90 decibels, podran ampliar l’aforament de forma variable i comptaran amb un web municipal de l’ICUB de suport i coordinació.

Una lluita històrica

Els Espais de Cultura Viva que poden acollir-se a aquestes condicions són locals amb un aforament màxim de 150 persones, que programin com a mínim 40 actuacions a l’any –siguin de música, poesia o qualsevol altra art escènica– i que estiguin vinculats a entitats del barri. La Plataforma Música Viva, que ha estat pressionant durant tota l’actual legislatura per aconseguir la modificació de l’ordenança, celebra el que diuen és “una victòria de tot el sector musical de la ciutat”. L’impulsor de la plataforma, Toni Oller, ha fet visible la seva satisfacció però també afegeix que “la lluita continua perquè encara queda molta feina per dignificar la música i el treball dels músics”.

Als voltants del Paral·lel es pot gaudir de concerts en viu a locals com 23 Robadors, l’Associació Jam Circus, l’Associació Cultural Porta Roja, el JazzSí Club, el bar Makinavaja o el Big Bang, entre d’altres.

Continua llegint

Cultura

Nova Diada Castellera

Publicat

on

Per

Continua llegint

Cultura

Ben aviat, cantada d’Havaneres

Publicat

on

Per

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.