Connecta amb nosaltres

Societat

El Poble-sec es tenyeix de lila

Col·lectius, projectes culturals i grups socials treballen per eradicar la desigualtat i promoure una perspectiva feminista

Publicat

on

L’escletxa salarial entre homes i dones és del 26%. Això significa que les dones perceben gairebé 7.000 euros menys anualment que els homes. Al mateix temps, només un 31% dels càrrecs directius a les empreses estan ocupats per dones, mentre que aquestes representen un 57% del titulats universitaris. Pel que fa a les càrregues domèstiques, els homes destinen a la família i la llar un 92% menys de temps que les dones. I les dades més esfereïdores: l’any passat es van produir 97 feminicidis arreu de l’Estat, on cada vuit hores una dona denuncia un cas de violació. Aquestes són només algunes de les dades que revelen la indubtable necessitat de que el feminisme existeixi. “Des dels feminismes hem generat altres formes de relacionar-nos col·lectivament, posant en valor la fragilitat dels cossos i la necessitat d’organitzar-nos en allò quotidià, teixint xarxes entre nosaltres”. Són paraules de la Míriam, una de les impulsores de La Electrodoméstica: un grup de dones que volien tenir un espai on trobar-se, pensar i generar altres formes de relació comunitària. Des d’aquest grup donen suport a d’altres projectes feministes del barri i estan muntant un seminari sobre perspectives feministes a les ciutats.

Propostes interconnectades

Els grups feministes del barri mantenen una relació fluida entre ells. L’Electrodomèstica, per exemple, treballa sovint amb les companyes de La Tinta, un espai cultural intergeneracional i antiracista que s’ha convertit en un laboratori de creació i de pensament crític i autocrític. Amb seu al Centre Cívic el Sortidor, l’Associació Cúrcuma treballa des d’una perspectiva de gènere tot facilitant “processos de presa de consciència al voltant de les múltiples identitats, desitjos i maneres de fer, acollint la diversitat com a riquesa i la creativitat com a motor de creixement”.

La xarxa de projectes amb perspectiva feminista al barri és gairebé inabastable i existeixen grups que l’apliquen des de diversos àmbits. La Creatura, per exemple, és “una base de dades feminista que recull propostes d’ocupació i autoocupació basades en els principis de l’economia feminista i solidària”, tal com expliquen les seves creadores. El seu objectiu és el de visibilitzar i promoure la presència de dones, lesbianes i trans en àmbits laborals tradicionalment masculinitzats.

Transformació social des de l’antropologia

L’Etnogràfica va néixer al 2016 de la mà de les antropòlogues Irene Cardona, Marta Ruiz i Rosa Frasquet. Treballen fent formacions per a la inclusió efectiva de la perspectiva de gènere en projectes i entitats. El seu equip de treball està format per dones, organitzades de forma horitzontal i amb els valors i metodologies de l’economia social i solidària, posant al centre a les persones i el seu benestar. La seva relació amb el barri es basa sobretot en el projecte Gènere, Educació i Criança, a través del qual estan vinculades amb els grups de criança del Poble Sec. “També hem fet tallers sobre gènere i relacions de poder, des de la nostra perspectiva antropològica, per a diferents entitats, com els Castellers del Poble Sec”, explica la Rosa Frasquet.

Comissions feministes

El 2015, el Protocol contra les agressions sexistes a les festes del Poble-sec va guanyar el Premi 25 de Novembre. Actualment, les seves creadores volen fer un pas més enllà i estan treballant en una guia per unes festes feministes, que presentaran cap al juny. Precisament amb la Carla Alsina, una de les impulsores del Protocol, és amb qui la direcció de l’Insitut del Teatre (IT) ha contactat, amb la intenció de començar un treball per abordar les desigualtats de gènere i les violències masclistes a l’Institut. Aquesta decisió neix arran de la petició feta pel GAF, el Grup d’Acció Feminista de l’IT , que va néixer al novembre de 2016 per denunciar “dinàmiques que consideràvem masclistes però que estaven molt acceptades i naturalitzades dins la institució”, explica una de les seves components. Tot va començar amb una enganxada de cartells a l’institut que va generar bastantes reaccions. Després van fer la presentació del col·lectiu i van posar-se en contacte amb la direcció “per explicar-los la necessitat de tenir un protocol com a institució en contra de les agressions i les actituds masclistes”. Entre les accions que ja s’han dut a terme destaquen un taller de gènere i d’assetjament que va tenir molt bona rebuda. “A les arts escèniques, tant en el món professional com a l’acadèmia, hi ha actituds que, com que treballem molt amb el cos i estem molt exposades, no es qüestionen, però que no es considerarien naturals en altres àmbits”, resumeixen.

Els qui també s’han sumat a la perspectiva de gènere són els castellers del Poble-sec, tot creant una comissió mixta que va sorgir a partir de que la colla s’adherís al Protocol contra les agressions masclistes. La intenció, explica la Marta Sau dels Bandarres, és “aplicar aquest protocol a les Diades i les festes i també als assajos si sorgís la necessitat”. En el si de l’entitat han dut a terme activitats i tallers sobre diferències de gènere i estereotips, tant per a les dones i homes de la colla com per a la canalla i els adolescents. “La idea és ser transversals a la colla i que totes les idees del grup passin per la comissió i pel feminisme”, conclouen.

La cultura en el mes de la dona

Si parlem de projectes feministes al Poble-sec, no podem oblidar un dels grans punts de trobada de dones, lesbianes i trans: La Raposa que, tal com explica una de les seves sòcies, l’Alba, “va néixer per la necessitat de compaginar oci amb reflexió política al voltant del transfeminisme i l’antiespecisme i també per la necessitat de trobar un espai propi on sentir-se segura, on estar i compartir, on habitar i viure”. Es tracta d’una cooperativa al carrer de Tapioles que gestiona un bar vegà i una llibreria feminista i que ja s’ha convertit també en un grup quotidià per a grups de criança del barri. I, si seguim parlant de llibres, no podem deixar de banda dos punts del barri vitals en la divulgació cultural, i que, tot i no definir-se pròpiament com a feministes, aquest mes acullen activitats i xerrades vinculades a la dona: La Carbonera i La Bibliomusicineteca. Pel que fa a la llibreria del carrer Blai, celebren el Març Lila amb tallers, vermuts literaris amb autores, conta-contes, un vermut poètic que tindrà lloc el proper 18 de març amb la Maria Sevilla i la Silvia Bel i la presentació d’Els Desposseïts d’Ursula K Le Guin, el 20 de març. Pel que fa a l’espai cultural La Bibliomusicineteca, han inaugurat l’exposició col·lectiva de fotografia i pintura La mirada de la mujer migrante. També han fet un recital de poesia eròtica amb la participació de 15 poetesses i, dos dimecres al mes, organitzen l’activitat Sororidad y Literatura, on conviden a totes les dones a que hi vagin a llegir, parlar i escoltar sobre dones i literatura.

Societat

Sense recursos i marginats: així se sent el col·lectiu autista

Es troben amb moltes barreres, des d’obstacles a l’educació fins a dificultats a l’hora de sentir-se còmodes en els espais que els envolten

Publicat

on

L’Alícia Campos té 57 anys, i fa un parell es va assabentar que és autista. El diagnòstic va arribar poc temps després que la seva filla, en aquell moment de vint anys, fos diagnosticada també. Conèixer que totes dues són autistes els hi ha donat la capacitat de no sentir-se diferents als altres, pensament que tenien abans. “La meva vida ha estat normal, però sempre pensava que era diferent dels altres; com una extraterrestre. A mesura que la meva filla, l’Ariana, anava creixent, ella em feia de mirall. Una vegada vam conèixer el seu diagnòstic, vaig saber que jo també soc autista. La vida de l’Ariana no ha estat fàcil, ja que patia bullying a l’escola. Ens vam haver de traslladar de Blanes a Barcelona per l’abús escolar tan greu que patia. Desafortunadament els autistes són qui més pateixen aquest tipus d’actes”, narra l’Alícia amb fermesa.

No es destinen ajudes

A mesura que passen els anys, neixen més nens autistes. La xifra s’ha incrementat considerablement; tot i això, les ajudes són quasi nul·les. “Les contribucions són completament insuficients. El col·lectiu d’autistes som els únics que fem coses. Ni l’Ajuntament ni la Generalitat ens donen un cop de mà. Es creuen que podem sostenir-nos de l’aire? No arribem tan lluny com volem perquè no tenim recursos. Això sí, el 2 d’abril l’Ajuntament s’il·lumina de blau… és vergonyós!”, reivindica.

New life: una nova vida per als autistes

L’associació Aperguer New Life (Passeig de Montjuïc, 36) enguany modificarà el seu nom per acollir el terme “autista” com a principal. La història d’aquesta organització és una mostra de lluita, compromís i amor. Amb 14 membres i un espai disponible a l’associació sociocultural La Formiga, juntament amb l’ajuda dels centres cívics, New Life dona noves oportunitats a tots aquells que se senten desplaçats per l’autisme. “L’associació atén a partir dels dotze anys. No hi ha famílies apoderades; aquí tots som humils. Naixem en un barri amb gran volum de diversitat, persones treballadores i sense cap recurs. Oferim molts serveis, com ara: el suport d’una de les dones que més rellevància rep a Espanya per tractar l’autisme femení, intervenció clínica amb personal especialitzat, anem als domicilis per ser al costat dels autistes, els ajudem a trobar feina… moltes d’aquestes coses les fem a través de mòduls. Tot ho gestionem de forma correcta perquè malauradament els professionals de l’educació no se’ls ensenya a tractar amb gent com nosaltres. Al carrer Vila i Vilà tenim el nostre pis. Hi ha tres usuaris autistes de diferents perfils que estan aprenent a conviure i desenvolupar el seu propi nivell de vida independent. Ens agradaria gestionar més pisos, és un dels nostres reptes”, conclou..

Continua llegint

Societat

L’oci tensiona el descans

LA PACAME assegura que ja hi ha veïns que han decidit marxar de determinades zones del Poble-sec perquè no poden conviure amb els festivals de música

Publicat

on

Viure a dins d’un festival. Aquesta és la sensació que tenen centenars de veïns que viuen als carrers de Lleida i Rius i Taulet sempre que hi ha esdeveniments musicals a la plaça de l’Univers de l’espai firal. El darrer exemple: les festes Jackies & Fury, promocionades per l’empresa organitzadora com el primer festival de l’any a l’aire lliure. Un macroesdeveniment que ha aplegat fins a 10.000 persones en una bacanal de house music i hard techno rave. És a dir, al ritme de la música més dura tot un dissabte i diumenge sencers (des de les 12 fins a les 23 hores de la nit).

Aquesta primera orgia primaveral de decibels i bafles no només ha posat els pèls de punta als poblesequins dels carrers perimetrals, sinó també als veïns de centenars de metres més enllà. Una d’elles és Maria Ripoll, veïna nouvinguda a l’avinguda Mistral, qui admet haver-se trobat per sorpresa tota una allau d’esdeveniments culturals a tocar de casa: “Afortunadament, la meva habitació dona a l’interior i no m’afecten directament els concerts, però, tot i això, és complicat de vegades i necessito posar-me taps”, explica.

La música, dins de casa

Cal tenir en compte, però, que les festes Jackies & Fury només han donat el tret de sortida a un reguitzell d’esdeveniments a l’aire lliure que tenen com a cirereta del pastís el Sónar. Una concentració d’oferta musical a la muntanya que, en molts casos, es desenvolupa sense tenir en compte el veïnat dels voltants. Els exemples de l’any passat: els concerts de Coldplay, Bruce Springsteen o Beyoncé. Tots ells van superar els 50 decibels dins dels habitatges, segons els sonòmetres i, en el darrer cas, es van arribar a registrar fins a 73 dB als immobles.

Malgrat que moltes d’aquestes festes es desenvolupen els caps de setmana, el poblesequí i portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Contaminació Acústica i la Massificació d’Esdeveniments (PACAME), Jordi Andolz, assenyala que celebrar els festivals en diumenge no justifica les molèsties. “Visc a Rabí Rubèn, a cinc carrers de la fira, i escolto els concerts des de casa fins tard; en el meu carrer també hi ha nens petits que l’endemà van al col·legi”, recorda. “És inviable, per molt que diguin que són concerts que es fan a les tardes; jo al meu despatx de casa gairebé no puc treballar”.

Veto o conciliació?

“Crec que és possible la conciliació si es posen determinades condicions als organitzadors”, apunta Ripoll. De fet, ella mateixa assegura que li agrada poder comptar amb activitat cultural a prop de casa, però considera que es podrien fer millores les coses: “No sé la fórmula per a la seva coexistència, però potser si s’especifiquessin més les hores, s’avisés als veïns perquè no s’ho trobin tot per sorpresa o hi hagués més control, seria diferent”.

El punt de vista de Ripoll, però, des de fa anys ja va deixar de ser compartit per Andolz: “Des de la Fira mai ens han avisat als veïns que se celebrarien aquestes festes i els únics que han tingut la dignitat de seure en reunions per mirar d’apaivagar molèsties són els del Sónar, però al final tot ha seguit exactament igual”. En aquest sentit, a més, recorda que molts festivals que se celebren a la muntanya tampoc respecten la potència màxima dels altaveus: “El límit està en els 100 dB, però sovint ho incompleixen perquè per menys de 120 dB alguns artistes no estan disposats a venir i aquí ningú fa res al respecte”, assenyala el portaveu.

Continua llegint

Societat

Les obres de l’Institut de l’Esport de Barcelona, aturades

El centre de formació passarà a allotjar-se a l’antiga seu de l’Escola Francesc Macià de la plaça d’Espanya

Publicat

on

El nou Institut de l’Esport de Barcelona és, des del passat estiu, un esquelet de formigó. Tal com ha pogut saber ZONA SEC, les obres del centre de formació resten aturades derivat dels problemes que arrossega l’empresa constructora. Una aturada en els treballs que ha impossibilitat que l’edifici comencés a acollir activitat ja no només aquest curs, sinó segurament tampoc el vinent.

L’edifici que s’ha començat a construir sota les piscines municipals de Montjuïc compta amb un pressupost de 7,8 milions d’euros. Uns diners que haurien de servir perquè el centre ja s’hagués reagrupat en un mateix bloc, amb set sales esportives, menjador, cuina i 19 tallers, entre d’altres. La realitat, però, és que l’Institut finalment haurà de començar el curs vinent a l’antic edifici que deixarà l’Escola Francesc Macià, a la plaça d’Espanya.

Oportunitats en ‘standby’

“Per a nosaltres és un desastre, perquè el nostre projecte comptava amb disposar de l’espai i poder fer una oferta d’activitats per a la gent del barri, les entitats, les escoles, etc.”, explica una font del centre. En aquest sentit, la impossibilitat de poder disposar de les instal·lacions i haver d’estar allotjats en punts provisionals els ha fet “perdre oportunitats” a l’hora de buscar col·laboradors estrangers.

Respecte a les raons per les quals s’han aturat les obres, fonts del centre educatiu assenyalen que des del juliol “no han fet més que arribar informacions contradictòries”. Una situació en la qual també es troben els grups de l’oposició a l’Ajuntament. En el cas de Barcelona en Comú, la formació ja ha presentat un seguit de preguntes a l’executiu per esclarir què ha passat i amb quin calendari treballa el consistori.

Un projecte il·lusionant sense edifici

El centre, avui dia, col·labora amb 75 entitats i escoles diferents, a les quals ofereixen projectes d’aprenentatge i serveis. Tal com expliquen les mateixes fonts, des de l’equip estan molt satisfets del projecte que han confeccionat i esperen poder resoldre l’actual situació: “Esperem que sigui en el menor termini de temps possible; nosaltres treballem amb un projecte molt il·lusionant el qual ha de deixar enrere les provisionalitats i passar a tenir els espais que es mereix”.

Malgrat que aquest mitjà de comunicació ha volgut recollir la versió de l’Ajuntament de Barcelona en relació a aquesta problemàtica, a l’hora de tancar aquesta edició no s’ha obtingut resposta.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024