Connecta amb nosaltres

Societat

El veto a nous hotels no frena l’arribada de turistes

Els moviments socials qüestionen la política centrifugadora del turisme impulsada pel Govern, mentre que els experts asseguren que els estrangers continuaran visitant les zones més turistificades

Publicat

on

Que ja no es puguin aixecar nous hotels al centre de Barcelona (i entre aquesta zona, el Poble-sec), no vol dir que allaus de turistes continuïn fent el Paral·lel amunt i avall. Tal com denuncien des de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), el fet que al barri ja no es puguin establir més allotjaments turístics, no impedeix que els hostes que començaran a pernoctar en els barris més perifèrics decideixin visitar els locals d’oci de la falda de Montjuïc.

En total, l’Ajuntament ja ha rebut 18 peticions de llicència per muntar nous establiments a les zones on sí que permet la seva instal·lació. En total, 2.517 noves places entre hotels, pensions, albergs i residències d’estudiants (a les que cal sumar les més de 5.000 places que ja tenien dret a construir entorn del Poble-sec). Si més no, el fet de situar-les al mateix cor de la ciutat o a la perifèria, no evitarà que “els turistes visitin els barris centrals i turitisficats com el Poble-sec, pel que s’agreujaran encara més els problemes d’espais públics, els increments de preus o la generació de més residus”, explica el membre de l’ABTS, Daniel Pardo.

En aquest sentit, el soci director de la consultoria per a inversors hotelers Magma Hospitality Consulting, Albert Grau, assenyala que el mateix Poble-sec ja compta amb “un altre tipus d’atractius”, i que el fet de situar-se al costat de la zona del Paral·lel i de les Rambles ajuda a aquest interès estranger. “Sempre hi ha demanda a zones una mica més allunyades del centre”, recalca. En paral·lel, però, Pardo observa com al Poble-sec li està passant com a Sant Antoni. En ser “un barri molt proper a Ciutat Vella i amb unes característiques pròpies, el fan ser propici com una extensió del centre dins dels plans dels operadors turístics”, exposa.

Decreixement que no decreix

El fet que l’espai del Poble-sec hagi sigut batejat per l’Ajuntament com a zona de decreixement natural (només es podran tancar hotels, no augmentar ni mantenir les actuals places) no fa més que empipar les entitats. Segons argumenta Pardo “aquesta etiqueta no existeix; ningú donarà de baixa un hotel al centre, és impensable”.

Respecte a aquesta qüestió, Grau planteja una segona circumstància: la revalorització dels actuals actius hotelers. “Actualment l’única opció que tenen (els empresaris) és comprar els actius existents, amb la conseqüent pujada de preus que això comporta”, assenyala. Per tant, si bé fins fa no gaire el sòl turístic al barri tenia un valor inferior al del centre, amb la limitació de noves construccions aquest s’ha revalorat a l’alça.

Punts de vista contradictoris

Mentre que l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) assenyala que la construcció de nous establiments turístics a les zones perifèriques de Barcelona no frenarà l’arribada de turistes al Poble-sec (sinó tot al contrari), des de l’Ajuntament donen una altra versió. Tal com confessen fonts municipals al ZONA SEC, “el Govern municipal en fa una valoració positiva” del PEUAT.

A més, l’executiu municipal defensa que “era una obligació posar unes condicions per poder equilibrar on s’implanten les noves propostes de manera que no es pressioni el centre de la ciutat i es generin oportunitats a altres zones més allunyades del centre”. Tot plegat, per “esponjar el centre i els barris més massificats”.

Un desplaçament de les instal·lacions hoteleres que no veu de la mateixa manera el soci director de la consultoria Magma Hospitality Consulting, Albert Grau. Segons explica, els empresaris en comptes de desplaçar els projectes hotelers a zones perifèriques, aquests han decidit retardar la seva inversió fins que el PEUAT sigui reformat o modificat. “La carpeta de Barcelona que puguin tenir aquests inversors internacionals ja la posen a banda”, sintetitza.

 

Societat

El repte de l’accessibilitat

El barri presenta tota una sèrie de dificultats a resoldre a mig termini per tal de millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes amb mobilitat reduïda

Publicat

on

Viure en cadira de rodes al Poble-sec pot esdevenir un maldecap / DGM

El Poble-sec d’edificis humils, rampes pronunciades i carrers estrets, s’ha convertit en un maldecap per una part rellevant de la seva població. Sortejar les vies empinades i els elements que poden obstaculitzar la vorera no resulta cap mena de problema si es gaudeix d’una bona salut. Ara bé, tan bon punt es pateix d’algun imprevist que afecti la mobilitat personal, el barri pot convertir-se en una veritable trampa. Més enllà de la idea generalitzada de la Barcelona plana, no s’ha d’oblidar que també existeix una Barcelona que viu entre pendents i trencacames.

Si bé el nucli urbà que es va aixecar a la falda de Montjuïc no és un dels més pronunciats de la ciutat (El Carmel sempre serà el TOP-1), resulta interessant posar de relleu com la combinació de tota una sèrie de factors poden generar certa angoixa als inquilins més vulnerables. De fet, s’ha de tenir en compte que, per piràmide demogràfica, aquests no deixaran de créixer (si abans no han de marxar). Quins són els factors que en destaquen les entitats especialitzades en la matèria? La disposició de les terrasses a la via pública, l’aparcament de ciclomotors i cotxes i la darrera moda urbanística: la implementació de plataformes úniques.

COTXES MÉS AMPLES QUE LES VORERES
La densa trama urbana del Poble-sec dibuixa sobre la seva superfície un cas que resulta més habitual del que sembla al conjunt de la ciutat. En alguns carrers, l’amplada que ocupen els cotxes estacionats supera amb escreix l’espai que disposen els vianants per passejar. Tot i això, tal com assenyala José Ángel Carrey des de l’Associació Catalana per la Integració dels Cecs (ACIC), la legislació estableix que una vorera ha de deixar un pas lliure superior a 1,80 metres per permetre la lliure circulació dels veïns. “En principi en les zones estretes, on la circulació de persones és complexa, s’hauria d’eliminar l’estacionament”, apunta Carrey.

A més, des de la Plataforma Carrers per Tothom posen de relleu que, quan es parla de mobilitat, no s’ha de tenir en compte només a aquelles persones que es desplacen en cadira de rodes: “No ens hem d’oblidar de les persones invidents”, assenyala l’afectada Lucia Melchor. Pel que fa a la situació d’aquest col·lectiu, Melchor denuncia “l’horror” que suposa haver d’anar superant amb el bastó les motos que aparquen sobre la vorera. A parer del president de Catalunya Camina, Joan Estevaordal, el consistori ha d’acabar amb els entrebancs que suposa un vehicle que “es pot aparcar fàcilment, còmodament, sense limitació, de forma gratuïta i a la porta de casa”. “S’ha de fer complir la llei”, resumeix.

LA PLATAFORMA ÚNICA
Ajuda la plataforma única a resoldre la mobilitat? Aparentment sí, però en opinió de les entitats consultades: no. Ans al contrari. Tal com assenyala Melchor, “les coses a mitges mai acaben bé”, motiu pel qual rebutja l’ús compartit del carrer amb vehicles motoritzats i aposta única i exclusivament per la peatonalització total de les vies estretes. “Hem de recordar que la desaparició de les voreres com a tal ens priva d’orientació de seguretat a les persones cegues”, afegeix Carrey.

Com regular la proliferació d’aquest model de ciutat? “Proposem que la plataforma única només es pugui implantar a carrers inferiors a 7,10 metres; si bé en carrer de 5 metres cap avall preferim la conversió en zona de vianants absoluta, en les vies de 5 a 7,10 metres amb ús mixt de vehicles-vianants demanem la senyalització amb punts tàctils per poder saber quines són les zones de perill”, plantegen des de l’ACIC.

TERRASSES
Tot i que el Govern de Barcelona ha recollit part de l’essència de l’anterior bateria d’idees, hi ha una qüestió fonamental en què sembla haver mirat cap a un altre costat. A parer de les entitats, “la nova normativa de terrasses elimina absolutament les distàncies mínimes de pas i diu que aquestes s’establiran amb criteris orientatius a desenvolupar posteriorment”. “Sí que diu que es respectaran les normes d’accessibilitat, però com a declaració d’intencions, ja que després elimina criteris d’espai de pas i permetrà terrasses enganxades a les façanes, les quals són la nostra referència”, avança el portaveu de l’ACIC.

De fet, ell mateix critica el fet que en el Llibre Blanc del Gremi de Restauració s’assenyalés la possibilitat de no haver d’obligar als empresaris a adaptar els seus lavabos per poder disposar de terrassa. “Per nosaltres és una barbaritat i una discriminació; les coses avançarien molt si la gent és poses en la pell d’aquell que no pot accedir a un lloc perquè hi ha un esglaó”, considera Carrey. “Si la gent reflexionés des d’aquest punt de vista, seria molt més fàcil aconseguir determinades coses, però aquells que no estan afectats ho acostumen a veure tot en termes econòmics i no com un dret”, sintetitza.

Continua llegint

Societat

Superilla, la solució?

Publicat

on

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

La idea d’implementar una superilla al Poble-sec ha encès el debat entre diverses entitats del territori. És viable aquest model urbanístic al barri? Tal com assenyala el president de Catalunya Camina, Joan Estevadeordal, “és un canvi de paradigma que no és nou”. Ell mateix recordaq ue “els anglesos als anys 70 i 80 ja les van començar a treballar, pel que a Barcelona hem adoptat una estratègia que no és innovadora”.

En aquest sentit, el que planteja la superilla és un canvi en la mobilitat: anar més a peu, fer servir el transport públic o utilitzar més la bicicleta en detriment del cotxe. Tot plegat, sense oblidar que “la pacificació d’aquest entorn respon al problema de contaminació que tenim: la mateixa llei ens està obligant a generar aquests canvis a escala europea”, emfatitza Estevaordal.

“A Barcelona semblava que la superilla seria benvinguda, però hi ha hagut una oposició molt radical per part de diversos col·lectius”, consideren des de Catalunya Camina, els quals confessen que “no ens hauríem imaginat mai aquesta oposició a la pacificació dels entorns”. “Evidentment que si és només un bolet al Poblenou, no té sentit; ha de ser una taca que es vagi estenent”, assumeixen.

Tor i això, des de l’entitat entenen que s’han d’adoptar noves mesures per avançar en la seva implementació, ja que “millorarà molt la qualitat dels seus veïns”. Què passa, però, amb la desviació d’una part del trànsit? “Ningú vol cotxes davant de casa, però tothom vol anar en cotxe; potser aquí és on hem de fer el canvi”, planteja el president del col·lectiu. D’altra banda, des de l’Associació Catalana per la Integració dels Cecs (ACIC), José Ángel Carrey avança que aquest estiu elaboraran una guia que inclourà els criteris a seguir a l’hora d’implementar una superilla segura per les persones amb visió reduïda.

Continua llegint

Societat

L’ascensor ja és obligatori

Publicat

on

Ascensor / Oiluj Samall Zeid

Des del passat 4 de desembre de 2017, la instal·lació de l’ascensor en aquelles comunitats de veïns que no en disposen és obligatòria, sempre i quan algú ho demani (sigui propietàri o llogater). Així ho estableix la llei, la qual té com a objectiu fer que l’entorn físic deixi de ser un obstacle per a persones amb discapacitat. D’aquesta manera, les votacions en junta veïnal deixen de tenir cap mena de validesa (fins ara la instal·lació d’elevadors podia quedar en res si la majoria de veïns no el volia).

Què passa si la finca no té suficient espai interior per poder fer passar la cabina? Doncs tal com determina la legisalció, si fos necessari s’hauria de dur a terme una expropiació. De fet, ja s’han donat casos en què s’ha procedit a l’expropiació d’uns pocs metres quadrats a locals comercials i/o als habitatges dels veïns. Si bé aquests no es poden negar, cal tenir en compte que tenen el dret de ser indemnitzats. Tal com destaca des de l’Associació Catalana per la Integració dels Cecs, José Ángel Carrey, la norma suposa “un pas endavant important, perquè moltes vegades la gent havia d’abandonar casa seva, ja que no podia continuar vivint allà per qüestions de mobilitat personal”.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.