Connecta amb nosaltres

Societat

El veto a nous hotels no frena l’arribada de turistes

Els moviments socials qüestionen la política centrifugadora del turisme impulsada pel Govern, mentre que els experts asseguren que els estrangers continuaran visitant les zones més turistificades

Publicat

on

Que ja no es puguin aixecar nous hotels al centre de Barcelona (i entre aquesta zona, el Poble-sec), no vol dir que allaus de turistes continuïn fent el Paral·lel amunt i avall. Tal com denuncien des de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), el fet que al barri ja no es puguin establir més allotjaments turístics, no impedeix que els hostes que començaran a pernoctar en els barris més perifèrics decideixin visitar els locals d’oci de la falda de Montjuïc.

En total, l’Ajuntament ja ha rebut 18 peticions de llicència per muntar nous establiments a les zones on sí que permet la seva instal·lació. En total, 2.517 noves places entre hotels, pensions, albergs i residències d’estudiants (a les que cal sumar les més de 5.000 places que ja tenien dret a construir entorn del Poble-sec). Si més no, el fet de situar-les al mateix cor de la ciutat o a la perifèria, no evitarà que “els turistes visitin els barris centrals i turitisficats com el Poble-sec, pel que s’agreujaran encara més els problemes d’espais públics, els increments de preus o la generació de més residus”, explica el membre de l’ABTS, Daniel Pardo.

En aquest sentit, el soci director de la consultoria per a inversors hotelers Magma Hospitality Consulting, Albert Grau, assenyala que el mateix Poble-sec ja compta amb “un altre tipus d’atractius”, i que el fet de situar-se al costat de la zona del Paral·lel i de les Rambles ajuda a aquest interès estranger. “Sempre hi ha demanda a zones una mica més allunyades del centre”, recalca. En paral·lel, però, Pardo observa com al Poble-sec li està passant com a Sant Antoni. En ser “un barri molt proper a Ciutat Vella i amb unes característiques pròpies, el fan ser propici com una extensió del centre dins dels plans dels operadors turístics”, exposa.

Decreixement que no decreix

El fet que l’espai del Poble-sec hagi sigut batejat per l’Ajuntament com a zona de decreixement natural (només es podran tancar hotels, no augmentar ni mantenir les actuals places) no fa més que empipar les entitats. Segons argumenta Pardo “aquesta etiqueta no existeix; ningú donarà de baixa un hotel al centre, és impensable”.

Respecte a aquesta qüestió, Grau planteja una segona circumstància: la revalorització dels actuals actius hotelers. “Actualment l’única opció que tenen (els empresaris) és comprar els actius existents, amb la conseqüent pujada de preus que això comporta”, assenyala. Per tant, si bé fins fa no gaire el sòl turístic al barri tenia un valor inferior al del centre, amb la limitació de noves construccions aquest s’ha revalorat a l’alça.

Punts de vista contradictoris

Mentre que l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) assenyala que la construcció de nous establiments turístics a les zones perifèriques de Barcelona no frenarà l’arribada de turistes al Poble-sec (sinó tot al contrari), des de l’Ajuntament donen una altra versió. Tal com confessen fonts municipals al ZONA SEC, “el Govern municipal en fa una valoració positiva” del PEUAT.

A més, l’executiu municipal defensa que “era una obligació posar unes condicions per poder equilibrar on s’implanten les noves propostes de manera que no es pressioni el centre de la ciutat i es generin oportunitats a altres zones més allunyades del centre”. Tot plegat, per “esponjar el centre i els barris més massificats”.

Un desplaçament de les instal·lacions hoteleres que no veu de la mateixa manera el soci director de la consultoria Magma Hospitality Consulting, Albert Grau. Segons explica, els empresaris en comptes de desplaçar els projectes hotelers a zones perifèriques, aquests han decidit retardar la seva inversió fins que el PEUAT sigui reformat o modificat. “La carpeta de Barcelona que puguin tenir aquests inversors internacionals ja la posen a banda”, sintetitza.

 

Societat

L’octubre concentra més positius per Covid-19 que tota la primera onada

Després del primer avís que va donar al setembre, el virus passa a infectar fins a 621 poblesequins en només un mes

Publicat

on

Ni al març, ni a l’abril, ni al maig. De fet, ni tots tres mesos junts van acumular tants casos de Covid-19 al Poble-sec com els registrats aquest darrer mes d’octubre. Si bé en aquella primera onada es van notificar 207 positius PCR al barri, en el darrer mes la xifra s’ha enfilat fins al 621 infectats, segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Això sí, també s’ha de tenir en compte que aleshores no es feien tantes proves com es practiquen actualment, fet que va comportar que molts casos quedessin fora de les llistes oficials.

Tot i això, la virulència amb què la pandèmia ha afectat al Poble-sec a l’octubre és contrastable amb només analitzar les dades de la resta de barris de Barcelona. El nucli urbà de la falda de Montjuïc és el quart més perjudicat en nombres absoluts, només per darrere del Raval (1128), Sant Andreu (635) i Sant Antoni (630). La tendència dels darrers dies, però, ha denotat que el nombre de casos ja ha començat a anar a la baixa. Mentre que al Districte de Sants-Monjtuïc la malaltia va assolir el seu pic la setmana del 19 al 25 d’octubre (749 nous positius), la darrera setmana que va finalitzar amb Tots Sants la corba va començar a ser doblegada (670).

Els adults, els més perjudicats

A diferència de la primera onada vírica on les més afligides van ser les persones de la tercera edat, ara són els adults els qui registren més infeccions. Fins a 296 veïns entre 35 i 64 anys han donat positiu a les proves PCR, seguits dels joves entre 15 i 34 anys (171 casos). Una altra dada que esdevé preocupant és el creixement sostingut de casos entre els majors de 65 anys (71 positius), tot i que els infants menors de 14 anys els superen (83).

Són els contagis entre aquest darrer col·lectiu generacional els que han provocat que diversos centres educatius veiessin alterats els seus programes lectius. A l’hora de tancar aquesta edició hi havia confiades dues classes de l’Escola Poble-sec, dues més dels Maristes Anna Ravell, tres de l’Aspace, una de l’Institut Consell de Cent i una altra de l’Escola Bosc de Montjuïc. La pitjor part de la darrera setmana, però, se l’ha emportat l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer, amb cinc grups confinats, segons les dades del Departament d’Educació.

Incidència a la baixa

Que octubre hagi sigut un mes duríssim en nombres absoluts no significa que novembre hagi de ser igual o pitjor. Com ja s’ha esmentat, les darreres dades apunten al fet que la incidència del virus entre el veïnat ha començat a anar a la baixa, fet que es pot radiografiar amb l’índex de reproducció del virus (Rt): per cada 100 ciutadans que viuen al nord del Poble-sec, se n’infecten 94 més, mentre que per cada centenar que viu a la zona del sud es contagien només 71 noves persones. Unes dades que, en cas de seguir així, permetran rebaixar la incidència del coronavirus, la qual a l’octubre es va situar en 1.515 infectats per cada 100.000 habitants al conjunt del barri.

Continua llegint

Societat

El menjar no es llença!

SomlaClau proposa un sopar d’aprofitament diferent

Publicat

on

L’aprofitament alimentari és el contrari del malbaratament alimentari; permet recuperar un aliment que aparentment no està perfecte i, per tant, no es pot vendre, però que encara es pot utilitzar per elaborar un àpat. Alguns dels aliments que es poden aprofitar són les fruites madures o el pa del dia anterior. A Catalunya una tercera part dels aliments que es produeixen es llencen i, d’aquests, un 40% es llencen a les llars per una mala gestió de compres i aliments.

Amb l’objectiu d’impulsar una cultura de l’aprofitament alimentari, l’any passat SomlaClau va organitzar un sopar d’aprofitament a la plaça del Sortidor on van participar unes 70 persones voluntàries, 30 comerços alimentaris de proximitat i 160 persones, que van gaudir dels menús elaborats amb menjar recuperat de forma comunitària i col·laborativa.

Arran d’aquesta activitat va néixer el grup Las Espigadoras, en el qual unes 40 famílies s’autoorganitzen per recollir el menjar que algunes botigues llençarien pel seu aspecte, però que encara es pot aprofitar. A través d’un grup de WhatsApp s’organitzen i comparteixen receptes d’aprofitament i altres informacions sobre sobirania alimentària.

Accions durant tot l’any

Aquest any, es volia repetir l’experiència, però per l’emergència sanitària no va poder ser. No obstant això, s’han buscat els camins per realitzar, durant tot l’any, accions per generar una nova cultura de la sobirania alimentaria i de l’aprofitament alimentari, en col·laboració amb la xarxa CooperaSec i el Centre Cívic El Sortidor. S’han fet podcasts, articles, xerrades i tallers presencials.

Enguany, el grup motor del projecte ha decidit que, tot i que no es podrà repetir l’experiència d’un esdeveniment multitudinari, es faran accions de divulgació diferents per generar sensibilització i empoderament respecte a l’aprofitament alimentari. Algunes accions són virtuals i el diumenge 22 de novembre està previst fer una distribució de menús elaborats amb menjar recuperat. Des de SomlaClau necessiten persones voluntàries per espigolar els aliments, cuinar i distribuir els menús. També conviden a tothom a publicar, a través de les xarxes socials, les fotos del menjar que la gent ha pogut aprofitar, receptes o altres suggeriments amb l’etiqueta #cuinemelcanvi.

Per poder participar en el sopar d’aprofitament, us podeu posar en contacte amb les organitzadores a través de: info@somlaclau.org.

Continua llegint

Societat

La Fundació Sant Pere Claver rep la Creu de Sant Jordi

Publicat

on

Per

En reconeixement als més de 70 anys d’implicació en la cura i acompanyament de les persones més vulnerables i en risc d’exclusió social, Sant Pere Claver–Fundació Sanitària ha estat reconeguda pel Govern de la Generalitat amb la Creu de Sant Jordi. En el comunicat que ha fet la Generalitat, s’ha posat de manifest que “les seves aportacions en el camp de la salut mental són rellevants com a model psicoterapèutic i per l’ús de la perspectiva biopsicosocial”. Carles Descalzi, gerent de Sant Pere Claver, remarca que “és una distinció al present a la nostra trajectòria històrica i un nou estímul per encarar el futur, a fi de seguir millorant i ampliant els serveis a les persones que atenem i el seus familiars”. Enguany s’ha reconegut amb aquest guardó un total de 30 personalitats i 15 entitats.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.