Connecta amb nosaltres

Societat

El veto a nous hotels no frena l’arribada de turistes

Els moviments socials qüestionen la política centrifugadora del turisme impulsada pel Govern, mentre que els experts asseguren que els estrangers continuaran visitant les zones més turistificades

Publicat

on

Que ja no es puguin aixecar nous hotels al centre de Barcelona (i entre aquesta zona, el Poble-sec), no vol dir que allaus de turistes continuïn fent el Paral·lel amunt i avall. Tal com denuncien des de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), el fet que al barri ja no es puguin establir més allotjaments turístics, no impedeix que els hostes que començaran a pernoctar en els barris més perifèrics decideixin visitar els locals d’oci de la falda de Montjuïc.

En total, l’Ajuntament ja ha rebut 18 peticions de llicència per muntar nous establiments a les zones on sí que permet la seva instal·lació. En total, 2.517 noves places entre hotels, pensions, albergs i residències d’estudiants (a les que cal sumar les més de 5.000 places que ja tenien dret a construir entorn del Poble-sec). Si més no, el fet de situar-les al mateix cor de la ciutat o a la perifèria, no evitarà que “els turistes visitin els barris centrals i turitisficats com el Poble-sec, pel que s’agreujaran encara més els problemes d’espais públics, els increments de preus o la generació de més residus”, explica el membre de l’ABTS, Daniel Pardo.

En aquest sentit, el soci director de la consultoria per a inversors hotelers Magma Hospitality Consulting, Albert Grau, assenyala que el mateix Poble-sec ja compta amb “un altre tipus d’atractius”, i que el fet de situar-se al costat de la zona del Paral·lel i de les Rambles ajuda a aquest interès estranger. “Sempre hi ha demanda a zones una mica més allunyades del centre”, recalca. En paral·lel, però, Pardo observa com al Poble-sec li està passant com a Sant Antoni. En ser “un barri molt proper a Ciutat Vella i amb unes característiques pròpies, el fan ser propici com una extensió del centre dins dels plans dels operadors turístics”, exposa.

Decreixement que no decreix

El fet que l’espai del Poble-sec hagi sigut batejat per l’Ajuntament com a zona de decreixement natural (només es podran tancar hotels, no augmentar ni mantenir les actuals places) no fa més que empipar les entitats. Segons argumenta Pardo “aquesta etiqueta no existeix; ningú donarà de baixa un hotel al centre, és impensable”.

Respecte a aquesta qüestió, Grau planteja una segona circumstància: la revalorització dels actuals actius hotelers. “Actualment l’única opció que tenen (els empresaris) és comprar els actius existents, amb la conseqüent pujada de preus que això comporta”, assenyala. Per tant, si bé fins fa no gaire el sòl turístic al barri tenia un valor inferior al del centre, amb la limitació de noves construccions aquest s’ha revalorat a l’alça.

Punts de vista contradictoris

Mentre que l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) assenyala que la construcció de nous establiments turístics a les zones perifèriques de Barcelona no frenarà l’arribada de turistes al Poble-sec (sinó tot al contrari), des de l’Ajuntament donen una altra versió. Tal com confessen fonts municipals al ZONA SEC, “el Govern municipal en fa una valoració positiva” del PEUAT.

A més, l’executiu municipal defensa que “era una obligació posar unes condicions per poder equilibrar on s’implanten les noves propostes de manera que no es pressioni el centre de la ciutat i es generin oportunitats a altres zones més allunyades del centre”. Tot plegat, per “esponjar el centre i els barris més massificats”.

Un desplaçament de les instal·lacions hoteleres que no veu de la mateixa manera el soci director de la consultoria Magma Hospitality Consulting, Albert Grau. Segons explica, els empresaris en comptes de desplaçar els projectes hotelers a zones perifèriques, aquests han decidit retardar la seva inversió fins que el PEUAT sigui reformat o modificat. “La carpeta de Barcelona que puguin tenir aquests inversors internacionals ja la posen a banda”, sintetitza.

 

Societat

Millorant la qualitat de vida

La residència Pare Batllori ofereix un extens programa d’activitats

Publicat

on

Fa gairebé 16 anys que la residència Pare Batllori, de titularitat pública i ubicada al carrer de Vila i Vilà, 39, va obrir les seves portes. Gestionat per la Fundació Vella Terra, aquest espai atén a 90 residents i compta amb 32 places al seu Centre de Dia. És el màxim de persones que poden acollir però la llista d’espera per aconseguir-hi una plaça és considerable i va en augment, cosa natural si tenim en compte que el de les residències públiques és un dels sectors més perjudicats: només a Barcelona la llista d’espera per aconseguir plaça ascendeix a 3.162 persones, segons Afers Socials, i gairebé 4.000 segons l’Ajuntament.

Enfocament comunitari 

Amb un equip format per professionals de totes les àrees socials, la residència Pare Batllori té com a missió “proporcionar continuïtat, sentit i suport al projecte de vida de cada persona, tot fomentant valors com el respecte, la innovació i la personalització, oferint una cobertura integral a cada persona”, explica José Antonio Fernández, coordinador d’assistència del centre. A més d’oferir els tractaments i serveis habituals d’una residència, una de les particularitats de la Pare Batllori és el seu vincle amb el barri. Els residents realitzen diverses sortides per la zona, tenen cura d’un hort urbà i participen a programes com Baixem al carrer o En forma sobre rodes, dues propostes de la Coordinadora d’Entitats que potencien l’exercici i l’activitat física en la tercera edat. Una altra de les activitats que realitzen és un taller de costura al Centre Cívic El Sortidor en el qual, sota el nom de Iaies Cosidores, persones del barri i de la residència s’uneixen periòdicament per cosir i compartir una estona agradable.

Trobades amb escoles 

La residència Pare Batllori ofereix diverses classes de teràpies per als seus residents, una de les més exitoses és la teràpia canina, en la qual es treballa l’estimulació sensorial i cognitiva de les persones grans. També es fan activitats intergeneracionals amb els centres educatius Sant Pere Claver i l’Escola Poble-sec. En aquestes trobades els alumnes realitzen tallers amb els avis i els entrevisten per acostar-se a les seves històries de vida i aprendre sobre diferents perspectives de les etapes de la vida. Per últim, la residència proposa festes temàtiques segons la temporalitat, com la festa de la castanyada, Sant Jordi o el Carnestoltes, entre altres celebracions que sempre estan amenitzades amb actuacions musicals de grups de la zona.

Continua llegint

Societat

Un projecte d’acollida en femení

L’associació Mujeres Pa’lante ofereix un seguit d’eines per a les dones migrades i compta amb una cooperativa de serveis de cures

Publicat

on

Fa més d’una dècada que un grup de dones colombianes de Barcelona es van associar amb l’objectiu de formar un espai d’acompanyament per a dones nouvingudes. Des d’aleshores, Mujeres Pa’lante no ha parat de créixer i actualment ofereix tota mena de serveis: informació sobre com arreglar els papers a l’oficina d’estrangeria, idees i eines per trobar feina i tota una xarxa solidària on les dones poden intercanviar experiències i projectes de manera col·lectiva.

Els serveis de primera acollida que ofereix l’associació inclouen atenció psicològica, jurídica, sociolaboral i informàtica, així com cursos homologats de formació ocupacional i d’idiomes. A més d’atendre dones migrants, especialment de Llatinoamèrica, també organitzen esdeveniments, tallers i trobades on participen persones autòctones.

Cooperativa amb seu a Sant Antoni

Fa només uns mesos, l’associació va posar en marxa la cooperativa de treball de Serveis d’Atenció i Ajuda a Domicili (SAD) Mujeres Pa’lante, amb seu al carrer Villarroel, 10. Aquest projecte neix amb l’objectiu de “proveir de feina i millors condicions salarials a les persones migrades, tot oferint cures i atenció a persones que es troben en situació de dependència”, explica Norma Véliz, una de les sòcies de la cooperativa. Des d’aquest projecte aposten per una economia feminista i expliquen que volen “contribuir a la transformació social a través de la gestió horitzontal, la cooperació entre professionals, l’autogestió i la dignificació de les tasques de cures i acompanyaments que duem a terme”.

Un sector precaritzat

Entre els serveis que ofereix la cooperativa es troba l’atenció i ajuda al domicili, acompanyament hospitalari, acompanyament a la infantesa i a persones amb diversitat funcional, i serveis de càtering i de costura. Tots aquests serveis compten amb un pressupost que s’adapta a les necessitats de cada cas. En el marc del projecte, també promouen la formació en perspectiva de gènere, resolució de conflictes i gestió d’equips: cursos dirigits a entitats, institucions i ONGs.

Fa unes setmanes, Mujeres Pa’lante va liderar una manifestació pels drets laborals de les persones que es dediquen al sector de les cures, un sector molt precaritzat. Entre altres mesures, es demanava que es creï un sistema que controli les condicions laborals d’aquestes persones, tal com es fa en les inspeccions de treball.

Continua llegint

Societat

Reobre el funicular de Montjuïc

Publicat

on

Per

Des del 5 de novembre, el funicular de Montjuïc ha estat fora de servei per sotmetre’s a una gran inspecció que no haurà de tornar a passar fins d’aquí a 15 anys. L’aturada també s’ha aprofitat per dur a terme la part més important de la rehabilitació integral de les dues estacions, Paral·el i Parc de Montjuïc, on es continuarà treballant durant els propers mesos, fora de l’horari de funcionament del funicular.

Abans de tornar a posar en marxa el funicular, se n’ha fet rodatge en buit, proves a plena càrrega i proves de marxa. Aquesta és la primera gran inspecció que s’hi fa des del 1992, en haver superat les 22.500 hores de servei. Per reduir-ne l’impacte, es va dividir en dues fases: una primera al 2015-2016 i aquesta segona. Segons el pla de manteniment del funicular de Montjuïc, la propera gran inspecció tocarà d’aquí a 15 anys, quan s’hagin completat 15.000 hores més de servei.

El funicular de Montjuïc, que enllaça l’estació de metro de Paral·lel amb l’avinguda de Miramar, va ser construït per a l’Exposició Internacional de 1929 i es va reinaugurar el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics. Durant aquests mesos, la pujada o baixada de Montjuïc s’ha fet amb un bus especial que en cobria el recorregut, a més del bus 150 que uneix la plaça d’Espanya amb el Castell de Montjuïc.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.